Consolar el trist

Les obres de misericòrdia

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Consolar el trist

Bon dia, amics i amigues.

La quarta obra de misericòrdia, de caràcter espiritual s’enuncia així: consolar el trist. Pensem, per exemple, en Jesús. Visitava la família de Marta i Maria, que ploraven la mort del seu germà, Llàtzer. Li feia compassió la gent: que estava malalta, que tenia fam, que vivia com ovelles sense pastor. Les aparicions als apòstols, dones, després de la resurrecció, tenien  també aquest motiu; consolar-los.

Jesús tenia el cor molt sensible al dolor de la gent. I feia tot el que podia per estar al seu costat i solucionar els seus problemes. Nosaltres no ho podem fer sempre, de solucionar els problemes. Però... consolar... és anterior a les solucions.

La gent, abans que se li solucioni el problema, agraeix qui es posi al seu costat. “Posar-se al costat de la gent que pateix”: seria una altra manera d’expressar aquesta obra de misericòrdia.

Però consolar no és solament dir paraules de consol, que està molt bé. I de vegades no es pot fer res més. És el cas de quan volem consolar a qui ha perdut una persona estimada o ha tingut un ensurt irreversible en qualsevol aspecte.

Però moltes vegades, el consol pot estar seguit d’un ajut, de qualsevol tipus que la persona trista pot necessitar. En aquest cas, al consol cal que li segueixi l’ajut.

De vegades aquell que està trist no ho comenta. Però, si un l’estima, ho nota fàcilment, i s’hi apropa.

Així ho fan les mares que intueixen la tristor d’un fill, petit o jove, i, sense preguntar, s’hi apropen, fan caliu, li ofereixen conversa, sense pressa... fins que el fill, mogut per l’amor desinteressat, s’obre i manifesta el motiu de la tristor... Sigui quin sigui, el fill ja s’ha sentit consolat. Era el que necessitava: sentir-se estimat. I això li donarà més llum, més serenor, per buscar solució al problema que el posava trist.

Sí; hi ha molta gent que pateix. Potser aquesta obra de misericòrdia: “consolar el que està trist”, és de les més necessàries.

Una malaltia, una defunció, la pèrdua del treball, una situació familiar difícil, un membre de la família... problemàtic, una mala nota en els estudis, un problema personal que no acabo de solucionar, la discussió amb un amic, ... cadascú sap tot allò que el posa trist. Potser no volem que ningú s’apropi a consolar-nos. Doncs, precisament és el moment en què més necessitem una paraula sincera de consol.

Tant de bo que, en aquestes circumstàncies, trobem una persona que faci de Jesús envers nosaltres. I que nosaltres vegem Jesús en aquell que pateix. BON DIA.

Contemplem la pintura central de l’Església del Carme. Al peu de la creu, veiem Maria, la mare, Maria Magdalena i Joan. Cadascun d’ells, sense adonar-se’n, és per als altres un ajut, un consol. També per Jesús!