El grup de Catequesi de la Parròquia de la Mare de Déu del Carme presenta un recital virtual de Poesies a Maria el primer diumenge de maig. Es titula Flors a Maria. Podeu veure'l clicant l'enllaç.
Flors a Maria
diumenge, 3 de maig del 2020
Rosari virtual - diumenge, misteris de glòria
Primer misteri: La resurrecció de Jesús.
Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Ara, si voleu, podeu posar al WhatsApp alguna impressió vostra. Tots l’acollirem com a germans.
- Propòsit: Avui miraré d’estar molt content. Per què? Perquè Jesús ha ressuscitat i viu entre nosaltres.
- Intenció: Pels governants en aquests moments tan difícils; que, malgrat les diferències, procurin buscar plegats les solucions més oportunes per al bé del poble
- Propòsit: Jesús ha pujat al cel. Però... s’ha quedat en l’Eucaristia. Vull valorar molt més aquesta presència real de Jesús entre nosaltres.
- Intenció: Perquè sapiguem valorar la presència de Jesús en l’Eucaristia... i ens nostres germans.
- Propòsit: Els apòstols estaven reunits en el Cenacle, juntament amb Maria. Intentaré viure conscientment aquesta presència de Maria, la Mare, en la meva vida.
- Intenció: Avui és el dia de la Mare. Perquè totes les mares siguin valorades, estimades pels fills i per la societat.
- Propòsit: La FIDELITAT de Maria a la voluntat de Déu l’ha portat al cel. La fidelitat n’és el camí. Vull ser fidel, com Maria, a tot el que Déu em demani.
- Intenció: Perquè tota la humanitat se senti, en cada moment, protegida per la Mare del Cel.
- Propòsit: Seguiré com pugui aquest mes de maig, mes de la mare, Maria, pregant-li cada dia; si pot ser, amb tota la família.
- Intenció: Perquè Maria, així com al cel és especialment estimada, ho sigui també a casa nostra, a l’Església, a la humanitat. Perquè Maria és Mare de tots.
Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Ara, si voleu, podeu posar al WhatsApp alguna impressió vostra. Tots l’acollirem com a germans.
Corregir al qui s'equivoca
Corregir al qui s’equivoca
Amics i amigues, BON DIA.
Seguim amb les obres de misericòrdia, de tipus
espiritual. Ve ara la que diu: Corregir
al qui s’equivoca.
És molt necessari... però no gens fàcil... de
fer-ho bé. Parlem-ne.
Quan una persona vol corregir un altra, i és,
repetim, una cosa molt bona i necessària, cal que pensi abans algunes coses.
Per exemple:
Sóc jo el més indicat per fer a l’altre aquesta
correcció? És ara el moment més oportú per fer-la? Això que vull corregir a
l’altre, o cosa semblant, no ho faig també jo? Potser, si ens fem aquestes
preguntes, no tindrem tanta pressa en fer la correcció, o potser farem una
pregària a Déu perquè ens prepari per a fer-la com cal, i prepari a l’altre per
acceptar-la. O potser mirarem de corregir-nos abans del que no fem prou bé.
Amb totes aquestes “condicions”... potser es
quedaran moltes correccions sense fer. D’acord. O potser ens prepararem per
fer-les bé.
Tot això ho han de tenir present les persones
que tenen obligació de corregir, de fer aquest “servei”. Els pares, els
esposos, els professors, també els mossens... tothom qui està, d’una manera u
altra, al càrrec dels altres.
Que ens mogui per a fer la correcció, no
l’orgull, sinó la humilitat; no la impaciència, sinó la caritat. Si nosaltres intentem
de corregir-nos del que altres ens acusen, estarem més preparats per fer, al
temps oportú, i de la millor manera, la correcció als altres.
En la Sagrada Escriptura es parla molt de la
correcció, de l’important que és fer-la o acceptar-la. I és lògic, perquè tots
estem carregats, més del que pensem, de defectes, que ens cal corregir i que
altres ens hi ajudin.
Una norma pràctica per encertar podria ser
aquesta: Jo tinc faltes; com m’agradaria a mi que els altres me les
corregissin? Doncs, així ho intentaré jo fer-ho al altres, quan convingui. Si
jo accepto les correccions, estaré més preparat per a fer-les.
I pensem que, per més difícil que sigui fer-ho
bé..., corregir és una gran obra de misericòrdia. Tingueu-ho en compte els
esposos,entre vosaltres. Tingueu-ho en compte els pares amb els vostres fills.
Tingueu-ho en compte els professors, els qui teniu algun tipus d’autoritat.
Tinguem-ho en compte també els mossens...
I tots... demanem a Déu que ens doni paciència,
que ens doni bondat, humilitat, i amor delicat... per fer la correcció quan
calgui... i per acceptar les correccions que necessitem que els altres ens
facin. BON DIA
Estem
contemplant la nau de l’església del Carme. Com tantes esglésies, també la
nostra està dedicada a la Mare de Déu i Mare nostra. Avui, dia de la mare, és
també el dia de la nostra Mare del Cel.
dissabte, 2 de maig del 2020
Rosari virtual - dissabte, misteris de goig
Primer misteri de goig: l’Anunciació de l’àngel a Maria.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Avui estaré atent/a al que vegi necessiti qualsevol membre de la família. Que em vegin “disponible”
- Intenció: Perquè en totes les famílies hi hagi plena disponibilitat dels uns respecte dels altres.
