El quart manament de la llei de Déu: Honoraràs el pare i la mare

Els 10 Manaments de la Llei de Déu

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Amics i amigues: Continuem explicant el camí de la felicitat, és a dir, els manaments de la llei de Déu.

Recordeu que estem en la segona part del decàleg. La primera part es referia a les nostres relacions amb Déu, el nostre Pare. La segona part que avui comencen fa referència a les relacions entre nosaltres.

El quart misteri, doncs, diu: Honoraràs el pare i la mare. Aquí hi són incloses totes les relacions familiars: esposos, pares, nens, joves, avis… tots els familiars.

Honorar vol dir venerar, estimar, respectar, tenir cura, servir, aconsellar, perdonar… cercar sempre, sempre, el bé de tots i cadascun dels membres de la família… per damunt del nostre propi interès.

Això fan els esposos –i són molts- que viuen l’un per a l’altre, que busquen fer feliç al seu marit o a la seva muller, que estan sempre atents a ajudar, a servir, a fer la voluntat de l’altre abans que la seva pròpia voluntat o el seu propi gust. Potser direu: “On són aquests esposos?”. Bé… potser són a casa vostra, potser sou vosaltres. Hi ha moltes famílies així. Gràcies a Déu.

Això fan els pares, que organitzen el seu temps –no sempre els és fàcil- per tenir estones amb cadascun dels seus fills (estones que els nens necessiten i esperen)

Això fan els fills, potser ja joves, que fan cas dels consells del pares, encara que de vegades potser no entenen i pregunten el perquè. Aquests joves, potser carregats de feina pels seus estudis, però que saben –diguem- “perdre temps” amb els germanets petits que ho esperen amb il·lusió. O estar una estona amb l’avi, escoltant-lo, preguntant-li… No ho dubteu, aquella nit l’avi dormirà feliç.

I això fan els petits, que són mig conscients de que, de vegades, no es porten prou bé, o es barallen, però tot seguint van a la mare i demanen perdó. Aquest petits estan honorant el pare i la mare.

Podríem dir tantes coses d’aquesta relació familiar. Segur que tots vosaltres podria contat molts exemples.

La família és una de les coses boniques, més boniques, que Déu ens ha donat.

Precisament Jesús va voler venir al món en el si d’una família, la sagrada família, la família de Maria i Josep.

Quin respecte els tenia Jesús! Quina atenció tindria Josep amb la seva esposa Maria! Com Maria, humil, estava atenta a tot, sense donar-se importància.

Recordem: Honoraràs el pare i la mare. BON DIA, AMICS I AMIGUES.

Hem parlat davant d’un quadre, situat a l’entrada de la capella del Santíssim del Carme. Representa Jesús amb els deixebles d’Emaús. El van reconèixer quan partia el pa. El quadre és un regal de l’autora, Maricarme Fo, religiosa carmelita de la Caparrella, que va morir el 1998.