Els 10 Manaments de la Llei de Déu - conclusió

Els 10 Manaments de la Llei de Déu

Ens parla Mossèn Joan Ramon


CONCLUSIÓ DELS MANAMENTS DE LA LLEI DE DÉU

Amics i amigues. BON DIA

Ahir vam acabar l’explicació, breu, de cadascun dels manaments de la llei de Déu. Penso que ens pot anar bé una conclusió –que l’hem anat repetint, però sempre ens convé recordar.

Els manaments de la llei de Déu, tot i que, de vegades, ens costa complir-los, són “camí de felicitat”, felicitat eterna i felicitat també aquí a la terra. Com podria ser d’altra manera, si qui ens els ha donat és Déu, el nostre Pare.

Recordeu: els manaments són com el “manual d’instruccions” per circular perfectament en la vida. És el número 10, que hem de “comprar” perquè ens toqui la “loteria” de la felicitat.

Noteu la diferència gran que hi ha entre aquestes “normes”, manaments que Déu ens dóna, i que –diguem-ho així- caben en “un paper de fumar”, i la quantitat immensa de lleis que totes les nacions tenen per governar-se, i que no cabrien en la biblioteca més gran que poguéssim imaginar. Per altra banda, què fàcil és entendre la llei de Déu, -un nen les entén- i què difícil i complicat resulta aprendre i entendre les lleis dels Estats. Cal fer la carrera de Dret, i encara...

Déu que ha creat els homes.... sap com han de funcionar si volen tirar endavant, ser feliços i fer feliços tothom.

Fins que el món no els accepti i compleixi... anirà a la deriva.

Déu ho ha fet tot molt bé. Ens ha donat els manaments, i –juntament- i la llum i força per complir-los.

I tant ens estima, que, quan el món s’ha desviat del camí, ha enviat el seu fill, que ha mort en creu per nosaltres... per salvar-nos.

Aquesta és la història de la humanitat, la història de la salvació, la història que estem encara també nosaltres escrivint –amb un Jesús que està al nostre costat, animant, guiant, acompanyant, perdonant.

Deixem-nos guiar per aquell que és l’únic que ens estima del tot, que sap el camí perquè l’ha recorregut, i el recorre amb nosaltres.

BON DIA.

El VUITÈ manament: No diràs falsos testimonis ni mentiràs

Els 10 Manaments de la Llei de Déu

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Amics i amigues, BON DIA. 

Estem acabant l’explicació, breu naturalment, dels manaments de la Llei de Déu (recordeu que és el camí de la felicitat). I ho fem parlant del vuitè manament: No diràs falsos testimonis ni mentiràs.

Tots sabem què vol dir. És un manament clar. Clar d’entendre... però no sempre el complim. Començo per dir el bonic que és dir sempre la veritat. I ho faig amb una anècdota:

Quan Joan Bosco (Sant Joan Bosco) era petit, un dia que la mare havia sortit de casa a comprar, es va quedar estudiant. Però... va veure en un prestant un pot de la melmelada que més li agradava, Pujà a una cadira per abastar-lo, però... va caure la cadira, el nen, i... el pot de vidre es va trencar. I ara què faré?, es va dir el nen. Va córrer a recollir els vidres, la melmelada i... mirant per la finestra veié que venia la mare del mercat. I, el nen, sense pensar-ho dues vegades, va baixar l’escala de casa, recollir un bastonet que hi havia a la porta i corregué a trobar la mare. I li va dir: “Mamà, pega’m, he trencat el pot de la melmelada”.

És la cara positiva d’aquest manament: dir sempre la veritat. La sinceritat.

Sinceritat amb nosaltres mateixos: reconèixer les faltes, i demanar-ne perdó.

Sinceritat amb els altres, sense enganyar ningú, sense malparlar de ningú, sense escampar els seus defectes... i menys calumniar-los. Mai de la vida.

En canvi, què bonica és la correcció fraternal. Corregir un germà, amb humilitat i caritat, és ajudar-lo a seguir el bon camí. Això és una virtut, és un deure.

