dijous, 30 d’abril del 2020
Rosari virtual - dijous, misteris de llum
Primer misteri: El Baptisme de Jesús en el Jordà.
Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: El Baptisme és una llum, que il·lumina la nostra vida. Buscaré quin dia el vaig rebre, jo i els de casa meva.
- Intenció: Perquè en tota la nostra vida siguem conscients del que hem rebut, del que som: Fills de Déu.
- Propòsit: El primer miracle de Jesús, fou en favor d’uns esposos. Valoraré més la gràcia del matrimoni
- Intenció: Perquè tots els matrimonis entenguin que estan sota la protecció de Déu i de Maria en totes les dificultats que se’ls puguin presentar.
- Propòsit: Intentaré que en la meva família, tots millorin algun aspecte del seu comportament. Començaré per mi mateix.
- Intenció: Perquè la pandèmia que patim ajudi a la humanitat a treure’s de sobre l’orgull i la indiferència envers els altres.
- Propòsit: Intentaré que tota la meva família sàpiga escoltar la veu de Jesús. Jo seré el primer de fer-ho.
- Intenció: Que tots els pares de família vegin qui profit en poden treure de les dificultats del coronavirus.
- Propòsit: A partir d’ara, procuraré participar en l’Eucaristia, més i amb més fervor.
- Intenció: Perquè les famílies cristianes sàpiguen valorar la missa del diumenge com l’acte central de tota la setmana
Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Enterrar els morts
Enterrar els morts
Amics
i amigues. BON DIA.
Seguim amb les obres de misericòrdia. La setena
s’enunciava abans així: Enterrar els
morts. Potser direu que això es fa sempre i a tot arreu. Pel que sabem, és
veritat; però abans no era així.
Recordem que Tobies ha passat a la història com
un home bondadós, que, amb prou feina i amb molts problemes es dedicava a donar
sepultura als morts que trobava freqüentment pels carrers. Us recomano la
lectura d’aquest llibre de Tobies, que pertany a l’Antic Testament.
Enterrar els morts. També és una necessitat,
especialment en temps de guerres. Però bé; gràcies a Déu, no és avui el nostre
cas.
Però, respecte dels difunts, hi ha moltes
accions que podem tenir en compte, i que són realment actes, obres de misericòrdia.
Pregar, oferir la missa per la seva salvació. Acompanyar
el dol, passar prudencialment una estona amb la família que ha perdut un membre.
Una breu trucada telefònica. Assistir a l’enterrament. L’amor a la família
concreta ens dictarà a cadascú el que sigui més oportú. Però tot és “obra de
misericòrdia” envers el difunt i envers la família que l’ha perdut.
Hem parlat, fa un moment, d’oferir la Missa
pels difunts en general o un difunt en concret. Diguem que és l’obra de caritat
més beneficiosa al difunt de totes les que podem fer i imaginar. Recordem. En
la Missa no som nosaltres principalment els qui preguem. És Jesús mateix qui
ofereix la seva vida pels vius i pels difunts; perquè en la missa, Jesús
actualitza la seva mort en creu i la seva resurrecció. I ho fa en favor dels
vius i dels difunts. No hi ha pregària ni acte que es pugui comparar a
l’eficàcia salvadora de la mort i resurrecció de Jesús, que s’actualitza en
cada eucaristia.
Així ens ho ensenya l’Església. I així ho han
entès sempre els bons cristians, que busquen poder oferir una missa pels seus
difunts. Saben que és el millor i més eficaç que poden fer. Nosaltres, amb tot
el que fem i diem, podem aportar consol, acompanyament, simpatia als familiars dels difunts. Però... als difunts... només hi arriba
Déu Nostre Senyor. I hi arriba de la manera més eficaç, si posem davant el Pare
el sacrifici redemptor del seu Fill, Jesús, que ha donat la vida pels vius i
pels difunts. I això és la Santa Missa. Si pensem i ho vivim així, aquesta
Missa no serà només la millor pregària pel difunt, aportarà també consol i pau
als familiars; i... a nosaltres ens ajudarà a penetrar més en el misteri
central de la nostra fe.
Pensar així, i actuar així amb els difunts,
resultarà ser una obra de misericòrdia envers ells, envers els familiars i...
envers nosaltres mateixos. BON DIA.
Estem enfocant les pintures centrals del absis
de la parròquia del Carme. Totes obra de Víctor Pallarés l’any 1997. Mirem ara
la tomba buida, signe de la Resurrecció de Jesús, que és penyora de la
resurrecció dels difunts.
dimecres, 29 d’abril del 2020
Rosari virtual - dimecres, misteris de glòria
Primer misteri: La resurrecció de Jesús
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: No perdem de vista que la crucifixió no és l’últim acte del drama. L’últim és la Resurrecció. Mantinguem l’esperança, que és una virtut típicament cristiana.
- Intenció: Perquè en la nostra vida es manifesti l’alegria de que estem salvats per Jesús.
- Propòsit: Jesús se’n va al cel, però es queda amb nosaltres. Faré avui una estona de pregària davant l’Eucaristia (encara que sigui de forma virtual)
- Intenció: Perquè l’Eucaristia –on està Jesús- sigui el centre de la vida dels cristians.
- Propòsit: L’Esperit Sant, des del nostre interior, ens guia, ens suggereix, ens inspira... Procuraré estar atent al que em demana.
- Intenció: Perquè el sant Pare, els Bisbes, els mossens, tots nosaltres... siguem dòcils a les inspiracions de l’Esperit Sant.
- Propòsit: Tots nosaltres estem cridats a la mateixa glòria. Donaré avui gràcies a Déu d’aquest destí final que ens reserva.
- Intenció: Maria és al cel i al costat nostre. Perquè mai oblidem que tenim Mare... i quina Mare!
- Propòsit: Faré avui una estona de pregària davant una estampa de Maria.
- Intenció: Preguem per tots els infectats del coronavirus, perquè tinguin esperança i puguin ser atesos com mereixen.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Santa Caterina de Siena
Caterina va néixer a Siena (Itàlia) el 25 de març de 1347, filla d'una família molt nombrosa. De molt joveneta es consagrà a Déu i practicava les obres de misericòrdia: ajudava als pobres, tenia cura dels malalts i consolava els afligits i presoners.
En el seguiment de Jesús era extraordinàriament humil. Practicava la pobresa, castedat i obediència. Acceptava els seus sofriments i pregava per perquè servissin per a l'expiació de les seves faltes i la purificació del seu cor.
Va morir als 33 anys d'edat el dia 29 d'abril de 1380 acompanyada dels seus molts deixebles als qui recomanà que s'estimessin els uns als altres. Va ser canonitzada, declarada copatrona d'Itàlia, doctora de l'Església i copatrona d'Europa.
Aquesta pel.lícula en dibuixos animats recrea la seva curta i intensa vida caracteritzada per l'amor que va vessar a mans plenes i la seva saviesa espiritual.
Va morir als 33 anys d'edat el dia 29 d'abril de 1380 acompanyada dels seus molts deixebles als qui recomanà que s'estimessin els uns als altres. Va ser canonitzada, declarada copatrona d'Itàlia, doctora de l'Església i copatrona d'Europa.
Aquesta pel.lícula en dibuixos animats recrea la seva curta i intensa vida caracteritzada per l'amor que va vessar a mans plenes i la seva saviesa espiritual.
Visitar els malalts
Visitar els malalts
Amics i amigues, BON DIA
Seguim recordant i explicant les Obres de
Misericòrdia. Recordem: “Quan jo estava
malalt em veu visitar”, dirà Jesús. “Quan
ho fèieu amb un d’aquest petits, m’ho fèieu a mi”. Entreu al meu regne”.
Visitar
els malalts. Quantes vegades ho heu fet tots vosaltres! I
com ho agraeixen els malalts! Alguns tenen a la vora el seus familiars. No
importa. La visita d’un amic sempre l’agraeix el malalt. Visitar-lo és
demostrar-li que l’estimem. I això el malalt ho necessita tant o més que les
medicines. Sentir-se estimat. Això no té preu. Ni es ven, ni es compra, ni es
paga... És simplement “estimar”.
I de què parlarem amb els malalts? De tot. De
què parlen els amics? De tot. És passar una estona amb una persona que estimem.
I això el reconforta. És la millor medicina. La medicina de l’amor.
Potser no podrem fer el que feia Jesús. Ell
curava el malalt, el paralític, el cec, el leprós, el mut... i ells quedaven
molt contents.... de la curació i... de l’amor de Jesús. Això és el que els
retornava la felicitat: la curació... i el sentir-se estimats. I per això
seguien Jesús. Nosaltres... no podrem curar el mal físic del malalt, però si se
sent estimat...
Hem parlat ara de Jesús. I penso: no tinguem
por de parlar al malalt de Jesús. Serà per a ell el millor consol: sentir-se
acompanyat de Jesús en tot moment, especialment en el sofriment, en les moltes
hores de soledat. I això no penseu que són paraules buides. Jesús està sempre a
prop del malalt. Jesús s’identifica amb ell: “Quan estava malalt em veu visitar”.
Pot, fins i tot, arribar el moment de
proposar-li la visita del mossèn, que estaria molt content de visitar-lo, de
portar-li la Comunió.
A les parròquies hi sol haver un grup de
persones que dediquen part del seu temps lliure a aquesta acció tan bonica i
necessària de visitar els malalts; en nom propi i en nom de la parròquia. Així
el malalt se sentirà estimat i vinculat a la parròquia.
Jo, avui, us proposo, als grans i als joves: ¿us
agradaria formar part –en la mesura de les vostres possibilitats- d’aquest grup
de visitadors de malalts? Digueu-nos-ho. Hi ha feina per a tots. De malalts no
en falten. Malalts i... persones grans que viuen soles... no en falten.
Faltaran qui els vulgui dedicar una estona?
Recordem la paraula de
Jesús: “Veniu, beneïts del meu Pare,
entreu al Regne... perquè quan estava malalt en veu visitar.... quan ho fèieu a
algun dels meus germans, m’ho fèieu a mi.” BON DIA
El quadre d’avui representa la vinguda de
l’Esperit Sant sobre els apòstols i la Verge Maria. Està situada també a la
capella de la Mare de Deu de la Unitat. L’autora es Carme Benet.
dimarts, 28 d’abril del 2020
Rosari virtual - Dimarts, misteris de dolor
Primer misteri: Agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Jesús patia, però... acceptava. Maria no hi era a l’hort, però patia igualment... i acceptava. Avui intentaré acceptar el que em toca patir.
- Intenció: Per les persones que pateixen la malaltia. I molt especialment per aquelles que veuen com pateixen els seus familiars malalts. Que sàpiguen que Maria els acompanya.
- Propòsit: Maria no hi era... però cada assot repercutia en el seu cor de Mare. Procuraré no ser insensible al dolor que pateix tanta gent
- Intenció: Perquè ningú, arrel de la pandèmia, perdi la fe. Que tots entenguin que Déu “pateix” més que nosaltres, i que està amb nosaltres.
- Propòsit: Maria no hi era... però cada espina es clavava en el seu cor de Mare. Que siguem sensibles al dolor de tants germans nostres.
- Intenció: Per tots els qui pateixen pels seus familiars malalts... sense poder estar al seu costat.
- Propòsit: Maria hi va estar... i patir intensament en veure’l patir. Però... ho acceptà. Com ella, intentem nosaltres acceptar el patiment.
- Intenció: Per totes les persones que han perdut algun familiar i no han pogut estar ni al seu enterrament.
- Propòsit: Maria hi era... i patia veient-lo patir. Que Maria ens ajudi a tenir en compte el patiment dels altres, més que el nostre propi patiment.
- Intenció: Per tot el nostre món. Que aquesta pandèmia el faci pensar i l’apropi més a Déu i als germans.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Visitar els qui estan a la presó
Visitar els qui estan a la presó
Amics i amigues, BON DIA
Seguim recordant i explicant les Obres de Misericòrdia.
Recordem: “Quan jo estava a la presó i em
veu visitar”, dirà Jesús. No ho
podem oblidar. Una de les pobreses és la d’aquells que estan mancats de
llibertat. No es tracta ara de saber per què són a la presó. El fet és que hi
són. I la mancança de llibertat els suposa un sofriment.
Direu: “Y què hi
podem fer nosaltres?” Al llarg de la història, aquesta pregunta se l’han
molta gent. Molta gent que, moguts per una veritable compassió, han trobat
fórmules per estat al costat dels presos, de moltes maneres.
Sants fundadors d’Ordes religioses, dedicades no solament a
visitar els presos, sinó fins i tot a alliberar-los amb els seus propis diners,
i, a falta de recursos, oferir-se ells mateixos a ocupar el lloc del captiu. Eren circumstàncies històriques diferents
a les nostres, però que els movia l’amor al presoner, en el qui veien la
mateixa persona de Jesús. Sant Maximiliano Kolbe, que en el camp de
concentració, ofereix la seva vida a canvi d’un company que, a sorts, li tocava
morir de fam; i, per tant, qui realment va morir de fam, va estar Maximiliano
Kolve.
És el cas dels Mercedaris, que acompanyen el pres, li donen
suport, l’escolten, el confessen, el conforten humanament, l’ajuden i fan
d’intermediaris amb familiars, advocats...
I... baixem al nostre nivell. Potser coneixem alguna
persona que està a la presó. No sempre les lleis ens permeten fer visites a la
presó. Però consolar i escoltar i potser ajudar els seus familiars també és una
manera de manifestar l’estimació. I això sempre arriba al qui està a la presó i
ho agraeix. Un altre aspecte, que potser no tots sabeu, és que, en ocasions,
segons la falta comesa, hi ha serveis alternatius a la presó. A la parròquia
del Carme, ja fa mols anys, tenim i hi hem tingut aquest tipus de persones, als
qui estem agraïts pel seu treball. Penso que també ells han agraït el tracte que
han rebut de la parròquia i de les persones que estan al servei de la mateixa.
Cal parlar també d’una obra bona, molt a l’abast de tothom,
la pregària pels presos.
Però... hi ha un aspecte, més a la rel que qualsevol altre,
que és l’educació de la infància i
joventut. Potser molts dels qui estan a la presó no hi serien si haguessin
rebut una esmerada educació dels pares, mestres, sacerdots... Per tant,
esmerçar tots els esforços possibles en aquesta educació seria –i és- la manera
més radical de solucionar el problema de les presons.
Per això, des d’aquí, i en nom vostre i de tota la
societat, voldria agrair a persones, institucions civils, congregacions
religioses... que es dediquen amb cos i ànima a l’educació de nens i joves, la
tasca que fan tan meravellosa i tan eficaç perquè “no calguin” presons, i per
tant, presoners als qui visitar. I, en aquest sentit, i d’una forma molt
especial, agrair l’educació familiar. Els nens i joves, que s’han sentit
estimats, educats en el si de la família, estaran sempre molt lluny de
necessitar qui els visiti en una presó.
BON DIA A TOTHOM.
Hem estat, durant aquesta estona, davant de l’escena del
naixement de Jesús, en la paret lateral esquerra de la capella que em diem de
la Verge de la Unitat. Obra de Carme Benet, feta l’any 2005.
dilluns, 27 d’abril del 2020
Vestir el despullat
Vestir
el despullat
Amics i amigues, BON DIA
Continuant amb les obres de misericòrdia, trobem aquesta:
Vestir el despullat. Ens pot
sorprendre aquesta manera d’expressar-se. Avui no trobem mai ningú que vaig
despullat pel carrer. Abans no era tan infreqüent. I avui, en altres països,
tampoc és infreqüent. Avui, podríem expressar més adequadament aquesta obra de
misericòrdia, dient: Donar roba al qui
no en té.
Diguem que hi ha gent, és a dir, persones, que no poden
vestir com cal, mares que no poden comprar robeta per als nens petits, que no
en tenen per canviar-se, o per rentar-la com cal. Mil mancances trobaríem en
aquests aspectes.
Gràcies a Déu, entre tots vosaltres que ens escolteu, hi
ha una gran sensibilitat en aquest aspecte de la roba. No ho feu de llançar la
roba que està en bon estat, però no utilitzeu vosaltres o els vostres fills que
s’han fet ja grandets. El que feu molts de vosaltres és portar-la a la
parròquia o a Càritas, de manera que pugui servir per altres persones que no en
tenen.
Per això, hi ha moltes parròquies que tenen establert una
mena de rober per classificar aquest articles, i posar-los a disposició d’aquells
que els necessiten. Des d’aquí, agraïm de tot cor a les persones que feu aquest
servei i a les persones que oferiu roba. És més, -i ara parlo de la parròquia
del Carme- si algú de vosaltres vol formar part del grup parroquial que fa
aquest servei, digueu-ho i sereu ben rebuts.
Deixeu-me dir encara una altra cosa. Aquí a la parròquia
del Carme, des de fa ja més de 70 anys, hi ha un grup de senyores, que en diem
Rober parroquial, que es reuneixen setmanalment i confeccionen roba,
especialment litúrgica. I no solament per a la parròquia, sinó que, en moltes
ocasions, l’han pogut enviar a altres nacions més pobres per a les seves
esglésies. Des d’aquí volem agrair aquesta tan desinteressada i preciosa.
Com també agraïm el servei de repartiment de roba, que, a
l’empar de JERICÓ, estan realitzant altres persones al carrer General Britos,
de Lleida.
