divendres, 8 de maig del 2020

Conclusió a les OBRES DE MISERICÒRDIA



Conclusió a les OBRES DE MISERICÒRDIA

Ahir vam acabar el llistat de les obres de misericòrdia. En començar, ja fa uns dies, recordàvem aquelles paraules de Jesús: ““Veniu, beneïts del meu Pare, perquè quan jo tenia fam, quan estava malalt o a la presó, quan no tenia vestit, en vàreu ajudar”. I a la pregunta: Quan us vam veure necessitat i us vam ajudar? Jesús dirà: “Sempre que ajudàreu a un d’aquests petits... m’ho féreu a mi”.

Podem acabar dient que hem estat parlant del més essencial en la vida d’un cristià. És estimar. Estimar Déu amb tot el cor... i estimar els germans. Precisament estimar el germans és la manera de demostrar que estimem Déu de tot cor. És el més important que se’ns demana en la nostra vida.
Sant Joan de la Creu deia que “al final de la vida, se nos examinarà del amor”. Aquesta serà la matèria de l’examen.

De vegades hem citat un verset d’un gran poeta espanyol. Deia:

“Toma, hermano, sin medida,
lo que quieras para ti;
que, al final de esta vida,
sólo tendré lo que di.”

Això suposa, no uns canvis ocasionals en moments de la vida, sinó tota una orientació diferent de la nostra vida, un canvi radical que podríem descriure així:

No viure per a si mateix, sinó viure per fer feliços els altres.
No fer el que em dóna la gana, sinó allò que convé.
No està pendent del que m’agrada, sinó del que l’altre necessita.

Jesús deia: “Jo faig sempre el que agrada al meu Pare”. I tots sabem que el Pare volia que morís en creu per la nostra salvació. I allà va Jesús amb decisió. La gran OBRA DE MISERICÒRDIA és la donació total de Jesús a la humanitat.

Gràcies a Déu, hi ha hagut en la història, i també en el nostre temps, moltes persones, que han fet, i fan, de la misericòrdia la raó de la seva vida, que han viscut i viuen “fent el bé”, consolant, acollint, ensenyant, perdonant, pregant, estimant... Han tingut en compte les paraules de Jesús; han identificat Jesús en el malalt, el despullat, el presoner, el trist... “quan ho fèieu a un d’aquests, a mi m’ho fèieu”.

Amics i amigues, no ens cansem de fer el bé... sempre... a tothom. Tenim un exemple, Jesús. Quan Sant Pere va voler resumir la vida i les paraules de Jesús, ho va expressar així: “Va passar per tot arreu fent el bé” Tan de bo que es pogués escriure, com epitafi en la nostra tomba: “Va passar fent el bé”. Acabem amb el manament de Jesús: “Estimeu-vos els uns als altres, tal com Jo us he estimat” .

BON DIA

Hem estat contemplant el que em diem “el sacrifici d’Isaac”, en el llibre del Gènesi. Déu no demanava a Abraham que immolés el seu fill. Només li demanava obediència. Estem a la capella del Santíssim, És mosaic,
 obra de Santiago Padrós, any 1965.

CateQuizis 35.- Que té a veure Jesús amb mi?

2ª CateQuizis especial per a pares



dijous, 7 de maig del 2020

Rosari virtual - dijous, misteris de llum

Primer misteri: El Baptisme de Jesús en el Jordà.
  • Propòsit: El Baptisme és una llum, que il·lumina la nostra vida. Avui en donaré gràcies a Déu.
  • Intenció: Perquè en tota la nostra vida siguem conscients del que hem rebut, del que som: Fills de Déu.
Segon misteri de llum: Jesús en les noces de Canà.
  • Propòsit: Jesús ho pot tot. I més, quan Maria, la Mare, li demana. Intentaré que creixi la meva devoció a Maria
  • Intenció: Perquè els cristians confiïn sempre a Maria els seus problemes i dificultats
Tercer misteri de llum: anunci del Regne i crida a la conversió.
  • Propòsit: En que m’he de convertir jo?. Hi pensaré avui i en faré un bon propòsit.
  • Intenció: Perquè la pandèmia que patim ajudi a la humanitat a convertir-se a Déu i als germans.
Quart misteri de llum: La transfiguració del Senyor a la muntanya del Tabor.
  • Propòsit: “Escolteu-lo, ens diu el Pare”. Escoltaré avui Jesús. Què em diu, avui, a mí.
  • Intenció: Que la humanitat vagi acceptant cada dia més la Paraula de Jesús. Ell és qui més l’estima.
Cinquè misteri de llum: La institució de l’Eucaristia.
  • Propòsit: Pensaré avui quina és la meva relació personal amb l’Eucaristia. La rebo amb freqüència? La rebo ben preparat?
  • Intenció: Que els cristians entenguem cada dia millor el valor immens de la Missa.
Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

Mes de Maria - Dia 7


Pregar pels vius i pels difunts





Pregar pels vius i pels difunts

AMICS I AMIGUES. BON DIA.

Avui acabem aquestes xerrades sobre les obres de misericòrdia. I ho fem amb aquesta tan bonica i expressiva: Pregar pels vius i pels difunts.

Dic bonica i expressiva, perquè en totes les altres obres de misericòrdia hem parlat del que nosaltres hem de fer en favor dels nostres germans, com els hem de tractar, com ens hem d’interessar per ells, quines bones actituds hem de tenir per fer-los feliços... Aquesta d’avui: pregar pels vius i pels difunts, ens fa pensar que és Déu sobretot qui pot i vol alleugerir les penes dels nostres germans, qui els pot consolar, ensenyar, orientar... simplement perquè Déu és qui més pot, qui més sap, i qui més els estima. Per això... PREGAR PER ELLS... és posar Déu i tota la seva força i bondat a favor d’ells. Preguem... pels vius i pels difunts.

Sóc conscient que, fa uns dies, en l’explicació d’una de les obres de misericòrdia, la que s’enunciava “Enterrar els morts” van parlar llargament de la pregària pels difunts, de la missa oferta per al seu descans etern. Parlem, doncs, avui de “pregar pels vius”.

Pregar, com a obra de misericòrdia. és parlar-li a Déu Pare de les persones que estimem (i que ell estima més que nosaltres) dels fills, petits, joves i grans, de l’espòs, de l’esposa... Pregar és encomanar-los-hi, perquè vetlli per ells, els orienti, els alliberi dels perills, els enforteixi en la fe, beneeixi el seu treball, els seus estudis... tot, tot, tot li podem demanar a Déu. I dir-li, al mateix temps, que faci, en totes aquestes coses, el que a Ell li sembli millor, perquè és Déu qui sap el que més convé a cadascú. Ho sap, però li agrada que n’hi parlem, que li expressem la confiança que tenim en Ell.

Pensem, a més, que aquesta pregària que fem per als altres, i que és una obra preciosa de misericòrdia envers ells, ens fa un gran bé a nosaltres mateixos. Perquè ens apropa a Déu, conversem amb ell, creix la nostra intimitat amb ell.

La pregària, tota pregària, és conversa amorosa amb l’Amic que més ens estima. És deixar-se estimar per Ell. Són els moments més feliços. Així ho deia santa Teresa d’Àvila.

El Rector d’Ars, sant Joan Maria Vianney, deia que, quan havia d’anar de poble en poble, pregant se li feien les hores curtes i molt agradables.

Pregar, pregar, pregar. Mai ho farem prou; mai ens cansarem de fer-ho. I la pregària ens llançarà a fer el bé a tothom. Tota obra nostra es convertirà en una Obra de Misericòrdia, de la que se’n beneficiarà tothom. I els primers... nosaltres mateixos. D’acord? 

BON DIA

Hem estat davant un llistat dels mossens de la parròquia, que, en la revolució del 36, van morir tots màrtirs. Està en procés la seva beatificació. Tenim en el cel molts intercessors. És bona ocasió de pregar pels mossens. El rector era aleshores, Mn. Ramon Josep Franch. En llatí diu: “Benaurats els qui moren en el Senyor”.

CateQuizis 34.- Déu al nostre servei


1ª CateQuizis especial per a pares



dimecres, 6 de maig del 2020

Sofrir amb paciència els defectes dels altres




Sofrir amb paciència els defectes dels altres

BON DIA, AMICS I AMIGUES.

Seguim avançant en les Obres de Misericòrdia. La d’avui diu així: “Sofrir amb paciència els defectes dels altres”. Hi haurà ocasions, veritat? I els altres també tindran ocasió de fer-ho amb nosaltres. Bé. Parlem-ne.

Tots tenim defectes. És veritat, o no? Quina actitud se’ns demana?

Parlem primer de nosaltres mateixos. Els nostres defectes, especialment si són voluntaris, ens fan mal, lògicament; però també fan mal als altres que tenim a la vora. Si som mandrosos, si volem tenir sempre la raó, si parlem amb violència, si insultem,... i així podríem anar dient altres formes de fer, estem sembrant malestar a casa, al treball, amb els amics... D’aquesta conducta nostra, segur que ens n’adonem... no voldríem ser així... i ens agrada –i potser ho demanem- que els altres no ens ho retreguin, i fins i tot ens perdonin, tinguin paciència i bondat amb nosaltres.

D’acord, necessitem i demanem que els altres tinguin paciència amb els nostres defectes. I ens hauríem de fer la pregunta: Nosaltres, som pacients, bondadosos amb els defectes dels nostres germans? Som pacients amb els avis que ens conten sempre la mateixa història? Som pacients amb els petits, que els hem de repetir les coses mil vegades i sembla que no en fan cas? Som pacients amb la mare que, de vegades, ens parla cridant?

Deixeu-me encara dir: Som pacients amb nosaltres mateixos, que fem mil vegades el mateix propòsit i no ens en sortim?

Amics i amigues. La paciència ha de ser la nostra virtut. Hem de demanar a Déu que ens la concedeixi. L’hem d’anar practicant cada dia. És una mena de senzillesa, de bondat, de respecte, de confiança, d’amor. Tenir paciència... és fer exercici de totes les virtuts.

Demanem tenir aquesta paciència envers tots els qui viuen amb nosaltres. Demanem també que ells la sàpiguen tenir amb nosaltres.

Recordem, finalment, quanta paciència tenia Jesús amb els pecadors i amb els apòstols que no acabaven d’assimilar els consells de Jesús i es barallaven entre ells. Jesús els va guanyar amb paciència, i... amb l’exemple.

Mirem-nos sempre tots –uns i altres- amb bondat, amb respecte, amb paciència.

Anirem formant així una família, on tots ens hi trobarem bé. Ho provem?

Recordem l’obra de misericòrdia: Tenir paciència amb els defectes dels altres. I que sàpiguen ells tenir-la amb els nostres. BON DIA.

Estem contemplant, en mosaics de la capella del Santíssim del Carme, dos símbols de l’Eucaristia: una cistella amb el pa, i una altra amb raims: el vi. El pa i el ví que es converteixen en el Cos i la Sang de Crist. Tot obra de Santiago Pedrós, com tot el mosaic de la capella, l’any 1965

Mes de Maria - Dia 6

CateQuizis 33.- La Comunió núm. 52


Rosari virtual - dimecres, misteris de glòria

Primer misteri: La resurrecció de Jesús.
  • Propòsit: La vida del cristià ha de ser optimista; no perquè siguem o puguem res. És perquè Jesús ha ressuscitat. Intentaré viure avui en aquesta joia.
  • Intenció: Perquè tothom sapiguem seguir les normes que se’ns donen de cara al desconfinament.       
Segon misteri de gloria: L’Ascensió de Jesús al cel.
  • Propòsit: Un altre motiu de joia. Jesús ha pujat al cel i s’ha quedat entre nosaltres, a l’Eucaristia. Visquem sempre contents.
  • Intenció: Perquè els governants encertin en trobar les fórmules més adients per tornar a la normalitat.
Tercer misteri de glòria: la vinguda de l’Esperit Sant.
  • Propòsit: Motiu de joia immensa: l’Esperit Sant està present en l’Església i en cadascú de nosaltres. Avui intentaré viure conscientment aquesta presència de l’Esperit Sant en mi, per la Gràcia.
  • Intenció: Perquè tots els fills de Déu, enmig de qualsevol dificultat, no perdem l’alegria immensa de la fe.
Quart misteri de glòria: L’Assumpció de Maria en cos i ànima al cel.
  • Propòsit: També nosaltres hi som cridats al cel. Intentaré seguir el camí de Maria: la fidelitat
  • Intenció: Perquè ningú oblidi que la vocació de tots és la glòria i felicitat del cel. Allí ens ha precedit la Mare, i allí ens espera.
Cinquè misteri de glòria: Maria coronada Reina de cels i terra.
  • Propòsit: Maria no va viure mai per a si mateixa. Tampoc al cel. Ella sempre viu... per als seus fills, per a nosaltres. Intentaré avui ser més conscient d’aquesta realitat tan entranyable. Tinc Mare. És Maria.
  • Intenció: Perquè en el nostre món, malgrat tot, regni sempre l’alegria de sentir-nos salvats i cridats al cel.            
Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.