Vestir el despullat

Vestir el despullat

Amics i amigues, BON DIA

Continuant amb les obres de misericòrdia, trobem aquesta: Vestir el despullat. Ens pot sorprendre aquesta manera d’expressar-se. Avui no trobem mai ningú que vaig despullat pel carrer. Abans no era tan infreqüent. I avui, en altres països, tampoc és infreqüent. Avui, podríem expressar més adequadament aquesta obra de misericòrdia, dient: Donar roba al qui no en té.

Diguem que hi ha gent, és a dir, persones, que no poden vestir com cal, mares que no poden comprar robeta per als nens petits, que no en tenen per canviar-se, o per rentar-la com cal. Mil mancances trobaríem en aquests aspectes.

Gràcies a Déu, entre tots vosaltres que ens escolteu, hi ha una gran sensibilitat en aquest aspecte de la roba. No ho feu de llançar la roba que està en bon estat, però no utilitzeu vosaltres o els vostres fills que s’han fet ja grandets. El que feu molts de vosaltres és portar-la a la parròquia o a Càritas, de manera que pugui servir per altres persones que no en tenen.

Per això, hi ha moltes parròquies que tenen establert una mena de rober per classificar aquest articles, i posar-los a disposició d’aquells que els necessiten. Des d’aquí, agraïm de tot cor a les persones que feu aquest servei i a les persones que oferiu roba. És més, -i ara parlo de la parròquia del Carme- si algú de vosaltres vol formar part del grup parroquial que fa aquest servei, digueu-ho i sereu ben rebuts.

Deixeu-me dir encara una altra cosa. Aquí a la parròquia del Carme, des de fa ja més de 70 anys, hi ha un grup de senyores, que en diem Rober parroquial, que es reuneixen setmanalment i confeccionen roba, especialment litúrgica. I no solament per a la parròquia, sinó que, en moltes ocasions, l’han pogut enviar a altres nacions més pobres per a les seves esglésies. Des d’aquí volem agrair aquesta tan desinteressada i preciosa.

Com també agraïm el servei de repartiment de roba, que, a l’empar de JERICÓ, estan realitzant altres persones al carrer General Britos, de Lleida.

Com veieu, aquesta dita de Jesús “Quan estava despullat, en vau vestir”, ha donat ocasió, des de fa segles i arreu del món, al naixement d’iniciatives generoses, de persones i institucions que han volgut sortir al pas d’aquesta necessitat humana que pateix molta gent.

És cert que hi ha molts necessitats. Però també, gràcies a Déu, hi ha molta gent sensibilitzada, disposada sempre a ajudar. I això és un do de Déu. En nom de Jesús, i en nom de l’Església, deixeu que us digui. MOLTES GRÀCIES.

BON DIA

Avui és la Mare de Déu de Montserrat. Hem estant contemplant una pintura de Víctor Pallarés, realitzada al 1997. És un dels 4 plafons situats a banda i banda de la imatge de la Mare de Déu del Carme, que presideix l’absis de la parròquia.