AMICS i AMIGUES. Bon dia.
Avui acabem l’explicació dels dons de l’Esperit
Sant. I ho fem amb el do de Temor de Déu.
L’expressió “temor de Déu”, no vol dir “por de Déu”; vol dir que Déu és tan
gran, que jo l’admiro i l’adoro. Tinc por de mi mateix, que sóc petit i fràgil,
però confio en Déu, que m’estima i em perdona i m’ajuda a sortir de les meves
fragilitats. Per això m’abandono a les seves mans amb humilitat i confiança.
Aquest abandó no vol dir timidesa, resignació,
sinó que genera en nosaltres força, fins i tot coratge. Ens converteix en
cristians convençuts, entusiastes, agosarats. No perquè sabem o podem, sinó
perquè estem convençuts de l’amor del Pare. Som com el nen, que sap que no pot
res, però que amb el pare ho pot tot.
Precisament veient com el Pare ens estima, ens
fa “temor” d’ofendre’l. Ofendre el Pare?... per res del món! I per això, el
cristià, conscient d’aquest amor immens de Déu, es preocupa llavors de no
disgustar Déu, estimat com a Pare; de no ofendre'l en res, de
"romandre" i créixer en la caritat, de ser-li sempre fidel.
Certament, tot això no exclou la trepidació que
neix de
la consciència de les culpes comeses i de la perspectiva del càstig diví,
però la
suavitza amb la fe en la misericòrdia divina i amb la
certesa
de la sol·licitud paterna de Déu, que vol la salvació eterna de
tots.
D'aquest sant i just temor, conjugat en
l'ànima
amb
l'amor a Déu, depèn tota la pràctica de les virtuts cristianes, i especialment
de la humilitat,
de la temprança,
de la castedat,
de la mortificació dels sentits. Recordem l'exhortació de l'apòstol
Pau als
seus cristians: "Estimats meus, purifiquem-nos de
tota taca de
la carn
i
de
l'esperit, consumant la santificació en el temor de
Déu"
(2Co
7, 1).
És una advertència per a tots nosaltres
que, de vegades, amb tanta facilitat transgredim la llei de Déu,
ignorant
o
desafiant els seus càstigs. Invoquem l'Esperit Sant
a fi
que ens
infongui abundantment el do del sant temor de Déu.
Invoquem-lo per intercessió de
Maria,
que,
a
l'anunci de l’Àngel "es va torbar”(Lc 1, 29) però,
fins i tot
trepidant per la immensa responsabilitat que se
li confiava,
va saber
pronunciar el "SÍ" de la fe, de l'obediència i de l' amor.
Petita com era i se sentia, se’n va fiar plenament de Déu.
Deixeu-me acabar amb una frase del Papa emèrit
Benet XVI: “L'Esperit Sant de Déu, on
entra, expulsa la por; ens fa conèixer i sentir que estem en les mans d'una
omnipotència d'amor: passi el que passi, el seu amor infinit no ens abandona”.
Amics i amigues. Tenir temor i respecte de Déu,
sí. Tenir-li por... mai. Que l’Esperit Sant ens infongui a tots aquest temor i
respecte de Déu, el Pare.
Avui, dia 1 de juny, dilluns de Pentecostès, és
la Festa de Maria, Mare de l’Església. Hem fet la nostra explicació d’avui
davant el quadre de Maria al peu de la creu. Allí és on Jesús on Jesús va dir a
la Mare, senyalant a l’apòstol sant Joan: Aquest tens el teu fill. En Joan hi
estaven tots representats. Des d’aquell moment Maria és Mare de l’Església.
