Pregar pels vius i pels difunts
AMICS I AMIGUES. BON DIA.
Avui acabem aquestes xerrades sobre les obres
de misericòrdia. I ho fem amb aquesta tan bonica i expressiva: Pregar pels vius i pels difunts.
Dic bonica i expressiva, perquè en totes les
altres obres de misericòrdia hem parlat del que nosaltres hem de fer en favor
dels nostres germans, com els hem de tractar, com ens hem d’interessar per
ells, quines bones actituds hem de tenir per fer-los feliços... Aquesta d’avui:
pregar pels vius i pels difunts, ens
fa pensar que és Déu sobretot qui pot i vol alleugerir les penes dels nostres
germans, qui els pot consolar, ensenyar, orientar... simplement perquè Déu és
qui més pot, qui més sap, i qui més els estima. Per això... PREGAR PER ELLS...
és posar Déu i tota la seva força i bondat a favor d’ells. Preguem... pels vius i pels difunts.
Sóc conscient que, fa uns dies, en l’explicació
d’una de les obres de misericòrdia, la que s’enunciava “Enterrar els morts” van parlar llargament de la pregària pels
difunts, de la missa oferta per al seu descans etern. Parlem, doncs, avui de “pregar pels vius”.
Pregar, com a obra de misericòrdia. és
parlar-li a Déu Pare de les persones que estimem (i que ell estima més que nosaltres) dels fills, petits, joves i
grans, de l’espòs, de l’esposa... Pregar és encomanar-los-hi, perquè vetlli per
ells, els orienti, els alliberi dels perills, els enforteixi en la fe, beneeixi
el seu treball, els seus estudis... tot, tot, tot li podem demanar a Déu. I
dir-li, al mateix temps, que faci, en totes aquestes coses, el que a Ell li
sembli millor, perquè és Déu qui sap el que més convé a cadascú. Ho sap, però
li agrada que n’hi parlem, que li expressem la confiança que tenim en Ell.
Pensem, a més, que aquesta pregària que fem per
als altres, i que és una obra preciosa de misericòrdia envers ells, ens fa un
gran bé a nosaltres mateixos. Perquè ens apropa a Déu, conversem amb ell, creix
la nostra intimitat amb ell.
La pregària, tota pregària, és conversa amorosa
amb l’Amic que més ens estima. És deixar-se estimar per Ell. Són els moments
més feliços. Així ho deia santa Teresa d’Àvila.
El Rector d’Ars, sant Joan Maria Vianney, deia
que, quan havia d’anar de poble en poble, pregant se li feien les hores curtes
i molt agradables.
Pregar, pregar, pregar. Mai ho farem prou; mai
ens cansarem de fer-ho. I la pregària ens llançarà a fer el bé a tothom. Tota
obra nostra es convertirà en una Obra de Misericòrdia, de la que se’n
beneficiarà tothom. I els primers... nosaltres mateixos. D’acord?
BON DIA
Hem estat davant un llistat dels mossens de la
parròquia, que, en la revolució del 36, van morir tots màrtirs. Està en procés
la seva beatificació. Tenim en el cel molts intercessors. És bona ocasió de
pregar pels mossens. El rector era aleshores, Mn. Ramon Josep Franch. En llatí
diu: “Benaurats els qui moren en el Senyor”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada