Parlàvem ahir d’un dels fruits preciosos que
l’Esperit Sant produeix en nosaltres, cristians, quan deixem que aquest Esperit
habiti en nosaltres. El primer fruit –dèiem- és la caritat, l’amor. No hi ha
res més desitjable, més fecund, més benefactor, m´s transformador... que la
caritat, l’amor.
Doncs, precisament, avui ens toca parlar d’un
altre fruit meravellós de l’Esperit Sant, absolutament relacionat amb l’amor:
és la joia, l’alegria. Qui posseeix l’Esperit estima i se sent estimat. I això
li produeix una alegria immensa: és
la alegria de qui se sent estimat de Déu. A més a més, la seva és una alegria
que s’encomana.
Una alegria que
res ni ningú li podrà prendre. Ni les dificultats, siguin les que siguin, que
es puguin presentar. Santa Teresa deia: ¿Qué se me da a mí de la
vida? Nada te turbe, nada te espante. Quien a Dios tiene nada le falta: sólo
Dios basta.
És el goig que
experimentem, fruit de tenir Déu en les nostres vides. L’alegria de saber-nos
seus i d'estar a prop de Déu. perquè Déu viu en nosaltres, no estem mai sols.
Recordeu la paraula de Jesús: “Jo seré amb vosaltres tots els dies de la vida
fins a la fi del temps”. I així el
cristià, experimenta també les múltiples alegries humanes que el Creador posa
en el nostre camí: l'alegria de l'existència i de la vida; l'alegria de l'amor
honest, l'alegria tranquil·litzadora de la naturalesa i del silenci; l'alegria
de la feina ben feta; del deure complert; l'alegria transparent de la puresa,
del servei, del saber compartir; l'alegria exigent del sacrifici. Fins i tot,
l’alegria del perdó. Ni les nostres mancances i pecats –que tant sovint
experimentem- ens prenen aquesta alegria, perquè sabem que Déu Pare continua
estimant-nos, ens perdona i ens vol al seu costat. Sant Pau deia als seus
cristians: “Estigueu contents. Us ho
repeteixo, estigueu sempre contents”.
Qui posseeix a Déu
no s'inquieta per res, perquè Déu ho és tot per a ell, i tota la resta només
val en relació a Ell. És l’alegria dels sants. Els sants són es qui més feliços
han estat, enmig de qualsevol tribulació. Es diu moltes vegades que “un sant
trist, és un trist sant”. És a dir, és impossible que un que viu en Déu i
l’estima, estigui trist. En una ocasió, a Sant Joan Bosco se li va presentar un
jovenet del col·legi i li va fer aquesta pregunta: “Don Bosco, què he de fer per ser sant?” Don Bosco, un gran
educador, li respongué: “Estiguis sempre
content”. I és lògic. A un pare –i Déu és el millor dels pares- li agrada,
sobretot, que els seus fills visquin contents.
Germans i
germanes. Visquem sempre contents. Fem tots aquesta experiència. Estimem de
cor. I el fruit –fruit de l’Esperit Sant- serà una alegria plena, durable. Que
Déu ens la concedeixi a tots. BON DIA
Avui estem
contemplant el local del Carme, que en diem “Espai Mossèn Joan”. La seva idea
va estar que poguéssim tots experimentar l’alegria de l’amistat sincera,
l’alegria del compartir, l’autèntica alegria cristiana.
