dimecres, 20 de maig del 2020
4.- Feliços els compassius: Déu els compadirà
AMICS I AMIGUES. BON DIA.
La benaurança d’avui
diu: Feliços els compassius: Déu els
compadirà. En aquesta benaurança, la causa i l’efecte coincideixen: el qui
té misericòrdia rebrà misericòrdia. El Papa Francesc ho repeteix molt. Diu ell:
El qui té misericòrdia serà “misericordiat”.
És el tema del perdó. Està en el cor de l’Evangeli: "No judiqueu, i no sereu judicats; no
condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us
donaran. Tal com mesureu sereu mesurats”. També al Parenostre diem: “Perdoneu
es nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els nostres deutors”. I
fixem-nos-hi bé: és la única petició del Parenostre que Jesús recull al
final: “Perquè, si perdoneu als altres
les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però
si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres”.
Però, amics, de vegades
se’ns fa molt difícil perdonar. És que...
me l’ha fet molt grossa! Jo no puc perdonar això. I això entre esposos,
entre germans, companys, veïns. I així passen els dies i anys... De vegades
tota la vida.
Per què no pensem una
cosa? Nosaltres... a Déu... no l’hem ofès? No l’hem ofès greument? No ho hem
fet moltes vegades? Déu ens ha perdonat sempre.
Escoltem Jesús des de la creu: “Pare
perdoneu-los...” L’havien assotat, l’havien coronat d’espines, l’havien
escopit, l’havien clavat a la creu... i se n’estaven burlant... I... el primer
que se li acut a Jesús és: “Pare, perdoneu-los”.
Amics, veient això, qui
de nosaltres dirà: Jo no puc perdonar, me l’ha fet molt grossa! Més que tu –i
jo- a Jesús? Digues –i ho entenc- que no tens força per perdonar. D’acord.
Demana aquesta força, que Déu –no ho dubtis- te la donarà.
No sempre les coses són
tan fortes. Però hi ha molts moments en la vida de cada dia, que podem
exercitar-nos en aquesta virtut de la misericòrdia, la compassió, el perdó. La
convivència dels esposos, pares i fills, germans, amics... és un teixit
d’ocasions per perdonar, per tolerar, per excusar, per no fer-se problema de
les coses; i, al temps, per excusar-se d’una paraula, d’un gest, d’un to de veu...
Hi ha famílies, que,
abans d’anar-se’n a dormir, tots, pars i fills, s’asseuen i pensen com els ha
anat el dia. I sempre hi ha ocasió per demanar perdó i perdonar. I això tots:
esposos, fills, grans i petits. És el moment d’entendre i gaudir d’aquesta
benaurança: “Feliços els compassius...que
ells seran compadits” Famílies que ens escolteu, per què no ho proveu?
Recordem per acabar: les
benaurances són camí de felicitat. El que sap perdonar serà feliç... i tindrà
la felicitat de saber-se perdonat.
Acabo dient: La Verge
Maria mai va tenir odi als que havien matat el seu Fill. Ella va sentir: “Pare perdoneu-los”. I en el seu cor de
mare, ho va repetir: “Perdoneu-los”.
Hem fet l’explicació
d’avui en front de la imatge de la Mare de Déu del Castell, de Tragó de
Noguera, on va néixer Mossèn Joan; és la imatge que el va veure morir. Confiem
que en Mossèn Joan s’hagi complert aquesta benaurança: Benaurats els
compassius, Déu els compadirà.
dimarts, 19 de maig del 2020
Rosari virtual - dimarts, misteris de dolor
Primer misteri: Agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: El plor de Jesús ens redimeix. Avui oferiré a Déu qualsevol cosa que em faci patir.
- Intenció: Per totes les persones que en el nostre món pateixen. En cada patiment hi és present Jesús
- Propòsit: A cada assot terrible, Jesús devia dir interiorment: “Per ells, Pare”. Diguem nosaltres: “Gràcies, Jesús”
- Intenció: Perquè Déu converteixi tot el dolor que provoca aquesta malaltia en un bé per a la humanitat.
- Propòsit: La coronació d’espines va estar una “burla” cruel. Miraré de no burlar-me mai de ningú.
- Intenció: Per totes les persones que, pel confinament, no poden tenir la presència dels seus familiars
- Propòsit: Avui diré a Jesús: “Senyor, accepto qualsevol dificultat o patiment que avui em vulguis enviar.
- Intenció: Perquè tots els qui, aquests dies, estem ja en un pla de desconfinament siguem molt responsables per evitar qualsevol contagi.
- Propòsit: Contemplaré avui, durant una estona, Jesús mort a la creu. I li dire: “Has acceptat la mort per mi. Gràcies, Jesús”.
- Intenció: Seguim pregant pels milers de persones que cuiden els malalts. Tant de bo que entenguin que estan cuidant el mateix Jesús.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
3.- Feliços els qui ploren, Déu els consolarà
AMICS I AMIGUES, BON DIA
Seguim amb les benaurances. Recordem: és el
camí de la felicitat (“Feliços... feliços...) que ens marca Jesús. Felicitat...
desconcertant. No és la felicitat que el món busca; però és l’autèntica. Ens
l’assenyala Jesús, que l’ha provat i ens vol immensament feliços. Som-hi,
doncs.
Feliços
els qui ploren, Déu els consolarà. Quin és el plor de que
parla Jesús? No és el plor del qui ha caigut i s’ha fet mal. Es tracta d’un
plor interior, diguem: feliços els qui s’afligeixen, els qui ploren en el seu
cor.
Plora
una mare en veure que un fill no va per bon camí. Eren
les llàgrimes de Santa Mònica, la mare de sant Agustí, en veure com el seu fill
s’llunyava buscant plaers i honors humans. Les llàgrimes de Mònica la portaven
a pregar molt, a oferir tots els sacrificis possibles per la conversió
d’Agustí. Eren llàgrimes d’amor. Tots sabem com Déu la va consolar. El seu fill Agustí el coneixem com a Sant
Agustí.
Plora
un jove que se sent impotent per sortir-se’n del pecat.
Voldria..., però no pot. I plora. Intenta lluitar... però hi torna. I això el
fa patir. Plora. No ho dubteu: Déu
el consolarà. I se’n sortirà, com tants joves se n’han sortir. Aquests plors
els escolta el Senyor. Qui plora pels seus pecats, aquest dolor és redemptor.
Déu hi és allí. I l’aconsolarà.
Plora una nena
davant d’unes notes baixes del col·legi. I les ensenya plorant als seus
pares. Els pares que saben que la nena estudia de veritat, l’animen, i se’n
surt. Són plors que... Déu aconsola. Plorem
per la defunció d’un familiar o un amic,
o pel dolor d’un malalt... Plors que es converteixen en acompanyament, ajuda,
pregària. Són signes del consol de Déu.
I quants i quantes han plorat veient el dolor de tanta gent, de nacions senceres, que
passen gana, que moren per qualsevol malaltia. Aquests plors s’han traduït en
obres de tot tipus al servei d’aquests pobles. Han plorat... i han actuat, fent
un servei meravellós al món. Déu els ha consolat; i a través d’ells, a tantes
persones que han pogut sobreviure.
Com veieu, parlem d’uns plors que no són
–diguem-ne- llàgrimes de cocodrilo, sinó que són fruit d’un amor intens als
altres, d’un penediment dels propis pecats, d’un desig de fer el bé... El
consol de Déu ve sempre, Ell sap quan i com. Però és segur. Ens ho diu Jesús. I
Ell ho ha viscut. Va trobar-se amb molts
que ploraven, cecs, muts, pecadors. A tots els va aportar consol. Ell mateix ha
patit com ningú. Ha plorat... per nosaltres. Perquè... ha estimat del tot. I...
Déu Pare... l’ha consolat. L’ha ressuscitat. AMICS, tinguem-ho ben clar:
“Feliços els qui ploren... seran consolats. BON DIA
dilluns, 18 de maig del 2020
Rosari virtual - dilluns, misteris de goig
Primer misteri: l’Anunciació de l’àngel a Maria
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Déu parla quan un està atent i pregant. Així va ser a Maria. Intentaré estar atent al que Déu em vol dir.
- Intenció: Preguem perquè tots entenguem què ens vol dir Déu amb aquesta pandèmia.
- Propòsit: Maria no pensa en si mateixa. Pensa com pot ajudar la seva cosina. Pensaré jo què puc fe avui pels meus.
- Intenció: Perquè les persones malaltes no es trobin soles en el seu dolor. Que Maria els acompanyi. I que tinguin algú que “faci de Maria”.
- Propòsit: Quanta estona es passaria Maria contemplant Jesús! No podria avui passar-me jo alguna estona contemplant-lo i agraint-li que s’hagi fet un de nosaltres?
- Intenció: Preguem per tots aquells que han de decidir sobre les mesures millors per atacar la pandèmia.
- Propòsit: Maria sap que el seu fill l’ha rebut de Déu, i a Ell el presenta. Avui agrairé tot el que he rebut de Déu (que és tot el que tinc).
- Intenció: Per tots els metges, infermeres i personal sanitari. Que Déu els protegeixi del virus
- Propòsit: Maria i Josep el van perdre sense culpa. Jo el perdo pel pecat. Faré el propòsit de no fer mai cap més pecat.
- Intenció: Perquè tots els pecadors (tots nosaltres) sàpiguen buscar Jesús, quan l’han perdut pel pecat. No podria jo preparar aquests dies una bona confessió?
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
2.- Feliços els humils, perquè posseiran la terra
AMICS I AMIGUES. BON DIA.
La benaurança d’avui
diu: Benaurats els humils perquè
posseiran la terra. Recordem que “benaurats” vol dir que estan en el camí
de la felicitat. Qui són aquests humils? Diuen que la humilitat és la veritat.
Humils són aquells –tant de bo ho fóssim nosaltres- que s’adonen, i accepten,
que no son res de l’altre món, que les coses no sempre les fan prou bé, que, si
tenen alguna qualitat és perquè l’han rebuda de Déu. S’adonen –i accepten- que
tenen defectes, però s’esforcen per corregir-los; i per això accepten de bon
grat les correccions que reben, sigui dels pares o dels companys, o de l’esposa
o l’espòs. L’humil, si ha fet alguna cosa bé, no ho va escampant.
I què diu Jesús dels humils? Diu “Benaurats, perquè posseiran la terra”.L’humil
no vol fer nosa a ningú. Els germans s’hi troben bé al seu costat. No s’ofèn
per res. Accepta qualsevol tasca, la més senzilla, (tampoc no refusa la més
gran, quan Déu li demana. És el cas de Maria). No té cap gana de figurar. No
discuteix: accepta el que li toca o el que li donen. Això sí: no té por de
parlar, quan cal defensar la veritat. Si una cosa no l’ha fet prou bé, demana
senzillament perdó. No se sent mai ofès dels altres. Dóna de si el que pot. No
exigeix res per a ell mateix; i això li dóna llibertat per a recordar les
exigències de la justícia a qui calgui.
Podria ser que, a la vista de la gent, un home
així no té futur. Jesús, en canvi, ens ha dit que els humils posseiran la terra. Realment els qui
viuen al costat de l’humil, s’hi troben molt bé, saben que poden comptar amb
ell per tot el que sigui bo, correcte, encara que costi. Aquest humil es guanya
l’amistat de tots, de tots els qui busquen la veritat. No és enemic de ningú...
encara que potser alguns ho siguin d’ell. Això sí, no pacta mai amb el mal.
L’humil és agosarat, valent. Jesús estimava tothom, per això deia la veritat a
tots, també als fariseus que volien matar-lo; en canvi ell els volia salvar.
Pensem en Jesús quan era petit. Seria amic de
tots, disposat a perdre, però ajudant a tots, sense fer-se veure, atent al bé
que pogués fer; això sí, mai pactava amb el mal. Quants dels seus companys
parlarien a casa seva de Jesús als seus pares, com d’un bon amic! No és això
posseir la terra? I... qui li havia ensenyat a Jesús a ser així? Va ser Maria,
la mare. Com ajudaria Maria a Jesús a estimar els amics, a perdonar els amics,
a excusar-los. I és que Maria era igual: estimava tothom, excusava i comprenia.
Maria, sense fer-se veure, atreia la mirada de tots. Ningú podia parlar
malament de Maria, sempre humil i al servei de tots. Lògicament l’Evangeli no
ho diu. Però... quantes mares de Natzaret, en parlar a les seves filles, els
posarien l’exemple d’aquella noieta, Maria, humil, , treballadora, alegre,
fidel... Sense adonar-se’n, ella posseïa la terra de Natzaret. Jesús va tenir
temps -30 anys- per comprovar-ho. Pensaria en ella quan deia: Feliços els
humils, perquè posseiran la terra.
Estem davant unes pintures de l’absis de
l’església del Carme. És l’escena de l’Anunciació. La senzillesa i humilitat de
Maria ha atret la mirada de Déu i l’ha escollit per Mare. I ella respon: “Sóc
l’esclava del Senyor” i accepta. És que els humils són al mateix temps...
agosarats.
1.- Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del Cel.
Ens parla Mossèn Joan Ramon
AMICS I AMIGUES. BON DIA.
Comencem avui una breu explicació de les
Benaurances, tal com les va expressar Jesús en el Sermó de la Muntanya. És una
plana de l’Evangeli molt bonica, molt profunda. Jesús escollí la “muntanya” per
parlar de les Benaurances, com si volgués dir-nos que ens vol portar a la felicitat més alta...i ens n’ensenya el camí.
Diu Jesús: “Benaurats
els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el regne del cel”.Quins són
aquests pobres en l’esperit? Són potser els qui s’ho passen malament per manca
de menjar, de roba, de vivenda, etc...? Poden ser-ho. Però Jesús afegeix “pobres en l’esperit”, és a dir, aquells que no posen la confiança en els diners que
tenen, o en el que saben i poden; sí, és bo de tenir uns diners, per això
treballem, és bo de saber les coses, per això estudiem; és bo de tenir
capacitats; en realitat ens les ha donades Déu nostre Senyor... Tot això es bo,
però....la nostra confiança, la nostra seguretat, la nostra alegria no està en les coses, que es poden
perdre (en realitat es perdran). Els pobres en l’esperit posen tota la seva
confiança en Déu, no en les coses. No es fan esclaus de les coses.
Sant Joan d’Àvila deia: “Qui és el pobre. Pobre és aquell que desconfia de si mateix, del seu
propi parer, de les seves forces, de la seva hisenda, del seu saber; aquell que
coneix la pròpia debilitat, la seva poca cosa... i posa tota la seva confiança en Déu que mai no el deixarà de la mà”.
D’aquests diu Jesús: Feliços els pobres, perquè
d’ells és el Regne de Déu.
Què fàcil és pensar que quan Jesús deia feliços
els pobres en l’esperit, pensava en la seva Mare. Més feliç que ella, ningú. Ho
sabia per experiència. Ell, quan va néixer, havia viscut la pobresa de Maria:
una cova, passant fred, en una nit d’hivern; fugint a Egipte perquè no matessin
el nen. I després a Natzaret, vivint del treball de Josep... i així tota la
vida. Però Jesús no havia vist una dona, una mare, més feliç que la seva,
Maria. Maria havia posat tota la seva confiança en Déu, en tot moment. Jesús
havia après a Natzaret, a casa seva, de Maria i de Josep, que la felicitat es
troba en deixar-se portar per Déu.
Segur que pensaria en Maria, quan solemnement
deia assegut a la muntanya: “Feliços els
pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne de Déu”.
Amics i amigues. Posem la confiança en Déu, no
en les coses que no duren. I serem immensament feliços. Ens ho diu Jesús. Ningú
més feliç que ell. I tots sabem com va viure i com va morir. Ens ho diu Maria,
que ens mira... i ens anima a caminar pel camí que ens marca Jesús. Ella té
experiència d’aquesta pobresa d’esperit... i d’una felicitat immensa. BON DIA.
0.- Introducció a les BENAURANCES
Introducció a les Benaurances
- Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del Cel.
- Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
- Feliços els qui ploren, Déu els consolarà.
- Feliços els compassius: Déu els compadirà.
- Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats.
- Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
- Feliços els qui s'esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
- Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d'ells és el Regne del Cel.
AMICS I AMIGUES. BON DIA.
Recordeu que hem parlat dels Sagraments, dels Manaments de la Llei de Déu, dels Preceptes de l’Església, de les Obres de Misericòrdia... Aspectes vitals de la nostra fe cristiana. I pensem ara parlar de les Benaurances. Una de les pàgines més boniques de l’Evangeli; Jesús, a la muntanya, assegut amb els deixebles i la gent, començà dient-los: Benaurats els pobres... els humils... els qui tenen fam... els qui ploren... i així fins a vuit benaurances.
Amics, Jesús vol la nostra felicitat... les benaurances son camí de felicitat. Certament. un camí de felicitat desconcertant. La gent que escoltava Jesús, podien acceptar això? SÍ. En realitat veien com Jesús era pobre, humil, perseguit, just... i el veien feliç. Les benaurances són com la plenitud dels manaments. L’amor, en la mesura que creix, porta a un il·limitat abandó en Déu i a una il·limitada entrega al pròxim... i això implica pobresa, humilitat, amor a la justícia. Seguint el camí de les benaurances, cada dia som més lliures de l’egoisme, de nosaltres mateixos, cada dia estimem més..., cada dia més feliços.
Però, mossèn, vol dir que en moments de tanta angoixa, de tants malalts, de tants que moren, de tanta por,... és oportú de parlar de Benaurats.... benaurats...? No pot sonar a broma, o, fins i tot, a sarcasme, o a evasió de la realitat que ens envolta?
Pot semblar-ho... però no és així. Diria que és un moment molt oportú; que estem vivint les circumstàncies, en què podem entendre millor aquest ensenyament de Jesús i el per què de proclamar benaurats els humils, els pobres, els qui ploren...
Per altra banda, estem en ple més de maig, mes dedicat a Maria, la nostra Mare del cel. Hem pensat que Jesús, tot essent el Fill de Déu, és fill de Maria, i, per tant, va ser educat per Maria?. Ho dic pel següent: Quan Jesús, ja gran, parlava a la gent, li sortien les paraules, els pensaments, els sentiments, les experiències que havia viscut a casa amb la mare i Josep. El fet de que era Fill de Déu no restava importància a l’educació que havia rebut al si de la família sagrada de Natzaret.
Dic això perquè, quan Jesús parlava dels pobres, dels humils, dels qui ploren, dels perseguits... parlava de situacions que coneixia perquè les havia viscut a casa seva. I els proclamava “Benaurats” perquè ho havia experimentat. Havia vist patir a la mare, però l’havia vist sempre feliç. En aquest sentit també, Jesús podia dir per experiència: “Feliços els pobres... els humils... els qui ploren... Déu els consolarà”.
Quan Jesús proclamava les Benaurances, tenia en la ment i en el cor la figura de Maria, la seva Mare. Diríem que estava fent un “retrat” de Maria de Natzaret. Que ella, doncs, ens ajudi a comprendre l’esperit de les Benaurances.
Aquests dies anirem presentant diverses pintures o quadres on apareix la Verge Maria, la “benautada entre totes les dones. Avui la veiem dient al seu Fill –a les noces de Canà- “no tenen vi”, intercedint per aquells nuvis. La pintura és de Víctor Pallarés, l’any 1997, a l’absis de la parròquia del Carme.
Mateu, 5
1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
3 --Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
4 »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
5 »Feliços els humils: ells posseiran la terra!
6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
7 »Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
8 »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
9 »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)