1.- Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del Cel.

Les Benaurances

Ens parla Mossèn Joan Ramon

AMICS I AMIGUES. BON DIA.

Comencem avui una breu explicació de les Benaurances, tal com les va expressar Jesús en el Sermó de la Muntanya. És una plana de l’Evangeli molt bonica, molt profunda. Jesús escollí la “muntanya” per parlar de les Benaurances, com si volgués dir-nos que ens vol portar a la felicitat més alta...i ens n’ensenya el camí.

Diu Jesús: “Benaurats els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el regne del cel”.Quins són aquests pobres en l’esperit? Són potser els qui s’ho passen malament per manca de menjar, de roba, de vivenda, etc...? Poden ser-ho. Però Jesús afegeix  “pobres en l’esperit”, és a dir, aquells que no posen la confiança en els diners que tenen, o en el que saben i poden; sí, és bo de tenir uns diners, per això treballem, és bo de saber les coses, per això estudiem; és bo de tenir capacitats; en realitat ens les ha donades Déu nostre Senyor... Tot això es bo, però....la nostra confiança, la nostra seguretat, la nostra alegria no està en les coses, que es poden perdre (en realitat es perdran). Els pobres en l’esperit posen tota la seva confiança en Déu, no en les coses. No es fan esclaus de les coses.

Sant Joan d’Àvila deia: “Qui és el pobre. Pobre és aquell que desconfia de si mateix, del seu propi parer, de les seves forces, de la seva hisenda, del seu saber; aquell que coneix la pròpia debilitat, la seva poca cosa... i posa tota la seva confiança en Déu que mai no el deixarà de la mà”.

D’aquests diu Jesús: Feliços els pobres, perquè d’ells és el Regne de Déu.

Què fàcil és pensar que quan Jesús deia feliços els pobres en l’esperit, pensava en la seva Mare. Més feliç que ella, ningú. Ho sabia per experiència. Ell, quan va néixer, havia viscut la pobresa de Maria: una cova, passant fred, en una nit d’hivern; fugint a Egipte perquè no matessin el nen. I després a Natzaret, vivint del treball de Josep... i així tota la vida. Però Jesús no havia vist una dona, una mare, més feliç que la seva, Maria. Maria havia posat tota la seva confiança en Déu, en tot moment. Jesús havia après a Natzaret, a casa seva, de Maria i de Josep, que la felicitat es troba en deixar-se portar per Déu.

Segur que pensaria en Maria, quan solemnement deia assegut a la muntanya: “Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne de Déu”.

Amics i amigues. Posem la confiança en Déu, no en les coses que no duren. I serem immensament feliços. Ens ho diu Jesús. Ningú més feliç que ell. I tots sabem com va viure i com va morir. Ens ho diu Maria, que ens mira... i ens anima a caminar pel camí que ens marca Jesús. Ella té experiència d’aquesta pobresa d’esperit... i d’una felicitat immensa. BON DIA.