- Propòsit: No vull pensar tant en la meva necessitat com en la dels altres membres de la família.
- Intenció: Preguem per totes les autoritats, del signe que siguin. Que governin sempre al servei dels altres.
- Propòsit: Avui intentaré fer-me conscient de que Jesús ha nascut per a mi, és al meu costat, m’ajuda.
- Intenció: Que aquesta pandèmia ajudi el nostre món a comprendre que té urgent necessitat de Déu.
- Propòsit: Avui faré una estona de pregària per oferir-me a Déu. Que ell disposi de mi.
- Intenció: Perquè tots els membres de la meva família creixin en bondat i esperit de servei... com la família de Natzaret .
- Propòsit: Avui pregaré perquè cap membre de la meva família s’allunyi de Déu, sinó que cada dia estigui més prop d’ell.
- Intenció: Preguem per totes les famílies del món; perquè s’adonin que una vida familiar, on tots es respectin i s’estimen, és la base d’una humanitat com Déu la somnia.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Donar bon consell a qui el necessita
Ens parla Mossèn Joan Ramon
Donar bon consell al qui el necessita
Amics
i amigues. BON DIA
La segona obra de misericòrdia de caràcter
espiritual és: Donar bon consell al qui
el necessita.
Tots necessitem consell. Potser seria el primer
que hem de pensar. Sempre necessitem un bon consell. Anirem a la deriva si no
sabem buscar qui ens aconselli. Això vol dir que hem de ser humils.
Un bon consell el necessiten, no només els nens
i joves, sinó tots: pares, mares, mossens, mestres, polítics. Qui pensa que no
necessita consell és... l’orgullós. I l’orgullós, sigui on sigui, serà sempre
un problema per a tots... i per a si mateix.
Siguem
humils; no fem les coses simplement perquè ens dóna
la gana i com ens dóna la gana de fer-les. Sapiguem consultar. Precisament,
aquell que amb humilitat sap buscar
consell i orientació, en el seu moment, serà també el més indicat per a donar
un bon consell al qui li demana.
Poso un exemple. Què bonic que els esposos, amb
senzillesa, sàpiguen comentar el que més convé per la casa, per als fills;
sàpiguen escoltar-se, valorar l’opinió de l’altre, acceptar el que l’altre
pensa. Aquests esposos, pares, estaran molt preparats per a donar, sense
presses, quan convingui i amb bondat un bon consell als seus fills, petits o
grans.
Qui s’ha format en aquesta actitud, humil, per
parlar, per escoltar, vagi on vagi, en tot nivell serà un home de pau, que no
voldrà fer prevaldre el seu gust, la seva opinió. I això, a tot nivell. Pensem
a nivell de professorat, a nivell d’empresa, fins i tot, a nivell polític. La
seva actitud serà sempre exposar –no imposar- la seva opinió. Sabrà escoltar el
que diuen els altres, valorar les opinions diferents, buscar sempre i en tot el
que sigui més oportú, encara que vingui d’un altre que no és del meu partit. Us
imagineu un ple del Parlament, en que tothom parli amb respecte, amb llibertat
i sàpiga escoltar els altres, buscant tots el bé del poble. Sí, amics, hem de
creure que això és possible.
Està a les nostres mans fer-ho possible. Només cal
que tots, a l’ambient o nivell on estem i ens movem, actuem i parlem sempre
així, i escoltem els altres i busquem tots el que sigui més oportú, més adient
al bé de tothom. Hem de creure que és possible. Hem de somniar en un món
diferent. I, ja ara, mentre això arribi, hem de practicar-ho a casa nostra, al
nostre ambient de treball i de relacions de tot tipus.
Potser, per acabar, hauríem de donar-li un tomb
aquesta obra de misericòrdia. Hem dit donar consell al qui el necessita.
Caldria afegir: deixar-se aconsellar. Buscar consell, ... perquè el necessitem.
BON DIA A TOTHOM.
Estem contemplant aquest mosaic de la Capella
del Santíssim, del Carme. És un àngel que ens diu: el Mestre et crida. És una
invitació a passar una estona davant el Mestre, que és Jesús, en el sagrari.
Ell és el millor conseller.
divendres, 1 de maig del 2020
Rosari virtual - divendres, misteris de dolor
Primer misteri: Agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní.
Amics i amigues. La mort de Jesús a la creu (mort voluntària) ha estat la nostra salvació. Mai donarem prou gràcies a Déu. Acceptant les nostres dificultats… estem també nosaltres redimint el nostre món.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Miraré d’apropar-me avui al qui vegi patir a la meva vora. Jesús hi és present.
- Intenció: Per totes les persones que pateixen especialment per aquest coronavirus: malalts, familiars, sanitaris.
- Propòsit: Quan nosaltres patim, Maria, com a Mare, pateix. Li demanaré avui que m’acompanyi sempre en els meus patiments-
- Intenció: Preguem perquè aquesta pandèmia ens apropi més a Déu. A nosaltres i a tota la humanitat.
- Propòsit: Com ens agradaria treure una espina del cap de Jesús! Intentaré treure’n alguna de familiars o amics.
- Intenció: Hi ha molta gent que pateix i no sap que Déu està al seu costat. Perquè trobin qui els ajudi a entendre-ho.
- Propòsit: Sense forces, però... de bon grat. Intentaré acceptar els sofriments de bon grat, ni que caigui pel camí.
- Intenció: Per totes les persones que ajuden als altres en el seu patiment, essent per a ells com a bons Cirineus.
- Propòsit: Jesús ha mort per tots. Jo intentaré viure... per a Ell.
- Intenció: Perquè tots els qui ha mort pel coronavirus, estiguin al cel i ens ajudin a “canviar” tot el que calgui en la nostra vida.
Amics i amigues. La mort de Jesús a la creu (mort voluntària) ha estat la nostra salvació. Mai donarem prou gràcies a Déu. Acceptant les nostres dificultats… estem també nosaltres redimint el nostre món.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Mes de Maria - Dia 1
Amigos de la catequesis, de Comunión i de Confirmación, i amigos todos de las parroquias de Sant Juan i del Carme.
El mes de mayo, que hoy hemos comenzado, es el mes de la Virgen María. En todas partes se hace, cada día del mes, una oración especial a María, la Madre.
Cada día recibiréis un pequeño video, como el que acabáis de recibir, con algún pensamiento, algunas plegarias, algún canto. Lo bonito sería que os reunierais toda la familia y, juntos vierais el video y rezarais con él.
Atentos, pues. Todos los días; tota la familia... todos, junto a María, la Madre de todos.
Ensenyar al qui no sap
Ensenyar
al qui no sap
Comencem avui, les obres de Misericòrdia, que
en diem de caràcter espiritual. La primera és ensenyar al qui no sap.
És el que fan els pares amb els seus petits.
Quantes coses els han d’ensenyar., i amb quina paciència i bondat! És el que
fan els mestres i professors amb els seus alumnes. Potser em direu que ells
cobren per fer aquesta feina. D’acord; però hem pensat i agraït la bondat, el
respecte, la paciència amb què fan aquesta feina? A més, els mestres no acaben
la seva labor quan toca sortir al pati. Sabem com atenen a l’alumne que
necessita una explicació personalitzada, o l’orienten en algun problema, o,
deixeu-me dir, fan fins i tot de pares d’aquests nens, dels seus alumnes. Mai
agrairem prou la labor d’aquests mestres i professors. Tots nosaltres recordem
mestres que, en molts moments, ens van tractar com a fills, ens van fer de
pares.
Cal també agrair, especialment, a aquelles
persones, que de forma totalment desinteressada fan un reforç escolar als nens
i joves que no se’l poden pagar. Aprofito per agrair als molts professors i
professores que aquí, a la parròquia del Carme, feu aquesta labor, des de fa ja
anys.
Pensem també en les famílies, en què els fills
més grans dediquen una estona per ajudar els més petits a fer els seus deures.
Dóna gust de veure-ho.
I què direm de les mares, que, amb tanta paciència i afecte ensenyen al seus fills tot
el que necessiten, en tots els sentits, perquè arribin a ser persones com cal.
En realitat les mares dediquen tota la vida a aquesta obra de misericòrdia:
Ensenyar al qui no sap. No oblideu que, fent això als vostres fills, ho esteu
fent al mateix Jesús, que us ho recompensarà.
Hem dit mares; caldria dir també pares, avis,
oncles i familiars. Tots dediquen moltes hores i afecte a “ensenyar als qui no
saben”. Què bonic seria que tots els qui “ensenyen” d’aquesta manera, pensessin
com Déu mateix valora aquesta tasca que fan. Potser això els ajudarà a fer-ho
millor, amb més amor i paciència.
Acabaria dient a tots els qui ensenyen
–ensenyem també els mossens- que ho hem de fer amb humilitat, no amb predomini;
amb paciència, sense cansar-nos; amb bondat. Les coses les aprenem millor quan
ens les ensenyen amb amor. Recordem que així ho feia Jesús amb els apòstols,
amb la gent. No tenia pressa, ho deia una i una altra vegada. I, sobretot, els
donava exemple d’allò que els volia ensenyar. Així ho hem de fer sempre els
pares, mestres, mossens, tothom. Més que paraules i lliçons... és l’exemple de
qui ensenya el que arriba més al cor del qui apren.
Així, doncs, recordem aquesta preciosa obra de
misericòrdia: ensenyar a qui no sap.
Hem fet aquesta explicació des de l’ambó, per significar que el nostre
millor mestre és Jesús, que és la Paraula de Déu, que, des d’aquí, se’ns
transmet en la celebració de l’Eucaristia. L’obra és, com tot el Presbiteri, de
l’any 1997.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)