AMICS I AMIGUES. BON DIA
Anem avançant en la
contemplació de les Benaurances, Avui ens diu Jesús: Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats.
Què vol dir fam i set de
justícia. No parlem dels qui volen venjança. Certament les injustícies fereixen
la humanitat. La societat humana té necessitat urgent d’equitat, de veritat, de
justícia social. La Bíblia parla del dolor dels pobres, dels oprimits; dolor
que Deu comparteix i els vol alliberar, com ho va fer amb Moisès,
alliberant-los de esclavatge d’Egipte.
En aquest sentit, quants
n’hi ha que, moguts pel desig i afany de justícia, i per amor als pobres, han
lluitat, no amb armes ni violència, però s’han jugat la pròpia vida, com ho va
fer Oscar Romero, canonitzat pel papa Francesc. També la seva fam i set de
justícia ha estat saciada.
Però la fam i set de
justícia, de què ens parla Jesús, és encara més profunda que la legítima
necessitat de justícia humana que tota persona porta en el seu cor.
Hi ha una altra set, més
profunda que la set física, que és un desig a la rel del nostre cor: Diu el
salm 63: “Tu ets el meu Déu, Senyor. Tot
jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor com en terra eixuta, assedegada,
sense aigua. Els Pares de l’Església parlen d’aquesta inquietud que hi ha
al nostre cor. Escoltem Sant Agustí: “Ens
veu fer per a Vós, Senyor, i el nostre cor estarà inquiet fins que reposi en
Vós”.
En cadascú de nosaltres, ni que no ens n’adonem, hi ha una set de veritat i
de bondat; és la set de Déu. És l’Esperit Sant que desvetlla en nosaltres
aquesta set. És l’aigua viva que Jesús prometia a la dona samaritana.
Per això l’Església és
enviada a anunciar a tothom la Paraula de Déu. Perquè l’Evangeli de Jesús és la
justícia més gran que es pot oferir al cor de la humanitat, que, ni que no s’ho
cregui, té necessitat vital d’aquest evangeli.
Desvetllem en nosaltres
aquesta set de Déu, de justícia, de veritat, d’amor. Si la tenim l’anirem
desvetllant en altres que tenim a la vora. Penseu en els esposos i pares amb
els seus fills. Jesús va viure en el si d’una família (Maria i Josep) que
respiraven aquesta bondat, aquest afany de fidelitat, aquesta set de justícia
en la seva vida (es diu que Josep era un home just). Pensem com educarien, amb
paraules i amb l’exemple, el nen Jesús, que Déu els havia confiat.
Quan Jesús parlava i
deia “Feliços els qui tenen fam i set de
justícia” tenia molt present el que havia viscut de petit: uns pares que en
tot i per tot buscaven la voluntat de Déu, buscaven agradar-li en tot, fos
fàcil o difícil, fos agradable o penós. Uns pares que havien patit molt, però
que els havia vist sempre amb l’alegria
que dóna a fidelitat a Déu. Els havia vist “assaciats” del goig de Déu.
Quan Jesús dirà: “Feliços els qui tenen fam i set de
justícia, perquè seran saciats”, ho deia amb l’experiència que havia viscut
a casa amb Maria i Josep.
Hem fet l’explicació
davant un quadre de Maria Auxiliadora. Una figura de Maria, jove, amb el braços
en alt com a intercessora davant Déu per tots nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada