L’estrella de l’esperança

Al cel hi havia milions d’estrelles de tots els colors: blanques, platejades, verdes, daurades, vermelles i blaves. un dia, inquietes, es van apropar a Déu i li van dir:

-Senyor Déu, ens agradaria viure a la Terra, entre les persones...

- Així sigui – va respondre Déu.

Aquella nit, hi hagué una bonica pluja d’estels. Alguns es van arraulir a les teulades de les esglésies, d’altres anaren a jugar i córrer pels camps, d’altres es mesclaren amb les joguines... i la Terra va quedar meravellosament il·luminada. Amb el pas del temps, però, les estrelles van deixar els homes i tornaren al cel. La Terra quedà trista.

-Per què heu tornat? – va preguntar Déu en veure que arribaven l’una rere l’altra.

- Senyor, no ens ha estat possible romandre a la Terra... Allà hi ha molta misèria, violència, maldat i injustícia.

I el Senyor va dir:

- És clar! El vostre lloc és aquí, al cel! La Terra és el lloc de les coses transitòries, del que passa, del que cau, del que s’equivoca, del que mor... Res no hi és perfecte! El cel, en canvi, és el lloc de la perfecció, del que és immutable, del que és etern i no mor mai...

Després que haguessin arribat i les hagués comptat, Déu digué:

- Manca una estrella! Que s’ha perdut pel camí?

Un àngel proper va respondre:

- No, Senyor, una estrella ha decidit quedar-se entre els homes. Ha descobert que el seu lloc és exactament on hi ha la imperfecció. la limitació, on no van bé les coses, on hi ha lluita i dolor...

- Quina estrella és?

- És l’Esperança, Senyor. L’estrella verda. L’única d’aquest color!

I quan miraren cap a la Terra, observaren que l’estrella no era pas sola. La Terra estava novament il·luminada perquè hi havia una estrella verda al cor de cada persona. I és que l’únic sentiment que l’home té i Déu no necessita tenir és l’Esperança. Déu ja coneix el futur i l’Esperança és pròpia de la persona humana, d’aquell que va errant, que no és perfecte, que no sap com serà el futur...

Rebeu aquesta estrella en el vostre cor. No deixeu que fugi i no permeteu que s’apagui. Tingueu la certesa que il·luminarà el vostre camí. Sigueu sempre positius i doneu gràcies a Déu per tot. Sigueu feliços i que la vostra felicitat il·lumini el cor de les altres persones.

Prem aquí i veuràs el conte amb animació.

Després de llegir el conte, pots respondre aquestes preguntes:

1.- Un estel no va voler retornar al cel i va decidir quedar-se a la Terra.
     Quin era el seu nom? De quin color era? Per què s'hi va voler quedar?

2.- Quina transformació es va produir aleshores a la Terra?

3.- Què és el que t'ha agradat més d'aquest conte.