Catequesi El Carme

dissabte, 30 de maig del 2020

Aquesta fortalesa de que parlem no té res a veure amb la força física, que en el nostre temps molts exalten, arribant fins i tot a aprovar les manifestacions extremes de la violència. A l’inrevés, és la força que ens cal quan cada dia experimentem la pròpia debilitat, especialment en el camp espiritual i moral, cedint als impulsos de les passions internes i a les pressions que sobre nosaltres exerceix l'ambient que ens envolta.

Davant de moltes situacions, ens costa de manifestar-nos cristians, tenim por, som dèbils. El do de l’Esperit Sant, que em diem fortalesa, ens ajuda a tot: ens ajuda a ser coherents amb els nostres principis cristians, sense por del que puguin dir els altres; ens ajuda a ser valents davant d’incomprensions i hostilitats; ens ajuda a suportar ofenses injustes.

Amb aquest do de l’Esperit Sant, la fortalesa, molts germans i germanes no van dubtar a donar la seva pròpia vida per ser fidels a el Senyor i al seu evangeli. Tampoc avui no falten cristians que en tants llocs del món segueixen celebrant i donant testimoni de la seva fe, amb profunda convicció i serenitat, i resisteixen molts d’ells fins al martiri.

A sant Pau li va tocar patir –ell ho compta- moltes persecucions, bastonades, injúries. Però, ell mateix, ple de fortalesa de l’Esperit Sant, s’atreveix a dir: “Accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort”. (2 Cor 12, 10) També necessitem aquest do de fortalesa, com el va necessitar Jesús a ‘Hort de Getsemaní” davant els patiments terribles que preveia, quan experimentem la feblesa davant les malalties nostres o dels familiars.

Tots nosaltres coneixem gent que viuen situacions difícils, homes i dones, no sabem els noms, però que honoren al nostre poble i l'Església, perquè són forts, forts en portar endavant la seva família, el seu treball, la seva fe. I aquests germans i germanes són sants, sants amagats enmig nostre, que amb el do de la fortalesa tiren endavant el seu deure de persones, de pares, mares, de ciutadans.

I ens podem fer la pregunta: Si ells poden fer-ho, per què jo no? Demanem-li al Senyor que ens doni el do de la fortalesa. La fortalesa ha de constituir el quadre de fons del nostre ser cristià, en la nostra vida ordinària quotidiana. Tots els dies de la nostra vida quotidiana hem de ser forts, necessitem aquesta fortalesa per tirar endavant la nostra vida, la nostra família i la nostra fe.

L’apòstol Pau, va dir una frase que ens farà bé escoltar: "Jo ho puc tot en Aquell que em dóna la força". Quan estem en la vida ordinària i vénen les dificultats recordem-nos d'això: "ho puc tot en Aquell que em dóna la força".

BON DIA

Estem contemplant la figura de Santa Llúcia, verge i màrtir. Ella, com tots els màrtirs, amb el do de fortalesa, no va dubtar en acceptar el martiri, abans de ser infidel a Crist. L’autor de l’escultura és Ramon Aguiló, 1946

divendres, 29 de maig del 2020

Rosari virtual - dissabte, misteris de goig

Primer misteri: l’Anunciació de l’àngel a Maria

Propòsit: El “Sí” de Maria ens va obrir les portes de la salvació. Jo vull dir “Sí” a Déu en tot el que em demana.
Intenció: Preguem avui per tots els homes i dones que estan entregats a Déu i al servei dels germans.

Segon misteri de goig: Maria visita la seva cosina Elisabeth.

Propòsit: Maria sempre al servei dels altres. Jo també vull ser així. Pensaré com, avui, ho puc demostrar.
Intenció: Preguem avui pel Sant Pare Francesc i el nostre bisbe Salvador.

Tercer misteri de goig: el naixement de Jesús a la cova de Bethlem.

Propòsit: Com Maria i Josep, avui acceptaré qualsevol dificultat que em vingui, sense queixar-me.
Intenció: Per tots els nens que neixen sense perspectives de futur. Perquè Déu els empari sempre.

Quart misteri de goig: Maria presenta Jesús al temple de Jerusalem.

Propòsit: Intentaré que Jesús sigui el centre de la meva família.
Intenció: Per tots els mossens, perquè visquin amb profunditat la seva entrega total a l’Església i als fidels.

Cinquè misteri de goig: La pèrdua i trobada de Jesús al temple de Jerusalem

Propòsit: Si he perdut Jesús pels meus pecats, intentaré buscar el moment oportú que confessar-los.
Intenció: Per tots els cristians. Que les dificultats d’aquesta pandèmia, ens ajudi a ser més comprensius amb tots els qui pateixen.

Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

Mes de Maria - Dia 29

Mes de Maria

Ens parla Mossèn Jaume

Rosari virtual - divendres, misteris de dolor

Primer misteri: Agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní

Propòsit: Cada persona que pateix és una imatge de Jesús. Avui intentaré trucar a alguna d’aquestes persones.
Intenció: Per totes les persones que pateixen pe aquesta pandèmia. Perquè Déu els aporti consol en les seves penes.

Segon misteri de dolor: Jesús és assotat.

Propòsit: Cada crítica que faig o penso d’altres és un assot a Jesús. Procuraré no criticar ni pensar malament de ningú.
Intenció: Perquè en el nostre món hi hagi més bondat.

Tercer misteri de dolor: Jesús és coronat d’espines.

Propòsit: Avui procuraré que tots els de la vora estiguin ben servits per mi i ben contents
Intenció: Per tots els sanitaris que, amb perill de contagi, serveixen els malalts.

Quart misteri de dolor: Jesús carrega –de bon grat- amb la creu, camí del Calvari.

Propòsit: Avui demanaré a Jesús que m’ajudi a portar la creu que em toqui portar
Intenció: Per totes les persones que han de seguir treballant pel bé dels ciutadans (sector alimentari, transport, policies…)

Cinquè misteri de dolor: La mort de Jesús a la creu.

Propòsit: Avui faré la meva ofrena a Déu: Senyor, estic disposat a tot. Quan tu vulguis. Com tu vulguis.
Intenció: Avui és la festa de Sant Pau VI, Papa, que va morir l’any 1978. Encomanem-li l’Església que tant va estimar.

Amics i amigues. La mort de Jesús a la creu (mort voluntària) ha estat la nostra salvació. Mai donarem prou gràcies a Déu. Acceptant les nostres dificultats… estem també nosaltres redimint el nostre món.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

4.- Do de Consell

Dons de l'Esperit Sant

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Amics i amigues. BON DIA.

Seguim avançant en l’explicació dels dons de l’Esperit Sant. Ens toca avui el do que en diem de CONSELL.

Tots sabem l’important que és en els moments més delicats, poder comptar amb el consell de les persones sàvies que ens volen molt. Doncs bé, a través del do de consell, és Déu mateix amb el seu Esperit que il·lumina el nostre cor, de manera que puguem entendre com hem de parlar, de comportar-nos i el camí que hem de seguir. És un do de l’Esperit Sant.

Si nosaltres rebem aquest Esperit –la Gràcia és l’Esperit de Déu en nosaltres-, si estem atents a les seves inspiracions, l'Esperit Sant comença de seguida a fer-nos sensible la seva veu, a orientar els nostres pensaments, els nostres sentiments i les nostres intencions, d'acord amb el cor de Déu. I ens porta sempre a posar la nostra mirada interior en Jesús com el model de la nostra forma d'actuar i relacionar-se amb Déu Pare i amb els germans.

Amb el do de Consell, l'Esperit Sant ens dóna capacitat de prendre decisions concretes respecte a la pròpia vocació, a l’educació dels fills (quant necessiten les mares aquest do de consell) i en molts moments delicats de la nostra vida i de la relació amb els altres...

La condició essencial per tenir aquest do és l'oració. Resar les oracions que sabem des de petits, però també resar amb les nostres paraules: Ajudeu-me, Senyor, què he de fer ara? Amb la pregària fem espai perquè l'Esperit vingui i ens ajudi en aquest moment i ens aconselli sobre el que hem de fer.

En la intimitat amb Déu poc a poc deixem de banda la nostra lògica personal, i aprenem a demanar-li al Senyor 'Quin és el teu desig? És una bona pregària. I així madura en nosaltres una sintonia profunda, gairebé natural amb l'Esperit i experimentem la veritat d’aquelles paraules de Jesús: “Quan us portin als tribunals, no us preocupeu del que haureu de dir: en aquell moment digueu allò que us sigui inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó l'Esperit Sant. (Mc 13,11)

Això que deia Jesús als apòstols, també ens ho diu a nosaltres: Deixeu espai a l’Esperit Sant, pregueu-li, confieu-vos a ell, escolteu-lo. És el millor Conseller.

Demanem, doncs, aquest do de Consell per a nosaltres, i, d’una manera particular, pels Pastors de l’Església, el Sant Pare, els Bisbes, que tant sovint han de prendre decisions importants en la vida de l’Església. I també pels mossens que, més a prop nostre, tenen la missió d’orientar-nos i estimular-nos en la vida espiritual. BON DIA.

Avui estem contemplant la pintura central de l’absis de la parròquia del Carme. El pintor, Víctor Pallarès, ha posat a la dreta uns quants apòstols en el moment que l’Esperit Sant davallà sobre d’ells en forma de llengües de foc.

dijous, 28 de maig del 2020

Rosari virtual - dijous, misteris de llum

Primer misteri: El Baptisme de Jesús en el Jordà.

