dijous, 4 de juny del 2020

2.- Fruits de l'Esperit Sant: L'alegria


Amics i amigues. BON DIA

Parlàvem ahir d’un dels fruits preciosos que l’Esperit Sant produeix en nosaltres, cristians, quan deixem que aquest Esperit habiti en nosaltres. El primer fruit –dèiem- és la caritat, l’amor. No hi ha res més desitjable, més fecund, més benefactor, m´s transformador... que la caritat, l’amor.

Doncs, precisament, avui ens toca parlar d’un altre fruit meravellós de l’Esperit Sant, absolutament relacionat amb l’amor: és la joia, l’alegria. Qui posseeix l’Esperit estima i se sent estimat. I això li produeix una alegria immensa: és la alegria de qui se sent estimat de Déu. A més a més, la seva és una alegria que s’encomana.

Una alegria que res ni ningú li podrà prendre. Ni les dificultats, siguin les que siguin, que es puguin presentar. Santa Teresa deia: ¿Qué se me da a mí de la vida? Nada te turbe, nada te espante. Quien a Dios tiene nada le falta: sólo Dios basta.

És el goig que experimentem, fruit de tenir Déu en les nostres vides. L’alegria de saber-nos seus i d'estar a prop de Déu. perquè Déu viu en nosaltres, no estem mai sols. Recordeu la paraula de Jesús: “Jo seré amb vosaltres tots els dies de la vida fins a la fi del temps”.  I així el cristià, experimenta també les múltiples alegries humanes que el Creador posa en el nostre camí: l'alegria de l'existència i de la vida; l'alegria de l'amor honest, l'alegria tranquil·litzadora de la naturalesa i del silenci; l'alegria de la feina ben feta; del deure complert; l'alegria transparent de la puresa, del servei, del saber compartir; l'alegria exigent del sacrifici. Fins i tot, l’alegria del perdó. Ni les nostres mancances i pecats –que tant sovint experimentem- ens prenen aquesta alegria, perquè sabem que Déu Pare continua estimant-nos, ens perdona i ens vol al seu costat. Sant Pau deia als seus cristians: “Estigueu contents. Us ho repeteixo, estigueu sempre contents”.

Qui posseeix a Déu no s'inquieta per res, perquè Déu ho és tot per a ell, i tota la resta només val en relació a Ell. És l’alegria dels sants. Els sants són es qui més feliços han estat, enmig de qualsevol tribulació. Es diu moltes vegades que “un sant trist, és un trist sant”. És a dir, és impossible que un que viu en Déu i l’estima, estigui trist. En una ocasió, a Sant Joan Bosco se li va presentar un jovenet del col·legi i li va fer aquesta pregunta: “Don Bosco, què he de fer per ser sant?” Don Bosco, un gran educador, li respongué: “Estiguis sempre content”. I és lògic. A un pare –i Déu és el millor dels pares- li agrada, sobretot, que els seus fills visquin contents.

Germans i germanes. Visquem sempre contents. Fem tots aquesta experiència. Estimem de cor. I el fruit –fruit de l’Esperit Sant- serà una alegria plena, durable. Que Déu ens la concedeixi a tots.  BON DIA

Avui estem contemplant el local del Carme, que en diem “Espai Mossèn Joan”. La seva idea va estar que poguéssim tots experimentar l’alegria de l’amistat sincera, l’alegria del compartir, l’autèntica alegria cristiana.


dimecres, 3 de juny del 2020

Rosari virtual - dimecres, misteris de glòria

Primer misteri: La resurrecció de Jesús
  • Propòsit: Jesús va morir per nosaltres. Però Jesús és viu, ha ressuscitat. No ho he d’oblidar. Avui intentaré viure content en tot moment.
  • Intenció: Perquè Déu retorni l’alegria al nostre món tan agobiat.
Segon misteri de gloria: L’Ascensió de Jesús al cel.
  • Propòsit: Jesús és al cel, i és al meu costat. Procuraré viure avui molt conscient d’aquesta presència de Jesús.
  • Intenció: Perquè tots els sanitaris s’adonin que, atenent els malalts, és Jesús a qui atenen. I Jesús els ho agraeix.
Tercer misteri de glòria: la vinguda de l’Esperit Sant
  • Propòsit: Avui agrairé a l’Esperit Sant la seva presència en la meva ànima. I miraré de conservar-la ben neta.
  • Intenció: Perquè l’Esperit Sant il·lumini al Papa Francesc per portar endavant l’Església de Jesús.
Quart misteri de glòria: L’Assumpció de Maria en cos i ànima al cel.
  • Propòsit: Tenim al cel una Mare, que també està al nostre costat, atenta al que necessitem. Què li penso demanar avui especialment?
  • Intenció: Perquè Maria, des del cel, protegeixi el nostre bisbe Salvador i tots els diocesans.
Cinquè misteri de glòria: Maria coronada Reina de cels i terra.
  • Propòsit: Avui faré, de la manera senzilla que em surti del cor, una consagració de la meva vida a la mare de Déu.
  • Intenció: Perquè, poc a poc, el món s’adoni de que no està orfe, sinó que té una Mare, la millor Mare.
Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

Mes del Sagrat Cor de Jesús - Dia 3



1.- Fruits de l'Esperit Sant: La caritat (amor)




Amics i amigues. BON DIA

Comencem avui a parlar dels Fruits de l’Esperit Sant. És a dir, els fruits que es noten en les persones que viuen conscients de que l’Esperit Sant es el gran do que han rebut de Déu i que en tot es deixen guiar per l’Esperit.

D’aquests fruits, el primer que es relaciona és l’Amor, o la caritat. És lògic. Si l’Esperit Sant és l’amor que procedeix del Pare i del Fill, aquell cristià que es deixa portar per l’Esperit es caracteritzarà sempre per un amor molt gran, per una caritat sincera.

L’Esperit Sant ens configura a Jesús. I el que brilla més pregonament en Jesús és la caritat, és l’amor immens. Tots ho sabem i tots ho agraïm. Jesús ens ha estimat tant que ha donat la vida –i de quina manera- per la nostra salvació.

El cristià que es deixa posseir per l’Esperit Sant, estima Déu amb tot el cor i estima eles germans, tal com Jesús ens ha estimat.

El seu amor és un amor total. És un amor pur i tendre. És un amor confiat. És un amor sense condicions. És un amor que l’impulsa a fer sempre i en tot la voluntat de Déu i a estimar en tot i per tot als germans. És un fruit de l’Esperit Sant.

Ens parla el papa sant Pau VI: Abans de res l'amor, que és el que compon la novetat cristiana. En efecte; diu Sant Joan: "Nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida perquè estimem els germans" (1Jn 3, 14). Aquest és el testimoni de què té absoluta necessitat el món. El nostre objectiu és construir una "civilització de l'amor".

En la història de l’Església hi ha infinitat de sants i santes que, plens d’aquest amor, que és fruit de l’Esperit Sant, han omplert el món d’obres magnífiques de caritat envers els germans. Per anomenar-ne alguns més coneguts de tots: Sant Joan de Déu, dedicat de per vida als malalts; Sant Joan Bosco, lliurat totalment a la joventut; la Mare Teresa de Calcuta, recollint els moribunds dels carrers; sant Vicens de Paül... i molts i molts altres.

Potser nosaltres no tindrem ocasió de fer les meravelles que ells i elles van fer. Però, si estem plens de l’Esperit Sant, en nosaltres es notarà aquest amor i caritat que és el fruit més clar de la seva presència en nosaltres. I aquest amor es notarà a casa, en la família, en el treball, en qualsevol relació amb els altres... Un amor als altres que, per altra banda, serà sempre fruit d’un amor intens a Déu. Aquest amor a Déu serà la font de l’amor als germans. Aquest amor que –repeteixo- és el primer i el més noble FRUIT de la presència de l’Esperit Sant en nosaltres. Un amor que transforma el món. BON DIA

Hem fet aquesta consideració davant la figura del Crist. Jesús, mort a la creu, és l’expressió més clara i preciosa d’un amor absolut a Déu i als germans. El Pare li demana, i Jesús accepta la mort, per a redimir-nos a tots.

dimarts, 2 de juny del 2020

Rosari virtual - dimarts, misteris de dolor


Primer misteri: Agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní
  • Propòsit: Jesús accepta la voluntat del Pare per la nostra redempció. Jo acceptaré avui qualsevol dificultat o dolor que em pugui venir.
  • Intenció: Per totes les persones que han patit i pateixen per la pandèmia. Que Déu els concedeixi la gràcia de saber acceptar aquests patiments.
Segon misteri de dolor: Jesús és assotat.
  • Propòsit: Cada assot que sentia Jesús era un acte d’amor al Pare i a la humanitat. Procuraré també jo a qualsevol patiment que em vingui, convertir-lo en un acte d’amor.
  • Intenció: Avui pregarem per la Rosa Fabregat, que ens ha deixat. Perquè Déu la tingui ja a la glòria del cel.
Tercer misteri de dolor: Jesús és coronat d’espines
  • Propòsit: Intentaré avui no fer patir a ningú, en cap aspecte.
  • Intenció: Que Déu es compadeixi de tots els qui pateixen, especialment per aquells que se senten com abandonats de Déu (en realitat Déu està més a prop nostre que mai).
Quart misteri de dolor: Jesús carrega –de bon grat- amb la creu, camí del Calvari.
  • Propòsit: Demanaré a Déu que sàpiga acceptar les “creus” que Ell vulgui donar-me, sabent que Ell és qui me les proporcionar... i per al meu bé.
  • Intenció: Que aquesta pandèmia ajudi a que la humanitat s’apropi més a Déu, que ens estima sempre i del tot.
Cinquè misteri de dolor: La mort de Jesús a la creu.
  • Propòsit: Demanaré ara a Jesús que m’ajudi a entendre el valor redemptor de la creu (de la seva i de la meva)
  • Intenció: Perquè tota la humanitat s’adoni de com Déu l’estima, fins a donar la vida per tots.
Amics i amigues. La mort de Jesús a la creu (mort voluntària) ha estat la nostra salvació. Mai donarem prou gràcies a Déu. Acceptant les nostres dificultats… estem també nosaltres redimint el nostre món.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

Mes del Sagrat Cor de Jesús - Dia 2



Introducció als FRUITS DE L'ESPERIT SANT



Hem celebrat aquest diumenge la festa de la Pentecosta, la vinguda de l’Esperit Sant. En realitat la Pentecosta dura tot l’any, perquè tot l’any l’Esperit Sant davalla sobre l’Església i sobre cadascun dels batejats.

Precisament , els dies abans de la Pentecosta, al final de maig, vàrem estar parlant dels dons de l’Esperit Sant. L’Església n’enumera set “Els set dons” en atenció a la frase del profeta Isaïes, que comentàvem: “L'Esperit del Senyor reposarà damunt d'ell: esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor.”

Podríem dir que el gran DO, és el mateix Esperit Sant, que, des del Pare, Jesús ens envia a l’Església i de qui procedeix tot el que és bo, i ha portat l’Església des del començament fins ara i continuarà guiant-la, enfortint-la, il·luminant-la fins a la fi del temps. I quan diem l’Església, dient cadascú dels cristians. Sense l’Esperit no podríem fer res, de profit, per a la vida eterna. Sant Pau ens dirà que per a pronunciar el nom de Jesús, de forma agradable a Déu, necessitem l’ajut de l’Esperit Sant.

Els 7 dons de què hem estat parlant aquests dies passats, són com a diverses expressions de la forma com es manifesta l’Esperit en la vida del cristià que es deixa posseir per Ell:
Però, respecte a l’Esperit Sant, cal dir també que el mateix sant Pau parla de que, quan una persona està plena d’aquests dons de l’Esperit, la seva vida dóna uns fruits meravellosos. Sant Pau els descriu així: “els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, longanimitat, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, modèstia, continència, castedat”. 

Davant aquesta frase de Pau, l’Església parla dels Fruits de l’Esperit Sant. És precisament el que havíem pensat de servir-vos en aquests dies propers.

Ens anirà bé de pensar si en nosaltres es donen aquests fruits. I, com que, en gran part, ens en veurem mancats, els desitjarem i demanarem a l’Esperit Sant que en la nostra vida no hi manquin, perquè en puguem gaudir nosaltres i, a través nostre, tots aquells que Déu posi al nostre costat.

El cristià és com un arbre: quan està madur dóna bons fruits. Els sants són els qui han sabut donar tots aquests fruits. Els fruits de l’Esperit Sant.

BON DIA

Estem contemplant l’església del Carme des del Presbiteri. Des d’aquí hem volgut fer aquesta breu introducció als fruits de l’Esperit Sant. És l’Església qui ha rebut l’Esperit, i a través de la vida dels seus fills, han de veure’s aquests fruits que Ell ens porta.

dilluns, 1 de juny del 2020

Rosari virtual - dilluns, misteris de goig

Festa de Maria, Mare de l’Església.

Primer misteri: l’Anunciació de l’àngel a Maria
  • Propòsit: Va ser motiu de goig gran per l’arcàngel Gabriel parlar amb Maria. Maria, amb respecte pregunta, i amb fidelitat pronuncia el seu Sí. Tu i tots tenim el goig de poder parlar amb Maria, Fes-ho avui una estoneta.
  • Intenció: Preguem avui per totes les dones, de qualsevol edat i condició. Perquè totes siguin fidels com Maria a la pròpia vocació.
Segon misteri de goig: Maria visita la seva cosina Elisabeth.
  • Propòsit: No va a comunicar-li res; va simplement a servir. Intentaré que aquest esperit de servei sigui la constant de la meva vida.
  • Intenció: Per tots aquells que, d’una manera u altra, han de fer un servei als altres. Que, com Maria, el facin de pressa i amb il·lusió.
Tercer misteri de goig: el naixement de Jesús a la cova de Bethlem.
  • Propòsit: Maria és la mare de Jesús. I per això, és mare de tots els germans de Jesús, que som tots nosaltres, que formen l’Església de Jesús. Avui precisament se celebra la festa de Maria, Mare de l’Església. Fem-li una pregària especial.
  • Intenció: Perquè Maria, Mare de l’Església, vetlli per tots i cadascun dels cristians.
Quart misteri de goig: Maria presenta Jesús al temple de Jerusalem.
  • Propòsit: Pregaré a Maria perquè sempre em porti cap a Déu.
  • Intenció: Que Maria, Mare de l’Església, ens acompanyi sempre en el nostre caminar cap a Déu.
Cinquè misteri de goig: La pèrdua i trobada de Jesús al temple de Jerusalem
  • Propòsit: Pregaré a Maria que m’ajudi a retrobar Jesús en la confessió, si l’he perdut pel pecat.
  • Intenció: Que Maria, Mare de l’Església, ajudi a tota la humanitat a retrobar en Jesús la font de l’alegria i de la pau.
Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

Mes del Sagrat Cor de Jesús - Dia 1


7.- Do de Temor de Déu



AMICS i AMIGUES. Bon dia.

Avui acabem l’explicació dels dons de l’Esperit Sant. I ho fem amb el do de Temor de Déu. L’expressió “temor de Déu”, no vol dir “por de Déu”; vol dir que Déu és tan gran, que jo l’admiro i l’adoro. Tinc por de mi mateix, que sóc petit i fràgil, però confio en Déu, que m’estima i em perdona i m’ajuda a sortir de les meves fragilitats. Per això m’abandono a les seves mans amb humilitat i confiança.

Aquest abandó no vol dir timidesa, resignació, sinó que genera en nosaltres força, fins i tot coratge. Ens converteix en cristians convençuts, entusiastes, agosarats. No perquè sabem o podem, sinó perquè estem convençuts de l’amor del Pare. Som com el nen, que sap que no pot res, però que amb el pare ho pot tot.

Precisament veient com el Pare ens estima, ens fa “temor” d’ofendre’l. Ofendre el Pare?... per res del món! I per això, el cristià, conscient d’aquest amor immens de Déu, es preocupa llavors de no disgustar Déu, estimat com a Pare; de no ofendre'l en res, de "romandre" i créixer en la caritat, de ser-li sempre fidel.

Certament, tot això no exclou la trepidació que neix de la consciència de les culpes comeses i de la perspectiva del càstig diví, però la suavitza amb la fe en la misericòrdia divina i amb la certesa de la sol·licitud paterna de Déu, que vol la salvació eterna de tots.
D'aquest sant i just temor, conjugat en l'ànima amb l'amor a Déu, depèn tota la pràctica de les virtuts cristianes, i especialment de la humilitat, de la temprança, de la castedat, de la mortificació dels sentits. Recordem l'exhortació de l'apòstol Pau als seus cristians: "Estimats meus, purifiquem-nos de tota taca de la carn i de l'esperit, consumant la santificació en el temor de Déu" (2Co 7, 1).

És una advertència per a tots nosaltres que, de vegades, amb tanta facilitat transgredim la llei de Déu, ignorant o desafiant els seus càstigs. Invoquem l'Esperit Sant a fi que ens infongui abundantment el do del sant temor de Déu.

Invoquem-lo per intercessió de Maria, que, a l'anunci de l’Àngel "es va torbar”(Lc 1, 29) però, fins i tot trepidant per la immensa responsabilitat que se li confiava, va saber pronunciar el "SÍ" de la fe, de l'obediència i de l' amor. Petita com era i se sentia, se’n va fiar plenament de Déu.

Deixeu-me acabar amb una frase del Papa emèrit Benet XVI: L'Esperit Sant de Déu, on entra, expulsa la por; ens fa conèixer i sentir que estem en les mans d'una omnipotència d'amor: passi el que passi, el seu amor infinit no ens abandona”.

Amics i amigues. Tenir temor i respecte de Déu, sí. Tenir-li por... mai. Que l’Esperit Sant ens infongui a tots aquest temor i respecte de Déu, el Pare.
  

Avui, dia 1 de juny, dilluns de Pentecostès, és la Festa de Maria, Mare de l’Església. Hem fet la nostra explicació d’avui davant el quadre de Maria al peu de la creu. Allí és on Jesús on Jesús va dir a la Mare, senyalant a l’apòstol sant Joan: Aquest tens el teu fill. En Joan hi estaven tots representats. Des d’aquell moment Maria és Mare de l’Església.