dijous, 30 d’abril del 2020

Rosari virtual - dijous, misteris de llum

Primer misteri: El Baptisme de Jesús en el Jordà.

  • Propòsit: El Baptisme és una llum, que il·lumina la nostra vida. Buscaré quin dia el vaig rebre, jo i els de casa meva.
  • Intenció: Perquè en tota la nostra vida siguem conscients del que hem rebut, del que som: Fills de Déu.
Segon misteri de llum: Jesús en les noces de Canà.
  • Propòsit: El primer  miracle de Jesús, fou en favor d’uns esposos. Valoraré més la gràcia del matrimoni
  • Intenció: Perquè tots els matrimonis entenguin que estan sota la protecció de Déu i de Maria en totes les dificultats que se’ls puguin presentar.
Tercer misteri de llum: anunci del Regne i crida a la conversió.
  • Propòsit: Intentaré que en la meva família, tots millorin algun aspecte del seu comportament. Començaré per mi mateix.
  • Intenció: Perquè la pandèmia que patim ajudi a la humanitat a treure’s de sobre l’orgull i la indiferència envers els altres.
Quart misteri de llum: La transfiguració del Senyor a la muntanya del Tabor.
  • Propòsit: Intentaré que tota la meva família sàpiga escoltar la veu de Jesús. Jo seré el primer de fer-ho.
  • Intenció: Que tots els pares de família vegin qui profit en poden treure de les dificultats del coronavirus.
Cinquè misteri de llum: La institució de l’Eucaristia.
  • Propòsit: A partir d’ara, procuraré participar en l’Eucaristia, més i amb més fervor.
  • Intenció: Perquè les famílies cristianes sàpiguen valorar la missa del diumenge com l’acte central de tota la setmana

Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

Dijous setmana III de Pasqua


Mes de Maria

Enterrar els morts




Enterrar els morts

Amics i amigues. BON DIA.


Seguim amb les obres de misericòrdia. La setena s’enunciava abans així: Enterrar els morts. Potser direu que això es fa sempre i a tot arreu. Pel que sabem, és veritat; però abans no era així.

Recordem que Tobies ha passat a la història com un home bondadós, que, amb prou feina i amb molts problemes es dedicava a donar sepultura als morts que trobava freqüentment pels carrers. Us recomano la lectura d’aquest llibre de Tobies, que pertany a l’Antic Testament.

Enterrar els morts. També és una necessitat, especialment en temps de guerres. Però bé; gràcies a Déu, no és avui el nostre cas.
Però, respecte dels difunts, hi ha moltes accions que podem tenir en compte, i que són realment actes, obres de misericòrdia.

Pregar, oferir la missa per la seva salvació. Acompanyar el dol, passar prudencialment una estona amb la família que ha perdut un membre. Una breu trucada telefònica. Assistir a l’enterrament. L’amor a la família concreta ens dictarà a cadascú el que sigui més oportú. Però tot és “obra de misericòrdia” envers el difunt i envers la família que l’ha perdut.

Hem parlat, fa un moment, d’oferir la Missa pels difunts en general o un difunt en concret. Diguem que és l’obra de caritat més beneficiosa al difunt de totes les que podem fer i imaginar. Recordem. En la Missa no som nosaltres principalment els qui preguem. És Jesús mateix qui ofereix la seva vida pels vius i pels difunts; perquè en la missa, Jesús actualitza la seva mort en creu i la seva resurrecció. I ho fa en favor dels vius i dels difunts. No hi ha pregària ni acte que es pugui comparar a l’eficàcia salvadora de la mort i resurrecció de Jesús, que s’actualitza en cada eucaristia.

Així ens ho ensenya l’Església. I així ho han entès sempre els bons cristians, que busquen poder oferir una missa pels seus difunts. Saben que és el millor i més eficaç que poden fer. Nosaltres, amb tot el que fem i diem, podem aportar consol, acompanyament, simpatia als familiars dels difunts. Però... als difunts... només hi arriba Déu Nostre Senyor. I hi arriba de la manera més eficaç, si posem davant el Pare el sacrifici redemptor del seu Fill, Jesús, que ha donat la vida pels vius i pels difunts. I això és la Santa Missa. Si pensem i ho vivim així, aquesta Missa no serà només la millor pregària pel difunt, aportarà també consol i pau als familiars; i... a nosaltres ens ajudarà a penetrar més en el misteri central de la nostra fe.

Pensar així, i actuar així amb els difunts, resultarà ser una obra de misericòrdia envers ells, envers els familiars i... envers nosaltres mateixos. BON DIA.

Estem enfocant les pintures centrals del absis de la parròquia del Carme. Totes obra de Víctor Pallarés l’any 1997. Mirem ara la tomba buida, signe de la Resurrecció de Jesús, que és penyora de la resurrecció dels difunts.


dimecres, 29 d’abril del 2020

CateQuizis 29.- La Missa (1ª part)





Rosari virtual - dimecres, misteris de glòria

Primer misteri: La resurrecció de Jesús
  • Propòsit: No perdem de vista que la crucifixió no és l’últim acte del drama. L’últim és la Resurrecció. Mantinguem l’esperança, que és una virtut típicament cristiana.
  • Intenció: Perquè en la nostra vida es manifesti l’alegria de que estem salvats per Jesús.            
Segon misteri de gloria: L’Ascensió de Jesús al cel.
  • Propòsit: Jesús se’n va al cel, però es queda amb nosaltres. Faré avui una estona de pregària davant l’Eucaristia (encara que sigui de forma virtual)
  • Intenció: Perquè l’Eucaristia –on està Jesús- sigui el centre de la vida dels cristians.
Tercer misteri de glòria: la vinguda de l’Esperit Sant
  • Propòsit: L’Esperit Sant, des del nostre interior, ens guia, ens suggereix, ens inspira... Procuraré estar atent al que em demana.
  • Intenció: Perquè el sant Pare, els Bisbes, els mossens, tots nosaltres... siguem dòcils a les inspiracions de l’Esperit Sant.          
Quart misteri de glòria: L’Assumpció de Maria en cos i ànima al cel
  • Propòsit: Tots nosaltres estem cridats a la mateixa glòria. Donaré avui gràcies a Déu d’aquest destí final que ens reserva.
  • Intenció: Maria és al cel i al costat nostre. Perquè mai oblidem que tenim Mare... i quina Mare!
Cinquè misteri de glòria: Maria coronada Reina de cels i terra.
  • Propòsit: Faré avui una estona de pregària davant una estampa de Maria.
  • Intenció: Preguem per tots els infectats del coronavirus, perquè tinguin esperança i puguin ser atesos com mereixen.         
Amics i amigues. Hem posat la nostra Mare, Maria, al centre de la nostra mirada. Ella ens porta tots dins el seu cor. Estiguem tranquils.

Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.

La Resurrecció de Jesús

    Concurs en línia sobre la Resurrecció de Jesús.
  1. Els guàrdies al sepulcre








Santa Caterina de Siena

Caterina va néixer a Siena (Itàlia) el 25 de març de 1347, filla d'una família molt nombrosa. De molt joveneta es consagrà a Déu i practicava les obres de misericòrdia: ajudava als pobres, tenia cura dels malalts i consolava els afligits i presoners.
En el seguiment de Jesús era extraordinàriament humil. Practicava la pobresa, castedat i obediència. Acceptava els seus sofriments i pregava per perquè servissin per a l'expiació de les seves faltes i la purificació del seu cor. 

Va morir als 33 anys d'edat el dia 29 d'abril de 1380 acompanyada dels seus molts deixebles als qui recomanà que s'estimessin els uns als altres. Va ser canonitzada, declarada copatrona d'Itàlia, doctora de l'Església i copatrona d'Europa.

Aquesta pel.lícula en dibuixos animats recrea la seva curta i intensa vida caracteritzada per l'amor que va vessar a mans plenes i la seva saviesa espiritual.









Visitar els malalts






Visitar els malalts


Amics i amigues, BON DIA
Seguim recordant i explicant les Obres de Misericòrdia. Recordem: “Quan jo estava malalt em veu visitar”, dirà Jesús. “Quan ho fèieu amb un d’aquest petits, m’ho fèieu a mi”. Entreu al meu regne”.

Visitar els malalts. Quantes vegades ho heu fet tots vosaltres! I com ho agraeixen els malalts! Alguns tenen a la vora el seus familiars. No importa. La visita d’un amic sempre l’agraeix el malalt. Visitar-lo és demostrar-li que l’estimem. I això el malalt ho necessita tant o més que les medicines. Sentir-se estimat. Això no té preu. Ni es ven, ni es compra, ni es paga... És simplement “estimar”.

I de què parlarem amb els malalts? De tot. De què parlen els amics? De tot. És passar una estona amb una persona que estimem. I això el reconforta. És la millor medicina. La medicina de l’amor.

Potser no podrem fer el que feia Jesús. Ell curava el malalt, el paralític, el cec, el leprós, el mut... i ells quedaven molt contents.... de la curació i... de l’amor de Jesús. Això és el que els retornava la felicitat: la curació... i el sentir-se estimats. I per això seguien Jesús. Nosaltres... no podrem curar el mal físic del malalt, però si se sent estimat...

Hem parlat ara de Jesús. I penso: no tinguem por de parlar al malalt de Jesús. Serà per a ell el millor consol: sentir-se acompanyat de Jesús en tot moment, especialment en el sofriment, en les moltes hores de soledat. I això no penseu que són paraules buides. Jesús està sempre a prop del malalt. Jesús s’identifica amb ell: “Quan estava malalt em veu visitar”.

Pot, fins i tot, arribar el moment de proposar-li la visita del mossèn, que estaria molt content de visitar-lo, de portar-li la Comunió.

A les parròquies hi sol haver un grup de persones que dediquen part del seu temps lliure a aquesta acció tan bonica i necessària de visitar els malalts; en nom propi i en nom de la parròquia. Així el malalt se sentirà estimat i vinculat a la parròquia.

Jo, avui, us proposo, als grans i als joves: ¿us agradaria formar part –en la mesura de les vostres possibilitats- d’aquest grup de visitadors de malalts? Digueu-nos-ho. Hi ha feina per a tots. De malalts no en falten. Malalts i... persones grans que viuen soles... no en falten. Faltaran qui els vulgui dedicar una estona?

Recordem la paraula de Jesús: “Veniu, beneïts del meu Pare, entreu al Regne... perquè quan estava malalt en veu visitar.... quan ho fèieu a algun dels meus germans, m’ho fèieu a mi.” BON DIA


El quadre d’avui representa la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols i la Verge Maria. Està situada també a la capella de la Mare de Deu de la Unitat. L’autora es Carme Benet.


Dimecres setmana III Pasqua