0.- Introducció a les BENAURANCES

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Introducció a les Benaurances

• Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del Cel.
• Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
• Feliços els qui ploren, Déu els consolarà.
• Feliços els compassius: Déu els compadirà.
• Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats.
• Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
• Feliços els qui s'esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
• Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d'ells és el Regne del Cel.

AMICS I AMIGUES. BON DIA.

Recordeu que hem parlat dels Sagraments, dels Manaments de la Llei de Déu, dels Preceptes de l’Església, de les Obres de Misericòrdia... Aspectes vitals de la nostra fe cristiana. I pensem ara parlar de les Benaurances. Una de les pàgines més boniques de l’Evangeli; Jesús, a la muntanya, assegut amb els deixebles i la gent, començà dient-los: Benaurats els pobres... els humils... els qui tenen fam... els qui ploren... i així fins a vuit benaurances. 

Amics, Jesús vol la nostra felicitat... les benaurances son camí de felicitat. Certament. un camí de felicitat desconcertant. La gent que escoltava Jesús, podien acceptar això? SÍ. En realitat veien com Jesús era pobre, humil, perseguit, just... i el veien feliç. Les benaurances són com la plenitud dels manaments. L’amor, en la mesura que creix, porta a un il·limitat abandó en Déu i a una il·limitada entrega al pròxim... i això implica pobresa, humilitat, amor a la justícia. Seguint el camí de les benaurances, cada dia som més lliures de l’egoisme, de nosaltres mateixos, cada dia estimem més..., cada dia més feliços.

Però, mossèn, vol dir que en moments de tanta angoixa, de tants malalts, de tants que moren, de tanta por,... és oportú de parlar de Benaurats.... benaurats...? No pot sonar a broma, o, fins i tot, a sarcasme, o a evasió de la realitat que ens envolta?

Pot semblar-ho... però no és així. Diria que és un moment molt oportú; que estem vivint les circumstàncies, en què podem entendre millor aquest ensenyament de Jesús i el per què de proclamar benaurats els humils, els pobres, els qui ploren...

Per altra banda, estem en ple més de maig, mes dedicat a Maria, la nostra Mare del cel. Hem pensat que Jesús, tot essent el Fill de Déu, és fill de Maria, i, per tant, va ser educat per Maria?. Ho dic pel següent: Quan Jesús, ja gran, parlava a la gent, li sortien les paraules, els pensaments, els sentiments, les experiències que havia viscut a casa amb la mare i Josep. El fet de que era Fill de Déu no restava importància a l’educació que havia rebut al si de la família sagrada de Natzaret.

Dic això perquè, quan Jesús parlava dels pobres, dels humils, dels qui ploren, dels perseguits... parlava de situacions que coneixia perquè les havia viscut a casa seva. I els proclamava “Benaurats” perquè ho havia experimentat. Havia vist patir a la mare, però l’havia vist sempre feliç. En aquest sentit també, Jesús podia dir per experiència: “Feliços els pobres... els humils... els qui ploren... Déu els consolarà”.

Quan Jesús proclamava les Benaurances, tenia en la ment i en el cor la figura de Maria, la seva Mare. Diríem que estava fent un “retrat” de Maria de Natzaret. Que ella, doncs, ens ajudi a comprendre l’esperit de les Benaurances.

Aquests dies anirem presentant diverses pintures o quadres on apareix la Verge Maria, la “benautada entre totes les dones. Avui la veiem dient al seu Fill –a les noces de Canà- “no tenen vi”, intercedint per aquells nuvis. La pintura és de Víctor Pallarés, l’any 1997, a l’absis de la parròquia del Carme.

Mateu, 5

1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient: 

3 --Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel! 

4 »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà! 

5 »Feliços els humils: ells posseiran la terra! 

6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! 

7 »Feliços els compassius: Déu se'n compadirà! 

8 »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu! 

9 »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! 

10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel! 

11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.