7. Feliços els qui s'esforcen per la pau... perquè seran anomenats fills de
Déu
AMICS I AMIGUES. BON DIA.
Avancem en les benaurances. Avui ens diu Jesús: Feliços els qui s'esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu,
Recordem unes paraules
de Jesús, hores abans de morir: “Us deixo
la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els
vostres cors s'asserenin i no temin”. Sembla un testament. I ho és. Jesús ,
abans de morir, ens desitja el millor, i ens parla de la pau, de “la meva pau”.
Deu ser una cosa molt important. Un testament. I un testament de Jesús. I ens
l’assegura.
Ens la desitja –i ens la
dona- Jesús. I la desitja a tot el món; perquè tot el món és obra seva. Ell ha
donat la vida per tot el món. Quina és la pau que Jesús vol?
La pau és un conjunt
d’actituds: és diàleg. No tots
pensem igual, per això hem d’escoltar l’altre, que no és un “enemic”, sinó un
germà. Pot ser que no arribem a entendre’ns, però si a “comprendre’ns”. Mai a
enfrontar-nos. Mai la crítica, la maledicència, la calúmnia, el buscar
sobresortir, el buscar el primer lloc, ser més que els altres, Més aviat qui
vol la pau se n’alegra de que els altres prosperin. La pau suposa una “saviesa” especial. L’home de pau no valora
per damunt de tot els diners, el poder, la influència. Valora més la germanor. La
pau és “paciència”. La paciència
d’un pare que sap que l’educació dels fills, petits o grans, suposa temps,
afecte, donar-los exemple. Qui estima no té pressa.
Potser tot això ens sembla
impossible, donada la realitat del món d’avui. Però pensem que si Jesús ens ho
proposa... és perquè és possible... i és vital. Això sí; cal posar-hi tota la
força, buscar-la amb constància, sense defallir. Cal creure que és el bé suprem.
I cal saber també que la pau és un do. I els dons cal demanar-los amb
constància. I per això, treure de nosaltres tot el que s’oposa a la pau. Tots
desitgem la pau del món. Però aquesta pau passa per la pau de les famílies. I
la pau de les famílies suposa la pau del cor. Un cor en pau va sembrant pau al
seu voltant. És un bé molt gran. L’hem de procurar costi el que costi.
A Jesús, que va sempre
buscar la pau en tot i per a tots... li va costar la vida. I a molts que en la
història han buscat la pau també els ha costat la vida. Per això hem de tenir
confiança. La vida de Jesús i de tants que han donat la vida per la pau, és la
millor penyora de que la pau vindrà; ells han pagat el preu. No podem
desconfiar.
Us dono la pau; us dono
la meva pau. Aquesta pau, que Jesús,
infant encara, va veure – i va aprendre- de la seva pròpia Mare, en totes les
dificultats. la cova de Bethlem, la fugida a Egipte, refugiats en un país
estranger; Maria s’abandonava a la voluntat del Pare; en mig del dolor, del
dolor més intens, Maria tenia sempre pau. Era i se sentia filla de Déu. Aquesta
pau que Jesús va viure en mig de les intrigues dels fariseus –que el volien
matar, i ell ho sabia-. La pau que tenia Jesús clavat a la creu, perquè se
sentia i se sabia Fill de Déu.
Aquest és el “premi” dels qui busquen la pau: Feliços els qui s'esforcen per la pau... perquè
seran anomenats fills de Déu. BON DIA
Avui hem estat parlant
mentre contemplàvem un mosaic que representa a la Mare de Déu del Carme, i que
està situat al local dels baixos de l’església, tot just a la sortida de
l’ascensor.
