El SISÈ I NOVÈ manaments: No cometràs actes impurs – ni acceptaràs pensaments i desitjos impurs

Els 10 Manaments de la Llei de Déu

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Amics i amigues. Bon dia.

Avui, en l’explicació, -que voldríem fos senzilla i intel·ligible dels manaments- toca parlar del sisè, que diu: no cometràs actes impurs. De tota manera, hi afegirem també el novè: no acceptaràs pensaments ni desitjos impurs. Notem que el sisè parla d’actes, i el novè de pensaments i desitjos. El tema és el mateix, per això els tractem tots dos en aquesta mateixa sessió. El tema, tot i ser delicat, però cal tractar-lo.

En el pensament de Déu, avalat per l’experiència de moltíssim gent, les relacions home-dona són d’una bellesa extraordinària, ja des de l’inici de la creació. Déu els creà home i dona i va voler que a través d’aquesta relació la humanitat anés creixent i multiplicant-se. Ells fills vénen d’aquesta íntima relació.

I Déu va voler que en aquesta unió experimentessin l’home i la dona un plaer molt intens; no solament un plaer físic, sinó també i especialment un plaer psicològic, un plaer moral: el plaer de l’amor, de l’amor que es dóna totalment a la persona estimada. Déu fa les coses molt bé. Les obres de Déu són meravelloses, com es diu tantes vegades en els Salms.

Precisament, perquè són coses de Déu, hem de tenir el cor molt net per entendre-les i viure-les. I a aquest acte d’unió, que en diem l’acte conjugal, Déu hi ha vinculat la possibilitat del naixement d’una nova vida. És un altra meravella: un fill, una filla, un nou ésser viu. Meravella i... responsabilitat.

Una nova vida que, per seguir endavant, reclamarà la unió amorosa, íntima, constant, responsable d’aquests pares. “L’aire que respirarà el nen, la nena, és l’amor que es tenen, entre ells, el pare i la mare”. Per això, cal que estiguin units en matrimoni tota la vida, tal com Déu ho ha pensat. I és Déu mateix qui, a través del sagrament del matrimoni que els pares reben, dóna garantia a la seva unió i a l’educació dels seus fills.

Però..., moltes vegades,el pecat, ho desnaturalitza tot, malbarata els valors més grans. Buscar el plaer sexual per ell mateix, desvinculat de la unió pròpia del matrimoni, en qualsevol forma, en solitari o amb altres persones, és pecat greu.

Siguem agraïts. Respectem els plans de Déu. Visquem amb netedat la nostra vida.  Cadascú segons el seu estat. Els matrimonis, estimant-se en tot i per tot. Els sacerdots, religioses, oferint la seva castedat tota la vida com un do a Déu i als altres. Els nuvis, els joves, preparant el seu cor, perquè si Déu els crida al matrimoni el puguin viure feliç i santament.Viure el sisè manament, com Déu vol, és font de felicitat, felicitat pròpia i dels qui viuen o viuran a la vora.

Com hem insinuat al començament, el que el sisè manament diu de les obres, el novè ho diu dels pensaments i desitjos. En aquest sentit importa molt tallar de seguida qualsevol pensament, mirada, lectura, pel·lícula, programa de televisió... que ens desviï del camí recte. Ens pot costar. Però... seguir els manaments de Déu –no ho oblidem- és el camí de la felicitat, temporal i eterna. ÀNIM.... I BON DIA.