Podríem parlar de molts aspectes d’aquest manament, especialment de la seva part positiva. No hi ha temps ara. Però deixeu-me acabar amb un aspecte importantíssim de la part positiva d’aquest amor a la veritat. I és el martiri. M’explico: Els màrtirs, per amor a la veritat, han donat la vida. Crist va ser condemnat a mort per retre testimoniatge de la veritat (cf. Mt 26,63-66). Una multitud de cristians han estat màrtirs per mantenir-se fidels a la veritat, que és Crist,

Potser a nosaltres no ens arribarà aquesta oportunitat del martiri. Però segur que tindrem ocasions de no amagar la nostra condició de cristians, de dir la veritat en moments difícils, de ser sincers en el sagrament de la Penitència.

Jesús deia: “Jo sóc la Veritat”. En la mesura que estimem Jesús, serem amics de la veritat. En la mesura que estimem la veritat, som amics de Jesús.

Us ho desitjo a tots vosaltres. I m’ho desitjo a mi.

BON DIA

El SETÈ i DESÈ manaments: No robaràs. No desitjaràs els béns del proïsme

Els 10 Manaments de la Llei de Déu

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Amics i amigues, BON DIA.

Avui ens toca parlar de dos manaments. Ho fem també conjuntament, per la relació estreta que tenen. El setè diu: No robaràs. El desè: No desitjaràs els béns d’un altre. El setè parla d’actes. El desè, d’intencions. En parlem conjuntament.

És clar que robar és un pecat: Hem de respectar allò que és d’una altra persona. Poden ser els diners, poden ser uns objectes. Però caldria detallar. Hi ha moltes maneres de “robar”.

Si un empresari no paga als seus obrers d’acord amb el treball que realitzen i del que ell se’n beneficia, no està robant?

Si un treballador fa les coses amb desgana i no rendeix el que deuria, no està robant al seu amo, que li haurà de pagar com als altres?

Si un noi o una noia, estudiants, per mandra suspenen el curs, no han robat als pares els diners que els han costat aquell curs? Potser no hi pensen, però... pensem-hi.

Tota aquella conducta, sigui del que sigui, que està causant a altres un perjudici econòmic... al cap i a la fi és un robatori. I aquesta conducta pot venir d’un legislador o d’un súbdit, d’un empresari o d’un treballador.

Tots hem de vetllar perquè les nostres accions no causin mai perjudici als altres.

No és aquest el moment per dir-ho tot, però aquest manament està relacionat amb tot el món del treball, amb les injustícies socials, amb la usura, la corrupció, les despeses inútils, els fraus fiscals, els mecanismes perversos que obstaculitzen el desenvolupament dels països pobres. No acabaríem..., però no és el moment.

Tots hem de fer-nos preguntes amb sinceritat: La meva forma d‘actuar -o deixar d’actuar-, pot ser d’alguna manera causa de perjudici per als altres?

Aquesta matèria del setè manament hauria de ser objecte d’examen constant de les persones, les institucions, els pobles, etc...

Podríem prendre aquesta resolució: Senyor, no vull fer res que causi mal als altres, vull tenir en compte les seves necessitats, vull que els meus estudis, la meva professió, el meu treball ben fet, sigui una contribució constant a la societat que m’envolta.

Veiem, doncs, que la matèria d’aquest manament que Déu ens ha donat a tots, com a membres de la humanitat, és immensa. Fem-ne un examen, tranquil, però constant i responsable. Tots podem millorar la nostra actitud. BON DIA A TOTHOM.

El SISÈ I NOVÈ manaments: No cometràs actes impurs – ni acceptaràs pensaments i desitjos impurs

Els 10 Manaments de la Llei de Déu

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Amics i amigues. Bon dia.

Avui, en l’explicació, -que voldríem fos senzilla i intel·ligible dels manaments- toca parlar del sisè, que diu: no cometràs actes impurs. De tota manera, hi afegirem també el novè: no acceptaràs pensaments ni desitjos impurs. Notem que el sisè parla d’actes, i el novè de pensaments i desitjos. El tema és el mateix, per això els tractem tots dos en aquesta mateixa sessió. El tema, tot i ser delicat, però cal tractar-lo.

En el pensament de Déu, avalat per l’experiència de moltíssim gent, les relacions home-dona són d’una bellesa extraordinària, ja des de l’inici de la creació. Déu els creà home i dona i va voler que a través d’aquesta relació la humanitat anés creixent i multiplicant-se. Ells fills vénen d’aquesta íntima relació.

