8. Feliços els perseguits pel fet de ser
justos, d'ells és el Regne del Cel
AMICS I AMIGUES. BON DIA.
Avui acaben l’explicació de les benaurances amb aquesta: Feliços els perseguits pel fet de ser
justos, d'ells és el Regne del Cel. En realitat, totes proclamen l’alegria: la
dels pobres, els pacífics, els qui ploren, els nets de cor... és a dir, de tots
els qui viuen segons l’estil de vida de Jesús. Tots aquests que viuen així, com
Jesús, diu l’Evangeli que pot arribar a que siguin perseguits. Però aquesta
persecució és al final la causa de l’alegria i la gran recompensa del cel.
D’ells és el regne del cel.
El camí de les benaurances
és com un camí pasqual, que porta d’una vida segons els criteris del món, a una
vida segons els criteris de Jesús; d’una existència guiada per la carn, per
l’egoisme, a una vida guiada per l’Esperit. El món, amb els seus ídols i
prioritats no pot menys que rebutjar la pobresa d’esperit, la mansuetud, la
puresa de cor... i, per tant, forçosament perseguirà i menysprearà con
“il·lusos i fanàtics”, als qui viuen l’estil de Jesús. Així va passar amb
Jesús; així passa amb els qui volen seguir-lo.
L’actitud d’aquell que
no viu estimant els diners, com a bé suprem, molesta als cobdiciosos que el
busquen per damunt de tot. Quan una persona viu segons els criteris de Jesús,
els qui ho veuen poden adoptar dues actituds: o es deixen qüestionar i s’obren
a la bondat, o rebutgen la llum i endureixen el cor fins a oposar-se i
perseguir-lo de mil maneres. Així va passar amb Jesús. I així ha passat en les
persecucions dels primers segles del cristianisme i en les persecucions de les
dictadures dels segles recents.
La benaurança que
comentem diu: d’aquests perseguits és el Regne del cel. Han trobat un tresor
més valuós que el món sencer. Jesús va dir: De què li serveix a l’home guanyar
tot el món, si arruïna la seva vida? Sense arribar a aquests extrems, en la
vida de tots nosaltres, hi ha moments en què ens cal decidir: o cedir a una
conversa de crítica o... acceptar que ens tractin de tontos; o cedir a una
insinuació deshonesta, o acceptar el rebuig dels “amics”. En algunes ocasions,
si volem ser de veritat cristians, haurem d’acceptar ser exclosos, menyspreats,
criticats, burlats. No tinguem por: “...d’ells és el regne del cel”.
Tota la vida de Jesús va
ser una ofrena per la bondat, per la pau, per fer el bé, per perdonar... I per
tot això, per estimar la justícia, la bondat, va ser perseguit fins a ser
clavat a la creu. Però atenció. La resurrecció de Jesús és... la resposta del
Pare. D’ell és el regne del cel.
No tinguem por. Siguem
com cal. Seguim Jesús de veritat. No importa el que diguin, ni el que ens pugui
passar. Estimem la justícia, és a
dir, la bondat, la netedat de cor, la generositat. D’aquests és el regne del
cel. Fins i tot, aquí, ja a la terra, l’alegria de la bondat, de la fidelitat,
és una anticipació
de l’alegria del cel. I encara una altra cosa. Molts
dels perseguidors es convertien veient la valentia i l’alegria dels màrtirs.
Doble motiu per estar contents. Ja aquí se’ns promet una alegria especial. Déu
no es deixa guanyar mai en generositat envers aquells que l’estimen. Que Maria,
la mare, ens ajudi a entendre, a practicar i a gaudir de les Benaurances.
Hem fet l’explicació
davant aquest tríptic que representa la Mare de Déu amb santa Àgata, sant
Esteve, sant Francesc i una santa màrtir, i està situat tot just entrar a la
casa parroquial del Carme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada