AMICS I AMIGUES. BON DIA.
La benaurança d’avui
diu: Benaurats els humils perquè
posseiran la terra. Recordem que “benaurats” vol dir que estan en el camí
de la felicitat. Qui són aquests humils? Diuen que la humilitat és la veritat.
Humils són aquells –tant de bo ho fóssim nosaltres- que s’adonen, i accepten,
que no son res de l’altre món, que les coses no sempre les fan prou bé, que, si
tenen alguna qualitat és perquè l’han rebuda de Déu. S’adonen –i accepten- que
tenen defectes, però s’esforcen per corregir-los; i per això accepten de bon
grat les correccions que reben, sigui dels pares o dels companys, o de l’esposa
o l’espòs. L’humil, si ha fet alguna cosa bé, no ho va escampant.
I què diu Jesús dels humils? Diu “Benaurats, perquè posseiran la terra”.L’humil
no vol fer nosa a ningú. Els germans s’hi troben bé al seu costat. No s’ofèn
per res. Accepta qualsevol tasca, la més senzilla, (tampoc no refusa la més
gran, quan Déu li demana. És el cas de Maria). No té cap gana de figurar. No
discuteix: accepta el que li toca o el que li donen. Això sí: no té por de
parlar, quan cal defensar la veritat. Si una cosa no l’ha fet prou bé, demana
senzillament perdó. No se sent mai ofès dels altres. Dóna de si el que pot. No
exigeix res per a ell mateix; i això li dóna llibertat per a recordar les
exigències de la justícia a qui calgui.
Podria ser que, a la vista de la gent, un home
així no té futur. Jesús, en canvi, ens ha dit que els humils posseiran la terra. Realment els qui
viuen al costat de l’humil, s’hi troben molt bé, saben que poden comptar amb
ell per tot el que sigui bo, correcte, encara que costi. Aquest humil es guanya
l’amistat de tots, de tots els qui busquen la veritat. No és enemic de ningú...
encara que potser alguns ho siguin d’ell. Això sí, no pacta mai amb el mal.
L’humil és agosarat, valent. Jesús estimava tothom, per això deia la veritat a
tots, també als fariseus que volien matar-lo; en canvi ell els volia salvar.
Pensem en Jesús quan era petit. Seria amic de
tots, disposat a perdre, però ajudant a tots, sense fer-se veure, atent al bé
que pogués fer; això sí, mai pactava amb el mal. Quants dels seus companys
parlarien a casa seva de Jesús als seus pares, com d’un bon amic! No és això
posseir la terra? I... qui li havia ensenyat a Jesús a ser així? Va ser Maria,
la mare. Com ajudaria Maria a Jesús a estimar els amics, a perdonar els amics,
a excusar-los. I és que Maria era igual: estimava tothom, excusava i comprenia.
Maria, sense fer-se veure, atreia la mirada de tots. Ningú podia parlar
malament de Maria, sempre humil i al servei de tots. Lògicament l’Evangeli no
ho diu. Però... quantes mares de Natzaret, en parlar a les seves filles, els
posarien l’exemple d’aquella noieta, Maria, humil, , treballadora, alegre,
fidel... Sense adonar-se’n, ella posseïa la terra de Natzaret. Jesús va tenir
temps -30 anys- per comprovar-ho. Pensaria en ella quan deia: Feliços els
humils, perquè posseiran la terra.
Estem davant unes pintures de l’absis de
l’església del Carme. És l’escena de l’Anunciació. La senzillesa i humilitat de
Maria ha atret la mirada de Déu i l’ha escollit per Mare. I ella respon: “Sóc
l’esclava del Senyor” i accepta. És que els humils són al mateix temps...
agosarats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada