Sofrir amb paciència els defectes dels altres
BON DIA, AMICS I AMIGUES.
Seguim avançant en les Obres de Misericòrdia.
La d’avui diu així: “Sofrir amb paciència els defectes dels altres”. Hi haurà
ocasions, veritat? I els altres també tindran ocasió de fer-ho amb nosaltres.
Bé. Parlem-ne.
Tots tenim defectes. És veritat, o no? Quina
actitud se’ns demana?
Parlem primer de nosaltres mateixos. Els
nostres defectes, especialment si són voluntaris, ens fan mal, lògicament; però
també fan mal als altres que tenim a la vora. Si som mandrosos, si volem tenir
sempre la raó, si parlem amb violència, si insultem,... i així podríem anar
dient altres formes de fer, estem sembrant malestar a casa, al treball, amb els
amics... D’aquesta conducta nostra, segur que ens n’adonem... no voldríem ser
així... i ens agrada –i potser ho demanem- que els altres no ens ho retreguin,
i fins i tot ens perdonin, tinguin paciència i bondat amb nosaltres.
D’acord, necessitem i demanem que els altres
tinguin paciència amb els nostres defectes. I ens hauríem de fer la pregunta:
Nosaltres, som pacients, bondadosos amb els defectes dels nostres germans? Som
pacients amb els avis que ens conten sempre la mateixa història? Som pacients
amb els petits, que els hem de repetir les coses mil vegades i sembla que no en
fan cas? Som pacients amb la mare que, de vegades, ens parla cridant?
Deixeu-me encara dir: Som pacients amb
nosaltres mateixos, que fem mil vegades el mateix propòsit i no ens en sortim?
Amics i amigues. La paciència ha de ser la nostra
virtut. Hem de demanar a Déu que ens la concedeixi. L’hem d’anar practicant
cada dia. És una mena de senzillesa, de bondat, de respecte, de confiança,
d’amor. Tenir paciència... és fer exercici de totes les virtuts.
Demanem tenir aquesta paciència envers tots els
qui viuen amb nosaltres. Demanem també que ells la sàpiguen tenir amb
nosaltres.
Recordem, finalment, quanta paciència tenia
Jesús amb els pecadors i amb els apòstols que no acabaven d’assimilar els
consells de Jesús i es barallaven entre ells. Jesús els va guanyar amb
paciència, i... amb l’exemple.
Mirem-nos sempre tots –uns i altres- amb
bondat, amb respecte, amb paciència.
Anirem formant així una família, on tots ens hi
trobarem bé. Ho provem?
Recordem l’obra de misericòrdia: Tenir
paciència amb els defectes dels altres. I que sàpiguen ells tenir-la amb els
nostres. BON DIA.
Estem contemplant, en mosaics de la capella del
Santíssim del Carme, dos símbols de l’Eucaristia: una cistella amb el pa, i una
altra amb raims: el vi. El pa i el ví que es converteixen en el Cos i la Sang
de Crist. Tot obra de Santiago Pedrós, com tot el mosaic de la capella, l’any 1965
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada