Ensenyar al qui no sap

Les obres de misericòrdia

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Ensenyar al qui no sap

Comencem avui, les obres de Misericòrdia, que en diem de caràcter espiritual. La primera és ensenyar al qui no sap.

És el que fan els pares amb els seus petits. Quantes coses els han d’ensenyar., i amb quina paciència i bondat! És el que fan els mestres i professors amb els seus alumnes. Potser em direu que ells cobren per fer aquesta feina. D’acord; però hem pensat i agraït la bondat, el respecte, la paciència amb què fan aquesta feina? A més, els mestres no acaben la seva labor quan toca sortir al pati. Sabem com atenen a l’alumne que necessita una explicació personalitzada, o l’orienten en algun problema, o, deixeu-me dir, fan fins i tot de pares d’aquests nens, dels seus alumnes. Mai agrairem prou la labor d’aquests mestres i professors. Tots nosaltres recordem mestres que, en molts moments, ens van tractar com a fills, ens van fer de pares.

Cal també agrair, especialment, a aquelles persones, que de forma totalment desinteressada fan un reforç escolar als nens i joves que no se’l poden pagar. Aprofito per agrair als molts professors i professores que aquí, a la parròquia del Carme, feu aquesta labor, des de fa ja anys.

Pensem també en les famílies, en què els fills més grans dediquen una estona per ajudar els més petits a fer els seus deures. Dóna gust de veure-ho.

I què direm de les mares, que, amb tanta paciència i afecte ensenyen al seus fills tot el que necessiten, en tots els sentits, perquè arribin a ser persones com cal. En realitat les mares dediquen tota la vida a aquesta obra de misericòrdia: Ensenyar al qui no sap. No oblideu que, fent això als vostres fills, ho esteu fent al mateix Jesús, que us ho recompensarà.

Hem dit mares; caldria dir també pares, avis, oncles i familiars. Tots dediquen moltes hores i afecte a “ensenyar als qui no saben”. Què bonic seria que tots els qui “ensenyen” d’aquesta manera, pensessin com Déu mateix valora aquesta tasca que fan. Potser això els ajudarà a fer-ho millor, amb més amor i paciència.

Acabaria dient a tots els qui ensenyen –ensenyem també els mossens- que ho hem de fer amb humilitat, no amb predomini; amb paciència, sense cansar-nos; amb bondat. Les coses les aprenem millor quan ens les ensenyen amb amor. Recordem que així ho feia Jesús amb els apòstols, amb la gent. No tenia pressa, ho deia una i una altra vegada. I, sobretot, els donava exemple d’allò que els volia ensenyar. Així ho hem de fer sempre els pares, mestres, mossens, tothom. Més que paraules i lliçons... és l’exemple de qui ensenya el que arriba més al cor del qui apren.

Així, doncs, recordem aquesta preciosa obra de misericòrdia: ensenyar a qui no sap.

Hem fet aquesta explicació des de l’ambó, per significar que el nostre millor mestre és Jesús, que és la Paraula de Déu, que, des d’aquí, se’ns transmet en la celebració de l’Eucaristia. L’obra és, com tot el Presbiteri, de l’any 1997.