4ª CateQuizis especial per a pares
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catequesi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catequesi. Mostrar tots els missatges
dimarts, 12 de maig del 2020
diumenge, 10 de maig del 2020
1.- Oir Missa entera tots els diumenges i festes de precepte
Oir Missa entera tots els diumenges i festes de precepte
AMICS I AMIGUES. BON DIA. Comencem avui a parlar dels 5 preceptes
generals de l’Església. És a dir, de cinc aspectes que l’Església considera
indispensables perquè el cristià visqui amb plenitud la seva vida cristiana i
la seva pertinença a l’Església de Jesús.
El primer s’enuncia així: Oir Missa entera tots els diumenges i les festes de precepte. Germans
i germanes. La Missa o la celebració de l’Eucaristia és imprescindible en la
vida del cristià, en la vida de l’Església. És el manament de Jesús: “Feu això,
que és el meu memorial”. És l’aire que respira el cristià. És el pa de la Vida.
És l’aliment imprescindible. És la força. És la llum que il·lumina el camí.
És... el TOT. És... JESÚS.
A uns cristians que es reunien d’amagat –perquè
estava prohibit per l’Estat- per celebrar l’Eucaristia, els descobriren i els
digueren: “Per què ho feu, si us ho hem prohibit?”. La resposta: “És que...
sense la Missa no podem viure”, I els mataren.
I això des del principi de l’Església. Abans
que existissin temples, ho feien a les cases particulars. En terrenys de
missió, on hi ha pocs sacerdots, els fidels fan llargues caminades per
participar en l’Eucaristia.
No és una pena que se’ns hagi de “manar” l’assistència a la Missa un cop
a la setmana? Som nosaltres que hauríem de “demanar” la possibilitat d’assistir-hi.
I per què el diumenge? El poble d’Israel tenia
com a dia festiu el dissabte. Ja des de l’inici de l’Església, es va considerar
millor d’establir como a dia festiu el diumenge. És el dia en què Jesús va
ressuscitar. És el dia en què l’Esperit Sant davallà sobre els apòstols.
Juntament amb els diumenges, l’Església considera vital en la vida del cristià
la Missa d’algunes festes molt senyalades “festes de guardar”. A tall
d’exemple. La Festa de Cap d’Any, la festa de Reis, l’Assumpció de Maria, la
Immaculada, Tots Sants, Nadal.
Quan en el precepte es diu: “Oir missa entera”, es refereix a les
dues parts essencials; és a dir, la celebració de la Paraula, i la celebració
de l’Eucaristia. És tot tan important! No ens podem perdre res. Des d’arribar
uns minuts abans per concentrar-se, l’atenció a les lectures, l’homilia del
celebrant i la participació en el misteri eucarístic –consagració, comunió, acció
de gràcies-. Tot és vital. També el trobar-se amb els germans de la parròquia,
amb els qui formem l’Església de Jesús.
Amics i amigues. No es pot dir tot en uns
minuts. La Missa és l’actualització
sacramental de tot el misteri de Jesús: passió, mort i resurrecció. Sense Missa
no hi ha Església. Sense Missa no hi ha “cristià”. Una última paraula. Sabem
que en aquests moments no us és possible la participació presencial de
l’Eucaristia. Uniu-vos-hi al menys intencionalment.
Estem contemplant l’altar major de l’Església
del Carme. Com a preparat per a l’Eucaristia. L’altar és el centre de
l’Església. Representa Crist. Per això el mossèn, en començar i acabar la
Missa, el besa amb reverència.
dissabte, 9 de maig del 2020
Introducció als Preceptes de l'Església
Els Preceptes de l'Església
- Oir Missa entera tots els diumenges i festes de precepte
- Confessar els pecats mortals, al menys una vegada a l'any, i en perill de mort i si s'ha de combregar
- Combregar al menys per Pasqua de Resurrecció
- Dejunar i abstenir-se de menjar carn quan ho mana la Santa Mare Església
Introducció als Preceptes de l’Església
AMICS I AMIGUES. BON DIA. Fa ja unes setmanes
van acabar d’explicar breument els 10 Manaments de la llei de Déu. Ho recordeu?
Dèiem que són les coses principals, ordres, que Déu ha donat perquè tot vagi bé
en la nostra relació amb Ell i en la convivència entre nosaltres. Els 10
manaments de la llei de Déu.
Doncs bé; tots sabem que Jesús, el Fill de Déu,
per salvar la humanitat del pecat que ens condemnava a estar sempre lluny de
Déu, es va fer home, va néixer de la Verge Maria, i després, als 33 anys, va
acceptar ser clavat a la creu i morir per nosaltres. Sabem també que, als tres
dies va ressuscitar tal com ho havia anunciat. Sabem que, als 40 dies, abans de
pujar al cel, va dir als seus apòstols que anessin per tot el món a predicar
l’Evangeli. I, com que els apòstols eren ignorants, de vegades covards, els va
prometre que des del cel, els enviaria l’Esperit Sant, que els faria forts,
valents. I així va ser, 10 dies després, el dia de la Pentecosta. L’Esperit
Sant va davallà sobre ells. I amb la seva força, aquells 12 homes senzills,
ignorants, porucs, van ser capaços d’anar per tot el món, predicant la doctrina
de Jesús. Tots ells, i la gent que anava convertint-se en deixebles de Jesús,
formaven l’Església de Jesús. Sant Pere, per voluntat de Jesús mateix, era el
cap. Els qui anaven succeint a sant Pere en el govern de l’Església, els anomenem
Papes. Avui, després de 2.000 anys, el Papa, el Sant Pare, tots el coneixem, es
diu el Papa Francesc.
Aquell petit grup de 12 apòstols i poquets
deixebles, avui som més de mil milions, que volem seguir Jesús i la seva
doctrina. Tots formem l’Església de Jesús.
L’Església, com tota família -família gran- es
regeix per unes normes, que fonamentalment són les normes de Jesús. A través
dels segles, per a que tota l’Església es desenvolupi correctament i cada un
dels membres faci el que li pertoca, s’han anat dictant orientacions concretes.
Totes juntes –això també passa en les nacions, formen un Codi, que, en el cas
de l’Església, se’n diu el Codi de Dret Canònic. Allí s’explica com s’han de
celebrar els set sagraments, quina és la missió dels Bisbes, dels sacerdots;
com han de funcionar les ordres religioses, quina és la missió dels laics; com
ha de ser les relacions dels uns amb els altres... un seguit de normes,
diverses segons l’estat de vida de cadascun dels cristians i de la missió que
cadascú té dintre de l’Església.
Però, com que tots formem una sola família i
tots volem ser fidels al que Déu vol de nosaltres, l’Església ens dóna uns
poquets preceptes -5 en total- senzills, però fonamentals, per a tots igual,
que en diem els CINC PRECEPTES DE LA SANTA MARE ESGLÉSIA. És el que, a partir de demà, explicarem
breument, com hem volgut fer sempre.
BON DIA
Estem contemplant l’interior de l’església del
Carme, vista des del fons, Les esglésies o temples, per grans que siguin, les
escrivim amb lletra petita. Però amb lletra gran, majúscula, escrivim quan
parlem de l’Església de Jesús, que formem tots els cristians.
divendres, 8 de maig del 2020
Conclusió a les OBRES DE MISERICÒRDIA
Conclusió
a les OBRES DE MISERICÒRDIA
Ahir vam acabar el llistat de les obres de
misericòrdia. En començar, ja fa uns dies, recordàvem aquelles paraules de
Jesús: ““Veniu, beneïts del meu Pare,
perquè quan jo tenia fam, quan estava malalt o a la presó, quan no tenia
vestit, en vàreu ajudar”. I a la pregunta: Quan us vam veure necessitat i
us vam ajudar? Jesús dirà: “Sempre que
ajudàreu a un d’aquests petits... m’ho féreu a mi”.
Podem acabar dient que hem estat parlant del més essencial en la vida d’un cristià.
És estimar. Estimar Déu amb tot el cor... i estimar els germans. Precisament
estimar el germans és la manera de demostrar que estimem Déu de tot cor. És el
més important que se’ns demana en la nostra vida.
Sant
Joan de la Creu deia que “al final de la vida, se nos
examinarà del amor”. Aquesta serà la matèria de l’examen.
De vegades hem citat un verset d’un gran poeta espanyol. Deia:
“Toma,
hermano, sin medida,
lo
que quieras para ti;
que,
al final de esta vida,
sólo
tendré lo que di.”
Això suposa, no uns canvis ocasionals en
moments de la vida, sinó tota una orientació diferent de la nostra vida, un
canvi radical que podríem descriure així:
No viure per a
si mateix, sinó viure per fer feliços els altres.
No fer el que
em dóna la gana, sinó allò que convé.
No està pendent
del que m’agrada, sinó del que l’altre necessita.
Jesús
deia: “Jo faig sempre el que agrada al
meu Pare”. I tots sabem que el Pare volia que morís en creu per la nostra
salvació. I allà va Jesús amb decisió. La gran OBRA DE MISERICÒRDIA és la
donació total de Jesús a la humanitat.
Gràcies a Déu, hi ha hagut en la història, i
també en el nostre temps, moltes persones, que han fet, i fan, de la
misericòrdia la raó de la seva vida, que han viscut i viuen “fent el bé”,
consolant, acollint, ensenyant, perdonant, pregant, estimant... Han tingut en
compte les paraules de Jesús; han identificat Jesús en el malalt, el despullat,
el presoner, el trist... “quan ho fèieu a
un d’aquests, a mi m’ho fèieu”.
Amics i amigues, no ens cansem de fer el bé...
sempre... a tothom. Tenim un exemple, Jesús. Quan Sant Pere va voler resumir la
vida i les paraules de Jesús, ho va expressar així: “Va passar per tot arreu fent el bé” Tan de bo que es pogués
escriure, com epitafi en la nostra tomba: “Va
passar fent el bé”. Acabem amb el manament de Jesús: “Estimeu-vos els uns als altres, tal com Jo us he estimat” .
BON DIA
Hem estat contemplant el que em diem “el
sacrifici d’Isaac”, en el llibre del Gènesi. Déu no demanava a Abraham que
immolés el seu fill. Només li demanava obediència. Estem a la capella del Santíssim,
És mosaic,
obra de
Santiago Padrós, any 1965.
dijous, 7 de maig del 2020
Pregar pels vius i pels difunts
Pregar pels vius i pels difunts
AMICS I AMIGUES. BON DIA.
Avui acabem aquestes xerrades sobre les obres
de misericòrdia. I ho fem amb aquesta tan bonica i expressiva: Pregar pels vius i pels difunts.
Dic bonica i expressiva, perquè en totes les
altres obres de misericòrdia hem parlat del que nosaltres hem de fer en favor
dels nostres germans, com els hem de tractar, com ens hem d’interessar per
ells, quines bones actituds hem de tenir per fer-los feliços... Aquesta d’avui:
pregar pels vius i pels difunts, ens
fa pensar que és Déu sobretot qui pot i vol alleugerir les penes dels nostres
germans, qui els pot consolar, ensenyar, orientar... simplement perquè Déu és
qui més pot, qui més sap, i qui més els estima. Per això... PREGAR PER ELLS...
és posar Déu i tota la seva força i bondat a favor d’ells. Preguem... pels vius i pels difunts.
Sóc conscient que, fa uns dies, en l’explicació
d’una de les obres de misericòrdia, la que s’enunciava “Enterrar els morts” van parlar llargament de la pregària pels
difunts, de la missa oferta per al seu descans etern. Parlem, doncs, avui de “pregar pels vius”.
Pregar, com a obra de misericòrdia. és
parlar-li a Déu Pare de les persones que estimem (i que ell estima més que nosaltres) dels fills, petits, joves i
grans, de l’espòs, de l’esposa... Pregar és encomanar-los-hi, perquè vetlli per
ells, els orienti, els alliberi dels perills, els enforteixi en la fe, beneeixi
el seu treball, els seus estudis... tot, tot, tot li podem demanar a Déu. I
dir-li, al mateix temps, que faci, en totes aquestes coses, el que a Ell li
sembli millor, perquè és Déu qui sap el que més convé a cadascú. Ho sap, però
li agrada que n’hi parlem, que li expressem la confiança que tenim en Ell.
Pensem, a més, que aquesta pregària que fem per
als altres, i que és una obra preciosa de misericòrdia envers ells, ens fa un
gran bé a nosaltres mateixos. Perquè ens apropa a Déu, conversem amb ell, creix
la nostra intimitat amb ell.
La pregària, tota pregària, és conversa amorosa
amb l’Amic que més ens estima. És deixar-se estimar per Ell. Són els moments
més feliços. Així ho deia santa Teresa d’Àvila.
El Rector d’Ars, sant Joan Maria Vianney, deia
que, quan havia d’anar de poble en poble, pregant se li feien les hores curtes
i molt agradables.
Pregar, pregar, pregar. Mai ho farem prou; mai
ens cansarem de fer-ho. I la pregària ens llançarà a fer el bé a tothom. Tota
obra nostra es convertirà en una Obra de Misericòrdia, de la que se’n
beneficiarà tothom. I els primers... nosaltres mateixos. D’acord?
BON DIA
Hem estat davant un llistat dels mossens de la
parròquia, que, en la revolució del 36, van morir tots màrtirs. Està en procés
la seva beatificació. Tenim en el cel molts intercessors. És bona ocasió de
pregar pels mossens. El rector era aleshores, Mn. Ramon Josep Franch. En llatí
diu: “Benaurats els qui moren en el Senyor”.
dimecres, 6 de maig del 2020
Sofrir amb paciència els defectes dels altres
Sofrir amb paciència els defectes dels altres
BON DIA, AMICS I AMIGUES.
Seguim avançant en les Obres de Misericòrdia.
La d’avui diu així: “Sofrir amb paciència els defectes dels altres”. Hi haurà
ocasions, veritat? I els altres també tindran ocasió de fer-ho amb nosaltres.
Bé. Parlem-ne.
Tots tenim defectes. És veritat, o no? Quina
actitud se’ns demana?
Parlem primer de nosaltres mateixos. Els
nostres defectes, especialment si són voluntaris, ens fan mal, lògicament; però
també fan mal als altres que tenim a la vora. Si som mandrosos, si volem tenir
sempre la raó, si parlem amb violència, si insultem,... i així podríem anar
dient altres formes de fer, estem sembrant malestar a casa, al treball, amb els
amics... D’aquesta conducta nostra, segur que ens n’adonem... no voldríem ser
així... i ens agrada –i potser ho demanem- que els altres no ens ho retreguin,
i fins i tot ens perdonin, tinguin paciència i bondat amb nosaltres.
D’acord, necessitem i demanem que els altres
tinguin paciència amb els nostres defectes. I ens hauríem de fer la pregunta:
Nosaltres, som pacients, bondadosos amb els defectes dels nostres germans? Som
pacients amb els avis que ens conten sempre la mateixa història? Som pacients
amb els petits, que els hem de repetir les coses mil vegades i sembla que no en
fan cas? Som pacients amb la mare que, de vegades, ens parla cridant?
Deixeu-me encara dir: Som pacients amb
nosaltres mateixos, que fem mil vegades el mateix propòsit i no ens en sortim?
Amics i amigues. La paciència ha de ser la nostra
virtut. Hem de demanar a Déu que ens la concedeixi. L’hem d’anar practicant
cada dia. És una mena de senzillesa, de bondat, de respecte, de confiança,
d’amor. Tenir paciència... és fer exercici de totes les virtuts.
Demanem tenir aquesta paciència envers tots els
qui viuen amb nosaltres. Demanem també que ells la sàpiguen tenir amb
nosaltres.
Recordem, finalment, quanta paciència tenia
Jesús amb els pecadors i amb els apòstols que no acabaven d’assimilar els
consells de Jesús i es barallaven entre ells. Jesús els va guanyar amb
paciència, i... amb l’exemple.
Mirem-nos sempre tots –uns i altres- amb
bondat, amb respecte, amb paciència.
Anirem formant així una família, on tots ens hi
trobarem bé. Ho provem?
Recordem l’obra de misericòrdia: Tenir
paciència amb els defectes dels altres. I que sàpiguen ells tenir-la amb els
nostres. BON DIA.
Estem contemplant, en mosaics de la capella del
Santíssim del Carme, dos símbols de l’Eucaristia: una cistella amb el pa, i una
altra amb raims: el vi. El pa i el ví que es converteixen en el Cos i la Sang
de Crist. Tot obra de Santiago Pedrós, com tot el mosaic de la capella, l’any 1965
Santo Domingo Savio
Quan als set anys Domingo Savio va rebre la Primera Comunió, es va fer aquests propòsits:
1.- Jesús serà el meu millor amic. Parlaré amb ell tots els dies i el trobaré a la Missa de cada diumenge.
2.- Maria, la meva Mare del cel. Jo vull estimar-la sempre. Cada nit li resaré l’Avemaria.
3.- Vull fer feliços tots els qui m’envolten. Els meus pares, obeint-los sempre; els meus professors, fent bé els deures; els meus germans i amics, servint-los en tot.
Domingo va complir els seus propòsits durant tota la vida. Va morir de malaltia una setmana abans de complir quinze anys. La seva vida és un model de santedat per als joves i nens. La seva festa se celebra el dia 6 de maig.
Mira aquest vídeo i, com l'Àlex i la Sara, aprendràs algunes coses més de Domingo Savio i també podràs respondre aquesta pregunta:
Què vol dir ser sant?
Envia'ns la resposta i, sobretot, proposa't fer com santo Domingo Savio. Tu també ho podràs aconseguir!!
dimarts, 5 de maig del 2020
Consolar el trist
Consolar el trist
Bon
dia, amics i amigues.
La quarta obra de misericòrdia, de caràcter
espiritual s’enuncia així: consolar el
trist. Pensem, per exemple, en Jesús.
Visitava la família de Marta i Maria, que ploraven la mort del seu germà, Llàtzer.
Li feia compassió la gent: que estava malalta, que tenia fam, que vivia com
ovelles sense pastor. Les aparicions als apòstols, dones, després de la
resurrecció, tenien també aquest motiu; consolar-los.
Jesús tenia el cor molt sensible al dolor de la
gent. I feia tot el que podia per estar al seu costat i solucionar els seus problemes.
Nosaltres no ho podem fer sempre, de solucionar els problemes. Però...
consolar... és anterior a les solucions.
La gent, abans que se li solucioni el problema,
agraeix qui es posi al seu costat. “Posar-se al costat de la gent que pateix”:
seria una altra manera d’expressar aquesta obra de misericòrdia.
Però consolar no és solament dir paraules de
consol, que està molt bé. I de vegades no es pot fer res més. És el cas de quan
volem consolar a qui ha perdut una persona estimada o ha tingut un ensurt
irreversible en qualsevol aspecte.
Però moltes vegades, el consol pot estar seguit
d’un ajut, de qualsevol tipus que la persona trista pot necessitar. En aquest cas,
al consol cal que li segueixi l’ajut.
De vegades aquell que està trist no ho comenta.
Però, si un l’estima, ho nota fàcilment, i s’hi apropa.
Així ho fan les mares que intueixen la tristor
d’un fill, petit o jove, i, sense preguntar, s’hi apropen, fan caliu, li ofereixen
conversa, sense pressa... fins que el fill, mogut per l’amor desinteressat,
s’obre i manifesta el motiu de la tristor... Sigui quin sigui, el fill ja s’ha
sentit consolat. Era el que necessitava: sentir-se estimat. I això li donarà
més llum, més serenor, per buscar solució al problema que el posava trist.
Sí; hi ha molta gent que pateix. Potser aquesta
obra de misericòrdia: “consolar el que està trist”, és de les més necessàries.
Una malaltia, una defunció, la pèrdua del
treball, una situació familiar difícil, un membre de la família... problemàtic,
una mala nota en els estudis, un problema personal que no acabo de solucionar,
la discussió amb un amic, ... cadascú sap tot allò que el posa trist. Potser no
volem que ningú s’apropi a consolar-nos. Doncs, precisament és el moment en què
més necessitem una paraula sincera de consol.
Tant de bo que, en aquestes circumstàncies,
trobem una persona que faci de Jesús envers nosaltres. I que nosaltres vegem
Jesús en aquell que pateix. BON DIA.
Contemplem la pintura central de l’Església del
Carme. Al peu de la creu, veiem Maria, la mare, Maria Magdalena i Joan.
Cadascun d’ells, sense adonar-se’n, és per als altres un ajut, un consol. També
per Jesús!
dilluns, 4 de maig del 2020
Perdonar a qui ens ha ofès
Perdonar a qui ens ha ofès.
AMICS
I AMIGUES, BON DIA
Seguim meditant i explicant les Obres de
Misericòrdia espirituals. Ens toca parlar d’aquesta: Perdonar a qui ens ha ofès. A mi, a tots, suposo que a vosaltres...
ens costa de perdonar. Per això hi ha tantes baralles en el nostre món. En les
famílies –quan la família hauria de ser la llar de la pau, de la bondat, de la
delicadesa...- quantes baralles! La violència, el rancor, la paraula forta,
ofensiva... ho veiem a tot nivell: familiar, polític, institucional.
Jesús sabia molt bé que ens costa perdonar. Per
això, va parlar tantes vegades, a la gent, i als seus amics, els apòstols, del
perdó:
“Quan pregueu, feu-ho així: “Pare nostre... perdoneu les nostres culpes
així com nosaltres perdonem els nostres deutors...” I al final, recordava: “Si vosaltres no perdoneu, tampoc el Pare
celestial us podrà perdonar..”
Tant els parlava del perdó, que Pere li va fer
aquesta pregunta: “Senyor, si el meu
germà m’ofèn... quantes vegades l’hauré de perdonar? Fins a set vegades?”.
Tots recordeu la resposta de Jesús: “No,
Pere, 7 no; setanta vegades set”.
Jesús va parlar del perdó en moltes altres
ocasions (seria llarg de contar-les), però Jesús, sobretot, va donar-nos
exemple de com hem de perdonar. Recordem Jesús clavat a la creu, dient: “Pare, perdoneu-los, que no saben el que
fan” Ho tenim clar?
Després perdonarà a Pere les negacions durant
la Passió, tot renovant-li la promesa de fer-lo el cap de la seva església.
Perdonarà a Tomàs la seva incredulitat. Jesús
no sap fer altra cosa que perdonar. Més ben dit encara: Jesús gaudeix
perdonant. Recordeu: “Més alegria hi ha
al cel per un pecador que es converteix, que per noranta nou que no necessiten
convertir-se”.
Amics i amigues, amb aquest exemple de Jesús, a
qui negarem el perdó? Hi ha més alegria en perdonar, que en mantenir-nos rancorosos.
(Sant Pau ens dirà: “Déu us ha perdonat,
perdoneu també vosaltres”).
Ens caldria recordar exemples meravellosos de
gent que han sabut sa perdonar. Ens allargaríem molt. Quants màrtirs dels
primers segles moriren perdonant, i com els mateixos botxins ho admiraven i es
convertien. I quants dels nostres màrtirs més recents, van morir personant.
Francesc Castelló, a punt de ser afusellat, aixeca la mà i diu: “Un moment... us perdono... i fins al cel”.
De vegades diem: “Jo
perdono, però no oblido”. En aquest cas, t’estàs privant tu mateix de autèntica
alegria del perdó. Siguem generosos, com Déu ho ha estat amb nosaltres. Deixeu-me acabar. Vosaltres i jo, fem-nos ara
aquesta pregunta: “Hi ha alguna persona a
qui encara no he perdonat de tot cor?” Mirem la creu. BON DIA.
Hem estat contemplant el Crist que tenim a la
sagristia i que el divendres surt pels carrers en el Viacrucis. És el moment en
que Jesús perdona als qui l’ofenien. Jesús és el primer en perdonar.
diumenge, 3 de maig del 2020
Flors a Maria
El grup de Catequesi de la Parròquia de la Mare de Déu del Carme presenta un recital virtual de Poesies a Maria el primer diumenge de maig. Es titula Flors a Maria. Podeu veure'l clicant l'enllaç.
Flors a Maria
Corregir al qui s'equivoca
Corregir al qui s’equivoca
Amics i amigues, BON DIA.
Seguim amb les obres de misericòrdia, de tipus
espiritual. Ve ara la que diu: Corregir
al qui s’equivoca.
És molt necessari... però no gens fàcil... de
fer-ho bé. Parlem-ne.
Quan una persona vol corregir un altra, i és,
repetim, una cosa molt bona i necessària, cal que pensi abans algunes coses.
Per exemple:
Sóc jo el més indicat per fer a l’altre aquesta
correcció? És ara el moment més oportú per fer-la? Això que vull corregir a
l’altre, o cosa semblant, no ho faig també jo? Potser, si ens fem aquestes
preguntes, no tindrem tanta pressa en fer la correcció, o potser farem una
pregària a Déu perquè ens prepari per a fer-la com cal, i prepari a l’altre per
acceptar-la. O potser mirarem de corregir-nos abans del que no fem prou bé.
Amb totes aquestes “condicions”... potser es
quedaran moltes correccions sense fer. D’acord. O potser ens prepararem per
fer-les bé.
Tot això ho han de tenir present les persones
que tenen obligació de corregir, de fer aquest “servei”. Els pares, els
esposos, els professors, també els mossens... tothom qui està, d’una manera u
altra, al càrrec dels altres.
Que ens mogui per a fer la correcció, no
l’orgull, sinó la humilitat; no la impaciència, sinó la caritat. Si nosaltres intentem
de corregir-nos del que altres ens acusen, estarem més preparats per fer, al
temps oportú, i de la millor manera, la correcció als altres.
En la Sagrada Escriptura es parla molt de la
correcció, de l’important que és fer-la o acceptar-la. I és lògic, perquè tots
estem carregats, més del que pensem, de defectes, que ens cal corregir i que
altres ens hi ajudin.
Una norma pràctica per encertar podria ser
aquesta: Jo tinc faltes; com m’agradaria a mi que els altres me les
corregissin? Doncs, així ho intentaré jo fer-ho al altres, quan convingui. Si
jo accepto les correccions, estaré més preparat per a fer-les.
I pensem que, per més difícil que sigui fer-ho
bé..., corregir és una gran obra de misericòrdia. Tingueu-ho en compte els
esposos,entre vosaltres. Tingueu-ho en compte els pares amb els vostres fills.
Tingueu-ho en compte els professors, els qui teniu algun tipus d’autoritat.
Tinguem-ho en compte també els mossens...
I tots... demanem a Déu que ens doni paciència,
que ens doni bondat, humilitat, i amor delicat... per fer la correcció quan
calgui... i per acceptar les correccions que necessitem que els altres ens
facin. BON DIA
Estem
contemplant la nau de l’església del Carme. Com tantes esglésies, també la
nostra està dedicada a la Mare de Déu i Mare nostra. Avui, dia de la mare, és
també el dia de la nostra Mare del Cel.
dissabte, 2 de maig del 2020
Donar bon consell a qui el necessita
Ens parla Mossèn Joan Ramon
Donar bon consell al qui el necessita
Amics
i amigues. BON DIA
La segona obra de misericòrdia de caràcter
espiritual és: Donar bon consell al qui
el necessita.
Tots necessitem consell. Potser seria el primer
que hem de pensar. Sempre necessitem un bon consell. Anirem a la deriva si no
sabem buscar qui ens aconselli. Això vol dir que hem de ser humils.
Un bon consell el necessiten, no només els nens
i joves, sinó tots: pares, mares, mossens, mestres, polítics. Qui pensa que no
necessita consell és... l’orgullós. I l’orgullós, sigui on sigui, serà sempre
un problema per a tots... i per a si mateix.
Siguem
humils; no fem les coses simplement perquè ens dóna
la gana i com ens dóna la gana de fer-les. Sapiguem consultar. Precisament,
aquell que amb humilitat sap buscar
consell i orientació, en el seu moment, serà també el més indicat per a donar
un bon consell al qui li demana.
Poso un exemple. Què bonic que els esposos, amb
senzillesa, sàpiguen comentar el que més convé per la casa, per als fills;
sàpiguen escoltar-se, valorar l’opinió de l’altre, acceptar el que l’altre
pensa. Aquests esposos, pares, estaran molt preparats per a donar, sense
presses, quan convingui i amb bondat un bon consell als seus fills, petits o
grans.
Qui s’ha format en aquesta actitud, humil, per
parlar, per escoltar, vagi on vagi, en tot nivell serà un home de pau, que no
voldrà fer prevaldre el seu gust, la seva opinió. I això, a tot nivell. Pensem
a nivell de professorat, a nivell d’empresa, fins i tot, a nivell polític. La
seva actitud serà sempre exposar –no imposar- la seva opinió. Sabrà escoltar el
que diuen els altres, valorar les opinions diferents, buscar sempre i en tot el
que sigui més oportú, encara que vingui d’un altre que no és del meu partit. Us
imagineu un ple del Parlament, en que tothom parli amb respecte, amb llibertat
i sàpiga escoltar els altres, buscant tots el bé del poble. Sí, amics, hem de
creure que això és possible.
Està a les nostres mans fer-ho possible. Només cal
que tots, a l’ambient o nivell on estem i ens movem, actuem i parlem sempre
així, i escoltem els altres i busquem tots el que sigui més oportú, més adient
al bé de tothom. Hem de creure que és possible. Hem de somniar en un món
diferent. I, ja ara, mentre això arribi, hem de practicar-ho a casa nostra, al
nostre ambient de treball i de relacions de tot tipus.
Potser, per acabar, hauríem de donar-li un tomb
aquesta obra de misericòrdia. Hem dit donar consell al qui el necessita.
Caldria afegir: deixar-se aconsellar. Buscar consell, ... perquè el necessitem.
BON DIA A TOTHOM.
Estem contemplant aquest mosaic de la Capella
del Santíssim, del Carme. És un àngel que ens diu: el Mestre et crida. És una
invitació a passar una estona davant el Mestre, que és Jesús, en el sagrari.
Ell és el millor conseller.
divendres, 1 de maig del 2020
Ensenyar al qui no sap
Ensenyar
al qui no sap
Comencem avui, les obres de Misericòrdia, que
en diem de caràcter espiritual. La primera és ensenyar al qui no sap.
És el que fan els pares amb els seus petits.
Quantes coses els han d’ensenyar., i amb quina paciència i bondat! És el que
fan els mestres i professors amb els seus alumnes. Potser em direu que ells
cobren per fer aquesta feina. D’acord; però hem pensat i agraït la bondat, el
respecte, la paciència amb què fan aquesta feina? A més, els mestres no acaben
la seva labor quan toca sortir al pati. Sabem com atenen a l’alumne que
necessita una explicació personalitzada, o l’orienten en algun problema, o,
deixeu-me dir, fan fins i tot de pares d’aquests nens, dels seus alumnes. Mai
agrairem prou la labor d’aquests mestres i professors. Tots nosaltres recordem
mestres que, en molts moments, ens van tractar com a fills, ens van fer de
pares.
Cal també agrair, especialment, a aquelles
persones, que de forma totalment desinteressada fan un reforç escolar als nens
i joves que no se’l poden pagar. Aprofito per agrair als molts professors i
professores que aquí, a la parròquia del Carme, feu aquesta labor, des de fa ja
anys.
Pensem també en les famílies, en què els fills
més grans dediquen una estona per ajudar els més petits a fer els seus deures.
Dóna gust de veure-ho.
I què direm de les mares, que, amb tanta paciència i afecte ensenyen al seus fills tot
el que necessiten, en tots els sentits, perquè arribin a ser persones com cal.
En realitat les mares dediquen tota la vida a aquesta obra de misericòrdia:
Ensenyar al qui no sap. No oblideu que, fent això als vostres fills, ho esteu
fent al mateix Jesús, que us ho recompensarà.
Hem dit mares; caldria dir també pares, avis,
oncles i familiars. Tots dediquen moltes hores i afecte a “ensenyar als qui no
saben”. Què bonic seria que tots els qui “ensenyen” d’aquesta manera, pensessin
com Déu mateix valora aquesta tasca que fan. Potser això els ajudarà a fer-ho
millor, amb més amor i paciència.
Acabaria dient a tots els qui ensenyen
–ensenyem també els mossens- que ho hem de fer amb humilitat, no amb predomini;
amb paciència, sense cansar-nos; amb bondat. Les coses les aprenem millor quan
ens les ensenyen amb amor. Recordem que així ho feia Jesús amb els apòstols,
amb la gent. No tenia pressa, ho deia una i una altra vegada. I, sobretot, els
donava exemple d’allò que els volia ensenyar. Així ho hem de fer sempre els
pares, mestres, mossens, tothom. Més que paraules i lliçons... és l’exemple de
qui ensenya el que arriba més al cor del qui apren.
Així, doncs, recordem aquesta preciosa obra de
misericòrdia: ensenyar a qui no sap.
Hem fet aquesta explicació des de l’ambó, per significar que el nostre
millor mestre és Jesús, que és la Paraula de Déu, que, des d’aquí, se’ns
transmet en la celebració de l’Eucaristia. L’obra és, com tot el Presbiteri, de
l’any 1997.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)