divendres, 8 de maig del 2020
Conclusió a les OBRES DE MISERICÒRDIA
Conclusió
a les OBRES DE MISERICÒRDIA
Ahir vam acabar el llistat de les obres de
misericòrdia. En començar, ja fa uns dies, recordàvem aquelles paraules de
Jesús: ““Veniu, beneïts del meu Pare,
perquè quan jo tenia fam, quan estava malalt o a la presó, quan no tenia
vestit, en vàreu ajudar”. I a la pregunta: Quan us vam veure necessitat i
us vam ajudar? Jesús dirà: “Sempre que
ajudàreu a un d’aquests petits... m’ho féreu a mi”.
Podem acabar dient que hem estat parlant del més essencial en la vida d’un cristià.
És estimar. Estimar Déu amb tot el cor... i estimar els germans. Precisament
estimar el germans és la manera de demostrar que estimem Déu de tot cor. És el
més important que se’ns demana en la nostra vida.
Sant
Joan de la Creu deia que “al final de la vida, se nos
examinarà del amor”. Aquesta serà la matèria de l’examen.
De vegades hem citat un verset d’un gran poeta espanyol. Deia:
“Toma,
hermano, sin medida,
lo
que quieras para ti;
que,
al final de esta vida,
sólo
tendré lo que di.”
Això suposa, no uns canvis ocasionals en
moments de la vida, sinó tota una orientació diferent de la nostra vida, un
canvi radical que podríem descriure així:
No viure per a
si mateix, sinó viure per fer feliços els altres.
No fer el que
em dóna la gana, sinó allò que convé.
No està pendent
del que m’agrada, sinó del que l’altre necessita.
Jesús
deia: “Jo faig sempre el que agrada al
meu Pare”. I tots sabem que el Pare volia que morís en creu per la nostra
salvació. I allà va Jesús amb decisió. La gran OBRA DE MISERICÒRDIA és la
donació total de Jesús a la humanitat.
Gràcies a Déu, hi ha hagut en la història, i
també en el nostre temps, moltes persones, que han fet, i fan, de la
misericòrdia la raó de la seva vida, que han viscut i viuen “fent el bé”,
consolant, acollint, ensenyant, perdonant, pregant, estimant... Han tingut en
compte les paraules de Jesús; han identificat Jesús en el malalt, el despullat,
el presoner, el trist... “quan ho fèieu a
un d’aquests, a mi m’ho fèieu”.
Amics i amigues, no ens cansem de fer el bé...
sempre... a tothom. Tenim un exemple, Jesús. Quan Sant Pere va voler resumir la
vida i les paraules de Jesús, ho va expressar així: “Va passar per tot arreu fent el bé” Tan de bo que es pogués
escriure, com epitafi en la nostra tomba: “Va
passar fent el bé”. Acabem amb el manament de Jesús: “Estimeu-vos els uns als altres, tal com Jo us he estimat” .
BON DIA
Hem estat contemplant el que em diem “el
sacrifici d’Isaac”, en el llibre del Gènesi. Déu no demanava a Abraham que
immolés el seu fill. Només li demanava obediència. Estem a la capella del Santíssim,
És mosaic,
obra de
Santiago Padrós, any 1965.
dijous, 7 de maig del 2020
Rosari virtual - dijous, misteris de llum
Primer misteri: El Baptisme de Jesús en el Jordà.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: El Baptisme és una llum, que il·lumina la nostra vida. Avui en donaré gràcies a Déu.
- Intenció: Perquè en tota la nostra vida siguem conscients del que hem rebut, del que som: Fills de Déu.
- Propòsit: Jesús ho pot tot. I més, quan Maria, la Mare, li demana. Intentaré que creixi la meva devoció a Maria
- Intenció: Perquè els cristians confiïn sempre a Maria els seus problemes i dificultats
- Propòsit: En que m’he de convertir jo?. Hi pensaré avui i en faré un bon propòsit.
- Intenció: Perquè la pandèmia que patim ajudi a la humanitat a convertir-se a Déu i als germans.
- Propòsit: “Escolteu-lo, ens diu el Pare”. Escoltaré avui Jesús. Què em diu, avui, a mí.
- Intenció: Que la humanitat vagi acceptant cada dia més la Paraula de Jesús. Ell és qui més l’estima.
- Propòsit: Pensaré avui quina és la meva relació personal amb l’Eucaristia. La rebo amb freqüència? La rebo ben preparat?
- Intenció: Que els cristians entenguem cada dia millor el valor immens de la Missa.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Pregar pels vius i pels difunts
Pregar pels vius i pels difunts
AMICS I AMIGUES. BON DIA.
Avui acabem aquestes xerrades sobre les obres
de misericòrdia. I ho fem amb aquesta tan bonica i expressiva: Pregar pels vius i pels difunts.
Dic bonica i expressiva, perquè en totes les
altres obres de misericòrdia hem parlat del que nosaltres hem de fer en favor
dels nostres germans, com els hem de tractar, com ens hem d’interessar per
ells, quines bones actituds hem de tenir per fer-los feliços... Aquesta d’avui:
pregar pels vius i pels difunts, ens
fa pensar que és Déu sobretot qui pot i vol alleugerir les penes dels nostres
germans, qui els pot consolar, ensenyar, orientar... simplement perquè Déu és
qui més pot, qui més sap, i qui més els estima. Per això... PREGAR PER ELLS...
és posar Déu i tota la seva força i bondat a favor d’ells. Preguem... pels vius i pels difunts.
Sóc conscient que, fa uns dies, en l’explicació
d’una de les obres de misericòrdia, la que s’enunciava “Enterrar els morts” van parlar llargament de la pregària pels
difunts, de la missa oferta per al seu descans etern. Parlem, doncs, avui de “pregar pels vius”.
Pregar, com a obra de misericòrdia. és
parlar-li a Déu Pare de les persones que estimem (i que ell estima més que nosaltres) dels fills, petits, joves i
grans, de l’espòs, de l’esposa... Pregar és encomanar-los-hi, perquè vetlli per
ells, els orienti, els alliberi dels perills, els enforteixi en la fe, beneeixi
el seu treball, els seus estudis... tot, tot, tot li podem demanar a Déu. I
dir-li, al mateix temps, que faci, en totes aquestes coses, el que a Ell li
sembli millor, perquè és Déu qui sap el que més convé a cadascú. Ho sap, però
li agrada que n’hi parlem, que li expressem la confiança que tenim en Ell.
Pensem, a més, que aquesta pregària que fem per
als altres, i que és una obra preciosa de misericòrdia envers ells, ens fa un
gran bé a nosaltres mateixos. Perquè ens apropa a Déu, conversem amb ell, creix
la nostra intimitat amb ell.
La pregària, tota pregària, és conversa amorosa
amb l’Amic que més ens estima. És deixar-se estimar per Ell. Són els moments
més feliços. Així ho deia santa Teresa d’Àvila.
El Rector d’Ars, sant Joan Maria Vianney, deia
que, quan havia d’anar de poble en poble, pregant se li feien les hores curtes
i molt agradables.
Pregar, pregar, pregar. Mai ho farem prou; mai
ens cansarem de fer-ho. I la pregària ens llançarà a fer el bé a tothom. Tota
obra nostra es convertirà en una Obra de Misericòrdia, de la que se’n
beneficiarà tothom. I els primers... nosaltres mateixos. D’acord?
BON DIA
Hem estat davant un llistat dels mossens de la
parròquia, que, en la revolució del 36, van morir tots màrtirs. Està en procés
la seva beatificació. Tenim en el cel molts intercessors. És bona ocasió de
pregar pels mossens. El rector era aleshores, Mn. Ramon Josep Franch. En llatí
diu: “Benaurats els qui moren en el Senyor”.
dimecres, 6 de maig del 2020
Sofrir amb paciència els defectes dels altres
Sofrir amb paciència els defectes dels altres
BON DIA, AMICS I AMIGUES.
Seguim avançant en les Obres de Misericòrdia.
La d’avui diu així: “Sofrir amb paciència els defectes dels altres”. Hi haurà
ocasions, veritat? I els altres també tindran ocasió de fer-ho amb nosaltres.
Bé. Parlem-ne.
Tots tenim defectes. És veritat, o no? Quina
actitud se’ns demana?
Parlem primer de nosaltres mateixos. Els
nostres defectes, especialment si són voluntaris, ens fan mal, lògicament; però
també fan mal als altres que tenim a la vora. Si som mandrosos, si volem tenir
sempre la raó, si parlem amb violència, si insultem,... i així podríem anar
dient altres formes de fer, estem sembrant malestar a casa, al treball, amb els
amics... D’aquesta conducta nostra, segur que ens n’adonem... no voldríem ser
així... i ens agrada –i potser ho demanem- que els altres no ens ho retreguin,
i fins i tot ens perdonin, tinguin paciència i bondat amb nosaltres.
D’acord, necessitem i demanem que els altres
tinguin paciència amb els nostres defectes. I ens hauríem de fer la pregunta:
Nosaltres, som pacients, bondadosos amb els defectes dels nostres germans? Som
pacients amb els avis que ens conten sempre la mateixa història? Som pacients
amb els petits, que els hem de repetir les coses mil vegades i sembla que no en
fan cas? Som pacients amb la mare que, de vegades, ens parla cridant?
Deixeu-me encara dir: Som pacients amb
nosaltres mateixos, que fem mil vegades el mateix propòsit i no ens en sortim?
Amics i amigues. La paciència ha de ser la nostra
virtut. Hem de demanar a Déu que ens la concedeixi. L’hem d’anar practicant
cada dia. És una mena de senzillesa, de bondat, de respecte, de confiança,
d’amor. Tenir paciència... és fer exercici de totes les virtuts.
Demanem tenir aquesta paciència envers tots els
qui viuen amb nosaltres. Demanem també que ells la sàpiguen tenir amb
nosaltres.
Recordem, finalment, quanta paciència tenia
Jesús amb els pecadors i amb els apòstols que no acabaven d’assimilar els
consells de Jesús i es barallaven entre ells. Jesús els va guanyar amb
paciència, i... amb l’exemple.
Mirem-nos sempre tots –uns i altres- amb
bondat, amb respecte, amb paciència.
Anirem formant així una família, on tots ens hi
trobarem bé. Ho provem?
Recordem l’obra de misericòrdia: Tenir
paciència amb els defectes dels altres. I que sàpiguen ells tenir-la amb els
nostres. BON DIA.
Estem contemplant, en mosaics de la capella del
Santíssim del Carme, dos símbols de l’Eucaristia: una cistella amb el pa, i una
altra amb raims: el vi. El pa i el ví que es converteixen en el Cos i la Sang
de Crist. Tot obra de Santiago Pedrós, com tot el mosaic de la capella, l’any 1965
Subscriure's a:
Missatges (Atom)