Mes de Maria - Dia 21

Mes de Maria

Ens parla Mossèn Jaume

5.- Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats

Les Benaurances

Ens parla Mossèn Joan Ramon

AMICS I AMIGUES. BON DIA

Anem avançant en la contemplació de les Benaurances, Avui ens diu Jesús: Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats.

Què vol dir fam i set de justícia. No parlem dels qui volen venjança. Certament les injustícies fereixen la humanitat. La societat humana té necessitat urgent d’equitat, de veritat, de justícia social. La Bíblia parla del dolor dels pobres, dels oprimits; dolor que Deu comparteix i els vol alliberar, com ho va fer amb Moisès, alliberant-los de esclavatge d’Egipte.

En aquest sentit, quants n’hi ha que, moguts pel desig i afany de justícia, i per amor als pobres, han lluitat, no amb armes ni violència, però s’han jugat la pròpia vida, com ho va fer Oscar Romero, canonitzat pel papa Francesc. També la seva fam i set de justícia ha estat saciada.

Però la fam i set de justícia, de què ens parla Jesús, és encara més profunda que la legítima necessitat de justícia humana que tota persona porta en el seu cor.

Hi ha una altra set, més profunda que la set física, que és un desig a la rel del nostre cor: Diu el salm 63: “Tu ets el meu Déu, Senyor. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor com en terra eixuta, assedegada, sense aigua. Els Pares de l’Església parlen d’aquesta inquietud que hi ha al nostre cor. Escoltem Sant Agustí: “Ens veu fer per a Vós, Senyor, i el nostre cor estarà inquiet fins que reposi en Vós”.

En cadascú de nosaltres, ni que no ens n’adonem, hi ha una set de veritat i de bondat; és la set de Déu. És l’Esperit Sant que desvetlla en nosaltres aquesta set. És l’aigua viva que Jesús prometia a la dona samaritana.

Per això l’Església és enviada a anunciar a tothom la Paraula de Déu. Perquè l’Evangeli de Jesús és la justícia més gran que es pot oferir al cor de la humanitat, que, ni que no s’ho cregui, té necessitat vital d’aquest evangeli.

Desvetllem en nosaltres aquesta set de Déu, de justícia, de veritat, d’amor. Si la tenim l’anirem desvetllant en altres que tenim a la vora. Penseu en els esposos i pares amb els seus fills. Jesús va viure en el si d’una família (Maria i Josep) que respiraven aquesta bondat, aquest afany de fidelitat, aquesta set de justícia en la seva vida (es diu que Josep era un home just). Pensem com educarien, amb paraules i amb l’exemple, el nen Jesús, que Déu els havia confiat.

Quan Jesús parlava i deia “Feliços els qui tenen fam i set de justícia” tenia molt present el que havia viscut de petit: uns pares que en tot i per tot buscaven la voluntat de Déu, buscaven agradar-li en tot, fos fàcil o difícil, fos agradable o penós. Uns pares que havien patit molt, però que els havia vist sempre amb l’alegria  que dóna a fidelitat a Déu. Els havia vist “assaciats” del goig de Déu.

Quan Jesús dirà: “Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats”, ho deia amb l’experiència que havia viscut a casa amb Maria i Josep.

Hem fet l’explicació davant un quadre de Maria Auxiliadora. Una figura de Maria, jove, amb el braços en alt com a intercessora davant Déu per tots nosaltres.

Rosari virtual - dimecres, misteris de glòria

Primer misteri: La resurrecció de Jesús

• Propòsit: Viure com a ressuscitats vol dir viure contents. Demanaré a Déu que m’ajudi a viure amb alegria sempre
• Intenció: Perquè l’alegria sigui sempre el to normal en la nostra família

Segon misteri de gloria: L’Ascensió de Jesús al cel.

• Propòsit: Jesús se’n va anar... i es va quedar. S’ha quedat en l’Eucaristia. Prepararé la meva pròxima comunió
• Intenció: Per tots els nens i nenes que aquests dies haurien fet la Comunió i l’han hagut d’ajornar. Perquè preparin amb il·lusió aquesta trobada amb Jesús

Tercer misteri de glòria: la vinguda de l’Esperit Sant

• Propòsit: Estem ja propers a la festa de la Pentecosta, la vinguda de l’Esperit Sant. Procuraré tenir el cor ben net.
• Intenció: Perquè l’Esperit Sant davalli abundosament sobre el sant Pare, els Bisbes, els mossens i tots els fidels

Quart misteri de glòria: L’Assumpció de Maria en cos i ànima al cel.

• Propòsit: En la meva família, hi ha algun moment en què ens trobem per pregar a Maria? Intentaré que hi sigui, cada dia.
• Intenció: Perquè tots els qui han mort, de qualsevol malaltia, els prengui Maria amb ella al cel.

