Catequesi El Carme - Sant Joan

Amics i amigues. BON DIA.

Seguim amb els dons de l’Esperit Sant. Avui ens toca el do que en diem: CIÈNCIA. És el do que ens fa comprendre a través de les coses la bellesa del Creador i que el valor veritable de les mateixes és la relació amb el seu Creador. L’home d’avui, precisament pel desenvolupament de les ciències, té la temptació d’interpretar el món d’una manera “naturalista”: davant la multiforme riquesa, varietat i bellesa de les coses, corre el risc d’absolutitzar-les, quasi de divinitzar-les: el diner, el plaer, el poder. Són els ídols, davant els quals molts s’agenollen.

Per a que el cristià resisteixi a aquesta temptació tan subtil i les conseqüències a les que pot portar, l’Esperit Sant ve en ajuda nostra amb aquest do de la Ciència. Aquest do ens ajuda a valorar les coses en la seva dependència essencial del Creador. Gràcies a aquest do, l’home estima molt les criatures, però no hi posa en elles l’objectiu de la seva vida. Veu en les coses manifestacions de la veritat, la bellesa i l’amor infinit que és Déu. I, per tant, se sent impulsat a la lloança, a la pregària. El Salm 18 exclama: “El cel proclama la glòria de Déu, i el firmament pregona l’obra de les seves mans”. Veu la bellesa de les coses i les estima i se n’alegra. I les utilitza per a la seva realització personal i per a bé dels germans.

Al mateix temps, l’home, il·luminat per aquest do de ciència, s’adona de la infinita distància que hi ha de les coses al Creador, de l’engany a que poden portar quan, pel pecat, en fem, de les coses, un mal ús, o les utilitzem exclusivament per a nosaltres, som si fóssim “propietaris exclusius” de la creació. No. La creació és per al bé de tots; i cal preservar-la de la destrucció i de la possessió al servei d’uns quants. Per altra banda, el do de ciència ens empeny a posar tota la confiança en Déu, l’únic que pot assaciar plenament la set d’infinita que tots portem dintre.

Aquesta ha estat l’experiència dels sants. I d’una forma singular va estar l’experiència viscuda per Maria, que, amb l’exemple del seu itinerari personal de fe, ens ensenya a caminar, “perquè en mig de les coses inestables d’aquest món, els nostres cors estiguin ferms en l’autèntica alegria”.

Amics i amigues. Recordem aquella expressió constant, quan el llibre del Gènesi, després de cada dia de la creació, deia “I Déu va veure que tot era bo”. Així ho cantava també Sant Francesc d’Assís, davant la meravella de la creació. És el do de ciència. Aquest do ens fa entendre que no som amos –ni molt menys amos exclusius- per fer-ne el que vulguem de les coses. No. Déu les ha fetes per a tothom. L’altre perill –ho dèiem abans- és posar el cor en les coses. És el do de ciència, un do de l’Esperit Sant, que ens allibera d’aquests perills. A través de les coses –que Déu ha creat per a tots- podem lloar Déu, al temps que el nostre cor el posem només en Ell. BON DIA

L’Esperit Sant, avui, el veiem, també, com sempre, en forma de colom, davallant sobre els apòstols i Maria Santíssima el dia de la Pentecosta. La pintura és obra de Carme Benet, l’any 2006.

dimecres, 27 de maig del 2020

Rosari virtual - dimecres, misteris de glòria

Primer misteri: La resurrecció de Jesús.

Propòsit: Avui demanaré a l’Esperit Sant que m’ajudi a tenir sempre alegria en el meu cor.
Intenció: Perquè l’Esperit Sant il·lumini els governants, a l’hora de dictar les normes oportunes, en aquests moments difícils.

Segon misteri de gloria: L’Ascensió de Jesús al cel.

Propòsit: Jesús puja al cel, però no ens abandona. Ens envia el seu Esperit, l’Esperit Sant. Li’n donaré gràcies.
Intenció: Que l’Esperit Sant il·lumini l’Església, perquè es mantingui sempre fidel a Jesús.

Tercer misteri de glòria: la vinguda de l’Esperit Sant.

Propòsit: Avui resaré la pregària a l’Esperit Sant (us l’hem enviat aquests dies).
Intenció: Perquè l’Esperit Sant il·lumini els nostres mossens en el seu lliurament a la parròquia.

Quart misteri de glòria: L’Assumpció de Maria en cos i ànima al cel.

Propòsit: Li demanaré a la Verge Maria que m’ajudi a tenir una gran devoció a l’Esperit Sant.
Intenció: Perquè l’Esperit Sant aparti de la humanitat aquesta pandèmia, i l’ompli així d’alegria.

Cinquè misteri de glòria: Maria coronada Reina de cels i terra.

Propòsit: Maria va estar sempre fidel a l’Esperit Sant. Li demanaré que m’ajudi a ser també jo fidel.
Intenció: Preguem a l’Esperit Sant pel sant Pare i els Bisbes de l’Església. Que ens guiïn sempre pel camí del bé.

Amics i amigues. Seguim resant cada dia. Déu és que més sap, pot i vol alliberar-nos del coronavirus.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

2.- Do d'Enteniment

Amics i amigues. BON DIA.

Seguim amb els dons de l’Esperit Sant. Avui ens toca el do que en diem: ENTENIMENT. Comencem dient que és l’Esperit Sant qui ens ajuda e entendre el misteri de Déu, el misteri de Crist, el misteri de l’home, el misteri de la història, el misteri de la vida. No es tracta de saber més coses, més història, més biologia, més astronomia; no. Ni tampoc de saber parlar dels llibres de la Bíblia.

Per aquest do ens adherim a les veritats que Déu ens ha revelat, amb un desig de conèixer-les més i millor. En escoltar i llegir la Paraula de Déu, aquest do d’enteniment ens ajuda a comprendre’n el sentit més profund. És l’experiència que van tenir els deixebles d’Emaús. Ells coneixien les Escriptures, però quan Jesús els les va anar comentant i explicant, se’ls obriren els ulls i van comprendre’n el sentit.

És el do que Jesús va prometre als apòstols, i a través d’ells als pastors de l’Església: “Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre”. I també als fidels, que, gràcies a aquest do, tenen com un “sentit de la fe”, que els guia en les opcions concretes, al temps que els aguditza la intel·ligència perquè comprenguin millor el teixit de les coses humanes i de la història. La Verge Maria, plena d’aquest do, va entendre el sentit profund de les meravelles que Déu havia obrat en ella; per això proclamava: “La meva ànima magnifica el Senyor, perquè ha obrat en mi meravelles”

Quan l'Esperit Sant habita en el nostre cor i il·lumina la nostra ment, ens fa créixer dia rere dia en la comprensió del que el Senyor ens ha dit i ha realitzat. El mateix Jesús ha dit als seus deixebles: "Us enviaré l'Esperit Sant i Ell us farà entendre tot el que jo us he ensenyat". Entendre els ensenyaments de Jesús, entendre l'Evangeli, entendre la Paraula de Déu. Un pot llegir l'Evangeli i entendre alguna cosa, però si llegim l'Evangeli amb aquest do de l'Esperit Sant podem entendre la profunditat de les paraules de Déu i això és un gran do, un gran do que tots hem de demanar i demanar junts: dona’ns, Senyor, el do d’Enteniment.

Direm, per acabar, que aquest do d’Enteniment, com diu la paraula és un do. I els dons, ho dèiem ahir, no es compren, ni es mereixen. Els dons es demanen. I un es pot preparar per a rebre’ls. És el que ens cal fer aquests dies. Tota l’Església i tots els cristians demanem aquests dons de l’Esperit i ens preparem per a rebre’ls.

Ens anirà bé a tots tenir aquests dies estones de pregària. Hi ha un himne molt bonic –us l’hem enviat-. Comença així: “Veniu, Esperit Sant, des del cel al nostre pit. amb un raig de llum divina. Pare dels pobres, veniu, deu-nos els dons que teniu, oh Sol que el cor il·lumina” BON DIA

Estem avui contemplant l’escena de la visitació de Maria a la seva cosina Elisabeth. L’Esperit Sant, en figura de colom, és qui va fecundar les entranyes de Maria i qui va revelar a Elisabeth qui era aquella noieta, Maria, que la visitava.

dimarts, 26 de maig del 2020

Rosari virtual - dimarts, misteris de dolor

Primer misteri: Agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní

Propòsit: Meditaré en aquest moment de dolor de Jesús. Li’n donaré gràcies. I m’oferiré a Déu per allò que ell vulgui de mi.
Intenció: Perquè l’Esperit Sant ens ajudi a tots a comprendre i agrair tot el que Jesús ha fet per nosaltres.

Segon misteri de dolor: Jesús és assotat.

Propòsit: Seguiré donant gràcies a Jesús per dolor tan fort que va patir per mí.
Intenció: Perquè l’Esperit Sant ens ajudi a tots a acceptar les dificultats de la vida, com ho féu Jesús.

Tercer misteri de dolor: Jesús és coronat d’espines

Propòsit: Un altre moment de dolor de Jesús, que meditaré i agrairé.
Intenció: Perquè l’Esperit Sant ens faci sensibles al dolor dels nostres germans.

Quart misteri de dolor: Jesús carrega –de bon grat- amb la creu, camí del Calvari.

Propòsit: Ajudaré a Jesús a portar la creu durant el dia d’avui, intentant ajudar a tots els qui pugui.
Intenció: Perquè l’Esperit Sant ens ajudi a entendre que tots els qui pateixen són germans nostres.

Cinquè misteri de dolor: La mort de Jesús a la creu.

Propòsit: És una mort redemptora. Perquè Ell ha mort, jo tinc la vida de la Gràcia. Ho agrairé profundament.
Intenció: Perquè l’Esperit Sant ens ajudi a entendre l’amor immens de Jesús, i agrair-lo.

Avui, en acabar el Rosari, podeu resar pausadament la pregària a l’Esperit Sant, que ara us enviem.

1.- Do de Saviesa

AMICS I AMIGUES. Bon dia.

Estem en els dies abans de la Festa de la Pentecosta. La festa de l’Esperit Sant. Aquest Esperit que Jesús, en pujar al cel, va prometre als seus apòstols; i l’ha promès a tota l’Església i a cadascú de nosaltres. Cal preparar aqueta vinguda de l’Esperit Sant. Com més el coneguem, com més el demanem, més preparats estarem per rebre’l. Per això aquests dies parlem del que anomenem set dons de l’Esperit Sant. El primer l’anomenem SAVIESA.

No és tracta de saber coses, de saber parlar, de saber de tot. No. El do de la Saviesa ens ajuda a veure les coses amb els ulls de Déu, a veure-les tal com Déu les veu, a apreciar-les tal com Déu les aprecia. I va fent créixer en nosaltres una intimitat amb Déu, ens fa sentir Fills de Déu, una relació que penetra totes les situacions de la nostra vida, les agradables i les costoses. Amb aquest do de la saviesa, el cristià sap que totes les coses li venen pesades i mesurades per la mà amorosa de Déu. I això li comporta una alegria permanent, passi el que passi: “Déu Pare m’ho ha preparat així”, ... sempre per al meu bé. Això ens dóna goig i pau.

Una mare de família, amb aquest do de Déu, veu en els seus petits, no tant les coses mal fetes que la posen neguitosa, sinó una ocasió de parlar-los, d’estimar-los, de fer-los pensar... Veu les coses i les persones amb els ulls de Déu. Una esposa, amb aquest do de Déu sap recompondre la relació amb el seu marit i treure el millor profit de les petites desavinences que hagin sorgit.

Aquesta persona, amb aquest do de l’Esperit, es converteix en un referent. Mirant aquesta persona, tothom sap què és el que està bé o no, el que convé i el que no convé. És el que passava amb Jesús. Podien acceptar-lo o combatre’l. Però... tots sabien què és... i què no és; què val i què no val. Jesús tenia la saviesa de Déu.

I així podríem parlar de totes les situacions en què ens trobem en la vida. Aquest do de la saviesa ens ajuda a veure en tot la presència i acció d’un Déu que ens estima. L’Esperit sant ens regala aquest do. El do de la saviesa. Veiem les coses amb els ulls de Déu, valorem les coses, com les valora Déu, estimem les coses i persones com les estima Déu. És un do de l’Esperit Sant.

Amics i amigues. Els dons no es compren. Els dons no es mereixen. Els dons es demanen. I un es pot preparar per a rebre’ls. És el que ens cal fer aquests dies. Tota l’Església i tots els cristians demanem aquests dons de l’Esperit i ens preparem per a rebre’ls. I una manera molt eficaç de preparar-nos és netejar el nostre cor; perquè l’Esperit Sant s’hi trobi a gust amb nosaltres. Heu pensat que la “confessió” és “l’invent” de Jesús per netejar el nostre cor? A la Verge Maria, l’invoquem com a “Seu de la Saviesa”. Que Ella ens doni aquesta gràcia.

Hem contemplat l’escena de l’Anunciació de l’Àngel a Maria. Sobre l’escena veiem el colom, símbol de l’Esperit Sant. El fruit que naixerà de Maria és obra de l’Esperit Sant.

dilluns, 25 de maig del 2020

Rosari virtual - dilluns, misteris de goig

Primer misteri: l’Anunciació de l’àngel a Maria

Propòsit: L’Esperit Sant fecundà les entranyes de Maria. Avui pregaré a l’Esperit que davalli sobre mi.
Intenció: Preguem per tota l’Església; que es prepari per a la vinguda de l’Esperit Sant el dia de la Pentecosta.

Segon misteri de goig: Maria visita la seva cosina Elisabeth.

Propòsit: També l’Esperit Sant va fer que Elisabeth conegués qui era la noieta que la visitava. Avui pregaré l’Esperit Sant que guiï tots els meus passos i les meves intencions.
Intenció: Perquè l’Esperit Sant il·lumini i enforteixi l’Església en el compliment de la seva missió.

Tercer misteri de goig: el naixement de Jesús a la cova de Bethlem

Propòsit: Sota la llum de l’Esperit Sant, Maria i Josep coneixien qui era de veritat el nen Jesús. Que l’Esperit Sant m’il·lumini per comprendre la dignitat de totes les persones que m’envolten. Són “fills de Déu”.
Intenció: Perquè tothom, sota la guia de l’Esperit Sant, conegui i tracti tothom com a germans.

Quart misteri de goig: Maria presenta Jesús al temple de Jerusalem.

Propòsit: L’Esperit Sant va fer que Simeó conegués la identitat de Jesús. Demanem-li nosaltres que ens guiï en totes les nostres accions.
Intenció: Preguem per tots els metges i personal sanitari. Que vegin en cada malalt la persona de Jesús.

Cinquè misteri de goig: La pèrdua i trobada de Jesús al temple de Jerusalem

Propòsit: Jesús actuava sempre mogut per l’Esperit Sant. Que nosaltres sapiguem sempre veure en tot el que passa l’acció de l’Esperit, no sempre comprensible al nostres sentits.
Intenció: Perquè l’Esperit Sant orienti els científics i biòlegs perquè trobin aviat el remei per al Covid-19.

0.- Introducció als DONS DE L'ESPERIT SANT

Amics i amigues. BON DIA.

Ahir vam acabar l’explicació de les Benaurances de Jesús. Tant de bo que, a vosaltres i als mossens, aquesta paraula de Jesús anés ressonant en les nostres oïdes i en el nostre cor. Benaurats, benaurats, benaurats... És que Jesús ens vol immensament feliços. I sap quin és el camí. Ell l’ha recorregut. I vol que nosaltres el seguim, per arribar a l’autèntica felicitat, ja en aquest món, i després en la vida eterna.

Providencialment, ahir, dia que vam acabar aquestes explicacions, era el dia de l’Ascensió de Jesús al Cel. Els apòstols estaven encantats amb Jesús. Amb Ell a la vora no tenien cap por. Es veien capaços de tot. Però Jesús els diu: “Jo me’n vaig. Però no us deixaré orfes. “Si vaig al cel, és per enviar-vos l’Esperit Sant. Us convé que me’n vagi. L’Esperit Sant que us enviaré us enfortirà, us farà entendre tot el que jo us he ensenyat, i us guiarà a la veritat sencera. Ell habitarà en vosaltres, us omplirà dels seus dons; serà el vostre advocat, el Vostre consolador” Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat.

Els apòstols no acabaven d’entendre. No podien entendre. I veien que Jesús marxava. Què serà de nosaltres, si Jesús ens deixa. I Jesús els diu: “No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us he anunciat”.

Tots sabem el que va passat al cap de 10 dies. El proper diumenge tota l’Església celebrarà la vinguda de l’Esperit Sant, el dia de la Pentecosta. I sabem com els apòstols, fins aleshores porucs i ignorants, amb la força i la saviesa de l’Esperit Sant, van començar una aventura, en la que nosaltres, dos mil anys després, hi estem immersos. L’Esperit Sant és l’anima de l’Església, és l’anima de tot cristià.

Aquesta setmana ens pot anar molt bé, per preparar-nos a la Pentecosta, recordar unes paraules, ja del profeta Isaïes, que deia: L'Esperit del Senyor reposarà damunt d'ell: esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor.

En aquesta frase d’Isaïes s’ha inspirat l’Església quan ens parla dels dons de l’Esperit Sant. Anirem veient –i apreciant- què fa l’Esperit Sant en l’Església i què fa en cadascú dels cristians. Potser al final haurem de dir: “L’Esperit Sant ho fa... tot”. I és veritat, tot el que val, tot el que perdura, tot el que és bo... és obra de l’Esperit. A nosaltres, a l’Església, ens toca estar atents, col·laborar, demanar a l’Esperit que actuï en nosaltres, que aboqui sobre nosaltres els seus 7 dons.

Tant de bo que les reflexions d’aquesta setmana sobre els dons de l’Esperit ens ajudin a preparar la festa de la Pentecosta. BON DIA.

Hem fet aquesta reflexió a la capella del Santíssim de la Parròquia del Carme. A la pintura de l’absis hi veiem una paloma. Sempre la paloma ha estat el símbol de l’Esperit Sant. Recordem que, en el baptisme de Jesús, l’Esperit Sant va davallà sobre Jesús en forma de paloma.

diumenge, 24 de maig del 2020

Rosari virtual - diumenge, misteris de glòria

Primer misteri: La resurrecció de Jesús

Propòsit: Avui posaré alegria a casa. Jesús ha ressuscitat.
Intenció: Perquè al món retorni l’alegria de veure’s lliure de la pandèmia.

Segon misteri de gloria: L’Ascensió de Jesús al cel.

Propòsit: Pensaré avui que el cel és la meva meta i en donaré gràcies.
Intenció: Que el món s’adoni que està destinat al cel.

Tercer misteri de glòria: la vinguda de l’Esperit Sant

Propòsit: Aquesta setmana resaré perquè l’Esperit Sant vingui abundosament sobre la meva família.
Intenció: Perquè l’Esperit Sant il·lumini l’Església i tot el món.

Quart misteri de glòria: L’Assumpció de Maria en cos i ànima al cel.

Propòsit: Pensaré avui que al cel tinc una Mare, que pensa en mi i m’ajuda sempre.
Intenció: Perquè l’Església i el món s’adonin que no estan orfes. Que tenen Mare, al cel.

Cinquè misteri de glòria: Maria coronada Reina de cels i terra.

Propòsit: Maria és una Reina propera. Tot el seu poder és per a nosaltres. Gràcies, Maria.
Intenció: Que Maria beneeixi abundosament tots els seus fills, d’arreu del món i de la història.

8.- Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d'ells és el Regne del Cel.

8. Feliços els perseguits pel fet de ser justos, d'ells és el Regne del Cel

AMICS I AMIGUES. BON DIA. Avui acaben l’explicació de les benaurances amb aquesta: Feliços els perseguits pel fet de ser justos, d'ells és el Regne del Cel. En realitat, totes proclamen l’alegria: la dels pobres, els pacífics, els qui ploren, els nets de cor... és a dir, de tots els qui viuen segons l’estil de vida de Jesús. Tots aquests que viuen així, com Jesús, diu l’Evangeli que pot arribar a que siguin perseguits. Però aquesta persecució és al final la causa de l’alegria i la gran recompensa del cel. D’ells és el regne del cel.

El camí de les benaurances és com un camí pasqual, que porta d’una vida segons els criteris del món, a una vida segons els criteris de Jesús; d’una existència guiada per la carn, per l’egoisme, a una vida guiada per l’Esperit. El món, amb els seus ídols i prioritats no pot menys que rebutjar la pobresa d’esperit, la mansuetud, la puresa de cor... i, per tant, forçosament perseguirà i menysprearà con “il·lusos i fanàtics”, als qui viuen l’estil de Jesús. Així va passar amb Jesús; així passa amb els qui volen seguir-lo.

L’actitud d’aquell que no viu estimant els diners, com a bé suprem, molesta als cobdiciosos que el busquen per damunt de tot. Quan una persona viu segons els criteris de Jesús, els qui ho veuen poden adoptar dues actituds: o es deixen qüestionar i s’obren a la bondat, o rebutgen la llum i endureixen el cor fins a oposar-se i perseguir-lo de mil maneres. Així va passar amb Jesús. I així ha passat en les persecucions dels primers segles del cristianisme i en les persecucions de les dictadures dels segles recents.

La benaurança que comentem diu: d’aquests perseguits és el Regne del cel. Han trobat un tresor més valuós que el món sencer. Jesús va dir: De què li serveix a l’home guanyar tot el món, si arruïna la seva vida? Sense arribar a aquests extrems, en la vida de tots nosaltres, hi ha moments en què ens cal decidir: o cedir a una conversa de crítica o... acceptar que ens tractin de tontos; o cedir a una insinuació deshonesta, o acceptar el rebuig dels “amics”. En algunes ocasions, si volem ser de veritat cristians, haurem d’acceptar ser exclosos, menyspreats, criticats, burlats. No tinguem por: “...d’ells és el regne del cel”.

Tota la vida de Jesús va ser una ofrena per la bondat, per la pau, per fer el bé, per perdonar... I per tot això, per estimar la justícia, la bondat, va ser perseguit fins a ser clavat a la creu. Però atenció. La resurrecció de Jesús és... la resposta del Pare. D’ell és el regne del cel.

No tinguem por. Siguem com cal. Seguim Jesús de veritat. No importa el que diguin, ni el que ens pugui passar. Estimem la justícia, és a dir, la bondat, la netedat de cor, la generositat. D’aquests és el regne del cel. Fins i tot, aquí, ja a la terra, l’alegria de la bondat, de la fidelitat, és una anticipació de l’alegria del cel. I encara una altra cosa. Molts dels perseguidors es convertien veient la valentia i l’alegria dels màrtirs. Doble motiu per estar contents. Ja aquí se’ns promet una alegria especial. Déu no es deixa guanyar mai en generositat envers aquells que l’estimen. Que Maria, la mare, ens ajudi a entendre, a practicar i a gaudir de les Benaurances.

Hem fet l’explicació davant aquest tríptic que representa la Mare de Déu amb santa Àgata, sant Esteve, sant Francesc i una santa màrtir, i està situat tot just entrar a la casa parroquial del Carme.

dissabte, 23 de maig del 2020

Rosari virtual - dissabte, misteris de goig

Primer misteri: l’Anunciació de l’àngel a Maria

Propòsit: Malgrat les situacions difícils que estem passant, procuraré estar content/a. Déu és amb nosaltres.
Intenció: Preguem pels difunts. Que el bon Déu els hagi recollit tots al cel.

Segon misteri de goig: Maria visita la seva cosina Elisabeth.

Propòsit: L’alegria ha de ser comunicada. Intentaré fer contents tots els qui tinc a la vora.
Intenció: Per tots els sanitaris que, amb risc de contaminar-se, estan al servei dels malalts.

Tercer misteri de goig: el naixement de Jesús a la cova de Bethlem.

Propòsit: Faré avui una estona de contemplació del misteri de Nadal: Déu s’ha fet home per amor als homes.
Intenció: Per totes les persones que, com Maria i Josep, no tenen una llar digna.

Quart misteri de goig: Maria presenta Jesús al temple de Jerusalem.

Propòsit: Avui m’oferiré a Déu i li oferiré la meva família, perquè es faci en nosaltres la seva voluntat.
Intenció: Perquè tota la humanitat s’adoni de que és obra de Déu, d’un Déu que l’estima i la protegeix.

Cinquè misteri de goig: La pèrdua i trobada de Jesús al temple de Jerusalem

Propòsit: Les penes en la vida són... passatgeres. Déu ens prepara una alegria immensa. L’alegria del cel.
Intenció: Per tots els malalts de coronavirus i els seus familiars. Que creixi la seva confiança en Déu.

7.- Feliços els qui s'esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu

7. Feliços els qui s'esforcen per la pau... perquè seran anomenats fills de Déu

AMICS I AMIGUES. BON DIA. Avancem en les benaurances. Avui ens diu Jesús: Feliços els qui s'esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu,

Recordem unes paraules de Jesús, hores abans de morir: “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin”. Sembla un testament. I ho és. Jesús , abans de morir, ens desitja el millor, i ens parla de la pau, de “la meva pau”. Deu ser una cosa molt important. Un testament. I un testament de Jesús. I ens l’assegura.

Ens la desitja –i ens la dona- Jesús. I la desitja a tot el món; perquè tot el món és obra seva. Ell ha donat la vida per tot el món. Quina és la pau que Jesús vol?

La pau és un conjunt d’actituds: és diàleg. No tots pensem igual, per això hem d’escoltar l’altre, que no és un “enemic”, sinó un germà. Pot ser que no arribem a entendre’ns, però si a “comprendre’ns”. Mai a enfrontar-nos. Mai la crítica, la maledicència, la calúmnia, el buscar sobresortir, el buscar el primer lloc, ser més que els altres, Més aviat qui vol la pau se n’alegra de que els altres prosperin. La pau suposa una “saviesa” especial. L’home de pau no valora per damunt de tot els diners, el poder, la influència. Valora més la germanor. La pau és “paciència”. La paciència d’un pare que sap que l’educació dels fills, petits o grans, suposa temps, afecte, donar-los exemple. Qui estima no té pressa.

Potser tot això ens sembla impossible, donada la realitat del món d’avui. Però pensem que si Jesús ens ho proposa... és perquè és possible... i és vital. Això sí; cal posar-hi tota la força, buscar-la amb constància, sense defallir. Cal creure que és el bé suprem. I cal saber també que la pau és un do. I els dons cal demanar-los amb constància. I per això, treure de nosaltres tot el que s’oposa a la pau. Tots desitgem la pau del món. Però aquesta pau passa per la pau de les famílies. I la pau de les famílies suposa la pau del cor. Un cor en pau va sembrant pau al seu voltant. És un bé molt gran. L’hem de procurar costi el que costi.

A Jesús, que va sempre buscar la pau en tot i per a tots... li va costar la vida. I a molts que en la història han buscat la pau també els ha costat la vida. Per això hem de tenir confiança. La vida de Jesús i de tants que han donat la vida per la pau, és la millor penyora de que la pau vindrà; ells han pagat el preu. No podem desconfiar.

Us dono la pau; us dono la meva pau. Aquesta pau, que Jesús, infant encara, va veure – i va aprendre- de la seva pròpia Mare, en totes les dificultats. la cova de Bethlem, la fugida a Egipte, refugiats en un país estranger; Maria s’abandonava a la voluntat del Pare; en mig del dolor, del dolor més intens, Maria tenia sempre pau. Era i se sentia filla de Déu. Aquesta pau que Jesús va viure en mig de les intrigues dels fariseus –que el volien matar, i ell ho sabia-. La pau que tenia Jesús clavat a la creu, perquè se sentia i se sabia Fill de Déu.

Aquest és el “premi” dels qui busquen la pau: Feliços els qui s'esforcen per la pau... perquè seran anomenats fills de Déu. BON DIA

Avui hem estat parlant mentre contemplàvem un mosaic que representa a la Mare de Déu del Carme, i que està situat al local dels baixos de l’església, tot just a la sortida de l’ascensor.

divendres, 22 de maig del 2020

Rosari virtual - divendres, misteris de dolor

Primer misteri: Agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní

Propòsit: Cada dolor dels qui viuen a la meva hora, és dolor de Jesús. Intentaré avui estar al costat de qui pateixi
Intenció: Pensem i preguem avui per tots els qui pateixen per la pandèmia: malalts, familiars, personal sanitari

Segon misteri de dolor: Jesús és assotat.

Propòsit: Avui procuraré “no assotar” ningú dels qui tinc a la vora, ni amb paraules, ni amb obres o gestos.
Intenció: Preguem per tots aquells que, amb les seves obres i paraules, “assoten” els altres.

Tercer misteri de dolor: Jesús és coronat d’espines

Propòsit: Si jo hagués pogut, hauria tret espines del cap de Jesús. Ho puc fer amb els qui tinc a la vora.
Intenció: Pels polítics, perquè tots –independentment de les seves idees, col·laborin en les mesures més adients per combatre la malaltia.

Quart misteri de dolor: Jesús carrega –de bon grat- amb la creu, camí del Calvari.

Propòsit: Jesús deia “Sí” a qualsevol dolor que el Pare li demanava. Vull acostumar-me a dir “Sí” sempre a Déu, sigui el que sigui el que vulgui enviar-me.
Intenció: Perquè tots els mossens acceptin de bon grat les creus que vulgui Déu enviar-los.

Cinquè misteri de dolor: La mort de Jesús a la creu.

Propòsit: Jesús morí a la creu, amb un dolor immens. I amb una alegria més gran encara, perquè sabia que era la voluntat del Pare i l nostra redempció. Jo intentaré acceptar la voluntat del Pare, com ho féu Jesús.
Intenció: Perquè la humanitat en surti beneficiada d’aquesta pandèmia. Perquè en surti més humil, més agermanada.

Amics i amigues. La mort de Jesús a la creu (mort voluntària) ha estat la nostra salvació. Mai donarem prou gràcies a Déu. Acceptant les nostres dificultats… estem també nosaltres redimint el nostre món.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

6.- Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu

AMICS I AMIGUES. BON DIA

Seguim amb les benaurances. Ens toca avui: Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. Déu es deixa veure per aquells que tenen el cor net. Un exemple clar:

Maria, la del cor senzill i net. Un cor només per a Déu i per allò que Déu vol. Maria que havia promès virginitat, i que davant de l’anunci de l’àngel d’esdevenir mare de Déu, no es deixa enlluernar per la proposta; per això, abans de donar el seu sí, exposa la seva situació: “jo he promès virginitat”. I Déu capgira les lleis de la naturalesa perquè aquella noia esdevingui mare sense perdre la virginitat. “Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu”

Sant Joan, el deixeble verge, el més jove dels apòstols; quan va sentir de Joan Baptista: “Aquest és l’anyell de Déu que esborra el pecat del món” va darrera Jesús. Juntament amb Andreu, va passar aquella tarda amb ell. Va veure, va conèixer Jesús. A la seva vellesa (potser 90 anys) recorda que eren les quatre de la tarda. Net de cor, va “veure” en Jesús el Messies esperat. Recordem que és el deixeble estimat, el que reclinà el cap sobre el costat de Jesús. Només a ell li revela Jesús qui és el traïdor. I és l’únic que el segueix fins a la creu. A ell li confia Jesús la seva Mare. “Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu”.

Aquesta netedat de cor, a través de la història de l’Església, ha estat estimada per quantitat immensa de persones, petits, grans i vells, homes i dones, de totes les races i colors, que han vist en Jesús –perquè tenien el cor net- el tresor més gran que podia donar sentit a tota la seva vida. I s’hi han consagrat. I al mateix temps –perquè tenien el cor net- ha sabut veure Jesús en la persona de tots els necessitats, i s’han consagrat a ajudar-los. “Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu”.

Un cor senzill, net, sense intencions lletges, obra la mirada als grans horitzons, sap veure Déu en totes les coses, s’entusiasma per les empreses més belles, ni que siguin difícils.

Un cor senzill i net, en qualsevol vocació que Déu el cridi, sigui el matrimoni, sigui la vida consagrada, farà feliç a tots els qui tingui a la vora. Un cor senzill i net sap estimar. En cada persona hi veu Déu. “Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu”.

Un noi, una noia, que tenen el cor net, veuran en els estudis una ocasió preciosa de fer un servei a la humanitat. I estudiaran amb tota l’ànima. Hi veuran Deu, en els llibres. Uns nuvis, amb el cor net, s’estimaran i se sentiran estimats més que cap altre. Cada un d’ells, hi veurà en l’altre el mateix Jesús. “Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu”.

Les persones que aixequen el món i la societat, els col·legis, les famílies, les parròquies... no són els més llestos, els més savis, els més poderosos, els més rics... Són els qui més estimen. I per estimar de veritat... s’ha de tenir el cor molt net. Aquests en tot hi veuran Déu... i s’hi entregaran en cos i ànima, “Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu”.

Hem contemplat aquest dibuix que presideix el local dels Baixos, que en diem “Espai Mossèn Joan”. La dibuixant va ser Betlem Oliveras, l’any 1996. El dibuix reflexa la imatge de la Mare de Déu del Carme, que presideix l’Església i és obra d’Enric Monjo, l’any 1943.

dijous, 21 de maig del 2020

Rosari virtual - dijous, misteris de llum

Primer misteri: El Baptisme de Jesús en el Jordà.

Propòsit: El Pare va dir de Jesús: “Aquest és el meu Fill”. També de nosaltres va dir el mateix el dia del nostre Baptista. Som Fills de Déu. Avui hi pensaré especialment, ho agrairé i miraré de ser conseqüent
Intenció: Si som fills de Deu, som germans de tots. Preguem perquè tota la humanitat se n’adoni d’aquesta germanor universal

Segon misteri de llum: Jesús en les noces de Canà.

Propòsit: Faré avui una oració a Maria, perquè li digui a Jesús les necessitats que jo tinc. Abans pensaré quines són.
Intenció: Perquè tots entenguem que Maria continua essent la intercessora nostra davant Déu.

Tercer misteri de llum: anunci del Regne i crida a la conversió.

Propòsit: Qui aspecte de la meva vida puc millorar? Hi faré avui un esforç especial.
Intenció: Perquè la humanitat se n’adoni que allunyar-se de Déu és allunyar-se de la vida i de la felicitat.

Quart misteri de llum: La transfiguració del Senyor a la muntanya del Tabor.

Propòsit: “Escoltar Jesús” és el que demana el Pare. Pensaré avui: “Jesús, què vols de mi?”
Intenció: Per tots els qui més pateixen per aquesta pandèmia universal

Cinquè misteri de llum: La institució de l’Eucaristia.

Propòsit: Vull decidir-me a fer de l’Eucaristia l’aliment setmanal –potser diari- de la meva vida espiritual.
Intenció: Perquè els cristians ens adonem que l’Eucaristia és el gran tresor de l’Església.

5.- Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats