dimarts, 14 d’abril del 2020

El primer manament: Estimar Déu sobre totes les coses


Estimar Déu sobre totes les coses.



Ens parla Mossèn Joan Ramon



Amics i amigues: Que tingueu una Bona Mona de Pasqua. Us proposo que féu una “excursió” per menjar-la. Aneu… fins al “menjador” de la casa. D’acord?



Bé. Comencem avui amb els manaments de la Llei de Déu. Recordeu que són el camí de la felicitat, que Déu vol per tots nosaltres.

Tots sabeu quin és el primer: Estimar Déu sobre totes les coses.
És la cosa més natural. Si Déu ens ha creat, si ens ha fet fills seus, si es preocupa cada moment de nosaltres, si ens ha perdonat, si ens ha donat el seu Fill, Jesús, perquè morís per salvar-nos, si ens vol al cel per tota l’eternitat… la cosa més necessària, més natural, la primera cosa que hem de fer és… ESTIMAR DÉU SOBRE TOTES LES COSES.

Ens ho ha dit el mateix Jesús. Els jueus tenien un munt de preceptes, de manaments, tants, tants… que no se’n sabien sortir.. Un dels jueus li va preguntar a Jesús: Quin és el primer i principal manament de la llei? La resposta de Jesús va ser molt clara: El primer de tots és “estimar Déu sobre totes les coses, amb tot el teu cor, amb tot el pensament, amb totes les forces”. Més gran que aquest no n’hi ha d’altre.

Què bonic! El primer manament és estimar… i a qui més ens estima, que és Déu, el nostre Pare del cel.

I estimar què vol dir? Jesús deia: “Jo faig sempre el que agrada al meu Pare”. Això és estimar. Fem nosaltres sempre el que agrada a Déu?

Jesús passava moltes estones pregant, parlant amb el seu Pare. Això és estimar. Parlem nosaltres amb Déu, tenim estones per pregar?

Quan Déu Pare li va demanar a Jesús que oferís la vida per nosaltres, Jesús, no ho va dubtar. I s’oferí a patir la creu. Quan Déu ens demana que fem alguna cosa que ens costa, ho fem amb tota l’ànima, passi el que passi… perquè Déu ens ho demana?

Amics i amigues: aquest és el més gran i primer manament: Estimar Déu, per damunt de tot, abans que tot, passi el que passi.

Estimar, estimar, estimar… voleu un manament més bonic? Estimar Déu, que és el Pare, que més ens estima. I la promesa de Déu si estimem és que serem immensament feliços, i farem immensament feliços als qui tenim a la vora.

Amics i amigues; hem nascut per estimar. No em direu que no és bonic!. Per estimar Déu el nostre Pare, que ens estima amb deliri. Fem-ho ja… del tot… i per sempre. BONA TARDA...  A TOTS.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada