dimecres, 6 de maig del 2020

Sofrir amb paciència els defectes dels altres




Sofrir amb paciència els defectes dels altres

BON DIA, AMICS I AMIGUES.

Seguim avançant en les Obres de Misericòrdia. La d’avui diu així: “Sofrir amb paciència els defectes dels altres”. Hi haurà ocasions, veritat? I els altres també tindran ocasió de fer-ho amb nosaltres. Bé. Parlem-ne.

Tots tenim defectes. És veritat, o no? Quina actitud se’ns demana?

Parlem primer de nosaltres mateixos. Els nostres defectes, especialment si són voluntaris, ens fan mal, lògicament; però també fan mal als altres que tenim a la vora. Si som mandrosos, si volem tenir sempre la raó, si parlem amb violència, si insultem,... i així podríem anar dient altres formes de fer, estem sembrant malestar a casa, al treball, amb els amics... D’aquesta conducta nostra, segur que ens n’adonem... no voldríem ser així... i ens agrada –i potser ho demanem- que els altres no ens ho retreguin, i fins i tot ens perdonin, tinguin paciència i bondat amb nosaltres.

D’acord, necessitem i demanem que els altres tinguin paciència amb els nostres defectes. I ens hauríem de fer la pregunta: Nosaltres, som pacients, bondadosos amb els defectes dels nostres germans? Som pacients amb els avis que ens conten sempre la mateixa història? Som pacients amb els petits, que els hem de repetir les coses mil vegades i sembla que no en fan cas? Som pacients amb la mare que, de vegades, ens parla cridant?

Deixeu-me encara dir: Som pacients amb nosaltres mateixos, que fem mil vegades el mateix propòsit i no ens en sortim?

Amics i amigues. La paciència ha de ser la nostra virtut. Hem de demanar a Déu que ens la concedeixi. L’hem d’anar practicant cada dia. És una mena de senzillesa, de bondat, de respecte, de confiança, d’amor. Tenir paciència... és fer exercici de totes les virtuts.

Demanem tenir aquesta paciència envers tots els qui viuen amb nosaltres. Demanem també que ells la sàpiguen tenir amb nosaltres.

Recordem, finalment, quanta paciència tenia Jesús amb els pecadors i amb els apòstols que no acabaven d’assimilar els consells de Jesús i es barallaven entre ells. Jesús els va guanyar amb paciència, i... amb l’exemple.

Mirem-nos sempre tots –uns i altres- amb bondat, amb respecte, amb paciència.

Anirem formant així una família, on tots ens hi trobarem bé. Ho provem?

Recordem l’obra de misericòrdia: Tenir paciència amb els defectes dels altres. I que sàpiguen ells tenir-la amb els nostres. BON DIA.

Estem contemplant, en mosaics de la capella del Santíssim del Carme, dos símbols de l’Eucaristia: una cistella amb el pa, i una altra amb raims: el vi. El pa i el ví que es converteixen en el Cos i la Sang de Crist. Tot obra de Santiago Pedrós, com tot el mosaic de la capella, l’any 1965

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada