Estimar Déu sobre totes les coses.
Ens parla Mossèn Joan Ramon
Amics i amigues: Que tingueu una Bona Mona de Pasqua. Us proposo que féu una “excursió” per menjar-la. Aneu… fins al “menjador” de la casa. D’acord?
Amics i amigues: Que tingueu una Bona Mona de Pasqua. Us proposo que féu una “excursió” per menjar-la. Aneu… fins al “menjador” de la casa. D’acord?
Bé. Comencem avui amb
els manaments de la Llei de Déu. Recordeu que són el camí de la felicitat, que
Déu vol per tots nosaltres.
Tots sabeu quin és el
primer: Estimar Déu sobre totes les
coses.
És la cosa més natural. Si Déu ens ha creat, si ens ha fet fills seus, si es
preocupa cada moment de nosaltres, si ens ha perdonat, si ens ha donat el seu
Fill, Jesús, perquè morís per salvar-nos, si ens vol al cel per tota l’eternitat…
la cosa més necessària, més natural, la primera cosa que hem de fer és… ESTIMAR
DÉU SOBRE TOTES LES COSES.
Ens ho ha dit el mateix Jesús.
Els jueus tenien un munt de preceptes, de manaments, tants, tants… que no se’n
sabien sortir.. Un dels jueus li va preguntar a Jesús: Quin és el primer i
principal manament de la llei? La resposta de Jesús va ser molt clara: El
primer de tots és “estimar Déu sobre totes les coses,
amb tot el teu cor, amb tot el pensament, amb totes les forces”. Més gran que
aquest no n’hi ha d’altre.
Què bonic! El primer manament és estimar… i a qui més ens estima, que és
Déu, el nostre Pare del cel.
I estimar què vol dir? Jesús deia: “Jo
faig sempre el que agrada al meu Pare”. Això és estimar. Fem nosaltres
sempre el que agrada a Déu?
Jesús passava moltes estones
pregant, parlant amb el seu Pare. Això és estimar. Parlem nosaltres amb
Déu, tenim estones per pregar?
Quan Déu Pare li va demanar a Jesús
que oferís la vida per nosaltres, Jesús, no ho va dubtar. I s’oferí a patir
la creu. Quan Déu ens demana que fem alguna cosa que ens costa, ho fem amb tota
l’ànima, passi el que passi… perquè Déu ens ho demana?
Amics i amigues: aquest és el més gran i primer manament: Estimar Déu, per
damunt de tot, abans que tot, passi el que passi.
Estimar, estimar, estimar… voleu un manament més bonic? Estimar Déu, que és
el Pare, que més ens estima. I la
promesa de Déu si estimem és que serem immensament feliços, i farem
immensament feliços als qui tenim a la vora.
Amics i amigues; hem nascut per estimar. No em direu que no és bonic!. Per
estimar Déu el nostre Pare, que ens estima amb deliri. Fem-ho ja… del tot… i
per sempre. BONA TARDA... A TOTS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada