AMICS I AMIGUES. BON DIA.
La benaurança d’avui
diu: Feliços els compassius: Déu els
compadirà. En aquesta benaurança, la causa i l’efecte coincideixen: el qui
té misericòrdia rebrà misericòrdia. El Papa Francesc ho repeteix molt. Diu ell:
El qui té misericòrdia serà “misericordiat”.
És el tema del perdó. Està en el cor de l’Evangeli: "No judiqueu, i no sereu judicats; no
condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us
donaran. Tal com mesureu sereu mesurats”. També al Parenostre diem: “Perdoneu
es nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els nostres deutors”. I
fixem-nos-hi bé: és la única petició del Parenostre que Jesús recull al
final: “Perquè, si perdoneu als altres
les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però
si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres”.
Però, amics, de vegades
se’ns fa molt difícil perdonar. És que...
me l’ha fet molt grossa! Jo no puc perdonar això. I això entre esposos,
entre germans, companys, veïns. I així passen els dies i anys... De vegades
tota la vida.
Per què no pensem una
cosa? Nosaltres... a Déu... no l’hem ofès? No l’hem ofès greument? No ho hem
fet moltes vegades? Déu ens ha perdonat sempre.
Escoltem Jesús des de la creu: “Pare
perdoneu-los...” L’havien assotat, l’havien coronat d’espines, l’havien
escopit, l’havien clavat a la creu... i se n’estaven burlant... I... el primer
que se li acut a Jesús és: “Pare, perdoneu-los”.
Amics, veient això, qui
de nosaltres dirà: Jo no puc perdonar, me l’ha fet molt grossa! Més que tu –i
jo- a Jesús? Digues –i ho entenc- que no tens força per perdonar. D’acord.
Demana aquesta força, que Déu –no ho dubtis- te la donarà.
No sempre les coses són
tan fortes. Però hi ha molts moments en la vida de cada dia, que podem
exercitar-nos en aquesta virtut de la misericòrdia, la compassió, el perdó. La
convivència dels esposos, pares i fills, germans, amics... és un teixit
d’ocasions per perdonar, per tolerar, per excusar, per no fer-se problema de
les coses; i, al temps, per excusar-se d’una paraula, d’un gest, d’un to de veu...
Hi ha famílies, que,
abans d’anar-se’n a dormir, tots, pars i fills, s’asseuen i pensen com els ha
anat el dia. I sempre hi ha ocasió per demanar perdó i perdonar. I això tots:
esposos, fills, grans i petits. És el moment d’entendre i gaudir d’aquesta
benaurança: “Feliços els compassius...que
ells seran compadits” Famílies que ens escolteu, per què no ho proveu?
Recordem per acabar: les
benaurances són camí de felicitat. El que sap perdonar serà feliç... i tindrà
la felicitat de saber-se perdonat.
Acabo dient: La Verge
Maria mai va tenir odi als que havien matat el seu Fill. Ella va sentir: “Pare perdoneu-los”. I en el seu cor de
mare, ho va repetir: “Perdoneu-los”.
Hem fet l’explicació
d’avui en front de la imatge de la Mare de Déu del Castell, de Tragó de
Noguera, on va néixer Mossèn Joan; és la imatge que el va veure morir. Confiem
que en Mossèn Joan s’hagi complert aquesta benaurança: Benaurats els
compassius, Déu els compadirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada