dimecres, 20 de maig del 2020

Mes de Maria - Dia 20

4.- Feliços els compassius: Déu els compadirà




AMICS I AMIGUES. BON DIA.
La benaurança d’avui diu: Feliços els compassius: Déu els compadirà. En aquesta benaurança, la causa i l’efecte coincideixen: el qui té misericòrdia rebrà misericòrdia. El Papa Francesc ho repeteix molt. Diu ell: El qui té misericòrdia serà “misericordiat”.
És el tema del perdó. Està en el cor de l’Evangeli:  "No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran. Tal com mesureu sereu mesurats”. També al Parenostre diem: “Perdoneu es nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els nostres deutors”. I fixem-nos-hi bé: és la única petició del Parenostre que Jesús recull al final:  “Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres”.
Però, amics, de vegades se’ns fa molt difícil perdonar. És que... me l’ha fet molt grossa! Jo no puc perdonar això. I això entre esposos, entre germans, companys, veïns. I així passen els dies i anys... De vegades tota la vida.
Per què no pensem una cosa? Nosaltres... a Déu... no l’hem ofès? No l’hem ofès greument? No ho hem fet moltes vegades? Déu ens ha perdonat sempre. Escoltem Jesús des de la creu: “Pare perdoneu-los...” L’havien assotat, l’havien coronat d’espines, l’havien escopit, l’havien clavat a la creu... i se n’estaven burlant... I... el primer que se li acut a Jesús és: “Pare, perdoneu-los”.
Amics, veient això, qui de nosaltres dirà: Jo no puc perdonar, me l’ha fet molt grossa! Més que tu –i jo- a Jesús? Digues –i ho entenc- que no tens força per perdonar. D’acord. Demana aquesta força, que Déu –no ho dubtis- te la donarà.
No sempre les coses són tan fortes. Però hi ha molts moments en la vida de cada dia, que podem exercitar-nos en aquesta virtut de la misericòrdia, la compassió, el perdó. La convivència dels esposos, pares i fills, germans, amics... és un teixit d’ocasions per perdonar, per tolerar, per excusar, per no fer-se problema de les coses; i, al temps, per excusar-se d’una paraula, d’un gest, d’un to de veu...
Hi ha famílies, que, abans d’anar-se’n a dormir, tots, pars i fills, s’asseuen i pensen com els ha anat el dia. I sempre hi ha ocasió per demanar perdó i perdonar. I això tots: esposos, fills, grans i petits. És el moment d’entendre i gaudir d’aquesta benaurança: “Feliços els compassius...que ells seran compadits” Famílies que ens escolteu, per què no ho proveu?
Recordem per acabar: les benaurances són camí de felicitat. El que sap perdonar serà feliç... i tindrà la felicitat de saber-se perdonat.
Acabo dient: La Verge Maria mai va tenir odi als que havien matat el seu Fill. Ella va sentir: “Pare perdoneu-los”. I en el seu cor de mare, ho va repetir: “Perdoneu-los”.
Hem fet l’explicació d’avui en front de la imatge de la Mare de Déu del Castell, de Tragó de Noguera, on va néixer Mossèn Joan; és la imatge que el va veure morir. Confiem que en Mossèn Joan s’hagi complert aquesta benaurança: Benaurats els compassius, Déu els compadirà.