I Déu va voler que en aquesta unió experimentessin l’home i la dona un plaer molt intens; no solament un plaer físic, sinó també i especialment un plaer psicològic, un plaer moral: el plaer de l’amor, de l’amor que es dóna totalment a la persona estimada. Déu fa les coses molt bé. Les obres de Déu són meravelloses, com es diu tantes vegades en els Salms.

Precisament, perquè són coses de Déu, hem de tenir el cor molt net per entendre-les i viure-les. I a aquest acte d’unió, que en diem l’acte conjugal, Déu hi ha vinculat la possibilitat del naixement d’una nova vida. És un altra meravella: un fill, una filla, un nou ésser viu. Meravella i... responsabilitat.

Una nova vida que, per seguir endavant, reclamarà la unió amorosa, íntima, constant, responsable d’aquests pares. “L’aire que respirarà el nen, la nena, és l’amor que es tenen, entre ells, el pare i la mare”. Per això, cal que estiguin units en matrimoni tota la vida, tal com Déu ho ha pensat. I és Déu mateix qui, a través del sagrament del matrimoni que els pares reben, dóna garantia a la seva unió i a l’educació dels seus fills.

Però..., moltes vegades,el pecat, ho desnaturalitza tot, malbarata els valors més grans. Buscar el plaer sexual per ell mateix, desvinculat de la unió pròpia del matrimoni, en qualsevol forma, en solitari o amb altres persones, és pecat greu.

Siguem agraïts. Respectem els plans de Déu. Visquem amb netedat la nostra vida.  Cadascú segons el seu estat. Els matrimonis, estimant-se en tot i per tot. Els sacerdots, religioses, oferint la seva castedat tota la vida com un do a Déu i als altres. Els nuvis, els joves, preparant el seu cor, perquè si Déu els crida al matrimoni el puguin viure feliç i santament.Viure el sisè manament, com Déu vol, és font de felicitat, felicitat pròpia i dels qui viuen o viuran a la vora.

Com hem insinuat al començament, el que el sisè manament diu de les obres, el novè ho diu dels pensaments i desitjos. En aquest sentit importa molt tallar de seguida qualsevol pensament, mirada, lectura, pel·lícula, programa de televisió... que ens desviï del camí recte. Ens pot costar. Però... seguir els manaments de Déu –no ho oblidem- és el camí de la felicitat, temporal i eterna. ÀNIM.... I BON DIA.

El cinquè manament: No mataràs

Els 10 Manaments de la Llei de Déu

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Amics i amigues. Bon dia.

Estem avançant en l’explicació dels manaments. Hem arribat al cinquè. El cinquè manament diu “No mataràs”. Potser pensarem que, en aquest manament, no hi tenim cap problema. Ni ho hem fet, ni ho pensem fer mai, això de matar. Donem-ne gràcies a Déu. 

Perquè no tothom ho pot dir.

Però, quan Jesús parlava d’aquest manament, filava més fi. No es tracta només de no matar; es tracta de no fer cap mal a ningú.

I fem mal quan insultem. Pensem-hi. Quan ens barallem. Fem mal quan parlem malament d’altres persones; potser inconscientment, però els fem mal. Quan critiquem.

Fem mal, quan ens riem dels seus defectes, o els escampem. Quan, dintre nostre, alimentem odi, rancor a algú, pel que ens ha fet o deixat de fer.

De tot això que diem, no hi ha res en la nostra vida? Diguem-ho d’una altra manera:

Fem mal… quan no fem el bé. Perquè fer el bé és un deure sagrat.

En començar, hem dit, lògicament que no es tracta només de no matar. Però també. Perquè avui es mata molt, de moltes maneres, no totes conegudes. Però qui promou la guerra, mata. Qui posa el seu enginy en fabricar armes per a la guerra, està promovent la guerra. Qui governa per enriquir-se, causa la mort de molts conciutadans.

I, ja més al nostre entorn, ¿no mata qui promou un avortament, o l’accepta?

Per acabar, diguem que aquest manament de no matar té una cara positiva: fer sempre bé, a tothom, sigui qui sigui, conegut o no, familiar o no (tots som família), blanc o negre, del nostre poble o del poble veí, del país o estranger, petit o gran

Mirem l’exemple de Jesús: feia bé a tothom: jueus i estrangers, pobres i rics, als que l’estimaven i als qui l’havien matat. Diu sant Pere que Jesús va passar pel món fent el bé.

No us agradaria que, a la nostra tomba, es pogués escriure aquest epitafi: “Va passar pel món fent el bé.

Fer com Jesús, estimar com Jesús. És un do de Déu que l’hem de demanar.

Recordem, doncs: NO MATARÀS. Però també: FES EL BÉ A TOTHOM.

Amics i amigues. BON DIA

El quart manament de la llei de Déu: Honoraràs el pare i la mare

Els 10 Manaments de la Llei de Déu

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Amics i amigues: Continuem explicant el camí de la felicitat, és a dir, els manaments de la llei de Déu.

Recordeu que estem en la segona part del decàleg. La primera part es referia a les nostres relacions amb Déu, el nostre Pare. La segona part que avui comencen fa referència a les relacions entre nosaltres.

El quart misteri, doncs, diu: Honoraràs el pare i la mare. Aquí hi són incloses totes les relacions familiars: esposos, pares, nens, joves, avis… tots els familiars.

Honorar vol dir venerar, estimar, respectar, tenir cura, servir, aconsellar, perdonar… cercar sempre, sempre, el bé de tots i cadascun dels membres de la família… per damunt del nostre propi interès.

Això fan els esposos –i són molts- que viuen l’un per a l’altre, que busquen fer feliç al seu marit o a la seva muller, que estan sempre atents a ajudar, a servir, a fer la voluntat de l’altre abans que la seva pròpia voluntat o el seu propi gust. Potser direu: “On són aquests esposos?”. Bé… potser són a casa vostra, potser sou vosaltres. Hi ha moltes famílies així. Gràcies a Déu.

Això fan els pares, que organitzen el seu temps –no sempre els és fàcil- per tenir estones amb cadascun dels seus fills (estones que els nens necessiten i esperen)

Això fan els fills, potser ja joves, que fan cas dels consells del pares, encara que de vegades potser no entenen i pregunten el perquè. Aquests joves, potser carregats de feina pels seus estudis, però que saben –diguem- “perdre temps” amb els germanets petits que ho esperen amb il·lusió. O estar una estona amb l’avi, escoltant-lo, preguntant-li… No ho dubteu, aquella nit l’avi dormirà feliç.

I això fan els petits, que són mig conscients de que, de vegades, no es porten prou bé, o es barallen, però tot seguint van a la mare i demanen perdó. Aquest petits estan honorant el pare i la mare.

Podríem dir tantes coses d’aquesta relació familiar. Segur que tots vosaltres podria contat molts exemples.

La família és una de les coses boniques, més boniques, que Déu ens ha donat.

Precisament Jesús va voler venir al món en el si d’una família, la sagrada família, la família de Maria i Josep.

Quin respecte els tenia Jesús! Quina atenció tindria Josep amb la seva esposa Maria! Com Maria, humil, estava atenta a tot, sense donar-se importància.

Recordem: Honoraràs el pare i la mare. BON DIA, AMICS I AMIGUES.

Els manaments de la segona part del decàleg

Els 10 Manaments de la Llei de Déu

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Amics i amigues. Bon dia.

Respecte dels manaments, hem explicat els tres primers, que es refereixen especialment a la nostra relació amb Déu.

Els manaments següents, del quart al desè, formen un bloc, que ens parlen de com ha de ser la nostra relació amb el altres, amb el proïsme.

Ens pot anar bé fer una reflexió general sobre aquest segon bloc.

Déu Pare no ha creat els homes “en sèrie”, tots iguals, com a sortits d’una màquina.

Precisament –i per amor- ens ha fet a tots i cadascú diferents. I això suposa una riquesa molt gran. Poso exemples:

Ens ha fet home i dona. És una riquesa la diferència.

Hi ha blancs, hi ha negres, mestissos. No és millor una cosa que altra. Simplement, som diferents.

Hi ha persones molt llestes, altres que no ho són tant. Són diferents.

En la política, hi ha gent de dreta, altres són d’esquerra. Són diferents.

