1.- Do de Saviesa

Dons de l'Esperit Sant

Ens parla Mossèn Joan Ramon

AMICS I AMIGUES. Bon dia.

Estem en els dies abans de la Festa de la Pentecosta. La festa de l’Esperit Sant. Aquest Esperit que Jesús, en pujar al cel, va prometre als seus apòstols; i l’ha promès a tota l’Església i a cadascú de nosaltres. Cal preparar aqueta vinguda de l’Esperit Sant. Com més el coneguem, com més el demanem, més preparats estarem per rebre’l. Per això aquests dies parlem del que anomenem set dons de l’Esperit Sant. El primer l’anomenem SAVIESA.

No és tracta de saber coses, de saber parlar, de saber de tot. No. El do de la Saviesa ens ajuda a veure les coses amb els ulls de Déu, a veure-les tal com Déu les veu, a apreciar-les tal com Déu les aprecia. I va fent créixer en nosaltres una intimitat amb Déu, ens fa sentir Fills de Déu, una relació que penetra totes les situacions de la nostra vida, les agradables i les costoses. Amb aquest do de la saviesa, el cristià sap que totes les coses li venen pesades i mesurades per la mà amorosa de Déu. I això li comporta una alegria permanent, passi el que passi: “Déu Pare m’ho ha preparat així”, ... sempre per al meu bé. Això ens dóna goig i pau.

Una mare de família, amb aquest do de Déu, veu en els seus petits, no tant les coses mal fetes que la posen neguitosa, sinó una ocasió de parlar-los, d’estimar-los, de fer-los pensar... Veu les coses i les persones amb els ulls de Déu. Una esposa, amb aquest do de Déu sap recompondre la relació amb el seu marit i treure el millor profit de les petites desavinences que hagin sorgit.

Aquesta persona, amb aquest do de l’Esperit, es converteix en un referent. Mirant aquesta persona, tothom sap què és el que està bé o no, el que convé i el que no convé. És el que passava amb Jesús. Podien acceptar-lo o combatre’l. Però... tots sabien què és... i què no és; què val i què no val. Jesús tenia la saviesa de Déu.

I així podríem parlar de totes les situacions en què ens trobem en la vida. Aquest do de la saviesa ens ajuda a veure en tot la presència i acció d’un Déu que ens estima. L’Esperit sant ens regala aquest do. El do de la saviesa. Veiem les coses amb els ulls de Déu, valorem les coses, com les valora Déu, estimem les coses i persones com les estima Déu. És un do de l’Esperit Sant.

Amics i amigues. Els dons no es compren. Els dons no es mereixen. Els dons es demanen. I un es pot preparar per a rebre’ls. És el que ens cal fer aquests dies. Tota l’Església i tots els cristians demanem aquests dons de l’Esperit i ens preparem per a rebre’ls. I una manera molt eficaç de preparar-nos és netejar el nostre cor; perquè l’Esperit Sant s’hi trobi a gust amb nosaltres. Heu pensat que la “confessió” és “l’invent” de Jesús per netejar el nostre cor? A la Verge Maria, l’invoquem com a “Seu de la Saviesa”. Que Ella ens doni aquesta gràcia.

Hem contemplat l’escena de l’Anunciació de l’Àngel a Maria. Sobre l’escena veiem el colom, símbol de l’Esperit Sant. El fruit que naixerà de Maria és obra de l’Esperit Sant.