dilluns, 27 d’abril del 2020

CateQuizis 27.- Sant Pere, el més llest de la seva classe?





Mare de Déu de Montserrat


Vestir el despullat


Vestir el despullat

Amics i amigues, BON DIA

Continuant amb les obres de misericòrdia, trobem aquesta: Vestir el despullat. Ens pot sorprendre aquesta manera d’expressar-se. Avui no trobem mai ningú que vaig despullat pel carrer. Abans no era tan infreqüent. I avui, en altres països, tampoc és infreqüent. Avui, podríem expressar més adequadament aquesta obra de misericòrdia, dient: Donar roba al qui no en té.

Diguem que hi ha gent, és a dir, persones, que no poden vestir com cal, mares que no poden comprar robeta per als nens petits, que no en tenen per canviar-se, o per rentar-la com cal. Mil mancances trobaríem en aquests aspectes.

Gràcies a Déu, entre tots vosaltres que ens escolteu, hi ha una gran sensibilitat en aquest aspecte de la roba. No ho feu de llançar la roba que està en bon estat, però no utilitzeu vosaltres o els vostres fills que s’han fet ja grandets. El que feu molts de vosaltres és portar-la a la parròquia o a Càritas, de manera que pugui servir per altres persones que no en tenen.

Per això, hi ha moltes parròquies que tenen establert una mena de rober per classificar aquest articles, i posar-los a disposició d’aquells que els necessiten. Des d’aquí, agraïm de tot cor a les persones que feu aquest servei i a les persones que oferiu roba. És més, -i ara parlo de la parròquia del Carme- si algú de vosaltres vol formar part del grup parroquial que fa aquest servei, digueu-ho i sereu ben rebuts.

Deixeu-me dir encara una altra cosa. Aquí a la parròquia del Carme, des de fa ja més de 70 anys, hi ha un grup de senyores, que en diem Rober parroquial, que es reuneixen setmanalment i confeccionen roba, especialment litúrgica. I no solament per a la parròquia, sinó que, en moltes ocasions, l’han pogut enviar a altres nacions més pobres per a les seves esglésies. Des d’aquí volem agrair aquesta tan desinteressada i preciosa.

Com també agraïm el servei de repartiment de roba, que, a l’empar de JERICÓ, estan realitzant altres persones al carrer General Britos, de Lleida.
Com veieu, aquesta dita de Jesús “Quan estava despullat, en vau vestir”, ha donat ocasió, des de fa segles i arreu del món, al naixement d’iniciatives generoses, de persones i institucions que han volgut sortir al pas d’aquesta necessitat humana que pateix molta gent.

És cert que hi ha molts necessitats. Però també, gràcies a Déu, hi ha molta gent sensibilitzada, disposada sempre a ajudar. I això és un do de Déu. En nom de Jesús, i en nom de l’Església, deixeu que us digui. MOLTES GRÀCIES.

BON DIA

Avui és la Mare de Déu de Montserrat. Hem estant contemplant una pintura de Víctor Pallarés, realitzada al 1997. És un dels 4 plafons situats a banda i banda de la imatge de la Mare de Déu del Carme, que presideix l’absis de la parròquia.

Rosari virtual - dilluns, Mare de Déu de Montserrat, misteris de goig.

Primer misteri de goig: l’Anunciació de l’àngel a Maria.
  • Propòsit: Maria escolta, pregunta, accepta. Fem-ho així nosaltres. Escoltem Déu, fem-li preguntes, si cal, i ... acceptem sempre, com Maria.
  • Intenció: Avui, Mare de Déu de Montserrat, preguem sobretot pel poble català i per aquells que hi tenen autoritat.
Segon misteri de goig: Maria visita la seva cosina Elisabeth.
  • Propòsit: L’alegria de Maria està en servir. Procurem fer del servei constant als altres a font de la nostra alegria.
  • Intenció: Preguem també avui pels Bisbes i els mossens de Catalunya. Que ens ajudin a apropar-nos a Déu. 
Tercer misteri de goig: el naixement de Jesús a la cova de Betlem.
  • Propòsit: Procuraré millorar la meva actitud dintre de casa: afecte, servei, delicadesa... amb tots i cadascun dels membres.
  • Intenció: Preguem avui per les mares de família. Que se sentin recolzades en la seva missió per l’Estat, per l’Església, per tothom.        
Quart misteri de goig: Maria presenta Jesús al temple de Jerusalem.
  • Propòsit: Pensaré avui en els membres de la meva família, que necessiten més de la meva pregària.
  • Intenció: Preguem avui pels esposos. Que s’assemblin a Josep i Maria, en el seu tracte respectuós, atent, delicat.         
Cinquè misteri de goig: La pèrdua i trobada de Jesús al temple de Jerusalem
  • Propòsit: Pensaré avui en quin aspecte podria ser més acurat/da  amb els membres de la meva família.
  • Intenció: Preguem avui per tots els nens i joves. Que creixin, com ho feia Jesús, en saviesa, en bondat, generositat, esperit de treball, i en amor a Déu i als pares.   
Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

Una festa de la "Moreneta" també confinada

Primer van ser les tradicionals processons i demés actes tradicionals de la Setmana Santa, que com el “Dia de la Mona” van caure del calendari. Després ha caigut la diada del Patró de Catalunya Sant Jordi, amb la seva tradicional litúrgia de la rosa i el costum de celebrar alhora la festa del llibre, que ens oferia tots els anys imatges de carrers i places atapeïdes de gent amb un ambient de festa grossa de la cultura catalana.

Avui 27 d’abril, li ha tocat el torn en aquesta obligada descabalada del calendari festiu de casa nostra, a la festa de la Patrona la Mare de Déu de Montserrat, que cau també del calendari festiu català i singularment del  lleidatà. Cal dir que a banda del Monestir de Montserrat, és a la ciutat de Lleida, on la festa se celebra amb un conservat arrelament i innegable popularitat.
De viure en plena normalitat i sense el confinament al que ens ha obligat la pandèmia de la Covid 19, aquest matí a les 9 en punt la Catedral de Lleida hagués obert les seves portes per a no tancar-les fins passades les 9 de la nit, per tal de rebre la visita de milers de lleidatans –uns 5.000 l’any passat- que tots els anys acudeixen per retre l’acostumat homenatge a “la Moreneta” en el seu cambril. S’hagués celebrat la primera Missa a l’altar de la Patrona, organitzada per la Confraria amb la benedicció de les branques de boix que és costum de distribuir entre els fidels que acudeixen a la Catedral en aquest dia i al baixar del cambril se’ls hagués lliurat també el punt de llibre de record, que alguns fins i tot col·leccionen.

Enguany amics, no hi haurà Missa primera, ni boix, ni punts de llibre. Ni tampoc aquelles fileres de nens i nenes d’algunes escoles de la ciutat que acudien entusiasmats i xirois durant el matí a fer la tradicional ofrena de flors. Tampoc podrem veure la llarga filera de fidels i devots fent cua per accedir al cambril i dipositar als peus de la Verge Bruna desenes de ciris i rams de flors, en un improvisat i acolorit jardí primaveral.

No es farà tampoc la visita Espiritual del bisbe Josep Torres i Bages: “Rosa de caritat, foc que sense consumir escalfa, traieu de Catalunya l’esperit de discòrdia i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans”. Ni el bisbe Salvador podrà presidir al vespre la Concelebració Eucarística que clourà la festa, ni es podrà cantar com a colofó el cant del popular Virolai als peus de la seva imatge, composat per Mn. Cinto Verdaguer i música del sempre oblidat Josep Rodoreda: “Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel”.

Però tot això no és fruit d’un dia, ni s’improvisa. Mantenir viva la flama de la devoció dels lleidatans a “la Moreneta”, ha estat conseqüència del treball i de l’esforç que al llarg de la seva història ha dut a terme la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, la més important i activa de totes les que hi ha arreu de Catalunya. La “degana de les confraries”, en paraules de l’abat Josep M. Soler.

La Confraria va sorgir fa 139 anys com a fruit del desvetllament cultural i espiritual de la Renaixença Catalana, de l’empenta de la Joventut Catòlica de Lleida i de l’entusiasme de lleidatans vinculats a la Renaixença, com el metge i poeta Lluís Roca i Mn. Josep Escolà, promotors de l’Acadèmia Mariana. Va ser fundada el 22 d’agost de 1881, any de la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya i tingué com a seu inicial la capella del Seminari, si bé el 12 d’octubre del mateix any el bisbe Josep Costa, a fi i efecte de que la Confraria i el culte a la Moreneta esdevingués més popular, signà el document de la seva agregació a l’Oratori de la Verge dels Dolors, on va romandre fins la Guerra Civil. Passat l’enfrontament bèl·lic, el gener de 1946 -fa 74 anys- es restaurà la Confraria amb seu a l’església de Sant Llorenç, que aleshores feia les funcions de Catedral provisional. Tres mesos després, el 27 d’abril del mateix any festa de la Patrona, va ser beneïda la nova imatge de “la Moreneta”, una extraordinària talla de l’escultor Josep Maria Camps i Arnau. Finalment, el 28 de setembre de 1955 la imatge seria traslladada en solemne processó al seu nou altar i cambril, de la ja restaurada Catedral Nova.  

Des d’aquella fita i durant aquets darrers 65 anys, mai per cap motiu s’havia deixat de celebrar la seva festa a la Catedral. Enguany no serà pas així, degut a les circumstàncies de l’Estat d’Alarma que estem vivint i patint a causa de la pandèmia del Coronavirus. Certament que per la Confraria i pels lleidatans la d’avui serà una festa de “la Moreneta” distinta, viscuda amb certa tristor, resignació i melangia, impensable tot plegat fa poques setmanes en que fins i tot la Junta ja tenia perfilat el programa del tridu, de la festa i també de la LXXIII Romeria a Montserrat d’enguany. Serà la d’avui una festa de “la Moreneta” també confinada com tantes altres i sense el caliu de la gent. És per això mateix que cal viure-la interiorment en el caliu del cor, tot recordant aquella dita que diu:  Sense caliu, l’esperit nou viu.

Jordi Curcó
Confraria Montserat





diumenge, 26 d’abril del 2020

Donar posada al pelegrí

                                                               Ens parla Mossèn Joan Ramon

Donar posada al pelegrí

Amics i amigues, BON DIA

“Donar posada al pelegrí” és l’expressió d’una altra obra de misericòrdia. Potser avui, expressaríem el mateix, per entendre’ns millor: dient: “oferir una llar al qui viu al carrer”.
No cal anar lluny... als nostres pobles, i, sobre tot, a la nostra ciutat. No cal que ens ho expliquin. Ho veiem tots els dies: gent al carrer, que no tenen on passar la nit. On la passen, doncs? Depenent del temps que faci, damunt un banc del passeig, en els caixers de les entitats bancàries, en altres indrets que no ens podem ni imaginar.

“Viure al carrer... passar la nit al carrer”. Així viuen –millor dit: malviuen- molta gent, molts germans nostres... o no ho són?

Ens podríem fer –i ens la fem de vegades- la pregunta: Com han arribat a aquesta situació d’haver de viure al carrer? Son ells, o qui és que té la culpa? Les respostes serien múltiples... però ells continuen malvivint al carrer.

Se’ns demana a nosaltres saber la resposta? O aportar solucions.

A través de la història –el problema hi ha estat sempre- han sorgit moltes persones que, amb generositat, amb enginy, amb diners, han dedicant tot el seu temps, a aquests “pobres” del carrer. I així han sorgit institucions, congregacions religioses, entitats civils, públiques i privades. Sants i santes, coneguts i altres no coneguts, han fet d’aquesta tasca, durant centenars d’anys, la seva ocupació i vocació. En cada persona que viu al carrer, hi han reconegut el mateix Jesús... i li han buscat un sostre, un llit.

Podríem parlar de persones i institucions, que,  aquí, a Lleida mateix, ho han fet i ho fan, de buscar sostre per la gent del carrer. Sense voler deixar-me’n cap, permeteu-me breument parlar-vos d’una persona que tots heu conegut i estimat: Mn. Joan.

Quan ell, amb alguns laics, va fundar JERICÓ, volia que tothom, especialment els pobres del carrer, pogués tenir un “plat”, un “llit”, i un acompanyament. El guiava Jesús, en la paràbola del Bon Samarità, que va recollir aquell ferit del carrer, el va portar a la posada i va pagar-ne totes les despeses.

No ens és fàcil als particulars solucionar els problemes –reals o ficticis- d’aquests pobres del carrer. Potser el que se’ns demana és que, en la mesura de les nostres possibilitats, ajudem i col·laborem amb les institucions, civils o eclesials, que se n’ocupen. És una obra de misericòrdia, diguem-ho això: donar sostre al qui no en té. I... ho estem fent amb Jesús... que, en el seu dia ens dirà: “Veniu, beneïts del meu Pare... perquè em veu ajudar”.

Hem estat contemplant aquesta escena, pintada a l’absis de la parròquia del Carme, per Víctor Pallarés, l’any 1997. Representa al trobada de Maria i Elisabeth. Maria apropa joiosa la mà al ventre gràvid de la seva anciana cosina. Elisabeth queda admirada del que “ha passat” en Maria, la seva jove cosina.

Diumenge III de Pasqua

Buenos días, CoronaVida

Hay gente que secuestra niños. Los encierran donde nadie sabe, y envían una carta cruel a los papás: entreguen cien millones de euros y les devolvemos el niño. Y los papás buscan el dinero, porque aman a su hijo. Darían por él todo el oro del mundo.

Para Dios, tu y yo, y todos, valemos mucho más. Estábamos secuestrados por el pecado. Dios ha conseguido nuestra libertad, pero ha pagado muy caro. Escucha como lo dice san Pedro: piensa que has sido rescatado de la vida egoísta de pecado no con oro o plata, sino con una sangre preciosa, la de Jesucristo, muerto en la cruz por ti. Señor, ¿tanto me amas? Es maravilloso,. Gracias, porque me amas tanto.


Pensaments que eleven el cor