Visitar els qui estan a la presó

Les obres de misericòrdia

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Visitar els qui estan a la presó

Amics i amigues, BON DIA

Seguim recordant i explicant les Obres de Misericòrdia. Recordem: “Quan jo estava a la presó i em veu visitar”, dirà Jesús.  No ho podem oblidar. Una de les pobreses és la d’aquells que estan mancats de llibertat. No es tracta ara de saber per què són a la presó. El fet és que hi són. I la mancança de llibertat els suposa un sofriment.

Direu: “Y què hi podem fer nosaltres?” Al llarg de la història, aquesta pregunta se l’han molta gent. Molta gent que, moguts per una veritable compassió, han trobat fórmules per estat al costat dels presos, de moltes maneres.

Sants fundadors d’Ordes religioses, dedicades no solament a visitar els presos, sinó fins i tot a alliberar-los amb els seus propis diners, i, a falta de recursos, oferir-se ells mateixos a ocupar el lloc del captiu.      Eren circumstàncies històriques diferents a les nostres, però que els movia l’amor al presoner, en el qui veien la mateixa persona de Jesús. Sant Maximiliano Kolbe, que en el camp de concentració, ofereix la seva vida a canvi d’un company que, a sorts, li tocava morir de fam; i, per tant, qui realment va morir de fam, va estar Maximiliano Kolve.

És el cas dels Mercedaris, que acompanyen el pres, li donen suport, l’escolten, el confessen, el conforten humanament, l’ajuden i fan d’intermediaris amb familiars, advocats...

I... baixem al nostre nivell. Potser coneixem alguna persona que està a la presó. No sempre les lleis ens permeten fer visites a la presó. Però consolar i escoltar i potser ajudar els seus familiars també és una manera de manifestar l’estimació. I això sempre arriba al qui està a la presó i ho agraeix. Un altre aspecte, que potser no tots sabeu, és que, en ocasions, segons la falta comesa, hi ha serveis alternatius a la presó. A la parròquia del Carme, ja fa mols anys, tenim i hi hem tingut aquest tipus de persones, als qui estem agraïts pel seu treball. Penso que també ells han agraït el tracte que han rebut de la parròquia i de les persones que estan al servei de la mateixa.

Cal parlar també d’una obra bona, molt a l’abast de tothom, la pregària pels presos.

Però... hi ha un aspecte, més a la rel que qualsevol altre, que és l’educació de la infància i joventut. Potser molts dels qui estan a la presó no hi serien si haguessin rebut una esmerada educació dels pares, mestres, sacerdots... Per tant, esmerçar tots els esforços possibles en aquesta educació seria –i és- la manera més radical de solucionar el problema de les presons.

Per això, des d’aquí, i en nom vostre i de tota la societat, voldria agrair a persones, institucions civils, congregacions religioses... que es dediquen amb cos i ànima a l’educació de nens i joves, la tasca que fan tan meravellosa i tan eficaç perquè “no calguin” presons, i per tant, presoners als qui visitar. I, en aquest sentit, i d’una forma molt especial, agrair l’educació familiar. Els nens i joves, que s’han sentit estimats, educats en el si de la família, estaran sempre molt lluny de necessitar qui els visiti en una presó.   

       

BON DIA A TOTHOM.

Hem estat, durant aquesta estona, davant de l’escena del naixement de Jesús, en la paret lateral esquerra de la capella que em diem de la Verge de la Unitat. Obra de Carme Benet, feta l’any 2005.