dimarts, 2 de juny del 2020

Mes del Sagrat Cor de Jesús - Dia 2



Introducció als FRUITS DE L'ESPERIT SANT



Hem celebrat aquest diumenge la festa de la Pentecosta, la vinguda de l’Esperit Sant. En realitat la Pentecosta dura tot l’any, perquè tot l’any l’Esperit Sant davalla sobre l’Església i sobre cadascun dels batejats.

Precisament , els dies abans de la Pentecosta, al final de maig, vàrem estar parlant dels dons de l’Esperit Sant. L’Església n’enumera set “Els set dons” en atenció a la frase del profeta Isaïes, que comentàvem: “L'Esperit del Senyor reposarà damunt d'ell: esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor.”

Podríem dir que el gran DO, és el mateix Esperit Sant, que, des del Pare, Jesús ens envia a l’Església i de qui procedeix tot el que és bo, i ha portat l’Església des del començament fins ara i continuarà guiant-la, enfortint-la, il·luminant-la fins a la fi del temps. I quan diem l’Església, dient cadascú dels cristians. Sense l’Esperit no podríem fer res, de profit, per a la vida eterna. Sant Pau ens dirà que per a pronunciar el nom de Jesús, de forma agradable a Déu, necessitem l’ajut de l’Esperit Sant.

Els 7 dons de què hem estat parlant aquests dies passats, són com a diverses expressions de la forma com es manifesta l’Esperit en la vida del cristià que es deixa posseir per Ell:
Però, respecte a l’Esperit Sant, cal dir també que el mateix sant Pau parla de que, quan una persona està plena d’aquests dons de l’Esperit, la seva vida dóna uns fruits meravellosos. Sant Pau els descriu així: “els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, longanimitat, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, modèstia, continència, castedat”. 

Davant aquesta frase de Pau, l’Església parla dels Fruits de l’Esperit Sant. És precisament el que havíem pensat de servir-vos en aquests dies propers.

Ens anirà bé de pensar si en nosaltres es donen aquests fruits. I, com que, en gran part, ens en veurem mancats, els desitjarem i demanarem a l’Esperit Sant que en la nostra vida no hi manquin, perquè en puguem gaudir nosaltres i, a través nostre, tots aquells que Déu posi al nostre costat.

El cristià és com un arbre: quan està madur dóna bons fruits. Els sants són els qui han sabut donar tots aquests fruits. Els fruits de l’Esperit Sant.

BON DIA

Estem contemplant l’església del Carme des del Presbiteri. Des d’aquí hem volgut fer aquesta breu introducció als fruits de l’Esperit Sant. És l’Església qui ha rebut l’Esperit, i a través de la vida dels seus fills, han de veure’s aquests fruits que Ell ens porta.

dilluns, 1 de juny del 2020

Rosari virtual - dilluns, misteris de goig

Festa de Maria, Mare de l’Església.

Primer misteri: l’Anunciació de l’àngel a Maria
  • Propòsit: Va ser motiu de goig gran per l’arcàngel Gabriel parlar amb Maria. Maria, amb respecte pregunta, i amb fidelitat pronuncia el seu Sí. Tu i tots tenim el goig de poder parlar amb Maria, Fes-ho avui una estoneta.
  • Intenció: Preguem avui per totes les dones, de qualsevol edat i condició. Perquè totes siguin fidels com Maria a la pròpia vocació.
Segon misteri de goig: Maria visita la seva cosina Elisabeth.
  • Propòsit: No va a comunicar-li res; va simplement a servir. Intentaré que aquest esperit de servei sigui la constant de la meva vida.
  • Intenció: Per tots aquells que, d’una manera u altra, han de fer un servei als altres. Que, com Maria, el facin de pressa i amb il·lusió.
Tercer misteri de goig: el naixement de Jesús a la cova de Bethlem.
  • Propòsit: Maria és la mare de Jesús. I per això, és mare de tots els germans de Jesús, que som tots nosaltres, que formen l’Església de Jesús. Avui precisament se celebra la festa de Maria, Mare de l’Església. Fem-li una pregària especial.
  • Intenció: Perquè Maria, Mare de l’Església, vetlli per tots i cadascun dels cristians.
Quart misteri de goig: Maria presenta Jesús al temple de Jerusalem.
  • Propòsit: Pregaré a Maria perquè sempre em porti cap a Déu.
  • Intenció: Que Maria, Mare de l’Església, ens acompanyi sempre en el nostre caminar cap a Déu.
Cinquè misteri de goig: La pèrdua i trobada de Jesús al temple de Jerusalem
  • Propòsit: Pregaré a Maria que m’ajudi a retrobar Jesús en la confessió, si l’he perdut pel pecat.
  • Intenció: Que Maria, Mare de l’Església, ajudi a tota la humanitat a retrobar en Jesús la font de l’alegria i de la pau.
Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

Mes del Sagrat Cor de Jesús - Dia 1


7.- Do de Temor de Déu



AMICS i AMIGUES. Bon dia.

Avui acabem l’explicació dels dons de l’Esperit Sant. I ho fem amb el do de Temor de Déu. L’expressió “temor de Déu”, no vol dir “por de Déu”; vol dir que Déu és tan gran, que jo l’admiro i l’adoro. Tinc por de mi mateix, que sóc petit i fràgil, però confio en Déu, que m’estima i em perdona i m’ajuda a sortir de les meves fragilitats. Per això m’abandono a les seves mans amb humilitat i confiança.

Aquest abandó no vol dir timidesa, resignació, sinó que genera en nosaltres força, fins i tot coratge. Ens converteix en cristians convençuts, entusiastes, agosarats. No perquè sabem o podem, sinó perquè estem convençuts de l’amor del Pare. Som com el nen, que sap que no pot res, però que amb el pare ho pot tot.

Precisament veient com el Pare ens estima, ens fa “temor” d’ofendre’l. Ofendre el Pare?... per res del món! I per això, el cristià, conscient d’aquest amor immens de Déu, es preocupa llavors de no disgustar Déu, estimat com a Pare; de no ofendre'l en res, de "romandre" i créixer en la caritat, de ser-li sempre fidel.

Certament, tot això no exclou la trepidació que neix de la consciència de les culpes comeses i de la perspectiva del càstig diví, però la suavitza amb la fe en la misericòrdia divina i amb la certesa de la sol·licitud paterna de Déu, que vol la salvació eterna de tots.
D'aquest sant i just temor, conjugat en l'ànima amb l'amor a Déu, depèn tota la pràctica de les virtuts cristianes, i especialment de la humilitat, de la temprança, de la castedat, de la mortificació dels sentits. Recordem l'exhortació de l'apòstol Pau als seus cristians: "Estimats meus, purifiquem-nos de tota taca de la carn i de l'esperit, consumant la santificació en el temor de Déu" (2Co 7, 1).

És una advertència per a tots nosaltres que, de vegades, amb tanta facilitat transgredim la llei de Déu, ignorant o desafiant els seus càstigs. Invoquem l'Esperit Sant a fi que ens infongui abundantment el do del sant temor de Déu.

Invoquem-lo per intercessió de Maria, que, a l'anunci de l’Àngel "es va torbar”(Lc 1, 29) però, fins i tot trepidant per la immensa responsabilitat que se li confiava, va saber pronunciar el "SÍ" de la fe, de l'obediència i de l' amor. Petita com era i se sentia, se’n va fiar plenament de Déu.

Deixeu-me acabar amb una frase del Papa emèrit Benet XVI: L'Esperit Sant de Déu, on entra, expulsa la por; ens fa conèixer i sentir que estem en les mans d'una omnipotència d'amor: passi el que passi, el seu amor infinit no ens abandona”.

Amics i amigues. Tenir temor i respecte de Déu, sí. Tenir-li por... mai. Que l’Esperit Sant ens infongui a tots aquest temor i respecte de Déu, el Pare.
  

Avui, dia 1 de juny, dilluns de Pentecostès, és la Festa de Maria, Mare de l’Església. Hem fet la nostra explicació d’avui davant el quadre de Maria al peu de la creu. Allí és on Jesús on Jesús va dir a la Mare, senyalant a l’apòstol sant Joan: Aquest tens el teu fill. En Joan hi estaven tots representats. Des d’aquell moment Maria és Mare de l’Església.


diumenge, 31 de maig del 2020

Mes de Maria - Dia 31

6.- Do de Pietat




AMICS I AMIGUES. Bon dia.

Altra vegada amb vosaltres; per parlar d’un altre do de l’Esperit Sant: el de Pietat.
Aquest do ens ajuda a tractar a Déu amb agraïment, afecte, tendresa, disponibilitat... a tractar-lo com a Pare: som fills de Déu;  i veure amb molt bons ulls els altres com a fills de Déu i germans. L’Esperit Sant ens cura de tota duresa, i ens obre a la tendresa envers Déu i els germans.

Aquesta tendresa s’expressa en l’oració. L’experiència de la pròpia pobresa, del buit que deixen en l’ànima les coses de la terra, suscita en l’home la necessitat de recórrer a Déu per obtenir gràcia, ajuda, perdó. Aquesta oració, el do de pietat l’enriqueix amb sentiments de profunda confiança envers el Pare provident i bo. Dirà sant pau: Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: «Abba, Pare!» Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu. (Gal 4,-7)

Aquesta tendresa, que ens comporta el do de pietat, es manifesta en una mansuetud respecte als germans, ens dóna una nova capacitat d’estimar-los com a fills del mateix Pare, cridats a formar part de la família de Déu, que és l’Església. El do de pietat extingeix en nosaltres l’amargor, la còlera, la impaciència, i ens alimenta amb sentiments de comprensió, de tolerància, de perdó. El do de pietat està a la rel d’una nova comunitat humana, de la civilització de l’amor.

El do de pietat és una relació viscuda amb el cor: és la nostra amistat amb Déu, que ens la dóna Jesús, una amistat que canvia la nostra vida i ens omple d'entusiasme i d'alegria. Per aquest motiu, el do de la pietat desperta en nosaltres sobretot la gratitud i la lloança.
Acabem amb una frase de sant Pau als cristians de Roma: “Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abba, Pare!»

Una cosa és “saber” que som fills de Déu, i una altra “sentir-nos realment fills de Déu”. Això és un do l’Esperit Sant. Ell posa en el nostre cor i en els nostres llavis la paraula “Pare”-
Que Maria ens ajudi a sentir-nos fills estimats de Déu, i a obrir-nos amb cor i mans acollidors a tots els seus fills i germans nostres. Diguem-li, com ho fem en acabar la Salve: “O clement, o piadosa, o dolça Verge Maria”. BON DIA
  
Per explicar aquest do de Pietat, ens ha semblat oportú, fer-ho davant la imatge de la Mare. La Mare de Déu del Carme. És obra d’Enric Monjo, any 1943





dissabte, 30 de maig del 2020

Rosari virtual - diumenge, misteris de glòria


Primer misteri: La resurrecció de Jesús.
  • Propòsit: Jesús va passar de la mort a la vida. A nosaltres ens demana passar del pecat a la Gràcia de Déu. Ens ho demana i ens ajuda.
  • Intenció: Perquè tots els cristians tinguin un amor molt gran a Maria, la mare de Jesús i mare de l’Església.           
Segon misteri de gloria: L’Ascensió de Jesús al cel.
  • Propòsit: Jesús ha pujat al cel i ens hi vol a tots nosaltres. Com Maria, intentaré avui ser molt fidel.
  • Intenció: Perquè tota l’Església se senti cridada al cel. I camini pel món amb aquesta esperança.
Tercer misteri de glòria: la vinguda de l’Esperit Sant
  • Propòsit: Avui és la festa de l’Esperit Sant. Miraré sempre d’estar molt atent al que l’Esperit Sant em demana.
  • Intenció: Perquè l’Esperit Sant ompli el món de pau i alegria, en mig de tots els problemes.
Quart misteri de glòria: L’Assumpció de Maria en cos i ànima al cel.
  • Propòsit: Avui és l’últim dia de maig. Maria espera de mi una fidelitat als meus deures. Jo i demanaré que m’hi ajudi.
  • Intenció: Per totes les dones del món. Que siguin conscients i fidels a la seva missió de ser educadores de la humanitat, i cadascuna especialment en lloc on es troba.
Cinquè misteri de glòria: Maria coronada Reina de cels i terra.
  • Propòsit: Procuraré que el mes de maig (mes de Maria) no s’acabi avui. Posaré a casa meva una estampa o imatge de Maria, per recordar-la i pregar-li tots els dies, i amb tota la meva família.
  • Intenció: Encomanem-li avui a la Mare tot el problema de la humanitat causat per aquesta pandèmia. Que ella ens n’alliberi.

Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

Mes de Maria - Dia 30

5.- Do de Fortalesa



Aquesta fortalesa de que parlem no té res a veure amb la força física, que en el nostre temps molts exalten, arribant fins i tot a aprovar les manifestacions extremes de la violència. A l’inrevés, és la força que ens cal quan cada dia experimentem la pròpia debilitat, especialment en el camp espiritual i moral, cedint als impulsos de les passions internes i a les pressions que sobre nosaltres exerceix l'ambient que ens envolta.
Davant de moltes situacions, ens costa de manifestar-nos cristians, tenim por, som dèbils. El do de l’Esperit Sant, que em diem fortalesa, ens ajuda a tot: ens ajuda a ser coherents amb els nostres principis cristians, sense por del que puguin dir els altres; ens ajuda a ser valents davant d’incomprensions i hostilitats; ens ajuda a suportar ofenses injustes.

Amb aquest do de l’Esperit Sant, la fortalesa, molts germans i germanes no van dubtar a donar la seva pròpia vida per ser fidels a el Senyor i al seu evangeli. Tampoc avui no falten cristians que en tants llocs del món segueixen celebrant i donant testimoni de la seva fe, amb profunda convicció i serenitat, i resisteixen molts d’ells fins al martiri.

A sant Pau li va tocar patir –ell ho compta- moltes persecucions, bastonades, injúries. Però, ell mateix, ple de fortalesa de l’Esperit Sant, s’atreveix a dir: “Accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort”. (2 Cor 12, 10) També necessitem aquest do de fortalesa, com el va necessitar Jesús a ‘Hort de Getsemaní” davant els patiments terribles que preveia, quan experimentem la feblesa davant les malalties nostres o dels familiars.

Tots nosaltres coneixem gent que viuen situacions difícils, homes i dones, no sabem els noms, però que honoren al nostre poble i l'Església, perquè són forts, forts en portar endavant la seva família, el seu treball, la seva fe. I aquests germans i germanes són sants, sants amagats enmig nostre, que amb el do de la fortalesa tiren endavant el seu deure de persones, de pares, mares, de ciutadans.

I ens podem fer la pregunta: Si ells poden fer-ho, per què jo no? Demanem-li al Senyor que ens doni el do de la fortalesa. La fortalesa ha de constituir el quadre de fons del nostre ser cristià, en la nostra vida ordinària quotidiana. Tots els dies de la nostra vida quotidiana hem de ser forts, necessitem aquesta fortalesa per tirar endavant la nostra vida, la nostra família i la nostra fe.
L’apòstol Pau, va dir una frase que ens farà bé escoltar: "Jo ho puc tot en Aquell que em dóna la força". Quan estem en la vida ordinària i vénen les dificultats recordem-nos d'això: "ho puc tot en Aquell que em dóna la força".

BON DIA

Estem contemplant la figura de Santa Llúcia, verge i màrtir. Ella, com tots els màrtirs, amb el do de fortalesa, no va dubtar en acceptar el martiri, abans de ser infidel a Crist. L’autor de l’escultura és Ramon Aguiló, 1946