dilluns, 8 de juny del 2020
diumenge, 7 de juny del 2020
dissabte, 6 de juny del 2020
Sant Marcel·lí de Champagnat
Marcel·lí va
néixer el 20 de maig del 1789 a Rosey, un petit poble de les muntanyes del Loira, a prop de Lió. És el novè i penúltim fill d’una família profundament cristiana. El seu pare, Joan Baptista, i la seva mare, Maria, eren persones entregades a les seves feines i a la seva família. De fet, a Marcel·lí l’eduquen a casa entre la seva mare i la seva tia religiosa. El primer contacte amb l’escola és negatiu per a Marcel·lí. El mestre li pega i pren la decisió de no tornar-hi més. La seva experiència a catequesi no és gaire millor.
L’octubre de 1805 ingressa al seminari menor de Verrières. I al 1813, amb 24 anys, després d’acabar els estudis, ingressa al seminari major de Lió. Poc després, ell i altres seminaristes projecten fundar una societat dedicada a les missions i a l’educació dels infants sota la protecció de Maria. Marcel·lí Champagnat és ordenat prevere el 22 de juliol de 1816. L’endemà, amb un grup de companys puja al santuari de la Mare de Déu de Fourvière per consagrar-se a Maria. És l’origen de la Societat de Maria. I és destinat a la petita parròquia de La Valla.
Aquí comença la seva activitat pastoral, en una comunitat pobra de muntanya, on queda impressionat per la desconeixença dels fidels en matèria de religió i en educació elemental. Allà un fet trasbalsa la vida de Marcel·lí. Li va tocar atendre un jove moribund, Joan Baptista Montagne, analfabet i sense cap formació religiosa. Marcel·lí li explicà la vida de Jesús i l'ensenya a pregar.
Després d'aquest episodi va decidir fundar, el 2 de gener de 1817, una congregació laica dedicada a la instrucció i la catequesi de la joventut pobra. Naixia l'Institut dels Germanets de Maria. Era el 2 de gener de 1817. Aquesta primera comunitat repartia el temps entre la pregària, el treball i l’estudi. El desig de Marcel·lí era formar educadors i catequistes amb un esperit pràctic per poder atendre la seva futura missió: educar nens i joves i anunciar-los l’evangeli.
Al cap de poc temps, la caseta de La Valla queda petita i Marcel·lí i els germans decideixen construir amb les seves pròpies mans una casa més gran, dins del terme de Saint Chamond. La van anomenar Nostra Senyora de L’Hermitage, dedicada a Maria, i es converteix, així, en el noviciat que formarà els joves que volien ser germans. Pas a pas, els germans es van anar guanyant l’estima i la confiança de la gent.
Marcel·lí Champagnat mor el dissabte 6 de juny de 1840. El fundador dels Maristes va ser beatificat pel papa Pius XII el 29 de maig de 1955 i canonitzat pel papa Joan Pau II el 18 d’abril de 1999. La seva festa se
celebra el 6 de juny.
Rosari virtual - dissabte, misteris de goig
Primer misteri: l’Anunciació de l’àngel a Maria
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Mentre reso el misteri, pensaré en el que va passar, i m’encomanaré a la Mare de Déu.
- Intenció: Preguem perquè Déu augmenti en tots nosaltres la confiança. Déu ens estima.
- Propòsit: També pensaré en aquesta trobada de Maria i Elisabeth. Dues dones fidels a Déu.
- Intenció: Perquè sapiguem tots, igual que Maria, lloar Déu per tot el que fa per nosaltres i per la humanitat.
- Propòsit: Durant el misteri, pensaré en aquest naixement de Jesús. I donaré gràcies pel que suposa d’amor infinit de Déu
- Intenció: Perquè la humanitat s’adoni, poc a poc, que Déu és Pare de tots i estima tots.
- Propòsit: Pensaré en el goig de Maria. I també en l’acceptació de la voluntat de Déu, quan va sentir de Simeó que una espasa travessaria la seva ànima.
- Intenció: Perquè sapiguem agrair la tasca dels metges, sanitaris, etc. Que cuiden de nosaltres.
- Propòsit: També pensaré en aquest misteri i com Maria pateix i accepta la resposta del Fill, fins i tot sense comprendre-la.
- Intenció: Per totes les mares que han perdut algun fill. Perquè continuïn creient en la bondat de Déu.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
divendres, 5 de juny del 2020
Rosari virtual - divendres, misteris de dolor
Primer misteri: Agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Avui oferiré –amb alegria- les coses dificultoses que se’m presentin, pensant en Jesús a l’Hort de Getsemaní.
- Intenció: Perquè arribem a entendre que les dificultats entren en el pla de Déu sobre la nostra salvació.
- Propòsit: Avui procuraré complaure a tots els que tinc a la vora; així els estalviaré sofriments.
- Intenció: Perquè totes les persones canviïn d’actitud envers els altres: perquè no són rivals, sinó germans.
- Propòsit: Intentaré acceptar avui qualsevol “espina” que em vingui. Ho faré pensant en Jesús.
- Intenció: Perquè sapiguem tots estar atents a treure les espines dels nostres germans.
- Propòsit: Faré avui aquesta pregària: “Jesús, accepto les creus que em vulguis enviar. Ajuda’m a portar-les.
- Intenció: Perquè vagi desapareixent en tothom l’actitud de confrontació, i creixi la solidaritat.
- Propòsit: Avui donaré gràcies a Déu perquè m’estima tant. Jesús clavat a la creu n’és la demostració més clara.
- Intenció: Perquè el món s’adoni poc a poc que Déu l’estima amb deliri.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
dijous, 4 de juny del 2020
Rosari virtual - dijous, misteris de llum
Primer misteri: El Baptisme de Jesús en el Jordà.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Des del Baptisme, sóc com un altre Jesús. Pensaré avui: Què faria Jesús en aquest moment? I ho faré.
- Intenció: Per tota la meva família. Que visquem conscients de que estem batejats, i som fills de Déu.
- Propòsit: A mi em falta molt el “vi” de l’amor. Pregaré a Maria, demanant-li aquest “vi”
- Intenció: Preguem perquè Déu, per intercessió de Maria, alliberi el nostre món d’aquesta pandèmia.
- Propòsit: En què puc “convertir-me” avui. Ho intentaré.
- Intenció: Per tota la humanitat. Que s’adoni que només Jesús és el seu Redemptor.
- Propòsit: Només cal “escoltar Jesús”, com ens diu el Pare del Cel. Avui dedicaré una estona per pensar què l’està demanant Jesús a mi.
- Intenció: Que Déu concedeixi al nostre món conèixer Jesús com l’únic que pot salvar-lo.
- Propòsit: No podria jo aquests dies participar en l’Eucaristia? Pensa-ho, i fes el possible.
- Intenció: Que l’Eucaristia sigui coneguda, valorada, per tots i cadascun dels cristians.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
2.- Fruits de l'Esperit Sant: L'alegria
Amics i amigues. BON DIA
Parlàvem ahir d’un dels fruits preciosos que
l’Esperit Sant produeix en nosaltres, cristians, quan deixem que aquest Esperit
habiti en nosaltres. El primer fruit –dèiem- és la caritat, l’amor. No hi ha
res més desitjable, més fecund, més benefactor, m´s transformador... que la
caritat, l’amor.
Doncs, precisament, avui ens toca parlar d’un
altre fruit meravellós de l’Esperit Sant, absolutament relacionat amb l’amor:
és la joia, l’alegria. Qui posseeix l’Esperit estima i se sent estimat. I això
li produeix una alegria immensa: és
la alegria de qui se sent estimat de Déu. A més a més, la seva és una alegria
que s’encomana.
Una alegria que
res ni ningú li podrà prendre. Ni les dificultats, siguin les que siguin, que
es puguin presentar. Santa Teresa deia: ¿Qué se me da a mí de la
vida? Nada te turbe, nada te espante. Quien a Dios tiene nada le falta: sólo
Dios basta.
És el goig que
experimentem, fruit de tenir Déu en les nostres vides. L’alegria de saber-nos
seus i d'estar a prop de Déu. perquè Déu viu en nosaltres, no estem mai sols.
Recordeu la paraula de Jesús: “Jo seré amb vosaltres tots els dies de la vida
fins a la fi del temps”. I així el
cristià, experimenta també les múltiples alegries humanes que el Creador posa
en el nostre camí: l'alegria de l'existència i de la vida; l'alegria de l'amor
honest, l'alegria tranquil·litzadora de la naturalesa i del silenci; l'alegria
de la feina ben feta; del deure complert; l'alegria transparent de la puresa,
del servei, del saber compartir; l'alegria exigent del sacrifici. Fins i tot,
l’alegria del perdó. Ni les nostres mancances i pecats –que tant sovint
experimentem- ens prenen aquesta alegria, perquè sabem que Déu Pare continua
estimant-nos, ens perdona i ens vol al seu costat. Sant Pau deia als seus
cristians: “Estigueu contents. Us ho
repeteixo, estigueu sempre contents”.
Qui posseeix a Déu
no s'inquieta per res, perquè Déu ho és tot per a ell, i tota la resta només
val en relació a Ell. És l’alegria dels sants. Els sants són es qui més feliços
han estat, enmig de qualsevol tribulació. Es diu moltes vegades que “un sant
trist, és un trist sant”. És a dir, és impossible que un que viu en Déu i
l’estima, estigui trist. En una ocasió, a Sant Joan Bosco se li va presentar un
jovenet del col·legi i li va fer aquesta pregunta: “Don Bosco, què he de fer per ser sant?” Don Bosco, un gran
educador, li respongué: “Estiguis sempre
content”. I és lògic. A un pare –i Déu és el millor dels pares- li agrada,
sobretot, que els seus fills visquin contents.
Germans i
germanes. Visquem sempre contents. Fem tots aquesta experiència. Estimem de
cor. I el fruit –fruit de l’Esperit Sant- serà una alegria plena, durable. Que
Déu ens la concedeixi a tots. BON DIA
Avui estem
contemplant el local del Carme, que en diem “Espai Mossèn Joan”. La seva idea
va estar que poguéssim tots experimentar l’alegria de l’amistat sincera,
l’alegria del compartir, l’autèntica alegria cristiana.
dimecres, 3 de juny del 2020
Rosari virtual - dimecres, misteris de glòria
Primer misteri: La resurrecció de Jesús
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Jesús va morir per nosaltres. Però Jesús és viu, ha ressuscitat. No ho he d’oblidar. Avui intentaré viure content en tot moment.
- Intenció: Perquè Déu retorni l’alegria al nostre món tan agobiat.
- Propòsit: Jesús és al cel, i és al meu costat. Procuraré viure avui molt conscient d’aquesta presència de Jesús.
- Intenció: Perquè tots els sanitaris s’adonin que, atenent els malalts, és Jesús a qui atenen. I Jesús els ho agraeix.
- Propòsit: Avui agrairé a l’Esperit Sant la seva presència en la meva ànima. I miraré de conservar-la ben neta.
- Intenció: Perquè l’Esperit Sant il·lumini al Papa Francesc per portar endavant l’Església de Jesús.
- Propòsit: Tenim al cel una Mare, que també està al nostre costat, atenta al que necessitem. Què li penso demanar avui especialment?
- Intenció: Perquè Maria, des del cel, protegeixi el nostre bisbe Salvador i tots els diocesans.
- Propòsit: Avui faré, de la manera senzilla que em surti del cor, una consagració de la meva vida a la mare de Déu.
- Intenció: Perquè, poc a poc, el món s’adoni de que no està orfe, sinó que té una Mare, la millor Mare.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
1.- Fruits de l'Esperit Sant: La caritat (amor)
Amics i amigues. BON DIA
Comencem avui a parlar dels Fruits de l’Esperit
Sant. És a dir, els fruits que es noten en les persones que viuen conscients de
que l’Esperit Sant es el gran do que han rebut de Déu i que en tot es deixen
guiar per l’Esperit.
D’aquests fruits, el primer que es relaciona és
l’Amor, o la caritat. És lògic. Si l’Esperit Sant és l’amor que procedeix del
Pare i del Fill, aquell cristià que es deixa portar per l’Esperit es
caracteritzarà sempre per un amor molt gran, per una caritat sincera.
L’Esperit Sant ens configura a Jesús. I el que
brilla més pregonament en Jesús és la caritat, és l’amor immens. Tots ho sabem
i tots ho agraïm. Jesús ens ha estimat tant que ha donat la vida –i de quina manera-
per la nostra salvació.
El cristià que es deixa posseir per l’Esperit
Sant, estima Déu amb tot el cor i estima eles germans, tal com Jesús ens ha
estimat.
El seu amor és un amor total. És un amor pur i
tendre. És un amor confiat. És un amor sense condicions. És un amor que
l’impulsa a fer sempre i en tot la voluntat de Déu i a estimar en tot i per tot
als germans. És un fruit de l’Esperit Sant.
Ens parla el papa sant Pau VI: Abans de res l'amor, que és el que compon
la novetat cristiana.
En efecte; diu Sant Joan: "Nosaltres sabem que hem passat de
la mort a
la vida perquè estimem els germans" (1Jn 3, 14). Aquest és el
testimoni de
què
té absoluta necessitat el món. El nostre objectiu és
construir una
"civilització de l'amor".
En la història de l’Església hi ha infinitat de
sants i santes que, plens d’aquest amor, que és fruit de l’Esperit Sant, han
omplert el món d’obres magnífiques de caritat envers els germans. Per
anomenar-ne alguns més coneguts de tots: Sant Joan de Déu, dedicat de per vida als
malalts; Sant Joan Bosco, lliurat totalment a la joventut; la Mare Teresa de
Calcuta, recollint els moribunds dels carrers; sant Vicens de Paül... i molts i
molts altres.
Potser nosaltres no tindrem ocasió de fer les
meravelles que ells i elles van fer. Però, si estem plens de l’Esperit Sant, en
nosaltres es notarà aquest amor i caritat que és el fruit més clar de la seva
presència en nosaltres. I aquest amor es notarà a casa, en la família, en el
treball, en qualsevol relació amb els altres... Un amor als altres que, per
altra banda, serà sempre fruit d’un amor intens a Déu. Aquest amor a Déu serà
la font de l’amor als germans. Aquest amor que –repeteixo- és el primer i el
més noble FRUIT de la presència de l’Esperit Sant en nosaltres. Un amor que
transforma el món. BON DIA
Hem fet aquesta consideració davant la figura
del Crist. Jesús, mort a la creu, és l’expressió més clara i preciosa d’un amor
absolut a Déu i als germans. El Pare li demana, i Jesús accepta la mort, per a
redimir-nos a tots.
dimarts, 2 de juny del 2020
Rosari virtual - dimarts, misteris de dolor
Primer misteri: Agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní
- Propòsit: Jesús accepta la voluntat del Pare per la nostra redempció. Jo acceptaré avui qualsevol dificultat o dolor que em pugui venir.
- Intenció: Per totes les persones que han patit i pateixen per la pandèmia. Que Déu els concedeixi la gràcia de saber acceptar aquests patiments.
- Propòsit: Cada assot que sentia Jesús era un acte d’amor al Pare i a la humanitat. Procuraré també jo a qualsevol patiment que em vingui, convertir-lo en un acte d’amor.
- Intenció: Avui pregarem per la Rosa Fabregat, que ens ha deixat. Perquè Déu la tingui ja a la glòria del cel.
- Propòsit: Intentaré avui no fer patir a ningú, en cap aspecte.
- Intenció: Que Déu es compadeixi de tots els qui pateixen, especialment per aquells que se senten com abandonats de Déu (en realitat Déu està més a prop nostre que mai).
- Propòsit: Demanaré a Déu que sàpiga acceptar les “creus” que Ell vulgui donar-me, sabent que Ell és qui me les proporcionar... i per al meu bé.
- Intenció: Que aquesta pandèmia ajudi a que la humanitat s’apropi més a Déu, que ens estima sempre i del tot.
- Propòsit: Demanaré ara a Jesús que m’ajudi a entendre el valor redemptor de la creu (de la seva i de la meva)
- Intenció: Perquè tota la humanitat s’adoni de com Déu l’estima, fins a donar la vida per tots.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Introducció als FRUITS DE L'ESPERIT SANT
AMICS I AMIGUES. Bon dia.
Hem celebrat aquest diumenge la festa de la Pentecosta,
la vinguda de l’Esperit Sant. En realitat la Pentecosta dura tot l’any, perquè
tot l’any l’Esperit Sant davalla sobre l’Església i sobre cadascun dels
batejats.
Precisament , els dies abans de la Pentecosta,
al final de maig, vàrem estar parlant dels dons de l’Esperit Sant. L’Església n’enumera
set “Els set dons” en atenció a la frase del profeta Isaïes, que comentàvem: “L'Esperit del Senyor reposarà damunt d'ell:
esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit
de coneixement i de reverència pel Senyor.”
Podríem dir que el gran DO, és el mateix
Esperit Sant, que, des del Pare, Jesús ens envia a l’Església i de qui
procedeix tot el que és bo, i ha portat l’Església des del començament fins ara
i continuarà guiant-la, enfortint-la, il·luminant-la fins a la fi del temps. I
quan diem l’Església, dient cadascú dels cristians. Sense l’Esperit no podríem
fer res, de profit, per a la vida eterna. Sant Pau ens dirà que per a
pronunciar el nom de Jesús, de forma agradable a Déu, necessitem l’ajut de
l’Esperit Sant.
Els 7 dons de què hem estat parlant aquests
dies passats, són com a diverses expressions de la forma com es manifesta
l’Esperit en la vida del cristià que es deixa posseir per Ell:
Però, respecte a l’Esperit Sant, cal dir també
que el mateix sant Pau parla de que, quan una persona està plena d’aquests dons
de l’Esperit, la seva vida dóna uns fruits
meravellosos. Sant Pau els descriu així: “els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, longanimitat, benvolença,
bondat, fidelitat, dolcesa, modèstia, continència, castedat”.
Davant aquesta frase de Pau, l’Església parla dels Fruits de l’Esperit Sant. És precisament el que havíem pensat de servir-vos en aquests dies propers.
Davant aquesta frase de Pau, l’Església parla dels Fruits de l’Esperit Sant. És precisament el que havíem pensat de servir-vos en aquests dies propers.
Ens anirà bé de pensar si en nosaltres es donen
aquests fruits. I, com que, en gran part, ens en veurem mancats, els desitjarem
i demanarem a l’Esperit Sant que en la nostra vida no hi manquin, perquè en
puguem gaudir nosaltres i, a través nostre, tots aquells que Déu posi al nostre
costat.
El cristià és com un arbre: quan està madur dóna bons fruits. Els sants són els
qui han
sabut
donar
tots
aquests fruits. Els fruits de l’Esperit Sant.
BON DIA
Estem contemplant l’església del Carme des del Presbiteri. Des
d’aquí hem volgut fer aquesta breu introducció als fruits de l’Esperit Sant. És
l’Església qui ha rebut l’Esperit, i a través de la vida dels seus fills, han
de veure’s aquests fruits que Ell ens porta.
dilluns, 1 de juny del 2020
Rosari virtual - dilluns, misteris de goig
Festa de Maria, Mare de l’Església.
Primer misteri: l’Anunciació de l’àngel a Maria
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Primer misteri: l’Anunciació de l’àngel a Maria
- Propòsit: Va ser motiu de goig gran per l’arcàngel Gabriel parlar amb Maria. Maria, amb respecte pregunta, i amb fidelitat pronuncia el seu Sí. Tu i tots tenim el goig de poder parlar amb Maria, Fes-ho avui una estoneta.
- Intenció: Preguem avui per totes les dones, de qualsevol edat i condició. Perquè totes siguin fidels com Maria a la pròpia vocació.
- Propòsit: No va a comunicar-li res; va simplement a servir. Intentaré que aquest esperit de servei sigui la constant de la meva vida.
- Intenció: Per tots aquells que, d’una manera u altra, han de fer un servei als altres. Que, com Maria, el facin de pressa i amb il·lusió.
- Propòsit: Maria és la mare de Jesús. I per això, és mare de tots els germans de Jesús, que som tots nosaltres, que formen l’Església de Jesús. Avui precisament se celebra la festa de Maria, Mare de l’Església. Fem-li una pregària especial.