Com veieu, aquesta dita de Jesús “Quan estava despullat, en vau vestir”, ha donat ocasió, des de fa
segles i arreu del món, al naixement d’iniciatives generoses, de persones i
institucions que han volgut sortir al pas d’aquesta necessitat humana que
pateix molta gent.
És cert que hi ha molts necessitats. Però també, gràcies
a Déu, hi ha molta gent sensibilitzada, disposada sempre a ajudar. I això és un
do de Déu. En nom de Jesús, i en nom de l’Església, deixeu que us digui. MOLTES
GRÀCIES.
BON DIA
Avui és la Mare de Déu de Montserrat. Hem estant
contemplant una pintura de Víctor Pallarés, realitzada al 1997. És un dels 4
plafons situats a banda i banda de la imatge de la Mare de Déu del Carme, que
presideix l’absis de la parròquia.
Rosari virtual - dilluns, Mare de Déu de Montserrat, misteris de goig.
Primer misteri de goig: l’Anunciació de l’àngel a Maria.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Maria escolta, pregunta, accepta. Fem-ho així nosaltres. Escoltem Déu, fem-li preguntes, si cal, i ... acceptem sempre, com Maria.
- Intenció: Avui, Mare de Déu de Montserrat, preguem sobretot pel poble català i per aquells que hi tenen autoritat.
- Propòsit: L’alegria de Maria està en servir. Procurem fer del servei constant als altres a font de la nostra alegria.
- Intenció: Preguem també avui pels Bisbes i els mossens de Catalunya. Que ens ajudin a apropar-nos a Déu.
- Propòsit: Procuraré millorar la meva actitud dintre de casa: afecte, servei, delicadesa... amb tots i cadascun dels membres.
- Intenció: Preguem avui per les mares de família. Que se sentin recolzades en la seva missió per l’Estat, per l’Església, per tothom.
- Propòsit: Pensaré avui en els membres de la meva família, que necessiten més de la meva pregària.
- Intenció: Preguem avui pels esposos. Que s’assemblin a Josep i Maria, en el seu tracte respectuós, atent, delicat.
- Propòsit: Pensaré avui en quin aspecte podria ser més acurat/da amb els membres de la meva família.
- Intenció: Preguem avui per tots els nens i joves. Que creixin, com ho feia Jesús, en saviesa, en bondat, generositat, esperit de treball, i en amor a Déu i als pares.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Una festa de la "Moreneta" també confinada
Avui 27 d’abril, li ha tocat el torn en aquesta obligada descabalada del calendari festiu de casa nostra, a la festa de la Patrona la Mare de Déu de Montserrat, que cau també del calendari festiu català i singularment del lleidatà. Cal dir que a banda del Monestir de Montserrat, és a la ciutat de Lleida, on la festa se celebra amb un conservat arrelament i innegable popularitat.
De viure en plena normalitat i sense el confinament al que ens ha obligat la pandèmia de la Covid 19, aquest matí a les 9 en punt la Catedral de Lleida hagués obert les seves portes per a no tancar-les fins passades les 9 de la nit, per tal de rebre la visita de milers de lleidatans –uns 5.000 l’any passat- que tots els anys acudeixen per retre l’acostumat homenatge a “la Moreneta ” en el seu cambril. S’hagués celebrat la primera Missa a l’altar de la Patrona , organitzada per la Confraria amb la benedicció de les branques de boix que és costum de distribuir entre els fidels que acudeixen a la Catedral en aquest dia i al baixar del cambril se’ls hagués lliurat també el punt de llibre de record, que alguns fins i tot col·leccionen.
Enguany amics, no hi haurà Missa primera, ni boix, ni punts de llibre. Ni tampoc aquelles fileres de nens i nenes d’algunes escoles de la ciutat que acudien entusiasmats i xirois durant el matí a fer la tradicional ofrena de flors. Tampoc podrem veure la llarga filera de fidels i devots fent cua per accedir al cambril i dipositar als peus de la Verge Bruna
No es farà tampoc la visita Espiritual del bisbe Josep Torres i Bages: “Rosa de caritat, foc que sense consumir escalfa, traieu de Catalunya l’esperit de discòrdia i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans”. Ni el bisbe Salvador podrà presidir al vespre la Concelebració Eucarística que clourà la festa, ni es podrà cantar com a colofó el cant del popular Virolai als peus de la seva imatge, composat per Mn. Cinto Verdaguer i música del sempre oblidat Josep Rodoreda: “Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel”.
Però tot això no és fruit d’un dia, ni s’improvisa. Mantenir viva la flama de la devoció dels lleidatans a “la Moreneta ”, ha estat conseqüència del treball i de l’esforç que al llarg de la seva història ha dut a terme la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, la més important i activa de totes les que hi ha arreu de Catalunya. La “degana de les confraries”, en paraules de l’abat Josep M. Soler.
Des d’aquella fita i durant aquets darrers 65 anys, mai per cap motiu s’havia deixat de celebrar la seva festa a la Catedral. Enguany no serà pas així, degut a les circumstàncies de l’Estat d’Alarma que estem vivint i patint a causa de la pandèmia del Coronavirus. Certament que per la Confraria i pels lleidatans la d’avui serà una festa de “la Moreneta ” distinta, viscuda amb certa tristor, resignació i melangia, impensable tot plegat fa poques setmanes en que fins i tot la Junta ja tenia perfilat el programa del tridu, de la festa i també de la LXXIII Romeriala Moreneta ” també confinada com tantes altres i sense el caliu de la gent. És per això mateix que cal viure-la interiorment en el caliu del cor, tot recordant aquella dita que diu: Sense caliu, l’esperit nou viu.
Confraria Montserat
diumenge, 26 d’abril del 2020
Donar posada al pelegrí
Donar
posada al pelegrí
Amics i amigues, BON DIA
“Donar posada al pelegrí” és l’expressió d’una altra obra
de misericòrdia. Potser avui, expressaríem el mateix, per entendre’ns millor:
dient: “oferir una llar al qui viu al
carrer”.
No cal anar lluny... als nostres pobles, i, sobre tot, a
la nostra ciutat. No cal que ens ho expliquin. Ho veiem tots els dies: gent al
carrer, que no tenen on passar la nit. On la passen, doncs? Depenent del temps
que faci, damunt un banc del passeig, en els caixers de les entitats bancàries,
en altres indrets que no ens podem ni imaginar.
“Viure al carrer... passar la nit al carrer”. Així viuen
–millor dit: malviuen- molta gent, molts germans nostres... o no ho són?
Ens podríem fer –i ens la fem de vegades- la pregunta:
Com han arribat a aquesta situació d’haver de viure al carrer? Son ells, o qui
és que té la culpa? Les respostes serien múltiples... però ells continuen
malvivint al carrer.
Se’ns demana a nosaltres saber la resposta? O aportar
solucions.
A través de la història –el problema hi ha estat sempre-
han sorgit moltes persones que, amb generositat, amb enginy, amb diners, han
dedicant tot el seu temps, a aquests “pobres” del carrer. I així han sorgit
institucions, congregacions religioses, entitats civils, públiques i privades.
Sants i santes, coneguts i altres no coneguts, han fet d’aquesta tasca, durant
centenars d’anys, la seva ocupació i vocació. En cada persona que viu al
carrer, hi han reconegut el mateix Jesús... i li han buscat un sostre, un llit.
Podríem parlar de persones i institucions, que, aquí, a Lleida mateix, ho han fet i ho fan, de
buscar sostre per la gent del carrer. Sense voler deixar-me’n cap, permeteu-me
breument parlar-vos d’una persona que tots heu conegut i estimat: Mn. Joan.
Quan ell, amb alguns laics, va fundar JERICÓ, volia que
tothom, especialment els pobres del carrer, pogués tenir un “plat”, un “llit”,
i un acompanyament. El guiava Jesús, en la paràbola del Bon Samarità, que va
recollir aquell ferit del carrer, el va portar a la posada i va pagar-ne totes
les despeses.
No ens és fàcil als particulars solucionar els problemes
–reals o ficticis- d’aquests pobres del carrer. Potser el que se’ns demana és
que, en la mesura de les nostres possibilitats, ajudem i col·laborem amb les
institucions, civils o eclesials, que se n’ocupen. És una obra de misericòrdia,
diguem-ho això: donar sostre al qui no en té. I... ho estem fent amb Jesús...
que, en el seu dia ens dirà: “Veniu, beneïts del meu Pare... perquè em veu
ajudar”.
Hem estat contemplant aquesta escena, pintada a l’absis
de la parròquia del Carme, per Víctor Pallarés, l’any 1997. Representa al
trobada de Maria i Elisabeth. Maria apropa joiosa la mà al ventre gràvid de la
seva anciana cosina. Elisabeth queda admirada del que “ha passat” en Maria, la
seva jove cosina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)