El SETÈ i DESÈ manaments: No robaràs. No desitjaràs els béns del proïsme

Els 10 Manaments de la Llei de Déu

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Amics i amigues, BON DIA.

Avui ens toca parlar de dos manaments. Ho fem també conjuntament, per la relació estreta que tenen. El setè diu: No robaràs. El desè: No desitjaràs els béns d’un altre. El setè parla d’actes. El desè, d’intencions. En parlem conjuntament.

És clar que robar és un pecat: Hem de respectar allò que és d’una altra persona. Poden ser els diners, poden ser uns objectes. Però caldria detallar. Hi ha moltes maneres de “robar”.

Si un empresari no paga als seus obrers d’acord amb el treball que realitzen i del que ell se’n beneficia, no està robant?

Si un treballador fa les coses amb desgana i no rendeix el que deuria, no està robant al seu amo, que li haurà de pagar com als altres?

Si un noi o una noia, estudiants, per mandra suspenen el curs, no han robat als pares els diners que els han costat aquell curs? Potser no hi pensen, però... pensem-hi.

Tota aquella conducta, sigui del que sigui, que està causant a altres un perjudici econòmic... al cap i a la fi és un robatori. I aquesta conducta pot venir d’un legislador o d’un súbdit, d’un empresari o d’un treballador.

Tots hem de vetllar perquè les nostres accions no causin mai perjudici als altres.

No és aquest el moment per dir-ho tot, però aquest manament està relacionat amb tot el món del treball, amb les injustícies socials, amb la usura, la corrupció, les despeses inútils, els fraus fiscals, els mecanismes perversos que obstaculitzen el desenvolupament dels països pobres. No acabaríem..., però no és el moment.

Tots hem de fer-nos preguntes amb sinceritat: La meva forma d‘actuar -o deixar d’actuar-, pot ser d’alguna manera causa de perjudici per als altres?

Aquesta matèria del setè manament hauria de ser objecte d’examen constant de les persones, les institucions, els pobles, etc...

Podríem prendre aquesta resolució: Senyor, no vull fer res que causi mal als altres, vull tenir en compte les seves necessitats, vull que els meus estudis, la meva professió, el meu treball ben fet, sigui una contribució constant a la societat que m’envolta.

Veiem, doncs, que la matèria d’aquest manament que Déu ens ha donat a tots, com a membres de la humanitat, és immensa. Fem-ne un examen, tranquil, però constant i responsable. Tots podem millorar la nostra actitud. BON DIA A TOTHOM.