dimarts, 19 de maig del 2020

Rosari virtual - dimarts, misteris de dolor

Primer misteri: Agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní.
  • Propòsit: El plor de Jesús ens redimeix. Avui oferiré a Déu qualsevol cosa que em faci patir.
  • Intenció: Per totes les persones que en el nostre món pateixen. En cada patiment hi és present Jesús            
Segon misteri de dolor: Jesús és assotat.
  • Propòsit: A cada assot terrible, Jesús devia dir interiorment: “Per ells, Pare”. Diguem nosaltres: “Gràcies, Jesús”
  • Intenció: Perquè Déu converteixi tot el dolor que provoca aquesta malaltia en un bé per a la humanitat.
Tercer misteri de dolor: Jesús és coronat d’espines.
  • Propòsit: La coronació d’espines va estar una “burla” cruel. Miraré de no burlar-me mai de ningú.
  • Intenció: Per totes les persones que, pel confinament, no poden tenir la presència dels seus familiars
Quart misteri de dolor: Jesús carrega –de bon grat- amb la creu, camí del Calvari.
  • Propòsit: Avui diré a Jesús: “Senyor, accepto qualsevol dificultat o patiment  que avui em vulguis enviar.
  • Intenció: Perquè tots els qui, aquests dies, estem ja en un pla de desconfinament siguem molt responsables per evitar qualsevol contagi.
Cinquè misteri de dolor: La mort de Jesús a la creu.
  • Propòsit: Contemplaré avui, durant una estona, Jesús mort a la creu. I li dire: “Has acceptat la mort per mi. Gràcies, Jesús”.
  • Intenció: Seguim pregant pels milers de persones que cuiden els malalts. Tant de bo que entenguin que estan cuidant el mateix Jesús.
Amics i amigues. La mort de Jesús a la creu (mort voluntària) ha estat la nostra salvació. Mai donarem prou gràcies a Déu. Acceptant les nostres dificultats… estem també nosaltres redimint el nostre món.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

Mes de Maria - Dia 19

3.- Feliços els qui ploren, Déu els consolarà




AMICS I AMIGUES, BON DIA

Seguim amb les benaurances. Recordem: és el camí de la felicitat (“Feliços... feliços...) que ens marca Jesús. Felicitat... desconcertant. No és la felicitat que el món busca; però és l’autèntica. Ens l’assenyala Jesús, que l’ha provat i ens vol immensament feliços. Som-hi, doncs.

Feliços els qui ploren, Déu els consolarà. Quin és el plor de que parla Jesús? No és el plor del qui ha caigut i s’ha fet mal. Es tracta d’un plor interior, diguem: feliços els qui s’afligeixen, els qui ploren en el seu cor.

Plora una mare en veure que un fill no va per bon camí. Eren les llàgrimes de Santa Mònica, la mare de sant Agustí, en veure com el seu fill s’llunyava buscant plaers i honors humans. Les llàgrimes de Mònica la portaven a pregar molt, a oferir tots els sacrificis possibles per la conversió d’Agustí. Eren llàgrimes d’amor. Tots sabem com Déu la va consolar. El seu fill Agustí el coneixem com a Sant Agustí.

Plora un jove que se sent impotent per sortir-se’n del pecat. Voldria..., però no pot. I plora. Intenta lluitar... però hi torna. I això el fa patir. Plora. No ho dubteu: Déu el consolarà. I se’n sortirà, com tants joves se n’han sortir. Aquests plors els escolta el Senyor. Qui plora pels seus pecats, aquest dolor és redemptor. Déu hi és allí. I l’aconsolarà.

Plora una nena davant d’unes notes baixes del col·legi. I les ensenya plorant als seus pares. Els pares que saben que la nena estudia de veritat, l’animen, i se’n surt. Són plors que... Déu aconsola.     Plorem per la defunció d’un familiar o un amic, o pel dolor d’un malalt... Plors que es converteixen en acompanyament, ajuda, pregària. Són signes del consol de Déu.
I quants i quantes han plorat veient el dolor de tanta gent, de nacions senceres, que passen gana, que moren per qualsevol malaltia. Aquests plors s’han traduït en obres de tot tipus al servei d’aquests pobles. Han plorat... i han actuat, fent un servei meravellós al món. Déu els ha consolat; i a través d’ells, a tantes persones que han pogut sobreviure.

Com veieu, parlem d’uns plors que no són –diguem-ne- llàgrimes de cocodrilo, sinó que són fruit d’un amor intens als altres, d’un penediment dels propis pecats, d’un desig de fer el bé... El consol de Déu ve sempre, Ell sap quan i com. Però és segur. Ens ho diu Jesús. I Ell ho ha viscut.  Va trobar-se amb molts que ploraven, cecs, muts, pecadors. A tots els va aportar consol. Ell mateix ha patit com ningú. Ha plorat... per nosaltres. Perquè... ha estimat del tot. I... Déu Pare... l’ha consolat. L’ha ressuscitat. AMICS, tinguem-ho ben clar: “Feliços els qui ploren... seran consolats. BON DIA

dilluns, 18 de maig del 2020

Rosari virtual - dilluns, misteris de goig

Primer misteri: l’Anunciació de l’àngel a Maria
  • Propòsit: Déu parla quan un està atent i pregant. Així va ser a Maria. Intentaré estar atent al que Déu em vol dir.
  • Intenció: Preguem perquè tots entenguem què ens vol dir Déu amb aquesta pandèmia.
Segon misteri de goig: Maria visita la seva cosina Elisabeth.
  • Propòsit: Maria no pensa en si mateixa. Pensa com pot ajudar la seva cosina. Pensaré jo què puc fe avui pels meus.
  • Intenció: Perquè les persones malaltes no es trobin soles en el seu dolor. Que Maria els acompanyi. I que tinguin algú que “faci de Maria”.
Tercer misteri de goig: el naixement de Jesús a la cova de Bethlem.
  • Propòsit: Quanta estona es passaria Maria contemplant Jesús! No podria avui passar-me jo alguna estona contemplant-lo i agraint-li que s’hagi fet un de nosaltres?
  • Intenció: Preguem per tots aquells que han de decidir sobre les mesures millors per atacar la pandèmia.
Quart misteri de goig: Maria presenta Jesús al temple de Jerusalem.
  • Propòsit: Maria sap que el seu fill l’ha rebut de Déu, i a Ell el presenta. Avui agrairé tot el que he rebut de Déu (que és tot el que tinc).
  • Intenció: Per tots els metges, infermeres i personal sanitari. Que Déu els protegeixi del virus
Cinquè misteri de goig: La pèrdua i trobada de Jesús al temple de Jerusalem.
  • Propòsit: Maria i Josep el van perdre sense culpa. Jo el perdo pel pecat. Faré el propòsit de no fer mai cap més pecat.
  • Intenció: Perquè tots els pecadors (tots nosaltres) sàpiguen buscar Jesús, quan l’han perdut pel pecat. No podria jo preparar aquests dies una bona confessió?
Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

2.- Feliços els humils, perquè posseiran la terra




AMICS I AMIGUES. BON DIA. 

La benaurança d’avui diu: Benaurats els humils perquè posseiran la terra. Recordem que “benaurats” vol dir que estan en el camí de la felicitat. Qui són aquests humils? Diuen que la humilitat és la veritat. Humils són aquells –tant de bo ho fóssim nosaltres- que s’adonen, i accepten, que no son res de l’altre món, que les coses no sempre les fan prou bé, que, si tenen alguna qualitat és perquè l’han rebuda de Déu. S’adonen –i accepten- que tenen defectes, però s’esforcen per corregir-los; i per això accepten de bon grat les correccions que reben, sigui dels pares o dels companys, o de l’esposa o l’espòs. L’humil, si ha fet alguna cosa bé, no ho va escampant.

I què diu Jesús dels humils? Diu “Benaurats, perquè posseiran la terra”.L’humil no vol fer nosa a ningú. Els germans s’hi troben bé al seu costat. No s’ofèn per res. Accepta qualsevol tasca, la més senzilla, (tampoc no refusa la més gran, quan Déu li demana. És el cas de Maria). No té cap gana de figurar. No discuteix: accepta el que li toca o el que li donen. Això sí: no té por de parlar, quan cal defensar la veritat. Si una cosa no l’ha fet prou bé, demana senzillament perdó. No se sent mai ofès dels altres. Dóna de si el que pot. No exigeix res per a ell mateix; i això li dóna llibertat per a recordar les exigències de la justícia a qui calgui.

Podria ser que, a la vista de la gent, un home així no té futur. Jesús, en canvi, ens ha dit que els humils posseiran la terra. Realment els qui viuen al costat de l’humil, s’hi troben molt bé, saben que poden comptar amb ell per tot el que sigui bo, correcte, encara que costi. Aquest humil es guanya l’amistat de tots, de tots els qui busquen la veritat. No és enemic de ningú... encara que potser alguns ho siguin d’ell. Això sí, no pacta mai amb el mal. L’humil és agosarat, valent. Jesús estimava tothom, per això deia la veritat a tots, també als fariseus que volien matar-lo; en canvi ell els volia salvar.

Pensem en Jesús quan era petit. Seria amic de tots, disposat a perdre, però ajudant a tots, sense fer-se veure, atent al bé que pogués fer; això sí, mai pactava amb el mal. Quants dels seus companys parlarien a casa seva de Jesús als seus pares, com d’un bon amic! No és això posseir la terra? I... qui li havia ensenyat a Jesús a ser així? Va ser Maria, la mare. Com ajudaria Maria a Jesús a estimar els amics, a perdonar els amics, a excusar-los. I és que Maria era igual: estimava tothom, excusava i comprenia. Maria, sense fer-se veure, atreia la mirada de tots. Ningú podia parlar malament de Maria, sempre humil i al servei de tots. Lògicament l’Evangeli no ho diu. Però... quantes mares de Natzaret, en parlar a les seves filles, els posarien l’exemple d’aquella noieta, Maria, humil, , treballadora, alegre, fidel... Sense adonar-se’n, ella posseïa la terra de Natzaret. Jesús va tenir temps -30 anys- per comprovar-ho. Pensaria en ella quan deia: Feliços els humils, perquè posseiran la terra.

Estem davant unes pintures de l’absis de l’església del Carme. És l’escena de l’Anunciació. La senzillesa i humilitat de Maria ha atret la mirada de Déu i l’ha escollit per Mare. I ella respon: “Sóc l’esclava del Senyor” i accepta. És que els humils són al mateix temps... agosarats.


1.- Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del Cel.


Ens parla Mossèn Joan Ramon


AMICS I AMIGUES. BON DIA.

Comencem avui una breu explicació de les Benaurances, tal com les va expressar Jesús en el Sermó de la Muntanya. És una plana de l’Evangeli molt bonica, molt profunda. Jesús escollí la “muntanya” per parlar de les Benaurances, com si volgués dir-nos que ens vol portar a la felicitat més alta...i ens n’ensenya el camí.

Diu Jesús: “Benaurats els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el regne del cel”.Quins són aquests pobres en l’esperit? Són potser els qui s’ho passen malament per manca de menjar, de roba, de vivenda, etc...? Poden ser-ho. Però Jesús afegeix  “pobres en l’esperit”, és a dir, aquells que no posen la confiança en els diners que tenen, o en el que saben i poden; sí, és bo de tenir uns diners, per això treballem, és bo de saber les coses, per això estudiem; és bo de tenir capacitats; en realitat ens les ha donades Déu nostre Senyor... Tot això es bo, però....la nostra confiança, la nostra seguretat, la nostra alegria no està en les coses, que es poden perdre (en realitat es perdran). Els pobres en l’esperit posen tota la seva confiança en Déu, no en les coses. No es fan esclaus de les coses.

Sant Joan d’Àvila deia: “Qui és el pobre. Pobre és aquell que desconfia de si mateix, del seu propi parer, de les seves forces, de la seva hisenda, del seu saber; aquell que coneix la pròpia debilitat, la seva poca cosa... i posa tota la seva confiança en Déu que mai no el deixarà de la mà”.

D’aquests diu Jesús: Feliços els pobres, perquè d’ells és el Regne de Déu.
Què fàcil és pensar que quan Jesús deia feliços els pobres en l’esperit, pensava en la seva Mare. Més feliç que ella, ningú. Ho sabia per experiència. Ell, quan va néixer, havia viscut la pobresa de Maria: una cova, passant fred, en una nit d’hivern; fugint a Egipte perquè no matessin el nen. I després a Natzaret, vivint del treball de Josep... i així tota la vida. Però Jesús no havia vist una dona, una mare, més feliç que la seva, Maria. Maria havia posat tota la seva confiança en Déu, en tot moment. Jesús havia après a Natzaret, a casa seva, de Maria i de Josep, que la felicitat es troba en deixar-se portar per Déu.

Segur que pensaria en Maria, quan solemnement deia assegut a la muntanya: “Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne de Déu”.

