Ens parla Mossèn Joan Ramon
Amics i amigues. BON DIA.
Seguim amb els dons de l’Esperit Sant. Avui ens
toca el do que en diem: CIÈNCIA. És
el do que ens fa comprendre a través de les coses la bellesa del Creador i que
el valor veritable de les mateixes és la relació amb el seu Creador. L’home
d’avui, precisament pel desenvolupament de les ciències, té la temptació
d’interpretar el món d’una manera “naturalista”: davant la multiforme riquesa,
varietat i bellesa de les coses, corre el risc d’absolutitzar-les, quasi de
divinitzar-les: el diner, el plaer, el poder. Són els ídols, davant els quals
molts s’agenollen.
Per a que el cristià resisteixi a aquesta
temptació tan subtil i les conseqüències a les que pot portar, l’Esperit Sant
ve en ajuda nostra amb aquest do de la Ciència.
Aquest do ens ajuda a valorar les coses en la seva dependència essencial del
Creador. Gràcies a aquest do, l’home estima molt les criatures, però no hi posa
en elles l’objectiu de la seva vida. Veu en les coses manifestacions de la
veritat, la bellesa i l’amor infinit que és Déu. I, per tant, se sent impulsat
a la lloança, a la pregària. El Salm 18 exclama: “El cel proclama la glòria de Déu, i el firmament pregona l’obra de les
seves mans”. Veu la bellesa de les coses i les estima i se n’alegra. I les
utilitza per a la seva realització personal i per a bé dels germans.
Al mateix temps, l’home, il·luminat per aquest
do de ciència, s’adona de la
infinita distància que hi ha de les coses al Creador, de l’engany a que poden
portar quan, pel pecat, en fem, de les coses, un mal ús, o les utilitzem
exclusivament per a nosaltres, som si fóssim “propietaris exclusius” de la
creació. No. La creació és per al bé de tots; i cal preservar-la de la
destrucció i de la possessió al servei d’uns quants. Per altra banda, el do de
ciència ens empeny a posar tota la confiança en Déu, l’únic que pot assaciar
plenament la set d’infinita que tots portem dintre.
Aquesta ha estat l’experiència dels sants. I
d’una forma singular va estar l’experiència viscuda per Maria, que, amb
l’exemple del seu itinerari personal de fe, ens ensenya a caminar, “perquè en
mig de les coses inestables d’aquest món, els nostres cors estiguin ferms en
l’autèntica alegria”.
Amics i amigues. Recordem aquella expressió
constant, quan el llibre del Gènesi, després de cada dia de la creació, deia “I
Déu va veure que tot era bo”. Així ho cantava també Sant Francesc d’Assís, davant
la meravella de la creació. És el do de ciència.
Aquest do ens fa entendre que no som amos –ni molt menys amos exclusius-
per fer-ne el que vulguem de les coses. No. Déu les ha fetes per a tothom.
L’altre perill –ho dèiem abans- és posar el cor en les coses. És el do de ciència, un do de l’Esperit Sant, que
ens allibera d’aquests perills. A través de les coses –que Déu ha creat per a
tots- podem lloar Déu, al temps que el nostre cor el posem només en Ell. BON
DIA
L’Esperit Sant, avui, el veiem, també, com
sempre, en forma de colom, davallant sobre els apòstols i Maria Santíssima el
dia de la Pentecosta. La pintura és obra de Carme Benet, l’any 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada