Vestir el despullat

Vestir el despullat

Amics i amigues, BON DIA

Continuant amb les obres de misericòrdia, trobem aquesta: Vestir el despullat. Ens pot sorprendre aquesta manera d’expressar-se. Avui no trobem mai ningú que vaig despullat pel carrer. Abans no era tan infreqüent. I avui, en altres països, tampoc és infreqüent. Avui, podríem expressar més adequadament aquesta obra de misericòrdia, dient: Donar roba al qui no en té.

Diguem que hi ha gent, és a dir, persones, que no poden vestir com cal, mares que no poden comprar robeta per als nens petits, que no en tenen per canviar-se, o per rentar-la com cal. Mil mancances trobaríem en aquests aspectes.

Gràcies a Déu, entre tots vosaltres que ens escolteu, hi ha una gran sensibilitat en aquest aspecte de la roba. No ho feu de llançar la roba que està en bon estat, però no utilitzeu vosaltres o els vostres fills que s’han fet ja grandets. El que feu molts de vosaltres és portar-la a la parròquia o a Càritas, de manera que pugui servir per altres persones que no en tenen.

Per això, hi ha moltes parròquies que tenen establert una mena de rober per classificar aquest articles, i posar-los a disposició d’aquells que els necessiten. Des d’aquí, agraïm de tot cor a les persones que feu aquest servei i a les persones que oferiu roba. És més, -i ara parlo de la parròquia del Carme- si algú de vosaltres vol formar part del grup parroquial que fa aquest servei, digueu-ho i sereu ben rebuts.

Deixeu-me dir encara una altra cosa. Aquí a la parròquia del Carme, des de fa ja més de 70 anys, hi ha un grup de senyores, que en diem Rober parroquial, que es reuneixen setmanalment i confeccionen roba, especialment litúrgica. I no solament per a la parròquia, sinó que, en moltes ocasions, l’han pogut enviar a altres nacions més pobres per a les seves esglésies. Des d’aquí volem agrair aquesta tan desinteressada i preciosa.

Com també agraïm el servei de repartiment de roba, que, a l’empar de JERICÓ, estan realitzant altres persones al carrer General Britos, de Lleida.

Com veieu, aquesta dita de Jesús “Quan estava despullat, en vau vestir”, ha donat ocasió, des de fa segles i arreu del món, al naixement d’iniciatives generoses, de persones i institucions que han volgut sortir al pas d’aquesta necessitat humana que pateix molta gent.

És cert que hi ha molts necessitats. Però també, gràcies a Déu, hi ha molta gent sensibilitzada, disposada sempre a ajudar. I això és un do de Déu. En nom de Jesús, i en nom de l’Església, deixeu que us digui. MOLTES GRÀCIES.

BON DIA

Avui és la Mare de Déu de Montserrat. Hem estant contemplant una pintura de Víctor Pallarés, realitzada al 1997. És un dels 4 plafons situats a banda i banda de la imatge de la Mare de Déu del Carme, que presideix l’absis de la parròquia.

Donar posada al pelegrí

Les obres de misericòrdia

                                                               Ens parla Mossèn Joan Ramon

Donar posada al pelegrí

Amics i amigues, BON DIA

“Donar posada al pelegrí” és l’expressió d’una altra obra de misericòrdia. Potser avui, expressaríem el mateix, per entendre’ns millor: dient: “oferir una llar al qui viu al carrer”.

No cal anar lluny... als nostres pobles, i, sobre tot, a la nostra ciutat. No cal que ens ho expliquin. Ho veiem tots els dies: gent al carrer, que no tenen on passar la nit. On la passen, doncs? Depenent del temps que faci, damunt un banc del passeig, en els caixers de les entitats bancàries, en altres indrets que no ens podem ni imaginar.

“Viure al carrer... passar la nit al carrer”. Així viuen –millor dit: malviuen- molta gent, molts germans nostres... o no ho són?

Ens podríem fer –i ens la fem de vegades- la pregunta: Com han arribat a aquesta situació d’haver de viure al carrer? Son ells, o qui és que té la culpa? Les respostes serien múltiples... però ells continuen malvivint al carrer.

Se’ns demana a nosaltres saber la resposta? O aportar solucions.

A través de la història –el problema hi ha estat sempre- han sorgit moltes persones que, amb generositat, amb enginy, amb diners, han dedicant tot el seu temps, a aquests “pobres” del carrer. I així han sorgit institucions, congregacions religioses, entitats civils, públiques i privades. Sants i santes, coneguts i altres no coneguts, han fet d’aquesta tasca, durant centenars d’anys, la seva ocupació i vocació. En cada persona que viu al carrer, hi han reconegut el mateix Jesús... i li han buscat un sostre, un llit.

Podríem parlar de persones i institucions, que,  aquí, a Lleida mateix, ho han fet i ho fan, de buscar sostre per la gent del carrer. Sense voler deixar-me’n cap, permeteu-me breument parlar-vos d’una persona que tots heu conegut i estimat: Mn. Joan.

Quan ell, amb alguns laics, va fundar JERICÓ, volia que tothom, especialment els pobres del carrer, pogués tenir un “plat”, un “llit”, i un acompanyament. El guiava Jesús, en la paràbola del Bon Samarità, que va recollir aquell ferit del carrer, el va portar a la posada i va pagar-ne totes les despeses.

No ens és fàcil als particulars solucionar els problemes –reals o ficticis- d’aquests pobres del carrer. Potser el que se’ns demana és que, en la mesura de les nostres possibilitats, ajudem i col·laborem amb les institucions, civils o eclesials, que se n’ocupen. És una obra de misericòrdia, diguem-ho això: donar sostre al qui no en té. I... ho estem fent amb Jesús... que, en el seu dia ens dirà: “Veniu, beneïts del meu Pare... perquè em veu ajudar”.

Hem estat contemplant aquesta escena, pintada a l’absis de la parròquia del Carme, per Víctor Pallarés, l’any 1997. Representa al trobada de Maria i Elisabeth. Maria apropa joiosa la mà al ventre gràvid de la seva anciana cosina. Elisabeth queda admirada del que “ha passat” en Maria, la seva jove cosina.

Donar menjar al famolenc i beure al qui té set

Les obres de misericòrdia

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Amics i amigues, BON DIA  

Una de les Obres de Misericòrdia és donar menjar al qui té gana i beure al qui te set. Recordem el que dèiem ahir: “Quan tenia fam em donàreu menjar, quan tenia set em donàreu beure”. Són primeres necessitats de la persona.

Molts de nosaltres, gràcies a Déu, potser mai hem passat gana. La veritat és que, al nostre món, malauradament, hi ha molta gent que passa gana, que mor de gana. Recordo, de petit, quan la mare deia, en començar el dinar: “Nens, donem gràcies a Déu, perquè podem menjar”.

Sí, donem-ne gràcies a Déu. Però penso que Jesús ens diu: “No hi podeu fer res més?” Certament, entre els cristians i altres que no ho són, però tenen el cor obert, hi ha moltes organitzacions, sensibles al problema de la fam. Aquí mateix, a Lleida, Mans Unides, Càritas diocesana, les cáritas parroquials, Arrels, Jericó, Comunitats Vicencianes i altres, miren com poder, al menys, pal·liar aquest greu problema.

Des que Jesús va pronunciar aquestes paraules: “Tenia fam i em donàreu menjar”, han sorgit dintre l’Església, Sants i Santes que han fet d’aquestes paraules de Jesús el programa de la seva vida i de les comunitats que han fundat.

Potser preguntareu. I cadascú de nosaltres, què hi podem fer concretament? No volem esgotar les possibilitats, però, a tall d’exemples:

Procurar preparar el menjar, de forma que s’aprofiti tot. Que no s’hagi de tirar res. I en aquest sentit, educar els nens i nenes en aquest respecte al menjar... que altres no tenen. Quan les senyores aneu de compra, no penseu solament en la família. Penseu en reservar alguna cosa per als qui no poden comprar.

Quan es fa la col·lecta de MANS UNIDES contra la fam, penseu en la paraula de Jesús: “Quan tenia fam em donàreu menjar”.

Potser direu: I respecte als qui demanen pel carrer, què hem de fer? No és fàcil la resposta. Però, com a principi, adreceu-los a les organitzacions que s’ocupen dels pobres, que possiblement tinguin més criteri per saber a qui s’ha d’ajudar. I, conseqüentment, ajudeu vosaltres a aquestes organitzacions. És una forma més segura de “donar menjar al qui realment té gana”. No recordeu què va fer el nostre estimat Mossèn Joan per tots els qui tenien gana? Estic segur que Jesús li haurà dit: “Joan, vine amb mi... perquè quan tenia fam en vas donar menjar”. Tant de bo que ens ho pugui dir a tots nosaltres; “Veniu amb mi... perquè en donàreu menjar”.

BON DIA A TOTHOM

Introducció a les OBRES DE MISERICÒRDIA

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Introducció a les Obres de Misericòrdia

Obres de misericòrdia corporals

1. Donar de menjar al famolenc i beure al qui té set
2. Donar menjar al famolenc i beure al qui té set
3. Donar posada al pelegrí
4. Vestir el despullat
5. Visitar els qui estan a la presó
6. Visitar els malalts
7. Enterrar els morts

Obres de misericòrdia corporals

1. Ensenyar al qui no sap
2. Donar bon consell a qui el necessita
3. Corregir al qui s'equivoca
4. Perdonar a qui ens ha ofès
5. Consolar al trist
6. Sofrir amb paciència els defectes dels altres
7. Pregar pels vius i pels difunts

Conclusió a les Obres de Misericòrdia

Introducció a les OBRES DE MISERICÒRDIA

Amics i amigues, BON DIA

Després de parlar dels sagraments i els manaments de la llei de Déu, penso que ens pot anar bé recordar allò que en dèiem: Obres de Misericòrdia.

Ho estudiàvem en el catecisme. Quines són les obres de misericòrdia?  Obres de Misericòrdia vol dir accions que podem –i hem de fer- en favor de tots aquells que poden necessitar una ajuda per part nostra. I ens parlaven de 14 obres de misericòrdia: 7 corporals i 7 espirituals.

Per entendre això ens caldrà recordar –i és el que avui farem- una pàgina de l’Evangeli. La resumirem:

Un dia, Jesús, als apòstols i tota la gent que el seguia, els explicà que, al final de la vida i del temps d’aquest món, Jesús ens reunirà tots, i posarà uns a la seva dreta, i altres a la seva esquerra. Als de la dreta els dirà: “Veniu, beneïts del meu Pare, veniu al cel per sempre; perquè quan jo tenia fam o set, em donàreu menjar i beure; quan estava malalt o a la presó en visitàreu; quan no tenia vestit, em vestíreu; quan necessitava ajuda me la prestàreu”. Els justos li preguntaran: “Senyor, no recordem això que dius que varem fer amb tu”. Ell els respondrà: “Sempre que ajudàreu a un d’aquests petits, pobres, malalts, despullats... m’ho féreu a mi” Veniu, doncs, amb mi al cel, per a sempre”.

Doncs, bé, l’Església, des de sempre, ha recollit aquestes bones accions, perquè els cristians les poguéssim recordar i complir-les en favor dels necessitats. I les ha anomenat obres de misericòrdia. Algunes són corporals, com és donar menjar o vestit...; altres són com a espirituals, com és donar un bon consell o ensenyar. Així ens parla de les 14 obres de misericòrdia: 7 de caràcter corporal i 7 de caràcter espiritual.

Molts dels sants que coneixem han dedicat tota la seva vida a fer aquestes obres de caritat o misericòrdia en favor dels nostres germans. N’anirem recordant alguns dels més coneguts.

Cal recordar-nos que la humanitat som una família. I en una família, quan un té gana, l’altre, si cal, es treu el pa de la boca per donar-ne al seu germà.

Cal recordar-nos que a l’Església primitiva, els cristians eren coneguts especialment perquè compartien els béns, de forma que ningú passés necessitat.

I diguem, sobretot, que Jesús, contínuament, estava curant, ensenyant, alimentant, perdonant... Sant Pere va resumir la vida de Jesús, dient que “va passar pel món fent el bé” Així, doncs, per seguir la forma de fer de Jesús, anirem desgranant aquestes 14 obres de misericòrdia. Amics i amigues. BON DIA.