En una família, hi ha pares. Hi ha fills. Hi ha avis. És una diferència.

Hi ha nacions molt riques. Altres ho són molt poc. Repeteixo: és una diferència.

Hi ha matrimonis que no tenen fills; altres, que en tenen, i fins i tot molts.

Hi ha milers de llengües. Totes diferents No segueixo. És clar que som diferents.

Però aquestes diferències, volgudes o permeses per Déu no han de ser mai motiu de baralla, de divisió, de confrontació. Tot al contrari. Déu vol –i ens ho mana en els seus manaments, que aquestes diferències siguin per a tots motiu de comprensió, motiu per exercitar totes les virtuts, per ser humils, nets de cor, afectuosos, caritatius, respectuosos.

A uns i als altres, aquestes diferències, fins i tot profundes, algunes fins i tot injustes…, si complim els manaments de Déu, seran ocasió d’anar configurant el nostre món i en faran un món millor, unes famílies unides, unes nacions solidàries, uns polítics –cadascun amb la seva idea- però tots al servei dels ciutadans.

Per què no ho provem? Ho anirem explicant en els propers dies, al parlar dels manaments –del 4rt al desè- que es refereixen a les relacions entre uns i altres. BON DIA

El tercer manament de la llei de Déu: Santificar les festes

Santificaràs les festes.

Els 10 Manaments de la Llei de Déu

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Amics i amigues: Continuem explicant el camí de la felicitat, és a dir, els manaments de la llei de Déu.

El tercer és santificaràs les festes. Comencem dient que tots els manaments ens els dóna Déu per al nostre bé. Ell sap el que ens convé. I ens ho diu.

El dia de festa és el diumenge. Què vol dir santificar-lo? Tres coses:

Primer: Participar en la missa del diumenge. Després d’una setmana de treball, què bonic és tenir temps per a Déu! Anar a la missa del diumenge, sí que és un deure; però sobretot, és una necessitat. Ens cal tenir temps per escoltar Déu, per pregar, per trobar-nos amb la comunitat de germans, i tots junts participar en el convit de l’Eucaristia. Així ho han fet sempre els bons cristians. Així han mantingut la fe. Així ha crescut la germanor entre ells. 

La Missa del diumenge. No ens la deixem mai. I què bonic que sigui tota la família junts.

Segona cosa. Santificar les festes també vol dir deixar de banda el treball de la setmana. Què necessari és que els treballadors tinguin el descans merescut, després de l’esforç, de vegades dur, que suposa el seu treball. Déu vol que cultivem la nostra salut.

Però hi ha també una altra cosa molt bonica que comporta aquest descans del diumenge. I és poder gaudir de la vida de família. Els pares, els nens i joves, el diumenge, deixen el treball, les classes, etc… i poden estar junts tots. Què bé s’ho passen els nens amb uns pares que estan per ells. Són moments de categoria per educar els nens, perquè cada membre de la família estigui per fer feliços els altres. Déu vol –perquè sap que ens convé- que el diumenge estiguem més per la família.

Hi ha encara un altre aspecte que els diumenges hauríem de tenir present. És un dia per a fer el bé, per visitar un malalt, que necessita i espera companyia, per trucar a alguna persona que es farà contenta, per participar en un esplai com a monitors… per altres mil coses que se’ns acudiran si vivim atents a les necessitats que veiem al nostre voltant.

També és veritat que, de quan en quan, el diumenge pot ser un dia de sortida amb els amics, o de realitzar alguna activitat que no és possible durant la setmana.

Bé. Recordem. Déu ens ha donat el diumenge, perquè santifiquem la festa. Déu sap que necessitem trobar-nos amb Ell en la missa; Déu sap i vol que gaudim la vida de família, que descansem del treball, de vegades dur, de la setmana. Déu vol que inventem maneres de fer el bé als que tenim al voltant. I… ho vol… perquè ens estima i sap que ens convé. 

Recordem, doncs, el tercer manament: Santificar les festes. Bon dia i fins demà si Déu vol.

El segon manament de la llei de Déu: Respectar el seu nom

No diràs el nom de Déu en va.

Els 10 Manaments de la Llei de Déu

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Amics i amigues: Continuem explicant el camí de la felicitat, és a dir, els manaments de la llei de Déu.

Ahir dèiem que el primer és estimar Déu sobre totes les coses. Doncs, bé. El segons és com una explicació del primer: Respectar el nom de Déu. No pronunciar-lo tontament.

Parlar de Déu per insultar-lo, és una cosa molt lletja.

Dir paraulotes contra Déu, el que em diem “blasfemar”… mai de la vida.

Riure’s de les coses de Déu o de l’Església que ell ha fet per al nostre bé. Mai.

Quan parlem de Déu, hem de ser conscients que parlem de la persona que més ha fet per nosaltres, que més ens ha estimat, que més ens estima, que ens perdona sempre.

I quin és el nom de Déu perquè el puguem pronunciar amb amor, amb alegria?

A través de la història, els homes l’han anomenat de diverses maneres: el Creador –perquè tot ho ha creat ell-; el Senyor, perquè és l’amo de tot. Quan Moisès va preguntar a Déu quin era el seu nom, Déu va respondre: “Jo sóc el qui sóc”, és a dir, el qui existeix des de sempre i per a sempre.

Però, fixem-nos-hi. Déu, tots ho sabem, és un de sol. No hi ha més que un Déu. Però recordeu el catecisme. En Déu, únic Déu, hi ha tres Persones distintes: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Jesús ho explicava: parlava molt del Pare, Jesús era el Fill de Déu; i el Pare i el Fill ens han enviat l’Esperit Sant, que habita en el nostre cor, que ens guia, que ens enforteix, que ens dóna consol i ànims per ser cada dia més bons cristians.

Són realitats que mai comprendrem del tot, perquè ens depassen, perquè Déu és immensament superior a la nostra intel·ligència… però Jesús ens les ha explicat.

I no solament ens les ha explicat, sinó que ens ha estimat tant que, a nosaltres, inútils, pobres, petits, fins i tot pecadors com som…. ¡atenció! Ens ha fet Fills de Déu, germans de Jesús, temples de l’Esperit Sant.

Amics, com no hem de respectar el nom de Déu –com diem en el segon manament- si ens ho ha donat tot, ens ha fet fills de Déu, germans de Jesús, temples de l’Esperit Sant?

Amics i amigues, vosaltres i jo, tots, tots, respectem el nom de Déu. Ell és qui més ens estima.

BON DIA

El primer manament: Estimar Déu sobre totes les coses

Estimar Déu sobre totes les coses.

Els 10 Manaments de la Llei de Déu

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Amics i amigues: Que tingueu una Bona Mona de Pasqua. Us proposo que féu una “excursió” per menjar-la. Aneu… fins al “menjador” de la casa. D’acord?

Bé. Comencem avui amb els manaments de la Llei de Déu. Recordeu que són el camí de la felicitat, que Déu vol per tots nosaltres.

Tots sabeu quin és el primer: Estimar Déu sobre totes les coses.

És la cosa més natural. Si Déu ens ha creat, si ens ha fet fills seus, si es preocupa cada moment de nosaltres, si ens ha perdonat, si ens ha donat el seu Fill, Jesús, perquè morís per salvar-nos, si ens vol al cel per tota l’eternitat… la cosa més necessària, més natural, la primera cosa que hem de fer és… ESTIMAR DÉU SOBRE TOTES LES COSES.

Ens ho ha dit el mateix Jesús. Els jueus tenien un munt de preceptes, de manaments, tants, tants… que no se’n sabien sortir.. Un dels jueus li va preguntar a Jesús: Quin és el primer i principal manament de la llei? La resposta de Jesús va ser molt clara: El primer de tots és “estimar Déu sobre totes les coses, amb tot el teu cor, amb tot el pensament, amb totes les forces”. Més gran que aquest no n’hi ha d’altre.

Què bonic! El primer manament és estimar… i a qui més ens estima, que és Déu, el nostre Pare del cel.

I estimar què vol dir? Jesús deia: “Jo faig sempre el que agrada al meu Pare”. Això és estimar. Fem nosaltres sempre el que agrada a Déu?

Jesús passava moltes estones pregant, parlant amb el seu Pare. Això és estimar. Parlem nosaltres amb Déu, tenim estones per pregar?