Propòsit: L’Esperit Sant va davallà sobre Jesús. També sobre mi en el Baptisme. Sóc Temple de l’Esperit Sant. Miraré de embrutar aquest temple, que és la meva ànima.
Intenció: Perquè tots siguem cada dia més fidels al que l’Esperit Sant ens demana.

Segon misteri de llum: Jesús en les noces de Canà.

Propòsit: Maria tenia confiança absoluta en Jesús. Li pregaré a Maria que m’infongui aquesta confiança.
Intenció: Perquè tota l’Església se senti animada per l’Esperit Sant i li sigui fidel.

Tercer misteri de llum: anunci del Regne i crida a la conversió.

Propòsit: Jesús, a mi, avui, en crida a la conversió. Pensaré en què, especialment m’he de convertir.
Intenció: Perquè tota l’Església, convertint-se contínuament, sigui llum per al nostre món.

Quart misteri de llum: La transfiguració del Senyor a la muntanya del Tabor.

Propòsit: La consigna del Pare és que escoltem Jesús. Què em damana avui Jesús a mi.
Intenció: Perquè el món, poc a poc, s’adoni de que Jesús és l’Únic Salvador, a qui hem d’escoltar.

Cinquè misteri de llum: La institució de l’Eucaristia.

Propòsit: Pensaré avui: Sóc fidel en rebre l’Eucaristia? La rebo tot sovint? La rebo amb l’anima neta?
Intenció: Avui és la Festa de la Catedral de Lleida. Preguem perquè la nostra diòcesi de Lleida, sigui una llar agradable per a tots els cristians que hi pertanyem.

3.- Do de Ciència

Dons de l'Esperit Sant

Ens parla Mossèn Joan Ramon

Amics i amigues. BON DIA.

Seguim amb els dons de l’Esperit Sant. Avui ens toca el do que en diem: CIÈNCIA. És el do que ens fa comprendre a través de les coses la bellesa del Creador i que el valor veritable de les mateixes és la relació amb el seu Creador. L’home d’avui, precisament pel desenvolupament de les ciències, té la temptació d’interpretar el món d’una manera “naturalista”: davant la multiforme riquesa, varietat i bellesa de les coses, corre el risc d’absolutitzar-les, quasi de divinitzar-les: el diner, el plaer, el poder. Són els ídols, davant els quals molts s’agenollen.

Per a que el cristià resisteixi a aquesta temptació tan subtil i les conseqüències a les que pot portar, l’Esperit Sant ve en ajuda nostra amb aquest do de la Ciència. Aquest do ens ajuda a valorar les coses en la seva dependència essencial del Creador. Gràcies a aquest do, l’home estima molt les criatures, però no hi posa en elles l’objectiu de la seva vida. Veu en les coses manifestacions de la veritat, la bellesa i l’amor infinit que és Déu. I, per tant, se sent impulsat a la lloança, a la pregària. El Salm 18 exclama: “El cel proclama la glòria de Déu, i el firmament pregona l’obra de les seves mans”. Veu la bellesa de les coses i les estima i se n’alegra. I les utilitza per a la seva realització personal i per a bé dels germans.

Al mateix temps, l’home, il·luminat per aquest do de ciència, s’adona de la infinita distància que hi ha de les coses al Creador, de l’engany a que poden portar quan, pel pecat, en fem, de les coses, un mal ús, o les utilitzem exclusivament per a nosaltres, som si fóssim “propietaris exclusius” de la creació. No. La creació és per al bé de tots; i cal preservar-la de la destrucció i de la possessió al servei d’uns quants. Per altra banda, el do de ciència ens empeny a posar tota la confiança en Déu, l’únic que pot assaciar plenament la set d’infinita que tots portem dintre.

Aquesta ha estat l’experiència dels sants. I d’una forma singular va estar l’experiència viscuda per Maria, que, amb l’exemple del seu itinerari personal de fe, ens ensenya a caminar, “perquè en mig de les coses inestables d’aquest món, els nostres cors estiguin ferms en l’autèntica alegria”.

Amics i amigues. Recordem aquella expressió constant, quan el llibre del Gènesi, després de cada dia de la creació, deia “I Déu va veure que tot era bo”. Així ho cantava també Sant Francesc d’Assís, davant la meravella de la creació. És el do de ciència. Aquest do ens fa entendre que no som amos –ni molt menys amos exclusius- per fer-ne el que vulguem de les coses. No. Déu les ha fetes per a tothom. L’altre perill –ho dèiem abans- és posar el cor en les coses. És el do de ciència, un do de l’Esperit Sant, que ens allibera d’aquests perills. A través de les coses –que Déu ha creat per a tots- podem lloar Déu, al temps que el nostre cor el posem només en Ell. BON DIA

L’Esperit Sant, avui, el veiem, també, com sempre, en forma de colom, davallant sobre els apòstols i Maria Santíssima el dia de la Pentecosta. La pintura és obra de Carme Benet, l’any 2006.