dimarts, 28 d’abril del 2020
dilluns, 27 d’abril del 2020
Vestir el despullat
Vestir
el despullat
Amics i amigues, BON DIA
Continuant amb les obres de misericòrdia, trobem aquesta:
Vestir el despullat. Ens pot
sorprendre aquesta manera d’expressar-se. Avui no trobem mai ningú que vaig
despullat pel carrer. Abans no era tan infreqüent. I avui, en altres països,
tampoc és infreqüent. Avui, podríem expressar més adequadament aquesta obra de
misericòrdia, dient: Donar roba al qui
no en té.
Diguem que hi ha gent, és a dir, persones, que no poden
vestir com cal, mares que no poden comprar robeta per als nens petits, que no
en tenen per canviar-se, o per rentar-la com cal. Mil mancances trobaríem en
aquests aspectes.
Gràcies a Déu, entre tots vosaltres que ens escolteu, hi
ha una gran sensibilitat en aquest aspecte de la roba. No ho feu de llançar la
roba que està en bon estat, però no utilitzeu vosaltres o els vostres fills que
s’han fet ja grandets. El que feu molts de vosaltres és portar-la a la
parròquia o a Càritas, de manera que pugui servir per altres persones que no en
tenen.
Per això, hi ha moltes parròquies que tenen establert una
mena de rober per classificar aquest articles, i posar-los a disposició d’aquells
que els necessiten. Des d’aquí, agraïm de tot cor a les persones que feu aquest
servei i a les persones que oferiu roba. És més, -i ara parlo de la parròquia
del Carme- si algú de vosaltres vol formar part del grup parroquial que fa
aquest servei, digueu-ho i sereu ben rebuts.
Deixeu-me dir encara una altra cosa. Aquí a la parròquia
del Carme, des de fa ja més de 70 anys, hi ha un grup de senyores, que en diem
Rober parroquial, que es reuneixen setmanalment i confeccionen roba,
especialment litúrgica. I no solament per a la parròquia, sinó que, en moltes
ocasions, l’han pogut enviar a altres nacions més pobres per a les seves
esglésies. Des d’aquí volem agrair aquesta tan desinteressada i preciosa.
Com també agraïm el servei de repartiment de roba, que, a
l’empar de JERICÓ, estan realitzant altres persones al carrer General Britos,
de Lleida.
Com veieu, aquesta dita de Jesús “Quan estava despullat, en vau vestir”, ha donat ocasió, des de fa
segles i arreu del món, al naixement d’iniciatives generoses, de persones i
institucions que han volgut sortir al pas d’aquesta necessitat humana que
pateix molta gent.
És cert que hi ha molts necessitats. Però també, gràcies
a Déu, hi ha molta gent sensibilitzada, disposada sempre a ajudar. I això és un
do de Déu. En nom de Jesús, i en nom de l’Església, deixeu que us digui. MOLTES
GRÀCIES.
BON DIA
Avui és la Mare de Déu de Montserrat. Hem estant
contemplant una pintura de Víctor Pallarés, realitzada al 1997. És un dels 4
plafons situats a banda i banda de la imatge de la Mare de Déu del Carme, que
presideix l’absis de la parròquia.
Rosari virtual - dilluns, Mare de Déu de Montserrat, misteris de goig.
Primer misteri de goig: l’Anunciació de l’àngel a Maria.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Maria escolta, pregunta, accepta. Fem-ho així nosaltres. Escoltem Déu, fem-li preguntes, si cal, i ... acceptem sempre, com Maria.
- Intenció: Avui, Mare de Déu de Montserrat, preguem sobretot pel poble català i per aquells que hi tenen autoritat.
- Propòsit: L’alegria de Maria està en servir. Procurem fer del servei constant als altres a font de la nostra alegria.
- Intenció: Preguem també avui pels Bisbes i els mossens de Catalunya. Que ens ajudin a apropar-nos a Déu.
- Propòsit: Procuraré millorar la meva actitud dintre de casa: afecte, servei, delicadesa... amb tots i cadascun dels membres.
- Intenció: Preguem avui per les mares de família. Que se sentin recolzades en la seva missió per l’Estat, per l’Església, per tothom.
- Propòsit: Pensaré avui en els membres de la meva família, que necessiten més de la meva pregària.
- Intenció: Preguem avui pels esposos. Que s’assemblin a Josep i Maria, en el seu tracte respectuós, atent, delicat.
- Propòsit: Pensaré avui en quin aspecte podria ser més acurat/da amb els membres de la meva família.
- Intenció: Preguem avui per tots els nens i joves. Que creixin, com ho feia Jesús, en saviesa, en bondat, generositat, esperit de treball, i en amor a Déu i als pares.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Una festa de la "Moreneta" també confinada
Avui 27 d’abril, li ha tocat el torn en aquesta obligada descabalada del calendari festiu de casa nostra, a la festa de la Patrona la Mare de Déu de Montserrat, que cau també del calendari festiu català i singularment del lleidatà. Cal dir que a banda del Monestir de Montserrat, és a la ciutat de Lleida, on la festa se celebra amb un conservat arrelament i innegable popularitat.
De viure en plena normalitat i sense el confinament al que ens ha obligat la pandèmia de la Covid 19, aquest matí a les 9 en punt la Catedral de Lleida hagués obert les seves portes per a no tancar-les fins passades les 9 de la nit, per tal de rebre la visita de milers de lleidatans –uns 5.000 l’any passat- que tots els anys acudeixen per retre l’acostumat homenatge a “la Moreneta ” en el seu cambril. S’hagués celebrat la primera Missa a l’altar de la Patrona , organitzada per la Confraria amb la benedicció de les branques de boix que és costum de distribuir entre els fidels que acudeixen a la Catedral en aquest dia i al baixar del cambril se’ls hagués lliurat també el punt de llibre de record, que alguns fins i tot col·leccionen.
Enguany amics, no hi haurà Missa primera, ni boix, ni punts de llibre. Ni tampoc aquelles fileres de nens i nenes d’algunes escoles de la ciutat que acudien entusiasmats i xirois durant el matí a fer la tradicional ofrena de flors. Tampoc podrem veure la llarga filera de fidels i devots fent cua per accedir al cambril i dipositar als peus de la Verge Bruna
No es farà tampoc la visita Espiritual del bisbe Josep Torres i Bages: “Rosa de caritat, foc que sense consumir escalfa, traieu de Catalunya l’esperit de discòrdia i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans”. Ni el bisbe Salvador podrà presidir al vespre la Concelebració Eucarística que clourà la festa, ni es podrà cantar com a colofó el cant del popular Virolai als peus de la seva imatge, composat per Mn. Cinto Verdaguer i música del sempre oblidat Josep Rodoreda: “Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel”.
Però tot això no és fruit d’un dia, ni s’improvisa. Mantenir viva la flama de la devoció dels lleidatans a “la Moreneta ”, ha estat conseqüència del treball i de l’esforç que al llarg de la seva història ha dut a terme la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, la més important i activa de totes les que hi ha arreu de Catalunya. La “degana de les confraries”, en paraules de l’abat Josep M. Soler.
Des d’aquella fita i durant aquets darrers 65 anys, mai per cap motiu s’havia deixat de celebrar la seva festa a la Catedral. Enguany no serà pas així, degut a les circumstàncies de l’Estat d’Alarma que estem vivint i patint a causa de la pandèmia del Coronavirus. Certament que per la Confraria i pels lleidatans la d’avui serà una festa de “la Moreneta ” distinta, viscuda amb certa tristor, resignació i melangia, impensable tot plegat fa poques setmanes en que fins i tot la Junta ja tenia perfilat el programa del tridu, de la festa i també de la LXXIII Romeriala Moreneta ” també confinada com tantes altres i sense el caliu de la gent. És per això mateix que cal viure-la interiorment en el caliu del cor, tot recordant aquella dita que diu: Sense caliu, l’esperit nou viu.
Confraria Montserat
diumenge, 26 d’abril del 2020
Donar posada al pelegrí
Donar
posada al pelegrí
Amics i amigues, BON DIA
“Donar posada al pelegrí” és l’expressió d’una altra obra
de misericòrdia. Potser avui, expressaríem el mateix, per entendre’ns millor:
dient: “oferir una llar al qui viu al
carrer”.
No cal anar lluny... als nostres pobles, i, sobre tot, a
la nostra ciutat. No cal que ens ho expliquin. Ho veiem tots els dies: gent al
carrer, que no tenen on passar la nit. On la passen, doncs? Depenent del temps
que faci, damunt un banc del passeig, en els caixers de les entitats bancàries,
en altres indrets que no ens podem ni imaginar.
“Viure al carrer... passar la nit al carrer”. Així viuen
–millor dit: malviuen- molta gent, molts germans nostres... o no ho són?
Ens podríem fer –i ens la fem de vegades- la pregunta:
Com han arribat a aquesta situació d’haver de viure al carrer? Son ells, o qui
és que té la culpa? Les respostes serien múltiples... però ells continuen
malvivint al carrer.
Se’ns demana a nosaltres saber la resposta? O aportar
solucions.
A través de la història –el problema hi ha estat sempre-
han sorgit moltes persones que, amb generositat, amb enginy, amb diners, han
dedicant tot el seu temps, a aquests “pobres” del carrer. I així han sorgit
institucions, congregacions religioses, entitats civils, públiques i privades.
Sants i santes, coneguts i altres no coneguts, han fet d’aquesta tasca, durant
centenars d’anys, la seva ocupació i vocació. En cada persona que viu al
carrer, hi han reconegut el mateix Jesús... i li han buscat un sostre, un llit.
Podríem parlar de persones i institucions, que, aquí, a Lleida mateix, ho han fet i ho fan, de
buscar sostre per la gent del carrer. Sense voler deixar-me’n cap, permeteu-me
breument parlar-vos d’una persona que tots heu conegut i estimat: Mn. Joan.
Quan ell, amb alguns laics, va fundar JERICÓ, volia que
tothom, especialment els pobres del carrer, pogués tenir un “plat”, un “llit”,
i un acompanyament. El guiava Jesús, en la paràbola del Bon Samarità, que va
recollir aquell ferit del carrer, el va portar a la posada i va pagar-ne totes
les despeses.
No ens és fàcil als particulars solucionar els problemes
–reals o ficticis- d’aquests pobres del carrer. Potser el que se’ns demana és
que, en la mesura de les nostres possibilitats, ajudem i col·laborem amb les
institucions, civils o eclesials, que se n’ocupen. És una obra de misericòrdia,
diguem-ho això: donar sostre al qui no en té. I... ho estem fent amb Jesús...
que, en el seu dia ens dirà: “Veniu, beneïts del meu Pare... perquè em veu
ajudar”.
Hem estat contemplant aquesta escena, pintada a l’absis
de la parròquia del Carme, per Víctor Pallarés, l’any 1997. Representa al
trobada de Maria i Elisabeth. Maria apropa joiosa la mà al ventre gràvid de la
seva anciana cosina. Elisabeth queda admirada del que “ha passat” en Maria, la
seva jove cosina.
Diumenge III de Pasqua
Buenos días, CoronaVida
Hay gente que secuestra niños. Los encierran donde nadie sabe, y envían una carta cruel a los papás: entreguen cien millones de euros y les devolvemos el niño. Y los papás buscan el dinero, porque aman a su hijo. Darían por él todo el oro del mundo.
Para Dios, tu y yo, y todos, valemos mucho más. Estábamos secuestrados por el pecado. Dios ha conseguido nuestra libertad, pero ha pagado muy caro. Escucha como lo dice san Pedro: piensa que has sido rescatado de la vida egoísta de pecado no con oro o plata, sino con una sangre preciosa, la de Jesucristo, muerto en la cruz por ti. Señor, ¿tanto me amas? Es maravilloso,. Gracias, porque me amas tanto.
Hay gente que secuestra niños. Los encierran donde nadie sabe, y envían una carta cruel a los papás: entreguen cien millones de euros y les devolvemos el niño. Y los papás buscan el dinero, porque aman a su hijo. Darían por él todo el oro del mundo.
Para Dios, tu y yo, y todos, valemos mucho más. Estábamos secuestrados por el pecado. Dios ha conseguido nuestra libertad, pero ha pagado muy caro. Escucha como lo dice san Pedro: piensa que has sido rescatado de la vida egoísta de pecado no con oro o plata, sino con una sangre preciosa, la de Jesucristo, muerto en la cruz por ti. Señor, ¿tanto me amas? Es maravilloso,. Gracias, porque me amas tanto.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)