Cinquè misteri de glòria: Maria coronada Reina de cels i terra.

• Propòsit: Tenim al cel una Mare que ens espera. Avui li resaré l’Avemaria, poc a poc, pensant en cada frase.
• Intenció: Perquè tots els ciutadans siguem respectuosos amb les normes que regulen el desconfinament

Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

Mes de Maria - Dia 20

Mes de Maria

Ens parla Mossèn Jaume

4.- Feliços els compassius: Déu els compadirà

Les Benaurances

Ens parla Mossèn Joan Ramon

AMICS I AMIGUES. BON DIA.

La benaurança d’avui diu: Feliços els compassius: Déu els compadirà. En aquesta benaurança, la causa i l’efecte coincideixen: el qui té misericòrdia rebrà misericòrdia. El Papa Francesc ho repeteix molt. Diu ell: El qui té misericòrdia serà “misericordiat”.

És el tema del perdó. Està en el cor de l’Evangeli:  "No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran. Tal com mesureu sereu mesurats”. També al Parenostre diem: “Perdoneu es nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els nostres deutors”. I fixem-nos-hi bé: és la única petició del Parenostre que Jesús recull al final:  “Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres”.

Però, amics, de vegades se’ns fa molt difícil perdonar. És que... me l’ha fet molt grossa! Jo no puc perdonar això. I això entre esposos, entre germans, companys, veïns. I així passen els dies i anys... De vegades tota la vida.

Per què no pensem una cosa? Nosaltres... a Déu... no l’hem ofès? No l’hem ofès greument? No ho hem fet moltes vegades? Déu ens ha perdonat sempre. Escoltem Jesús des de la creu: “Pare perdoneu-los...” L’havien assotat, l’havien coronat d’espines, l’havien escopit, l’havien clavat a la creu... i se n’estaven burlant... I... el primer que se li acut a Jesús és: “Pare, perdoneu-los”.

Amics, veient això, qui de nosaltres dirà: Jo no puc perdonar, me l’ha fet molt grossa! Més que tu –i jo- a Jesús? Digues –i ho entenc- que no tens força per perdonar. D’acord. Demana aquesta força, que Déu –no ho dubtis- te la donarà.

No sempre les coses són tan fortes. Però hi ha molts moments en la vida de cada dia, que podem exercitar-nos en aquesta virtut de la misericòrdia, la compassió, el perdó. La convivència dels esposos, pares i fills, germans, amics... és un teixit d’ocasions per perdonar, per tolerar, per excusar, per no fer-se problema de les coses; i, al temps, per excusar-se d’una paraula, d’un gest, d’un to de veu...

Hi ha famílies, que, abans d’anar-se’n a dormir, tots, pars i fills, s’asseuen i pensen com els ha anat el dia. I sempre hi ha ocasió per demanar perdó i perdonar. I això tots: esposos, fills, grans i petits. És el moment d’entendre i gaudir d’aquesta benaurança: “Feliços els compassius...que ells seran compadits” Famílies que ens escolteu, per què no ho proveu?

Recordem per acabar: les benaurances són camí de felicitat. El que sap perdonar serà feliç... i tindrà la felicitat de saber-se perdonat.

Acabo dient: La Verge Maria mai va tenir odi als que havien matat el seu Fill. Ella va sentir: “Pare perdoneu-los”. I en el seu cor de mare, ho va repetir: “Perdoneu-los”.

Hem fet l’explicació d’avui en front de la imatge de la Mare de Déu del Castell, de Tragó de Noguera, on va néixer Mossèn Joan; és la imatge que el va veure morir. Confiem que en Mossèn Joan s’hagi complert aquesta benaurança: Benaurats els compassius, Déu els compadirà.

Rosari virtual - dimarts, misteris de dolor

Primer misteri: Agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní.

• Propòsit: El plor de Jesús ens redimeix. Avui oferiré a Déu qualsevol cosa que em faci patir.
• Intenció: Per totes les persones que en el nostre món pateixen. En cada patiment hi és present Jesús            

Segon misteri de dolor: Jesús és assotat.

• Propòsit: A cada assot terrible, Jesús devia dir interiorment: “Per ells, Pare”. Diguem nosaltres: “Gràcies, Jesús”
• Intenció: Perquè Déu converteixi tot el dolor que provoca aquesta malaltia en un bé per a la humanitat.

Tercer misteri de dolor: Jesús és coronat d’espines.

• Propòsit: La coronació d’espines va estar una “burla” cruel. Miraré de no burlar-me mai de ningú.
• Intenció: Per totes les persones que, pel confinament, no poden tenir la presència dels seus familiars

Quart misteri de dolor: Jesús carrega –de bon grat- amb la creu, camí del Calvari.

• Propòsit: Avui diré a Jesús: “Senyor, accepto qualsevol dificultat o patiment  que avui em vulguis enviar.
• Intenció: Perquè tots els qui, aquests dies, estem ja en un pla de desconfinament siguem molt responsables per evitar qualsevol contagi.

Cinquè misteri de dolor: La mort de Jesús a la creu.

• Propòsit: Contemplaré avui, durant una estona, Jesús mort a la creu. I li dire: “Has acceptat la mort per mi. Gràcies, Jesús”.
• Intenció: Seguim pregant pels milers de persones que cuiden els malalts. Tant de bo que entenguin que estan cuidant el mateix Jesús.

Amics i amigues. La mort de Jesús a la creu (mort voluntària) ha estat la nostra salvació. Mai donarem prou gràcies a Déu. Acceptant les nostres dificultats… estem també nosaltres redimint el nostre món.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

Mes de Maria - Dia 19

Mes de Maria

Ens parla Mossèn Jaume

3.- Feliços els qui ploren, Déu els consolarà

Les Benaurances

Ens parla Mossèn Joan Ramon

AMICS I AMIGUES, BON DIA

Seguim amb les benaurances. Recordem: és el camí de la felicitat (“Feliços... feliços...) que ens marca Jesús. Felicitat... desconcertant. No és la felicitat que el món busca; però és l’autèntica. Ens l’assenyala Jesús, que l’ha provat i ens vol immensament feliços. Som-hi, doncs.

Feliços els qui ploren, Déu els consolarà. Quin és el plor de que parla Jesús? No és el plor del qui ha caigut i s’ha fet mal. Es tracta d’un plor interior, diguem: feliços els qui s’afligeixen, els qui ploren en el seu cor.

Plora una mare en veure que un fill no va per bon camí. Eren les llàgrimes de Santa Mònica, la mare de sant Agustí, en veure com el seu fill s’llunyava buscant plaers i honors humans. Les llàgrimes de Mònica la portaven a pregar molt, a oferir tots els sacrificis possibles per la conversió d’Agustí. Eren llàgrimes d’amor. Tots sabem com Déu la va consolar. El seu fill Agustí el coneixem com a Sant Agustí.

Plora un jove que se sent impotent per sortir-se’n del pecat. Voldria..., però no pot. I plora. Intenta lluitar... però hi torna. I això el fa patir. Plora. No ho dubteu: Déu el consolarà. I se’n sortirà, com tants joves se n’han sortir. Aquests plors els escolta el Senyor. Qui plora pels seus pecats, aquest dolor és redemptor. Déu hi és allí. I l’aconsolarà.

Plora una nena davant d’unes notes baixes del col·legi. I les ensenya plorant als seus pares. Els pares que saben que la nena estudia de veritat, l’animen, i se’n surt. Són plors que... Déu aconsola.     Plorem per la defunció d’un familiar o un amic, o pel dolor d’un malalt... Plors que es converteixen en acompanyament, ajuda, pregària. Són signes del consol de Déu.

I quants i quantes han plorat veient el dolor de tanta gent, de nacions senceres, que passen gana, que moren per qualsevol malaltia. Aquests plors s’han traduït en obres de tot tipus al servei d’aquests pobles. Han plorat... i han actuat, fent un servei meravellós al món. Déu els ha consolat; i a través d’ells, a tantes persones que han pogut sobreviure.

Com veieu, parlem d’uns plors que no són –diguem-ne- llàgrimes de cocodrilo, sinó que són fruit d’un amor intens als altres, d’un penediment dels propis pecats, d’un desig de fer el bé... El consol de Déu ve sempre, Ell sap quan i com. Però és segur. Ens ho diu Jesús. I Ell ho ha viscut.  Va trobar-se amb molts que ploraven, cecs, muts, pecadors. A tots els va aportar consol. Ell mateix ha patit com ningú. Ha plorat... per nosaltres. Perquè... ha estimat del tot. I... Déu Pare... l’ha consolat. L’ha ressuscitat. AMICS, tinguem-ho ben clar: “Feliços els qui ploren... seran consolats. BON DIA

Rosari virtual - dilluns, misteris de goig

Primer misteri: l’Anunciació de l’àngel a Maria

• Propòsit: Déu parla quan un està atent i pregant. Així va ser a Maria. Intentaré estar atent al que Déu em vol dir.
• Intenció: Preguem perquè tots entenguem què ens vol dir Déu amb aquesta pandèmia.

Segon misteri de goig: Maria visita la seva cosina Elisabeth.

• Propòsit: Maria no pensa en si mateixa. Pensa com pot ajudar la seva cosina. Pensaré jo què puc fe avui pels meus.
• Intenció: Perquè les persones malaltes no es trobin soles en el seu dolor. Que Maria els acompanyi. I que tinguin algú que “faci de Maria”.

Tercer misteri de goig: el naixement de Jesús a la cova de Bethlem.

• Propòsit: Quanta estona es passaria Maria contemplant Jesús! No podria avui passar-me jo alguna estona contemplant-lo i agraint-li que s’hagi fet un de nosaltres?
• Intenció: Preguem per tots aquells que han de decidir sobre les mesures millors per atacar la pandèmia.

Quart misteri de goig: Maria presenta Jesús al temple de Jerusalem.

• Propòsit: Maria sap que el seu fill l’ha rebut de Déu, i a Ell el presenta. Avui agrairé tot el que he rebut de Déu (que és tot el que tinc).
• Intenció: Per tots els metges, infermeres i personal sanitari. Que Déu els protegeixi del virus

Cinquè misteri de goig: La pèrdua i trobada de Jesús al temple de Jerusalem.

• Propòsit: Maria i Josep el van perdre sense culpa. Jo el perdo pel pecat. Faré el propòsit de no fer mai cap més pecat.
• Intenció: Perquè tots els pecadors (tots nosaltres) sàpiguen buscar Jesús, quan l’han perdut pel pecat. No podria jo preparar aquests dies una bona confessió?

Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

2.- Feliços els humils, perquè posseiran la terra

Les Benaurances

Ens parla Mossèn Joan Ramon

AMICS I AMIGUES. BON DIA. 

La benaurança d’avui diu: Benaurats els humils perquè posseiran la terra. Recordem que “benaurats” vol dir que estan en el camí de la felicitat. Qui són aquests humils? Diuen que la humilitat és la veritat. Humils són aquells –tant de bo ho fóssim nosaltres- que s’adonen, i accepten, que no son res de l’altre món, que les coses no sempre les fan prou bé, que, si tenen alguna qualitat és perquè l’han rebuda de Déu. S’adonen –i accepten- que tenen defectes, però s’esforcen per corregir-los; i per això accepten de bon grat les correccions que reben, sigui dels pares o dels companys, o de l’esposa o l’espòs. L’humil, si ha fet alguna cosa bé, no ho va escampant.

I què diu Jesús dels humils? Diu “Benaurats, perquè posseiran la terra”.L’humil no vol fer nosa a ningú. Els germans s’hi troben bé al seu costat. No s’ofèn per res. Accepta qualsevol tasca, la més senzilla, (tampoc no refusa la més gran, quan Déu li demana. És el cas de Maria). No té cap gana de figurar. No discuteix: accepta el que li toca o el que li donen. Això sí: no té por de parlar, quan cal defensar la veritat. Si una cosa no l’ha fet prou bé, demana senzillament perdó. No se sent mai ofès dels altres. Dóna de si el que pot. No exigeix res per a ell mateix; i això li dóna llibertat per a recordar les exigències de la justícia a qui calgui.

Podria ser que, a la vista de la gent, un home així no té futur. Jesús, en canvi, ens ha dit que els humils posseiran la terra. Realment els qui viuen al costat de l’humil, s’hi troben molt bé, saben que poden comptar amb ell per tot el que sigui bo, correcte, encara que costi. Aquest humil es guanya l’amistat de tots, de tots els qui busquen la veritat. No és enemic de ningú... encara que potser alguns ho siguin d’ell. Això sí, no pacta mai amb el mal. L’humil és agosarat, valent. Jesús estimava tothom, per això deia la veritat a tots, també als fariseus que volien matar-lo; en canvi ell els volia salvar.

Pensem en Jesús quan era petit. Seria amic de tots, disposat a perdre, però ajudant a tots, sense fer-se veure, atent al bé que pogués fer; això sí, mai pactava amb el mal. Quants dels seus companys parlarien a casa seva de Jesús als seus pares, com d’un bon amic! No és això posseir la terra? I... qui li havia ensenyat a Jesús a ser així? Va ser Maria, la mare. Com ajudaria Maria a Jesús a estimar els amics, a perdonar els amics, a excusar-los. I és que Maria era igual: estimava tothom, excusava i comprenia. Maria, sense fer-se veure, atreia la mirada de tots. Ningú podia parlar malament de Maria, sempre humil i al servei de tots. Lògicament l’Evangeli no ho diu. Però... quantes mares de Natzaret, en parlar a les seves filles, els posarien l’exemple d’aquella noieta, Maria, humil, , treballadora, alegre, fidel... Sense adonar-se’n, ella posseïa la terra de Natzaret. Jesús va tenir temps -30 anys- per comprovar-ho. Pensaria en ella quan deia: Feliços els humils, perquè posseiran la terra.

Estem davant unes pintures de l’absis de l’església del Carme. És l’escena de l’Anunciació. La senzillesa i humilitat de Maria ha atret la mirada de Déu i l’ha escollit per Mare. I ella respon: “Sóc l’esclava del Senyor” i accepta. És que els humils són al mateix temps... agosarats.