diumenge, 10 de maig del 2020

1.- Oir Missa entera tots els diumenges i festes de precepte





Oir Missa entera tots els diumenges i festes de precepte

AMICS I AMIGUES. BON DIA.  Comencem avui a parlar dels 5 preceptes generals de l’Església. És a dir, de cinc aspectes que l’Església considera indispensables perquè el cristià visqui amb plenitud la seva vida cristiana i la seva pertinença a l’Església de Jesús.

El primer s’enuncia així: Oir Missa entera tots els diumenges i les festes de precepte. Germans i germanes. La Missa o la celebració de l’Eucaristia és imprescindible en la vida del cristià, en la vida de l’Església. És el manament de Jesús: “Feu això, que és el meu memorial”. És l’aire que respira el cristià. És el pa de la Vida. És l’aliment imprescindible. És la força. És la llum que il·lumina el camí. És... el TOT. És... JESÚS.

A uns cristians que es reunien d’amagat –perquè estava prohibit per l’Estat- per celebrar l’Eucaristia, els descobriren i els digueren: “Per què ho feu, si us ho hem prohibit?”. La resposta: “És que... sense la Missa no podem viure”, I els mataren.

I això des del principi de l’Església. Abans que existissin temples, ho feien a les cases particulars. En terrenys de missió, on hi ha pocs sacerdots, els fidels fan llargues caminades per participar en l’Eucaristia.

No és una pena que se’ns hagi de “manar” l’assistència a la Missa un cop a la setmana? Som nosaltres que hauríem de “demanar” la possibilitat d’assistir-hi.

I per què el diumenge? El poble d’Israel tenia com a dia festiu el dissabte. Ja des de l’inici de l’Església, es va considerar millor d’establir como a dia festiu el diumenge. És el dia en què Jesús va ressuscitar. És el dia en què l’Esperit Sant davallà sobre els apòstols. Juntament amb els diumenges, l’Església considera vital en la vida del cristià la Missa d’algunes festes molt senyalades “festes de guardar”. A tall d’exemple. La Festa de Cap d’Any, la festa de Reis, l’Assumpció de Maria, la Immaculada, Tots Sants, Nadal.

Quan en el precepte es diu: “Oir missa entera”, es refereix a les dues parts essencials; és a dir, la celebració de la Paraula, i la celebració de l’Eucaristia. És tot tan important! No ens podem perdre res. Des d’arribar uns minuts abans per concentrar-se, l’atenció a les lectures, l’homilia del celebrant i la participació en el misteri eucarístic –consagració, comunió, acció de gràcies-. Tot és vital. També el trobar-se amb els germans de la parròquia, amb els qui formem l’Església de Jesús.

Amics i amigues. No es pot dir tot en uns minuts. La Missa és l’actualització sacramental de tot el misteri de Jesús: passió, mort i resurrecció. Sense Missa no hi ha Església. Sense Missa no hi ha “cristià”. Una última paraula. Sabem que en aquests moments no us és possible la participació presencial de l’Eucaristia. Uniu-vos-hi al menys intencionalment.

Estem contemplant l’altar major de l’Església del Carme. Com a preparat per a l’Eucaristia. L’altar és el centre de l’Església. Representa Crist. Per això el mossèn, en començar i acabar la Missa, el besa amb reverència.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada