Amics i amigues, BON DIA.
Estem acabant l’explicació,
breu naturalment, dels manaments de la Llei de Déu (recordeu que és el camí de
la felicitat). I ho fem parlant del vuitè manament: No diràs falsos testimonis ni mentiràs.
Tots sabem què vol dir. És un manament clar. Clar
d’entendre... però no sempre el complim. Començo per dir el bonic que és dir
sempre la veritat. I ho faig amb una anècdota:
Quan Joan Bosco (Sant Joan Bosco) era petit, un dia que
la mare havia sortit de casa a comprar, es va quedar estudiant. Però... va
veure en un prestant un pot de la melmelada que més li agradava, Pujà a una
cadira per abastar-lo, però... va caure la cadira, el nen, i... el pot de vidre
es va trencar. I ara què faré?, es va dir el nen. Va córrer a recollir els
vidres, la melmelada i... mirant per la finestra veié que venia la mare del
mercat. I, el nen, sense pensar-ho dues vegades, va baixar l’escala de casa,
recollir un bastonet que hi havia a la porta i corregué a trobar la mare. I li
va dir: “Mamà, pega’m, he trencat el pot de la melmelada”.
És la cara
positiva d’aquest manament: dir sempre la veritat. La sinceritat.
Sinceritat amb
nosaltres mateixos: reconèixer les faltes, i demanar-ne perdó.
Sinceritat amb els
altres, sense enganyar ningú, sense malparlar de ningú, sense escampar els
seus defectes... i menys calumniar-los. Mai de la vida.
En canvi, què bonica és la correcció fraternal. Corregir
un germà, amb humilitat i caritat, és ajudar-lo a seguir el bon camí. Això és
una virtut, és un deure.
Podríem parlar de molts aspectes d’aquest manament,
especialment de la seva part positiva. No hi ha temps ara. Però deixeu-me
acabar amb un aspecte importantíssim de la part
positiva d’aquest amor a la veritat. I és el martiri. M’explico: Els
màrtirs, per amor a la veritat, han donat la vida. Crist va ser condemnat a
mort per retre testimoniatge de la veritat (cf. Mt 26,63-66). Una multitud de
cristians han estat màrtirs per mantenir-se fidels a la veritat, que és Crist,
Potser a nosaltres no ens arribarà aquesta oportunitat
del martiri. Però segur que tindrem ocasions de no amagar la nostra condició de
cristians, de dir la veritat en moments difícils, de ser sincers en el
sagrament de la Penitència.
Jesús deia: “Jo sóc la Veritat”. En la mesura que estimem
Jesús, serem amics de la veritat. En la mesura que estimem la veritat, som
amics de Jesús.
Us ho desitjo a tots vosaltres. I m’ho desitjo a mi.
BON DIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada