dijous, 21 de maig del 2020

5.- Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats




AMICS I AMIGUES. BON DIA
Anem avançant en la contemplació de les Benaurances, Avui ens diu Jesús: Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats.
Què vol dir fam i set de justícia. No parlem dels qui volen venjança. Certament les injustícies fereixen la humanitat. La societat humana té necessitat urgent d’equitat, de veritat, de justícia social. La Bíblia parla del dolor dels pobres, dels oprimits; dolor que Deu comparteix i els vol alliberar, com ho va fer amb Moisès, alliberant-los de esclavatge d’Egipte.
En aquest sentit, quants n’hi ha que, moguts pel desig i afany de justícia, i per amor als pobres, han lluitat, no amb armes ni violència, però s’han jugat la pròpia vida, com ho va fer Oscar Romero, canonitzat pel papa Francesc. També la seva fam i set de justícia ha estat saciada.
Però la fam i set de justícia, de què ens parla Jesús, és encara més profunda que la legítima necessitat de justícia humana que tota persona porta en el seu cor.
Hi ha una altra set, més profunda que la set física, que és un desig a la rel del nostre cor: Diu el salm 63: “Tu ets el meu Déu, Senyor. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor com en terra eixuta, assedegada, sense aigua. Els Pares de l’Església parlen d’aquesta inquietud que hi ha al nostre cor. Escoltem Sant Agustí: “Ens veu fer per a Vós, Senyor, i el nostre cor estarà inquiet fins que reposi en Vós”.

En cadascú de nosaltres, ni que no ens n’adonem, hi ha una set de veritat i de bondat; és la set de Déu. És l’Esperit Sant que desvetlla en nosaltres aquesta set. És l’aigua viva que Jesús prometia a la dona samaritana.
Per això l’Església és enviada a anunciar a tothom la Paraula de Déu. Perquè l’Evangeli de Jesús és la justícia més gran que es pot oferir al cor de la humanitat, que, ni que no s’ho cregui, té necessitat vital d’aquest evangeli.
Desvetllem en nosaltres aquesta set de Déu, de justícia, de veritat, d’amor. Si la tenim l’anirem desvetllant en altres que tenim a la vora. Penseu en els esposos i pares amb els seus fills. Jesús va viure en el si d’una família (Maria i Josep) que respiraven aquesta bondat, aquest afany de fidelitat, aquesta set de justícia en la seva vida (es diu que Josep era un home just). Pensem com educarien, amb paraules i amb l’exemple, el nen Jesús, que Déu els havia confiat.
Quan Jesús parlava i deia “Feliços els qui tenen fam i set de justícia” tenia molt present el que havia viscut de petit: uns pares que en tot i per tot buscaven la voluntat de Déu, buscaven agradar-li en tot, fos fàcil o difícil, fos agradable o penós. Uns pares que havien patit molt, però que els havia vist sempre amb l’alegria  que dóna a fidelitat a Déu. Els havia vist “assaciats” del goig de Déu.
Quan Jesús dirà: “Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats”, ho deia amb l’experiència que havia viscut a casa amb Maria i Josep.
Hem fet l’explicació davant un quadre de Maria Auxiliadora. Una figura de Maria, jove, amb el braços en alt com a intercessora davant Déu per tots nosaltres.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada