dijous, 30 d’abril del 2020
Enterrar els morts
Enterrar els morts
Amics
i amigues. BON DIA.
Seguim amb les obres de misericòrdia. La setena
s’enunciava abans així: Enterrar els
morts. Potser direu que això es fa sempre i a tot arreu. Pel que sabem, és
veritat; però abans no era així.
Recordem que Tobies ha passat a la història com
un home bondadós, que, amb prou feina i amb molts problemes es dedicava a donar
sepultura als morts que trobava freqüentment pels carrers. Us recomano la
lectura d’aquest llibre de Tobies, que pertany a l’Antic Testament.
Enterrar els morts. També és una necessitat,
especialment en temps de guerres. Però bé; gràcies a Déu, no és avui el nostre
cas.
Però, respecte dels difunts, hi ha moltes
accions que podem tenir en compte, i que són realment actes, obres de misericòrdia.
Pregar, oferir la missa per la seva salvació. Acompanyar
el dol, passar prudencialment una estona amb la família que ha perdut un membre.
Una breu trucada telefònica. Assistir a l’enterrament. L’amor a la família
concreta ens dictarà a cadascú el que sigui més oportú. Però tot és “obra de
misericòrdia” envers el difunt i envers la família que l’ha perdut.
Hem parlat, fa un moment, d’oferir la Missa
pels difunts en general o un difunt en concret. Diguem que és l’obra de caritat
més beneficiosa al difunt de totes les que podem fer i imaginar. Recordem. En
la Missa no som nosaltres principalment els qui preguem. És Jesús mateix qui
ofereix la seva vida pels vius i pels difunts; perquè en la missa, Jesús
actualitza la seva mort en creu i la seva resurrecció. I ho fa en favor dels
vius i dels difunts. No hi ha pregària ni acte que es pugui comparar a
l’eficàcia salvadora de la mort i resurrecció de Jesús, que s’actualitza en
cada eucaristia.
Així ens ho ensenya l’Església. I així ho han
entès sempre els bons cristians, que busquen poder oferir una missa pels seus
difunts. Saben que és el millor i més eficaç que poden fer. Nosaltres, amb tot
el que fem i diem, podem aportar consol, acompanyament, simpatia als familiars dels difunts. Però... als difunts... només hi arriba
Déu Nostre Senyor. I hi arriba de la manera més eficaç, si posem davant el Pare
el sacrifici redemptor del seu Fill, Jesús, que ha donat la vida pels vius i
pels difunts. I això és la Santa Missa. Si pensem i ho vivim així, aquesta
Missa no serà només la millor pregària pel difunt, aportarà també consol i pau
als familiars; i... a nosaltres ens ajudarà a penetrar més en el misteri
central de la nostra fe.
Pensar així, i actuar així amb els difunts,
resultarà ser una obra de misericòrdia envers ells, envers els familiars i...
envers nosaltres mateixos. BON DIA.
Estem enfocant les pintures centrals del absis
de la parròquia del Carme. Totes obra de Víctor Pallarés l’any 1997. Mirem ara
la tomba buida, signe de la Resurrecció de Jesús, que és penyora de la
resurrecció dels difunts.
dimecres, 29 d’abril del 2020
Rosari virtual - dimecres, misteris de glòria
Primer misteri: La resurrecció de Jesús
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: No perdem de vista que la crucifixió no és l’últim acte del drama. L’últim és la Resurrecció. Mantinguem l’esperança, que és una virtut típicament cristiana.
- Intenció: Perquè en la nostra vida es manifesti l’alegria de que estem salvats per Jesús.
- Propòsit: Jesús se’n va al cel, però es queda amb nosaltres. Faré avui una estona de pregària davant l’Eucaristia (encara que sigui de forma virtual)
- Intenció: Perquè l’Eucaristia –on està Jesús- sigui el centre de la vida dels cristians.
- Propòsit: L’Esperit Sant, des del nostre interior, ens guia, ens suggereix, ens inspira... Procuraré estar atent al que em demana.
- Intenció: Perquè el sant Pare, els Bisbes, els mossens, tots nosaltres... siguem dòcils a les inspiracions de l’Esperit Sant.
- Propòsit: Tots nosaltres estem cridats a la mateixa glòria. Donaré avui gràcies a Déu d’aquest destí final que ens reserva.
- Intenció: Maria és al cel i al costat nostre. Perquè mai oblidem que tenim Mare... i quina Mare!
- Propòsit: Faré avui una estona de pregària davant una estampa de Maria.
- Intenció: Preguem per tots els infectats del coronavirus, perquè tinguin esperança i puguin ser atesos com mereixen.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Santa Caterina de Siena
Caterina va néixer a Siena (Itàlia) el 25 de març de 1347, filla d'una família molt nombrosa. De molt joveneta es consagrà a Déu i practicava les obres de misericòrdia: ajudava als pobres, tenia cura dels malalts i consolava els afligits i presoners.
En el seguiment de Jesús era extraordinàriament humil. Practicava la pobresa, castedat i obediència. Acceptava els seus sofriments i pregava per perquè servissin per a l'expiació de les seves faltes i la purificació del seu cor.
Va morir als 33 anys d'edat el dia 29 d'abril de 1380 acompanyada dels seus molts deixebles als qui recomanà que s'estimessin els uns als altres. Va ser canonitzada, declarada copatrona d'Itàlia, doctora de l'Església i copatrona d'Europa.
Aquesta pel.lícula en dibuixos animats recrea la seva curta i intensa vida caracteritzada per l'amor que va vessar a mans plenes i la seva saviesa espiritual.
Va morir als 33 anys d'edat el dia 29 d'abril de 1380 acompanyada dels seus molts deixebles als qui recomanà que s'estimessin els uns als altres. Va ser canonitzada, declarada copatrona d'Itàlia, doctora de l'Església i copatrona d'Europa.
Aquesta pel.lícula en dibuixos animats recrea la seva curta i intensa vida caracteritzada per l'amor que va vessar a mans plenes i la seva saviesa espiritual.
Visitar els malalts
Visitar els malalts
Amics i amigues, BON DIA
Seguim recordant i explicant les Obres de
Misericòrdia. Recordem: “Quan jo estava
malalt em veu visitar”, dirà Jesús. “Quan
ho fèieu amb un d’aquest petits, m’ho fèieu a mi”. Entreu al meu regne”.
Visitar
els malalts. Quantes vegades ho heu fet tots vosaltres! I
com ho agraeixen els malalts! Alguns tenen a la vora el seus familiars. No
importa. La visita d’un amic sempre l’agraeix el malalt. Visitar-lo és
demostrar-li que l’estimem. I això el malalt ho necessita tant o més que les
medicines. Sentir-se estimat. Això no té preu. Ni es ven, ni es compra, ni es
paga... És simplement “estimar”.
I de què parlarem amb els malalts? De tot. De
què parlen els amics? De tot. És passar una estona amb una persona que estimem.
I això el reconforta. És la millor medicina. La medicina de l’amor.
Potser no podrem fer el que feia Jesús. Ell
curava el malalt, el paralític, el cec, el leprós, el mut... i ells quedaven
molt contents.... de la curació i... de l’amor de Jesús. Això és el que els
retornava la felicitat: la curació... i el sentir-se estimats. I per això
seguien Jesús. Nosaltres... no podrem curar el mal físic del malalt, però si se
sent estimat...
Hem parlat ara de Jesús. I penso: no tinguem
por de parlar al malalt de Jesús. Serà per a ell el millor consol: sentir-se
acompanyat de Jesús en tot moment, especialment en el sofriment, en les moltes
hores de soledat. I això no penseu que són paraules buides. Jesús està sempre a
prop del malalt. Jesús s’identifica amb ell: “Quan estava malalt em veu visitar”.
Pot, fins i tot, arribar el moment de
proposar-li la visita del mossèn, que estaria molt content de visitar-lo, de
portar-li la Comunió.
A les parròquies hi sol haver un grup de
persones que dediquen part del seu temps lliure a aquesta acció tan bonica i
necessària de visitar els malalts; en nom propi i en nom de la parròquia. Així
el malalt se sentirà estimat i vinculat a la parròquia.
Jo, avui, us proposo, als grans i als joves: ¿us
agradaria formar part –en la mesura de les vostres possibilitats- d’aquest grup
de visitadors de malalts? Digueu-nos-ho. Hi ha feina per a tots. De malalts no
en falten. Malalts i... persones grans que viuen soles... no en falten.
Faltaran qui els vulgui dedicar una estona?
Recordem la paraula de
Jesús: “Veniu, beneïts del meu Pare,
entreu al Regne... perquè quan estava malalt en veu visitar.... quan ho fèieu a
algun dels meus germans, m’ho fèieu a mi.” BON DIA
El quadre d’avui representa la vinguda de
l’Esperit Sant sobre els apòstols i la Verge Maria. Està situada també a la
capella de la Mare de Deu de la Unitat. L’autora es Carme Benet.
dimarts, 28 d’abril del 2020
Rosari virtual - Dimarts, misteris de dolor
Primer misteri: Agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Jesús patia, però... acceptava. Maria no hi era a l’hort, però patia igualment... i acceptava. Avui intentaré acceptar el que em toca patir.
- Intenció: Per les persones que pateixen la malaltia. I molt especialment per aquelles que veuen com pateixen els seus familiars malalts. Que sàpiguen que Maria els acompanya.
- Propòsit: Maria no hi era... però cada assot repercutia en el seu cor de Mare. Procuraré no ser insensible al dolor que pateix tanta gent
- Intenció: Perquè ningú, arrel de la pandèmia, perdi la fe. Que tots entenguin que Déu “pateix” més que nosaltres, i que està amb nosaltres.
- Propòsit: Maria no hi era... però cada espina es clavava en el seu cor de Mare. Que siguem sensibles al dolor de tants germans nostres.
- Intenció: Per tots els qui pateixen pels seus familiars malalts... sense poder estar al seu costat.
- Propòsit: Maria hi va estar... i patir intensament en veure’l patir. Però... ho acceptà. Com ella, intentem nosaltres acceptar el patiment.
- Intenció: Per totes les persones que han perdut algun familiar i no han pogut estar ni al seu enterrament.
- Propòsit: Maria hi era... i patia veient-lo patir. Que Maria ens ajudi a tenir en compte el patiment dels altres, més que el nostre propi patiment.
- Intenció: Per tot el nostre món. Que aquesta pandèmia el faci pensar i l’apropi més a Déu i als germans.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Visitar els qui estan a la presó
Visitar els qui estan a la presó
Amics i amigues, BON DIA
Seguim recordant i explicant les Obres de Misericòrdia.
Recordem: “Quan jo estava a la presó i em
veu visitar”, dirà Jesús. No ho
podem oblidar. Una de les pobreses és la d’aquells que estan mancats de
llibertat. No es tracta ara de saber per què són a la presó. El fet és que hi
són. I la mancança de llibertat els suposa un sofriment.
Direu: “Y què hi
podem fer nosaltres?” Al llarg de la història, aquesta pregunta se l’han
molta gent. Molta gent que, moguts per una veritable compassió, han trobat
fórmules per estat al costat dels presos, de moltes maneres.
Sants fundadors d’Ordes religioses, dedicades no solament a
visitar els presos, sinó fins i tot a alliberar-los amb els seus propis diners,
i, a falta de recursos, oferir-se ells mateixos a ocupar el lloc del captiu. Eren circumstàncies històriques diferents
a les nostres, però que els movia l’amor al presoner, en el qui veien la
mateixa persona de Jesús. Sant Maximiliano Kolbe, que en el camp de
concentració, ofereix la seva vida a canvi d’un company que, a sorts, li tocava
morir de fam; i, per tant, qui realment va morir de fam, va estar Maximiliano
Kolve.
És el cas dels Mercedaris, que acompanyen el pres, li donen
suport, l’escolten, el confessen, el conforten humanament, l’ajuden i fan
d’intermediaris amb familiars, advocats...
I... baixem al nostre nivell. Potser coneixem alguna
persona que està a la presó. No sempre les lleis ens permeten fer visites a la
presó. Però consolar i escoltar i potser ajudar els seus familiars també és una
manera de manifestar l’estimació. I això sempre arriba al qui està a la presó i
ho agraeix. Un altre aspecte, que potser no tots sabeu, és que, en ocasions,
segons la falta comesa, hi ha serveis alternatius a la presó. A la parròquia
del Carme, ja fa mols anys, tenim i hi hem tingut aquest tipus de persones, als
qui estem agraïts pel seu treball. Penso que també ells han agraït el tracte que
han rebut de la parròquia i de les persones que estan al servei de la mateixa.
Cal parlar també d’una obra bona, molt a l’abast de tothom,
la pregària pels presos.
Però... hi ha un aspecte, més a la rel que qualsevol altre,
que és l’educació de la infància i
joventut. Potser molts dels qui estan a la presó no hi serien si haguessin
rebut una esmerada educació dels pares, mestres, sacerdots... Per tant,
esmerçar tots els esforços possibles en aquesta educació seria –i és- la manera
més radical de solucionar el problema de les presons.
Per això, des d’aquí, i en nom vostre i de tota la
societat, voldria agrair a persones, institucions civils, congregacions
religioses... que es dediquen amb cos i ànima a l’educació de nens i joves, la
tasca que fan tan meravellosa i tan eficaç perquè “no calguin” presons, i per
tant, presoners als qui visitar. I, en aquest sentit, i d’una forma molt
especial, agrair l’educació familiar. Els nens i joves, que s’han sentit
estimats, educats en el si de la família, estaran sempre molt lluny de
necessitar qui els visiti en una presó.
BON DIA A TOTHOM.
Hem estat, durant aquesta estona, davant de l’escena del
naixement de Jesús, en la paret lateral esquerra de la capella que em diem de
la Verge de la Unitat. Obra de Carme Benet, feta l’any 2005.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)