divendres, 8 de maig del 2020

Conclusió a les OBRES DE MISERICÒRDIA



Conclusió a les OBRES DE MISERICÒRDIA

Ahir vam acabar el llistat de les obres de misericòrdia. En començar, ja fa uns dies, recordàvem aquelles paraules de Jesús: ““Veniu, beneïts del meu Pare, perquè quan jo tenia fam, quan estava malalt o a la presó, quan no tenia vestit, en vàreu ajudar”. I a la pregunta: Quan us vam veure necessitat i us vam ajudar? Jesús dirà: “Sempre que ajudàreu a un d’aquests petits... m’ho féreu a mi”.

Podem acabar dient que hem estat parlant del més essencial en la vida d’un cristià. És estimar. Estimar Déu amb tot el cor... i estimar els germans. Precisament estimar el germans és la manera de demostrar que estimem Déu de tot cor. És el més important que se’ns demana en la nostra vida.
Sant Joan de la Creu deia que “al final de la vida, se nos examinarà del amor”. Aquesta serà la matèria de l’examen.

De vegades hem citat un verset d’un gran poeta espanyol. Deia:

“Toma, hermano, sin medida,
lo que quieras para ti;
que, al final de esta vida,
sólo tendré lo que di.”

Això suposa, no uns canvis ocasionals en moments de la vida, sinó tota una orientació diferent de la nostra vida, un canvi radical que podríem descriure així:

No viure per a si mateix, sinó viure per fer feliços els altres.
No fer el que em dóna la gana, sinó allò que convé.
No està pendent del que m’agrada, sinó del que l’altre necessita.

Jesús deia: “Jo faig sempre el que agrada al meu Pare”. I tots sabem que el Pare volia que morís en creu per la nostra salvació. I allà va Jesús amb decisió. La gran OBRA DE MISERICÒRDIA és la donació total de Jesús a la humanitat.

Gràcies a Déu, hi ha hagut en la història, i també en el nostre temps, moltes persones, que han fet, i fan, de la misericòrdia la raó de la seva vida, que han viscut i viuen “fent el bé”, consolant, acollint, ensenyant, perdonant, pregant, estimant... Han tingut en compte les paraules de Jesús; han identificat Jesús en el malalt, el despullat, el presoner, el trist... “quan ho fèieu a un d’aquests, a mi m’ho fèieu”.

Amics i amigues, no ens cansem de fer el bé... sempre... a tothom. Tenim un exemple, Jesús. Quan Sant Pere va voler resumir la vida i les paraules de Jesús, ho va expressar així: “Va passar per tot arreu fent el bé” Tan de bo que es pogués escriure, com epitafi en la nostra tomba: “Va passar fent el bé”. Acabem amb el manament de Jesús: “Estimeu-vos els uns als altres, tal com Jo us he estimat” .

BON DIA

Hem estat contemplant el que em diem “el sacrifici d’Isaac”, en el llibre del Gènesi. Déu no demanava a Abraham que immolés el seu fill. Només li demanava obediència. Estem a la capella del Santíssim, És mosaic,
 obra de Santiago Padrós, any 1965.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada