AMICS
I AMIGUES. Bon dia.
Altra vegada amb vosaltres; per parlar d’un
altre do de l’Esperit Sant: el de Pietat.
Aquest do ens ajuda a tractar a Déu amb agraïment, afecte, tendresa, disponibilitat...
a tractar-lo com a Pare: som fills de Déu;
i veure amb molt bons ulls els altres com a fills de Déu i germans. L’Esperit
Sant ens cura de tota duresa, i ens obre a la tendresa envers Déu i els germans.
Aquesta tendresa s’expressa en l’oració. L’experiència de la pròpia
pobresa, del buit que deixen en l’ànima les coses de la terra, suscita en
l’home la necessitat de recórrer a Déu per obtenir gràcia, ajuda, perdó.
Aquesta oració, el do de pietat l’enriqueix amb sentiments de profunda confiança envers el Pare provident i
bo. Dirà sant pau: Déu envià el seu Fill, nascut d'una
dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i
rebéssim la condició de fills. I la
prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu
Fill, que crida: «Abba, Pare!» Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou
fills, també sou hereus, per obra de Déu. (Gal
4,-7)
Aquesta tendresa,
que ens comporta el do de pietat, es manifesta en una mansuetud respecte als
germans, ens dóna una nova capacitat d’estimar-los com a fills del mateix Pare,
cridats a formar part de la família de Déu, que és l’Església. El do de pietat
extingeix en nosaltres l’amargor, la còlera, la impaciència, i ens alimenta amb
sentiments de comprensió, de tolerància, de perdó. El do de pietat està a la rel d’una nova comunitat humana, de la
civilització de l’amor.
El do de pietat és una relació viscuda amb
el cor:
és la nostra amistat amb Déu, que ens la
dóna Jesús,
una amistat
que canvia la nostra vida i ens omple d'entusiasme i d'alegria. Per aquest motiu,
el do
de la
pietat
desperta en nosaltres sobretot la gratitud i la lloança.
Acabem amb una frase de sant Pau als cristians
de Roma: “Tots els qui són guiats per
l'Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit
d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet
fills i ens fa cridar: « Abba, Pare!»
Una cosa és “saber” que som fills de Déu, i una altra “sentir-nos realment fills de Déu”. Això és un do l’Esperit Sant.
Ell posa en el nostre cor i en els nostres llavis la paraula “Pare”-
Que Maria ens ajudi a sentir-nos fills estimats
de Déu, i a obrir-nos amb cor i mans acollidors a tots els seus fills i germans
nostres. Diguem-li, com ho fem en acabar la Salve: “O clement, o piadosa, o dolça Verge Maria”. BON DIA
Per explicar aquest do de Pietat, ens ha semblat oportú, fer-ho
davant la imatge de la Mare. La Mare de Déu del Carme. És obra d’Enric Monjo,
any 1943
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada