Sant Marcel·lí de Champagnat

Marcel·lí va néixer el 20 de maig del 1789 a Rosey, un petit poble de les muntanyes del Loira, a prop de Lió. És el novè i penúltim fill d’una família profundament cristiana. El seu pare, Joan Baptista, i la seva mare, Maria, eren persones entregades a les seves feines i a la seva família. De fet, a Marcel·lí l’eduquen a casa entre la seva mare i la seva tia religiosa. El primer contacte amb l’escola és negatiu per a Marcel·lí. El mestre li pega i pren la decisió de no tornar-hi més. La seva experiència a catequesi no és gaire millor.

L’octubre de 1805 ingressa al seminari menor de Verrières. I al 1813, amb 24 anys, després d’acabar els estudis, ingressa al seminari major de Lió. Poc després, ell i altres seminaristes projecten fundar una societat dedicada a les missions i a l’educació dels infants sota la protecció de Maria. Marcel·lí Champagnat és ordenat prevere el 22 de juliol de 1816. L’endemà, amb un grup de companys puja al santuari de la Mare de Déu de Fourvière per consagrar-se a Maria. És l’origen de la Societat de Maria. I és destinat a la petita parròquia de La Valla.

Aquí comença la seva activitat pastoral, en una comunitat pobra de muntanya, on queda impressionat per la desconeixença dels fidels en matèria de religió i en educació elemental. Allà un fet trasbalsa la vida de Marcel·lí. Li va tocar atendre un jove moribund, Joan Baptista Montagne, analfabet i sense cap formació religiosa. Marcel·lí li explicà la vida de Jesús i l'ensenya a pregar.

Després d'aquest episodi va decidir fundar, el 2 de gener de 1817, una congregació laica dedicada a la instrucció i la catequesi de la joventut pobra. Naixia l'Institut dels Germanets de Maria. Era el 2 de gener de 1817. Aquesta primera comunitat repartia el temps entre la pregària, el treball i l’estudi. El desig de Marcel·lí era formar educadors i catequistes amb un esperit pràctic per poder atendre la seva futura missió: educar nens i joves i anunciar-los l’evangeli.

Al cap de poc temps, la caseta de La Valla queda petita i Marcel·lí i els germans decideixen construir amb les seves pròpies mans una casa més gran, dins del terme de Saint Chamond. La van anomenar Nostra Senyora de L’Hermitage, dedicada a Maria, i es converteix, així, en el noviciat que formarà els joves que volien ser germans. Pas a pas, els germans es van anar guanyant l’estima i la confiança de la gent.

Marcel·lí Champagnat mor el dissabte 6 de juny de 1840. El fundador dels Maristes va ser beatificat pel papa Pius XII el 29 de maig de 1955 i canonitzat pel papa Joan Pau II el 18 d’abril de 1999. La seva festa se celebra el 6 de juny.

Santa Rita de Casia

Esposa, mare, viuda i religiosa. Se la invoca com la patrona de les causes perdudes. Amb la seva paciència, fidelitat i obediència, aguantant molts sofriments va aconseguir del cel la gràcia de difícils conversions que semblaven impossibles. Però ella sabia que per a Déu tot és possible i la va beneir amb nombrosos dons i prodigis. 

La seva festa se celebra el 23 de maig. La seva imatge es venera a la parròquia de Sant Joan.

Santa Joaquima de Vedruna

Joaquima de Vedruna va néixer a Barcelona el 16 de abril de 1783. Va ser educada en un  ambient  familiar molt cristià i sempre volia fer la voluntat de Déu. Casada amb un jove de Vic, Teodor de Mas, el matrimoni es lliurà profundament i il·lusionadament a l'educació dels seus nou fills.

Prematurament viuda, Joaquima dedicà el millor de sí mateixa als seus fills i als malalts pobres de Vic i es determinà a professar com a religiosa i viure en la pobresa i oració. 

Quan els seus fills van ser grans va fundar una congregació religiosa al servei dels marginats, malalts, joves i infants: les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna.

La seva festa se celebra el 22 de maig. 

Sant Simó Stock

Simó Stock va ser un carmelita anglès que va viure al segle XIII. Segons la tradició, als dotze anys deixà la casa pairal i es féu eremita, vivint sota una alzina (i d'aquí el malnom Stock, que deriva de l'anglès antic i vol dir «tronc d'arbre»). Va predicar arreu del país i, després de pelegrinar a Terra Santa, va decidir entrar a l'Orde del Carme. Va estudiar a Roma i fou ordenat sacerdot.

Essent prior general de l'orde del Carmel, va reformar la regla convertint-la en orde mendicant (abans era eremítica) i afavorint-ne la difusió per Anglaterra i tota Europa. En aquesta etapa es va fundar el convent carmelità de Lleida, l'any 1272.

Morí el 1265, amb cent anys. És el sant protector de l'Orde del Carme. La seva festa se celebra el 16 de maig. 

Un gran i majestuós vitrall decora la gran rosassa que domina la façana principal de l'església del Carme, de Lleida. L’escena, visible des de l’interior, recrea l’escena de sant Simó Stock rebent l’Escapulari de mans de la Mare de Déu del Carme. Al fons es veu el convent carmelità de Aylesford Kent (Anglaterra) on es va produir aquest fet miraculós el 16 de juliol de 1251. Per commemorar aquest fet, s'instituí la festa de la Mare de Déu del Carme, que es fixà el 16 de juliol.

Sant Isidre Llaurador

Sant Isidre Llaurador va ser un pagès de família molt humil al Madrid del segle XI. Es va casar amb Maria Toribia, coneguda com santa María de la Cabeza.

Compaginava la seva vida de fe amb el treball com a mitjà de santificació i la caritat, amor i servei als més necessitats i al proïsme en general. Tenia fama de santedat i se li atribueixen molts miracles en vida i després de la seva mort.

És el patró dels agricultors i de la ciutat de Madrid. La seva festa se celebra el dia 15 de maig.

Sant Anastasi

Sant Anastasi va néixer a Lleida al voltant del 263, en el si d’una família pagana que habitava en l’antic barri de Magdalena., Va ser soldat de la guàrdia pretoriana de Dioclecià, emperador de Roma. Convertit al cristianisme, l'emperador ordenà empresonar-lo. 

Anastasi fugí amb setanta companys de milícia i de fe als que animava a perseverar. Sembla ser que el retorn a casa el feu amb altres 70 companys de milícia i alhora de creença, que ell mateix havia convertit a la nova fe. Conta la llegenda que, assedegats, els soldats s'aturaren prop de Lleida a un pou per treure aigua, però no tenia corda. Anastasi implorà l'ajuda de Déu i l'aigua va començar a brollar per sobre del brocal. El miracle animà  els seus companys que, amb coratge renovat, van entrar a la ciutat on breument però amb intensitat realitzarien una evangelització.

Delatat, va ser capturat, empresonat i executat amb els seus companys a la platja de Badalona. Els seus cossos es van llançar al mar. Es venerat com a patró de Lleida i de Badalona i la seva festa se celebra l’11 de maig en record del dia del seu martiri, a començaments del segle IV.

Sant Anastasi, màrtir

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Festa de Sant Anastasi

• Text de l'article en pdf

Sant Joan d'Àvila

Sant Joan d'Àvila va nèixer el 6 de gener de 1200 a Almodóvar del Campo (Ciudad Real)  en el si d'una família profundament cristiana. Els seus pares van educar-lo en el sacrifici i l'amor als pobres. Estimava molt a Jesús i la Mare de Déu i dedicava molta estona a la pregària.

Estudià Lleis, però decidí consagrar la seva vida a Crist i a l’evangelització. Ja ordenat sacerdot cantà la seva primera Missa davant de la tomba dels seus pares. Repartí els seus béns entre els pobres i es dedicà plenament a la predicació per atreure les persones a Crist, a l’oració i la formació de sacerdots. Va ser amic i conseller de grans sants. Va morir a Montilla el 10 de maig de 1569 amb gran fama de santedat. És el patró del clergat espanyol i doctor de l'Església.

• San Juan de Ávila, el amigo de los niños
• Biografia per a nens

Santo Domingo Savio

Quan als set anys Domingo Savio va rebre la Primera Comunió, es va fer aquests propòsits:

1.- Jesús serà el meu millor amic. Parlaré amb ell tots els dies i el trobaré a la Missa de cada diumenge.

2.- Maria,  la meva Mare del cel.  Jo vull estimar-la sempre.  Cada nit li resaré l’Avemaria. 

3.- Vull fer feliços tots els qui m’envolten. Els meus pares,  obeint-los sempre; els meus professors, fent bé els deures; els meus germans i amics, servint-los en tot.

Domingo va complir els seus propòsits durant tota la vida. Va morir de malaltia una setmana abans de complir quinze anys. La seva vida és un model de santedat per als joves i nens. La seva festa se celebra el dia 6 de maig.

Mira aquest vídeo i, com l'Àlex i la Sara, aprendràs algunes coses més de Domingo Savio i també podràs respondre aquesta pregunta:

    Què vol dir ser sant?

Envia'ns la resposta i, sobretot, proposa't fer com santo Domingo Savio. Tu també ho podràs aconseguir!!

Santa Caterina de Siena

Caterina va néixer a Siena (Itàlia) el 25 de març de 1347, filla d'una família molt nombrosa. De molt joveneta es consagrà a Déu i practicava les obres de misericòrdia: ajudava als pobres, tenia cura dels malalts i consolava els afligits i presoners.

En el seguiment de Jesús era extraordinàriament humil. Practicava la pobresa, castedat i obediència. Acceptava els seus sofriments i pregava per perquè servissin per a l'expiació de les seves faltes i la purificació del seu cor. 

Va morir als 33 anys d'edat el dia 29 d'abril de 1380 acompanyada dels seus molts deixebles als qui recomanà que s'estimessin els uns als altres. Va ser canonitzada, declarada copatrona d'Itàlia, doctora de l'Església i copatrona d'Europa.

Aquesta pel.lícula en dibuixos animats recrea la seva curta i intensa vida caracteritzada per l'amor que va vessar a mans plenes i la seva saviesa espiritual.

Dimecres setmana III Pasqua

Ens parla Mossèn Jaume

Mare de Déu de Montserrat

Ens parla Mossèn Jaume

Una festa de la "Moreneta" també confinada

Primer van ser les tradicionals processons i demés actes tradicionals de la Setmana Santa, que com el “Dia de la Mona” van caure del calendari. Després ha caigut la diada del Patró de Catalunya Sant Jordi, amb la seva tradicional litúrgia de la rosa i el costum de celebrar alhora la festa del llibre, que ens oferia tots els anys imatges de carrers i places atapeïdes de gent amb un ambient de festa grossa de la cultura catalana.

Avui 27 d’abril, li ha tocat el torn en aquesta obligada descabalada del calendari festiu de casa nostra, a la festa de la Patrona la Mare de Déu de Montserrat, que cau també del calendari festiu català i singularment del  lleidatà. Cal dir que a banda del Monestir de Montserrat, és a la ciutat de Lleida, on la festa se celebra amb un conservat arrelament i innegable popularitat.

De viure en plena normalitat i sense el confinament al que ens ha obligat la pandèmia de la Covid 19, aquest matí a les 9 en punt la Catedral de Lleida hagués obert les seves portes per a no tancar-les fins passades les 9 de la nit, per tal de rebre la visita de milers de lleidatans –uns 5.000 l’any passat- que tots els anys acudeixen per retre l’acostumat homenatge a “la Moreneta” en el seu cambril. S’hagués celebrat la primera Missa a l’altar de la Patrona, organitzada per la Confraria amb la benedicció de les branques de boix que és costum de distribuir entre els fidels que acudeixen a la Catedral en aquest dia i al baixar del cambril se’ls hagués lliurat també el punt de llibre de record, que alguns fins i tot col·leccionen.

Enguany amics, no hi haurà Missa primera, ni boix, ni punts de llibre. Ni tampoc aquelles fileres de nens i nenes d’algunes escoles de la ciutat que acudien entusiasmats i xirois durant el matí a fer la tradicional ofrena de flors. Tampoc podrem veure la llarga filera de fidels i devots fent cua per accedir al cambril i dipositar als peus de la Verge Bruna desenes de ciris i rams de flors, en un improvisat i acolorit jardí primaveral.

No es farà tampoc la visita Espiritual del bisbe Josep Torres i Bages: “Rosa de caritat, foc que sense consumir escalfa, traieu de Catalunya l’esperit de discòrdia i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans”. Ni el bisbe Salvador podrà presidir al vespre la Concelebració Eucarística que clourà la festa, ni es podrà cantar com a colofó el cant del popular Virolai als peus de la seva imatge, composat per Mn. Cinto Verdaguer i música del sempre oblidat Josep Rodoreda: “Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel”.

Però tot això no és fruit d’un dia, ni s’improvisa. Mantenir viva la flama de la devoció dels lleidatans a “la Moreneta”, ha estat conseqüència del treball i de l’esforç que al llarg de la seva història ha dut a terme la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, la més important i activa de totes les que hi ha arreu de Catalunya. La “degana de les confraries”, en paraules de l’abat Josep M. Soler.

La Confraria va sorgir fa 139 anys com a fruit del desvetllament cultural i espiritual de la Renaixença Catalana, de l’empenta de la Joventut Catòlica de Lleida i de l’entusiasme de lleidatans vinculats a la Renaixença, com el metge i poeta Lluís Roca i Mn. Josep Escolà, promotors de l’Acadèmia Mariana. Va ser fundada el 22 d’agost de 1881, any de la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya i tingué com a seu inicial la capella del Seminari, si bé el 12 d’octubre del mateix any el bisbe Josep Costa, a fi i efecte de que la Confraria i el culte a la Moreneta esdevingués més popular, signà el document de la seva agregació a l’Oratori de la Verge dels Dolors, on va romandre fins la Guerra Civil. Passat l’enfrontament bèl·lic, el gener de 1946 -fa 74 anys- es restaurà la Confraria amb seu a l’església de Sant Llorenç, que aleshores feia les funcions de Catedral provisional. Tres mesos després, el 27 d’abril del mateix any festa de la Patrona, va ser beneïda la nova imatge de “la Moreneta”, una extraordinària talla de l’escultor Josep Maria Camps i Arnau. Finalment, el 28 de setembre de 1955 la imatge seria traslladada en solemne processó al seu nou altar i cambril, de la ja restaurada Catedral Nova.  

Des d’aquella fita i durant aquets darrers 65 anys, mai per cap motiu s’havia deixat de celebrar la seva festa a la Catedral. Enguany no serà pas així, degut a les circumstàncies de l’Estat d’Alarma que estem vivint i patint a causa de la pandèmia del Coronavirus. Certament que per la Confraria i pels lleidatans la d’avui serà una festa de “la Moreneta” distinta, viscuda amb certa tristor, resignació i melangia, impensable tot plegat fa poques setmanes en que fins i tot la Junta ja tenia perfilat el programa del tridu, de la festa i també de la LXXIII Romeria a Montserrat d’enguany. Serà la d’avui una festa de “la Moreneta” també confinada com tantes altres i sense el caliu de la gent. És per això mateix que cal viure-la interiorment en el caliu del cor, tot recordant aquella dita que diu:  Sense caliu, l’esperit nou viu.

Jordi Curcó

Confraria Montserat

Sant Jordi a casa

Sant Jordi màrtir i confinat

No cal recordar que el 23 d’abril és el dia de Sant Jordi, Patró de Catalunya. Qui no ho sap?.  Però potser són molts el que no saben que aquest jove soldat anomenat Jordi va néixer -segons arrelada tradició- a Mitilene, regió de la Capadòcia (actual Turquia); que va ser martiritzat probablement a Lydda o Lod, prop de Tel Aviv a Israel, un 23 d’abril de l’any 303, a causa de la persecució dels cristians decretada per Dioclecià.

Un Sant considerat dels més llegendaris i alhora més populars del nostre santoral, reconegut per haver alliberat la princesa de les urpes d’un esfereïdor i terrible drac. I per això mateix és el sant de la rosa, l’emblemàtic símbol georgià per excel·lència, que en aquesta diada els catalans oferim a la mare, l’esposa o núvia en expressió d’afecte i estimació, com a recordança també de la seva gesta alliberadora i intercessora. Una festa que conjumina esplèndidament la tradició de la rosa de Sant Jordi, amb l’exaltació de les lletres i la literatura catalanes, en la celebració alhora del Dia del Llibre.

Sant Jordi és també un dels noms més populars del nostre santoral o almenys així havia estat fins ara. És sorprenent que en un temps d’exaltació nacionalista siguin poquets els nounats barons batejats amb aquest nom, si ens atenem a les estadístiques més recents on els pares de les novelles criatures trien altres com Martí, Arnau, Eloi… considerats més “moderns” (?). Tot i això, cal dir també que el nom de Jordina -la variant femenina de Jordi- viu un cert repunt.

El nostre Patró ho és, no tant sols de casa nostra si no també de molts altres països i indrets d’arreu del món com Anglaterra, Geòrgia, Grècia, Lituana, Polònia, Portugal, Rússia, Servia i de tots els països nòrdics europeus i fins i tot ho és també de la ciutat de Betlem, a Terra Santa i del nostre veí Aragó. Al nostre país celebren Aplec a l’ermita de Sant Jordi pobles com Gaià, al Bages; Cercs, al Bergadà o Camarasa, a la Noguera. I pobles com l’empordanès Sant Jordi Desvalls que el llueix en el seu topònim, el festeja com a Patró propi; com ho fa també el petit nucli d’Alta-riba a la Segarra, on en la seva petitona església de Sant Jordi es venera una relíquia del Sant i Puigverd de Lleida al Segrià, que fins i tot el treu cada any en processó, la única que se celebra a tot Catalunya en honor del Sant cavaller tot i que enguany no serà pas així.

Joan Maragall diu que quan un poble pren per patró un heroi, és que vol reviure constantment la seva heroïcitat i seguir el seu exemple adequat a allò que el temps demana.  En aquest temps que estem vivint d’obligat confinament per fer front a la pandèmia de la Covid 19, no podíem tenir un patró més adient per intercessor que el nostre, lluitador i valent, que va saber matar el ferotge drac alliberant així la princesa del seu obligat confinament.

Deixeu-me que acabi aquesta glossa al nostre Patró, reproduint una bonica poesia que m’ha arribat en aquets dies de confinament via WhatsApp i que m’ha semblat d’allò més adient en aquest Sant Jordi confinat que enguany ens toca viure. En ella, l’anònim poeta ens fa partícip del seu desig i potser també el nostre, de parlar amb el Sant per a que ens alliberi d’aquest malson.  Que així sia!!!

Caldria parlar amb Sant Jordi

a pocs dies del seu sant,

i posar-lo al corrent

d’això que està passant…

Que no cal que porti armadura,

ni espasa ni escut,

que el drac s’ha fet petit,

més petit que un cuc.

Oh! Patró de Catalunya

allibera’ns d’aquest virus maleït,

si véns porta’ns la vacuna,

per deixar-lo ben pansit.

Sobre el Crist del fons de l’església.

Jordi Curcó

Santa Faustina de Kowalska

Santa Faustina Kowalska és una religiosa polonesa que de ben petita es va sentir cridada a consagrar la seva vida a Déu. Va rebre la gràcia de veure Jesús que li demanava estendre la devoció a la Divina Misericòrdia per tot el món. .Als 33 anys va emmalaltir greument i oferia tot el seu sofriment per a la conversió dels pecadors.El Papa sant Joan Pau II la va canonitzar i va instituir el segon Diumenge de Pasqua com la "Festa de la Divina Misericòrdia" que Jesús havia demanat a santa Faustina.

Aquest video presenta la seva vida a través del diàleg de Tomás i Elena amb els seus fiills, Alex i Sara. Els nens s'adonen de la bondat de Déu i decideixen resar pels que no l'estimen.

T'animes a fer-ho tu també?

• Més activitats sobre santa Faustina

Santa Bernardeta Soubirous

Fa uns anys vivia a Lourdes (França) una humil pastora, pobra, ignorant, feble... però amb una gran netedat de cor: Bernardette Soubirous. I la Mare de Déu no va dubtar a aparèixer-se a la nena perquè digués a tothom que Ella era la Immaculada Concepció. 

Déu escull els senzills i nets de cor i deixa de banda els orgullosos.

Tens tu aquesta senzillesa i netedat de cor? Et podria escollir la Mare de Déu com el millor nen o nena del lloc on vius? 

La seva festa se celebra el 16 d'abril, dia de l'aniversari de la seva mort.

Una bonica pel·lícula de dibuixos animats recrea la història de la seva vida. Es titula "Bernadette, la princesa de Lourdes".  Pots veure-la clicant l'enllaç. Dura mitja hora.

San Joan Pau II

Karol Józef Wojtyła va néixer a Polònia. Als 9 anys va fer la Primera Comunió, i als 18 va rebre la Confirmació. Durant la Segona Guerra Mundial, sent estudiant universitari i de l'escola de teatre, es va veure amenaçat pel terror nazi. Va escoltar la veu del Senyor: "Segueix-me!" 

El seguiment de Crist va ser constant com a sacerdot, bisbe, cardenal i, des de 1978, com a Papa. Sempre va estar mogut per un incansable esperit missioner i de caritat a tota la humanitat. La seva vida va estar marcada pel sofriment. Va morir el 2 d'abril de 2005 la vigília del diumenge de la Divina Misericòrdia, festa que havia establert.

Per què és Sant? Mira aquesta simpàtica pel·lícula i trobaràs la resposta.

Sant Josep

Descendent del llinatge de David i possiblement oriund de Betlem, sant Josep era fuster i vivia a Natzaret. 

Promès de Maria i pare «adoptiu» de Jesús, sempre al costat de la seva esposa Maria i del nen, sempre humil i callat. Se li assigna una triple funció: ser imatge del Pare, custodi de la Sagrada Família i artesà diligent en el seu taller. 

Sempre alerta a Betlem, a Egipte, a Natzaret, sempre complint la seva missió de pare adoptiu d'acompanyar, sustentar, defensar la Sagrada Família en els anys d'infantesa i formació de Jesús. Sembla que va morir abans que Jesús comencés la seva vida pública.

És model d'obediència i humilitat i protector de la família. És el patró dels seminaristes. La seva festa se celebra el 19 de març. El dia 1 de maig l'Església sant Josep Obrer com a model de treballador i valorar la dignitat del treball.