Quan Déu Pare li va demanar a Jesús que oferís la vida per nosaltres, Jesús, no ho va dubtar. I s’oferí a patir la creu. Quan Déu ens demana que fem alguna cosa que ens costa, ho fem amb tota l’ànima, passi el que passi… perquè Déu ens ho demana?

Amics i amigues: aquest és el més gran i primer manament: Estimar Déu, per damunt de tot, abans que tot, passi el que passi.

Estimar, estimar, estimar… voleu un manament més bonic? Estimar Déu, que és el Pare, que més ens estima. I la promesa de Déu si estimem és que serem immensament feliços, i farem immensament feliços als qui tenim a la vora.

Amics i amigues; hem nascut per estimar. No em direu que no és bonic!. Per estimar Déu el nostre Pare, que ens estima amb deliri. Fem-ho ja… del tot… i per sempre. BONA TARDA...  A TOTS.

Introducció als Manaments

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Amics i amigues. Heu vist que hem acabat l’explicació dels set sagraments. I ara què farem. Molt senzill: anirem explicant els 10 manaments. Avui serà una introducció. I ho faré amb dues anècdotes.

Hi havia una vegada un enginyer constructor de cotxes. Va posar a la venda un cotxe preciós. Juntament amb el cotxe –lògicament- hi havia el manual de les instruccions. Tot molt ben explicat perquè el cotxe funcionés perfectament. Què va passar?

Un senyor, que tenia molts diners, el va comprar; però se’n va riure del manual d’instruccions. “Jo el faré funcionar com em donarà la gana, Què m’han d’ensenyar a mi? 

Faré el que em donarà la gana. Tinc prou diners per fer el que vulgui:

·        4 rodes?… NO. Jo n’hi posaré cinc.

·        Volant?... NO, Jo hi posaré una pantalla de televisió.

·        Gasolina?... Ni parlar. Jo hi posaré melmelada

·        I així en tot. Què va passar? Doncs… ni va poder sortir del garatge.

Mireu, Déu nostre Senyor va crear l’home i la dona, perquè visquessin ells i els seus descendents molt feliços. Els va donar unes normes de comportament –con un manual d’instruccions- perquè tot els anés molt bé. Són els 10 manaments. Quan els complim, tot perfecte: les famílies estan unides, els nens estudien amb il·lusió, les nacions s’ajuden, els governants busquen el bé de tothom… Tot va bé.

Si no els complim, si oblidem els 10 manaments que Déu ens ha donat… un desastre. Odis, rancors, violència, guerra, peresa, insults, trampes… TOT al revés.

I va la segona anècdota. Fa un temps, vivia a Itàlia, concretament a Torí un mossèn, que era molt bo i feia molt per la joventut. Era sant Joan Bosco. Deien que fins i tot Déu li havia el do d’endevinar el que havia de passar. Doncs bé. Dos homes que se’n volien burlar d’ell, s’hi van atansar i li digueren: “Don Bosco. Sabem que endevineu el que ha de passar; per què no ens dieu quin número de la loteria tocarà”. Don Bosco els digué tot seguit: “El número 10”.

Aquells burletes van pensar  -“Y si te raó?” I van córrer a comprar el número 10. Mentre corrien, Don Bosco els va dir cridant: -Escolteu, si compliu els 10 manaments, us tocarà la millor loteria”.

Bé, amics i amigues. Els propers dies parlarem dels 10 manaments. Diguem que són el “manual d’instruccions” que Déu ens ha donat perquè… a tots… ens toqui la millor loteria: ser feliços  i fer feliços a tots aquí a la terra, i després eternament al cel. Val la pena, no?

QUE TINGUEU MOLT BON DIA.

Introducció

Els Manaments de l'amor a Déu

  1.- Estimaràs Déu sobre totes les coses

  2.- Respectaràs el nom de Déu

  3.- Santificaràs les festes

Els Manaments de l'amor al proïsme

  4.- Honoraràs pare i mare

  5.- No mataràs
  6.- No faràs accions impures
  7.- No diràs falsos testimonis ni mentires

  8.- No robaràs

  9.- No consentiràs pensaments ni desitjos impurs

10.- No desitjaràs els béns del teu proïsme

Conclusió