- Intenció: Perquè Maria, Mare de l’Església, vetlli per tots i cadascun dels cristians.
- Propòsit: Pregaré a Maria perquè sempre em porti cap a Déu.
- Intenció: Que Maria, Mare de l’Església, ens acompanyi sempre en el nostre caminar cap a Déu.
- Propòsit: Pregaré a Maria que m’ajudi a retrobar Jesús en la confessió, si l’he perdut pel pecat.
- Intenció: Que Maria, Mare de l’Església, ajudi a tota la humanitat a retrobar en Jesús la font de l’alegria i de la pau.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
7.- Do de Temor de Déu
AMICS i AMIGUES. Bon dia.
Avui acabem l’explicació dels dons de l’Esperit
Sant. I ho fem amb el do de Temor de Déu.
L’expressió “temor de Déu”, no vol dir “por de Déu”; vol dir que Déu és tan
gran, que jo l’admiro i l’adoro. Tinc por de mi mateix, que sóc petit i fràgil,
però confio en Déu, que m’estima i em perdona i m’ajuda a sortir de les meves
fragilitats. Per això m’abandono a les seves mans amb humilitat i confiança.
Aquest abandó no vol dir timidesa, resignació,
sinó que genera en nosaltres força, fins i tot coratge. Ens converteix en
cristians convençuts, entusiastes, agosarats. No perquè sabem o podem, sinó
perquè estem convençuts de l’amor del Pare. Som com el nen, que sap que no pot
res, però que amb el pare ho pot tot.
Precisament veient com el Pare ens estima, ens
fa “temor” d’ofendre’l. Ofendre el Pare?... per res del món! I per això, el
cristià, conscient d’aquest amor immens de Déu, es preocupa llavors de no
disgustar Déu, estimat com a Pare; de no ofendre'l en res, de
"romandre" i créixer en la caritat, de ser-li sempre fidel.
Certament, tot això no exclou la trepidació que
neix de
la consciència de les culpes comeses i de la perspectiva del càstig diví,
però la
suavitza amb la fe en la misericòrdia divina i amb la
certesa
de la sol·licitud paterna de Déu, que vol la salvació eterna de
tots.
D'aquest sant i just temor, conjugat en
l'ànima
amb
l'amor a Déu, depèn tota la pràctica de les virtuts cristianes, i especialment
de la humilitat,
de la temprança,
de la castedat,
de la mortificació dels sentits. Recordem l'exhortació de l'apòstol
Pau als
seus cristians: "Estimats meus, purifiquem-nos de
tota taca de
la carn
i
de
l'esperit, consumant la santificació en el temor de
Déu"
(2Co
7, 1).
És una advertència per a tots nosaltres
que, de vegades, amb tanta facilitat transgredim la llei de Déu,
ignorant
o
desafiant els seus càstigs. Invoquem l'Esperit Sant
a fi
que ens
infongui abundantment el do del sant temor de Déu.
Invoquem-lo per intercessió de
Maria,
que,
a
l'anunci de l’Àngel "es va torbar”(Lc 1, 29) però,
fins i tot
trepidant per la immensa responsabilitat que se
li confiava,
va saber
pronunciar el "SÍ" de la fe, de l'obediència i de l' amor.
Petita com era i se sentia, se’n va fiar plenament de Déu.
Deixeu-me acabar amb una frase del Papa emèrit
Benet XVI: “L'Esperit Sant de Déu, on
entra, expulsa la por; ens fa conèixer i sentir que estem en les mans d'una
omnipotència d'amor: passi el que passi, el seu amor infinit no ens abandona”.
Amics i amigues. Tenir temor i respecte de Déu,
sí. Tenir-li por... mai. Que l’Esperit Sant ens infongui a tots aquest temor i
respecte de Déu, el Pare.
Avui, dia 1 de juny, dilluns de Pentecostès, és
la Festa de Maria, Mare de l’Església. Hem fet la nostra explicació d’avui
davant el quadre de Maria al peu de la creu. Allí és on Jesús on Jesús va dir a
la Mare, senyalant a l’apòstol sant Joan: Aquest tens el teu fill. En Joan hi
estaven tots representats. Des d’aquell moment Maria és Mare de l’Església.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)