Aquesta fortalesa de que parlem no té res a
veure amb la força física, que en el nostre temps molts exalten, arribant fins
i tot a aprovar les manifestacions extremes de la violència. A l’inrevés, és la
força que ens cal quan cada dia experimentem la pròpia debilitat, especialment
en el camp espiritual i moral, cedint als impulsos de les passions internes i a
les pressions que sobre nosaltres exerceix l'ambient que ens envolta.
Davant de moltes situacions, ens costa de
manifestar-nos cristians, tenim por, som dèbils. El do de l’Esperit Sant, que
em diem fortalesa, ens ajuda a tot: ens ajuda a ser coherents amb els nostres
principis cristians, sense por del que puguin dir els altres; ens ajuda a ser
valents davant d’incomprensions i hostilitats; ens ajuda a suportar ofenses
injustes.
Amb aquest do de l’Esperit Sant, la fortalesa, molts
germans i germanes no van dubtar a donar la seva pròpia vida per ser fidels a
el Senyor i al seu evangeli. Tampoc avui no falten cristians que en tants llocs
del món segueixen celebrant i donant testimoni de la seva fe, amb profunda
convicció i serenitat, i resisteixen molts d’ells fins al martiri.
A sant Pau li va tocar patir –ell ho compta-
moltes persecucions, bastonades, injúries. Però, ell mateix, ple de fortalesa
de l’Esperit Sant, s’atreveix a dir: “Accepto
de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les
angoixes per causa de Crist. Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort”.
(2 Cor 12, 10) També necessitem aquest do de fortalesa, com el va
necessitar Jesús a ‘Hort de Getsemaní” davant els patiments terribles que
preveia, quan experimentem la feblesa davant les malalties nostres o dels
familiars.
Tots nosaltres coneixem gent que viuen situacions
difícils, homes i dones, no sabem els noms, però que honoren al nostre poble i
l'Església, perquè són forts, forts en portar endavant la seva família, el seu
treball, la seva fe. I aquests germans i germanes són sants, sants amagats
enmig nostre, que amb el do de la fortalesa tiren endavant el seu deure de
persones, de pares, mares, de ciutadans.
I ens podem fer la pregunta: Si ells poden fer-ho, per
què jo no? Demanem-li al Senyor que ens doni el do de la fortalesa. La
fortalesa ha de constituir el quadre de fons del nostre ser cristià, en la
nostra vida ordinària quotidiana. Tots els dies de la nostra vida quotidiana
hem de ser forts, necessitem aquesta fortalesa per tirar endavant la nostra
vida, la nostra família i la nostra fe.
L’apòstol Pau, va dir una frase que ens farà bé escoltar:
"Jo ho puc tot en Aquell que em dóna
la força". Quan estem en la vida ordinària i vénen les dificultats
recordem-nos d'això: "ho puc tot en
Aquell que em dóna la força".
BON DIA
Estem contemplant la figura de Santa Llúcia,
verge i màrtir. Ella, com tots els màrtirs, amb el do de fortalesa, no va
dubtar en acceptar el martiri, abans de ser infidel a Crist. L’autor de l’escultura
és Ramon Aguiló, 1946
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada