Una festa de la "Moreneta" també confinada

Primer van ser les tradicionals processons i demés actes tradicionals de la Setmana Santa, que com el “Dia de la Mona” van caure del calendari. Després ha caigut la diada del Patró de Catalunya Sant Jordi, amb la seva tradicional litúrgia de la rosa i el costum de celebrar alhora la festa del llibre, que ens oferia tots els anys imatges de carrers i places atapeïdes de gent amb un ambient de festa grossa de la cultura catalana.

Avui 27 d’abril, li ha tocat el torn en aquesta obligada descabalada del calendari festiu de casa nostra, a la festa de la Patrona la Mare de Déu de Montserrat, que cau també del calendari festiu català i singularment del  lleidatà. Cal dir que a banda del Monestir de Montserrat, és a la ciutat de Lleida, on la festa se celebra amb un conservat arrelament i innegable popularitat.

De viure en plena normalitat i sense el confinament al que ens ha obligat la pandèmia de la Covid 19, aquest matí a les 9 en punt la Catedral de Lleida hagués obert les seves portes per a no tancar-les fins passades les 9 de la nit, per tal de rebre la visita de milers de lleidatans –uns 5.000 l’any passat- que tots els anys acudeixen per retre l’acostumat homenatge a “la Moreneta” en el seu cambril. S’hagués celebrat la primera Missa a l’altar de la Patrona, organitzada per la Confraria amb la benedicció de les branques de boix que és costum de distribuir entre els fidels que acudeixen a la Catedral en aquest dia i al baixar del cambril se’ls hagués lliurat també el punt de llibre de record, que alguns fins i tot col·leccionen.

Enguany amics, no hi haurà Missa primera, ni boix, ni punts de llibre. Ni tampoc aquelles fileres de nens i nenes d’algunes escoles de la ciutat que acudien entusiasmats i xirois durant el matí a fer la tradicional ofrena de flors. Tampoc podrem veure la llarga filera de fidels i devots fent cua per accedir al cambril i dipositar als peus de la Verge Bruna desenes de ciris i rams de flors, en un improvisat i acolorit jardí primaveral.

No es farà tampoc la visita Espiritual del bisbe Josep Torres i Bages: “Rosa de caritat, foc que sense consumir escalfa, traieu de Catalunya l’esperit de discòrdia i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans”. Ni el bisbe Salvador podrà presidir al vespre la Concelebració Eucarística que clourà la festa, ni es podrà cantar com a colofó el cant del popular Virolai als peus de la seva imatge, composat per Mn. Cinto Verdaguer i música del sempre oblidat Josep Rodoreda: “Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel”.

Però tot això no és fruit d’un dia, ni s’improvisa. Mantenir viva la flama de la devoció dels lleidatans a “la Moreneta”, ha estat conseqüència del treball i de l’esforç que al llarg de la seva història ha dut a terme la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, la més important i activa de totes les que hi ha arreu de Catalunya. La “degana de les confraries”, en paraules de l’abat Josep M. Soler.

La Confraria va sorgir fa 139 anys com a fruit del desvetllament cultural i espiritual de la Renaixença Catalana, de l’empenta de la Joventut Catòlica de Lleida i de l’entusiasme de lleidatans vinculats a la Renaixença, com el metge i poeta Lluís Roca i Mn. Josep Escolà, promotors de l’Acadèmia Mariana. Va ser fundada el 22 d’agost de 1881, any de la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya i tingué com a seu inicial la capella del Seminari, si bé el 12 d’octubre del mateix any el bisbe Josep Costa, a fi i efecte de que la Confraria i el culte a la Moreneta esdevingués més popular, signà el document de la seva agregació a l’Oratori de la Verge dels Dolors, on va romandre fins la Guerra Civil. Passat l’enfrontament bèl·lic, el gener de 1946 -fa 74 anys- es restaurà la Confraria amb seu a l’església de Sant Llorenç, que aleshores feia les funcions de Catedral provisional. Tres mesos després, el 27 d’abril del mateix any festa de la Patrona, va ser beneïda la nova imatge de “la Moreneta”, una extraordinària talla de l’escultor Josep Maria Camps i Arnau. Finalment, el 28 de setembre de 1955 la imatge seria traslladada en solemne processó al seu nou altar i cambril, de la ja restaurada Catedral Nova.  

Des d’aquella fita i durant aquets darrers 65 anys, mai per cap motiu s’havia deixat de celebrar la seva festa a la Catedral. Enguany no serà pas així, degut a les circumstàncies de l’Estat d’Alarma que estem vivint i patint a causa de la pandèmia del Coronavirus. Certament que per la Confraria i pels lleidatans la d’avui serà una festa de “la Moreneta” distinta, viscuda amb certa tristor, resignació i melangia, impensable tot plegat fa poques setmanes en que fins i tot la Junta ja tenia perfilat el programa del tridu, de la festa i també de la LXXIII Romeria a Montserrat d’enguany. Serà la d’avui una festa de “la Moreneta” també confinada com tantes altres i sense el caliu de la gent. És per això mateix que cal viure-la interiorment en el caliu del cor, tot recordant aquella dita que diu:  Sense caliu, l’esperit nou viu.

Jordi Curcó

Confraria Montserat