Amics i amigues. Posem la confiança en Déu, no en les coses que no duren. I serem immensament feliços. Ens ho diu Jesús. Ningú més feliç que ell. I tots sabem com va viure i com va morir. Ens ho diu Maria, que ens mira... i ens anima a caminar pel camí que ens marca Jesús. Ella té experiència d’aquesta pobresa d’esperit... i d’una felicitat immensa. BON DIA.

0.- Introducció a les BENAURANCES




Introducció a les Benaurances





AMICS I AMIGUES. BON DIA.

Recordeu que hem parlat dels Sagraments, dels Manaments de la Llei de Déu, dels Preceptes de l’Església, de les Obres de Misericòrdia... Aspectes vitals de la nostra fe cristiana. I pensem ara parlar de les Benaurances. Una de les pàgines més boniques de l’Evangeli; Jesús, a la muntanya, assegut amb els deixebles i la gent, començà dient-los: Benaurats els pobres... els humils... els qui tenen fam... els qui ploren... i així fins a vuit benaurances. 

Amics, Jesús vol la nostra felicitat... les benaurances son camí de felicitat. Certament. un camí de felicitat desconcertant. La gent que escoltava Jesús, podien acceptar això? SÍ. En realitat veien com Jesús era pobre, humil, perseguit, just... i el veien feliç. Les benaurances són com la plenitud dels manaments. L’amor, en la mesura que creix, porta a un il·limitat abandó en Déu i a una il·limitada entrega al pròxim... i això implica pobresa, humilitat, amor a la justícia. Seguint el camí de les benaurances, cada dia som més lliures de l’egoisme, de nosaltres mateixos, cada dia estimem més..., cada dia més feliços.

Però, mossèn, vol dir que en moments de tanta angoixa, de tants malalts, de tants que moren, de tanta por,... és oportú de parlar de Benaurats.... benaurats...? No pot sonar a broma, o, fins i tot, a sarcasme, o a evasió de la realitat que ens envolta?

Pot semblar-ho... però no és així. Diria que és un moment molt oportú; que estem vivint les circumstàncies, en què podem entendre millor aquest ensenyament de Jesús i el per què de proclamar benaurats els humils, els pobres, els qui ploren...

Per altra banda, estem en ple més de maig, mes dedicat a Maria, la nostra Mare del cel. Hem pensat que Jesús, tot essent el Fill de Déu, és fill de Maria, i, per tant, va ser educat per Maria?. Ho dic pel següent: Quan Jesús, ja gran, parlava a la gent, li sortien les paraules, els pensaments, els sentiments, les experiències que havia viscut a casa amb la mare i Josep. El fet de que era Fill de Déu no restava importància a l’educació que havia rebut al si de la família sagrada de Natzaret.

Dic això perquè, quan Jesús parlava dels pobres, dels humils, dels qui ploren, dels perseguits... parlava de situacions que coneixia perquè les havia viscut a casa seva. I els proclamava “Benaurats” perquè ho havia experimentat. Havia vist patir a la mare, però l’havia vist sempre feliç. En aquest sentit també, Jesús podia dir per experiència: “Feliços els pobres... els humils... els qui ploren... Déu els consolarà”.

Quan Jesús proclamava les Benaurances, tenia en la ment i en el cor la figura de Maria, la seva Mare. Diríem que estava fent un “retrat” de Maria de Natzaret. Que ella, doncs, ens ajudi a comprendre l’esperit de les Benaurances.

Aquests dies anirem presentant diverses pintures o quadres on apareix la Verge Maria, la “benautada entre totes les dones. Avui la veiem dient al seu Fill –a les noces de Canà- “no tenen vi”, intercedint per aquells nuvis. La pintura és de Víctor Pallarés, l’any 1997, a l’absis de la parròquia del Carme.


Mateu, 5
1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient: 
3 --Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel! 
4 »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà! 
5 »Feliços els humils: ells posseiran la terra! 
6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! 
7 »Feliços els compassius: Déu se'n compadirà! 
8 »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu! 
9 »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! 
10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel! 
11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit. 

Mes de Maria - Dia 18