dissabte, 28 de novembre del 2020
Activa't amb Jesús
Es una nova secció de pregaria.cat que vol fer fàcil una estoneta en família davant de Jesús i escoltar què ens té a dir en la lectura de cada diumenge.
Advent Missioner: ¡Somos familia!
Els youtubers de la 'Tribu Missionera' ens expliquen com Jesús i la seva família tornen a casa, a la ciutat de Natzaret. Allí va viure una infància tranquil·la i, com diu l'Escriptura, va anar creixent en estatura i també en saviesa.
- Més informació:
dilluns, 8 de juny del 2020
diumenge, 7 de juny del 2020
dissabte, 6 de juny del 2020
Sant Marcel·lí de Champagnat
Marcel·lí va
néixer el 20 de maig del 1789 a Rosey, un petit poble de les muntanyes del Loira, a prop de Lió. És el novè i penúltim fill d’una família profundament cristiana. El seu pare, Joan Baptista, i la seva mare, Maria, eren persones entregades a les seves feines i a la seva família. De fet, a Marcel·lí l’eduquen a casa entre la seva mare i la seva tia religiosa. El primer contacte amb l’escola és negatiu per a Marcel·lí. El mestre li pega i pren la decisió de no tornar-hi més. La seva experiència a catequesi no és gaire millor.
L’octubre de 1805 ingressa al seminari menor de Verrières. I al 1813, amb 24 anys, després d’acabar els estudis, ingressa al seminari major de Lió. Poc després, ell i altres seminaristes projecten fundar una societat dedicada a les missions i a l’educació dels infants sota la protecció de Maria. Marcel·lí Champagnat és ordenat prevere el 22 de juliol de 1816. L’endemà, amb un grup de companys puja al santuari de la Mare de Déu de Fourvière per consagrar-se a Maria. És l’origen de la Societat de Maria. I és destinat a la petita parròquia de La Valla.
Aquí comença la seva activitat pastoral, en una comunitat pobra de muntanya, on queda impressionat per la desconeixença dels fidels en matèria de religió i en educació elemental. Allà un fet trasbalsa la vida de Marcel·lí. Li va tocar atendre un jove moribund, Joan Baptista Montagne, analfabet i sense cap formació religiosa. Marcel·lí li explicà la vida de Jesús i l'ensenya a pregar.
Després d'aquest episodi va decidir fundar, el 2 de gener de 1817, una congregació laica dedicada a la instrucció i la catequesi de la joventut pobra. Naixia l'Institut dels Germanets de Maria. Era el 2 de gener de 1817. Aquesta primera comunitat repartia el temps entre la pregària, el treball i l’estudi. El desig de Marcel·lí era formar educadors i catequistes amb un esperit pràctic per poder atendre la seva futura missió: educar nens i joves i anunciar-los l’evangeli.
Al cap de poc temps, la caseta de La Valla queda petita i Marcel·lí i els germans decideixen construir amb les seves pròpies mans una casa més gran, dins del terme de Saint Chamond. La van anomenar Nostra Senyora de L’Hermitage, dedicada a Maria, i es converteix, així, en el noviciat que formarà els joves que volien ser germans. Pas a pas, els germans es van anar guanyant l’estima i la confiança de la gent.
Marcel·lí Champagnat mor el dissabte 6 de juny de 1840. El fundador dels Maristes va ser beatificat pel papa Pius XII el 29 de maig de 1955 i canonitzat pel papa Joan Pau II el 18 d’abril de 1999. La seva festa se
celebra el 6 de juny.
Rosari virtual - dissabte, misteris de goig
Primer misteri: l’Anunciació de l’àngel a Maria
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Mentre reso el misteri, pensaré en el que va passar, i m’encomanaré a la Mare de Déu.
- Intenció: Preguem perquè Déu augmenti en tots nosaltres la confiança. Déu ens estima.
- Propòsit: També pensaré en aquesta trobada de Maria i Elisabeth. Dues dones fidels a Déu.
- Intenció: Perquè sapiguem tots, igual que Maria, lloar Déu per tot el que fa per nosaltres i per la humanitat.
- Propòsit: Durant el misteri, pensaré en aquest naixement de Jesús. I donaré gràcies pel que suposa d’amor infinit de Déu
- Intenció: Perquè la humanitat s’adoni, poc a poc, que Déu és Pare de tots i estima tots.
- Propòsit: Pensaré en el goig de Maria. I també en l’acceptació de la voluntat de Déu, quan va sentir de Simeó que una espasa travessaria la seva ànima.
- Intenció: Perquè sapiguem agrair la tasca dels metges, sanitaris, etc. Que cuiden de nosaltres.
- Propòsit: També pensaré en aquest misteri i com Maria pateix i accepta la resposta del Fill, fins i tot sense comprendre-la.
- Intenció: Per totes les mares que han perdut algun fill. Perquè continuïn creient en la bondat de Déu.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
divendres, 5 de juny del 2020
Rosari virtual - divendres, misteris de dolor
Primer misteri: Agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Avui oferiré –amb alegria- les coses dificultoses que se’m presentin, pensant en Jesús a l’Hort de Getsemaní.
- Intenció: Perquè arribem a entendre que les dificultats entren en el pla de Déu sobre la nostra salvació.
- Propòsit: Avui procuraré complaure a tots els que tinc a la vora; així els estalviaré sofriments.
- Intenció: Perquè totes les persones canviïn d’actitud envers els altres: perquè no són rivals, sinó germans.
- Propòsit: Intentaré acceptar avui qualsevol “espina” que em vingui. Ho faré pensant en Jesús.
- Intenció: Perquè sapiguem tots estar atents a treure les espines dels nostres germans.
- Propòsit: Faré avui aquesta pregària: “Jesús, accepto les creus que em vulguis enviar. Ajuda’m a portar-les.
- Intenció: Perquè vagi desapareixent en tothom l’actitud de confrontació, i creixi la solidaritat.
- Propòsit: Avui donaré gràcies a Déu perquè m’estima tant. Jesús clavat a la creu n’és la demostració més clara.
- Intenció: Perquè el món s’adoni poc a poc que Déu l’estima amb deliri.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
dijous, 4 de juny del 2020
Rosari virtual - dijous, misteris de llum
Primer misteri: El Baptisme de Jesús en el Jordà.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Des del Baptisme, sóc com un altre Jesús. Pensaré avui: Què faria Jesús en aquest moment? I ho faré.
- Intenció: Per tota la meva família. Que visquem conscients de que estem batejats, i som fills de Déu.
- Propòsit: A mi em falta molt el “vi” de l’amor. Pregaré a Maria, demanant-li aquest “vi”
- Intenció: Preguem perquè Déu, per intercessió de Maria, alliberi el nostre món d’aquesta pandèmia.
- Propòsit: En què puc “convertir-me” avui. Ho intentaré.
- Intenció: Per tota la humanitat. Que s’adoni que només Jesús és el seu Redemptor.
- Propòsit: Només cal “escoltar Jesús”, com ens diu el Pare del Cel. Avui dedicaré una estona per pensar què l’està demanant Jesús a mi.
- Intenció: Que Déu concedeixi al nostre món conèixer Jesús com l’únic que pot salvar-lo.
- Propòsit: No podria jo aquests dies participar en l’Eucaristia? Pensa-ho, i fes el possible.
- Intenció: Que l’Eucaristia sigui coneguda, valorada, per tots i cadascun dels cristians.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
2.- Fruits de l'Esperit Sant: L'alegria
Amics i amigues. BON DIA
Parlàvem ahir d’un dels fruits preciosos que
l’Esperit Sant produeix en nosaltres, cristians, quan deixem que aquest Esperit
habiti en nosaltres. El primer fruit –dèiem- és la caritat, l’amor. No hi ha
res més desitjable, més fecund, més benefactor, m´s transformador... que la
caritat, l’amor.
Doncs, precisament, avui ens toca parlar d’un
altre fruit meravellós de l’Esperit Sant, absolutament relacionat amb l’amor:
és la joia, l’alegria. Qui posseeix l’Esperit estima i se sent estimat. I això
li produeix una alegria immensa: és
la alegria de qui se sent estimat de Déu. A més a més, la seva és una alegria
que s’encomana.
Una alegria que
res ni ningú li podrà prendre. Ni les dificultats, siguin les que siguin, que
es puguin presentar. Santa Teresa deia: ¿Qué se me da a mí de la
vida? Nada te turbe, nada te espante. Quien a Dios tiene nada le falta: sólo
Dios basta.
És el goig que
experimentem, fruit de tenir Déu en les nostres vides. L’alegria de saber-nos
seus i d'estar a prop de Déu. perquè Déu viu en nosaltres, no estem mai sols.
Recordeu la paraula de Jesús: “Jo seré amb vosaltres tots els dies de la vida
fins a la fi del temps”. I així el
cristià, experimenta també les múltiples alegries humanes que el Creador posa
en el nostre camí: l'alegria de l'existència i de la vida; l'alegria de l'amor
honest, l'alegria tranquil·litzadora de la naturalesa i del silenci; l'alegria
de la feina ben feta; del deure complert; l'alegria transparent de la puresa,
del servei, del saber compartir; l'alegria exigent del sacrifici. Fins i tot,
l’alegria del perdó. Ni les nostres mancances i pecats –que tant sovint
experimentem- ens prenen aquesta alegria, perquè sabem que Déu Pare continua
estimant-nos, ens perdona i ens vol al seu costat. Sant Pau deia als seus
cristians: “Estigueu contents. Us ho
repeteixo, estigueu sempre contents”.
Qui posseeix a Déu
no s'inquieta per res, perquè Déu ho és tot per a ell, i tota la resta només
val en relació a Ell. És l’alegria dels sants. Els sants són es qui més feliços
han estat, enmig de qualsevol tribulació. Es diu moltes vegades que “un sant
trist, és un trist sant”. És a dir, és impossible que un que viu en Déu i
l’estima, estigui trist. En una ocasió, a Sant Joan Bosco se li va presentar un
jovenet del col·legi i li va fer aquesta pregunta: “Don Bosco, què he de fer per ser sant?” Don Bosco, un gran
educador, li respongué: “Estiguis sempre
content”. I és lògic. A un pare –i Déu és el millor dels pares- li agrada,
sobretot, que els seus fills visquin contents.
Germans i
germanes. Visquem sempre contents. Fem tots aquesta experiència. Estimem de
cor. I el fruit –fruit de l’Esperit Sant- serà una alegria plena, durable. Que
Déu ens la concedeixi a tots. BON DIA
Avui estem
contemplant el local del Carme, que en diem “Espai Mossèn Joan”. La seva idea
va estar que poguéssim tots experimentar l’alegria de l’amistat sincera,
l’alegria del compartir, l’autèntica alegria cristiana.
dimecres, 3 de juny del 2020
Rosari virtual - dimecres, misteris de glòria
Primer misteri: La resurrecció de Jesús
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Jesús va morir per nosaltres. Però Jesús és viu, ha ressuscitat. No ho he d’oblidar. Avui intentaré viure content en tot moment.
- Intenció: Perquè Déu retorni l’alegria al nostre món tan agobiat.
- Propòsit: Jesús és al cel, i és al meu costat. Procuraré viure avui molt conscient d’aquesta presència de Jesús.
- Intenció: Perquè tots els sanitaris s’adonin que, atenent els malalts, és Jesús a qui atenen. I Jesús els ho agraeix.
- Propòsit: Avui agrairé a l’Esperit Sant la seva presència en la meva ànima. I miraré de conservar-la ben neta.
- Intenció: Perquè l’Esperit Sant il·lumini al Papa Francesc per portar endavant l’Església de Jesús.
- Propòsit: Tenim al cel una Mare, que també està al nostre costat, atenta al que necessitem. Què li penso demanar avui especialment?
- Intenció: Perquè Maria, des del cel, protegeixi el nostre bisbe Salvador i tots els diocesans.
- Propòsit: Avui faré, de la manera senzilla que em surti del cor, una consagració de la meva vida a la mare de Déu.
- Intenció: Perquè, poc a poc, el món s’adoni de que no està orfe, sinó que té una Mare, la millor Mare.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
1.- Fruits de l'Esperit Sant: La caritat (amor)
Amics i amigues. BON DIA
Comencem avui a parlar dels Fruits de l’Esperit
Sant. És a dir, els fruits que es noten en les persones que viuen conscients de
que l’Esperit Sant es el gran do que han rebut de Déu i que en tot es deixen
guiar per l’Esperit.
D’aquests fruits, el primer que es relaciona és
l’Amor, o la caritat. És lògic. Si l’Esperit Sant és l’amor que procedeix del
Pare i del Fill, aquell cristià que es deixa portar per l’Esperit es
caracteritzarà sempre per un amor molt gran, per una caritat sincera.
L’Esperit Sant ens configura a Jesús. I el que
brilla més pregonament en Jesús és la caritat, és l’amor immens. Tots ho sabem
i tots ho agraïm. Jesús ens ha estimat tant que ha donat la vida –i de quina manera-
per la nostra salvació.
El cristià que es deixa posseir per l’Esperit
Sant, estima Déu amb tot el cor i estima eles germans, tal com Jesús ens ha
estimat.
El seu amor és un amor total. És un amor pur i
tendre. És un amor confiat. És un amor sense condicions. És un amor que
l’impulsa a fer sempre i en tot la voluntat de Déu i a estimar en tot i per tot
als germans. És un fruit de l’Esperit Sant.
Ens parla el papa sant Pau VI: Abans de res l'amor, que és el que compon
la novetat cristiana.
En efecte; diu Sant Joan: "Nosaltres sabem que hem passat de
la mort a
la vida perquè estimem els germans" (1Jn 3, 14). Aquest és el
testimoni de
què
té absoluta necessitat el món. El nostre objectiu és
construir una
"civilització de l'amor".
En la història de l’Església hi ha infinitat de
sants i santes que, plens d’aquest amor, que és fruit de l’Esperit Sant, han
omplert el món d’obres magnífiques de caritat envers els germans. Per
anomenar-ne alguns més coneguts de tots: Sant Joan de Déu, dedicat de per vida als
malalts; Sant Joan Bosco, lliurat totalment a la joventut; la Mare Teresa de
Calcuta, recollint els moribunds dels carrers; sant Vicens de Paül... i molts i
molts altres.
Potser nosaltres no tindrem ocasió de fer les
meravelles que ells i elles van fer. Però, si estem plens de l’Esperit Sant, en
nosaltres es notarà aquest amor i caritat que és el fruit més clar de la seva
presència en nosaltres. I aquest amor es notarà a casa, en la família, en el
treball, en qualsevol relació amb els altres... Un amor als altres que, per
altra banda, serà sempre fruit d’un amor intens a Déu. Aquest amor a Déu serà
la font de l’amor als germans. Aquest amor que –repeteixo- és el primer i el
més noble FRUIT de la presència de l’Esperit Sant en nosaltres. Un amor que
transforma el món. BON DIA
Hem fet aquesta consideració davant la figura
del Crist. Jesús, mort a la creu, és l’expressió més clara i preciosa d’un amor
absolut a Déu i als germans. El Pare li demana, i Jesús accepta la mort, per a
redimir-nos a tots.
dimarts, 2 de juny del 2020
Rosari virtual - dimarts, misteris de dolor
Primer misteri: Agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní
- Propòsit: Jesús accepta la voluntat del Pare per la nostra redempció. Jo acceptaré avui qualsevol dificultat o dolor que em pugui venir.
- Intenció: Per totes les persones que han patit i pateixen per la pandèmia. Que Déu els concedeixi la gràcia de saber acceptar aquests patiments.
- Propòsit: Cada assot que sentia Jesús era un acte d’amor al Pare i a la humanitat. Procuraré també jo a qualsevol patiment que em vingui, convertir-lo en un acte d’amor.
- Intenció: Avui pregarem per la Rosa Fabregat, que ens ha deixat. Perquè Déu la tingui ja a la glòria del cel.
- Propòsit: Intentaré avui no fer patir a ningú, en cap aspecte.
- Intenció: Que Déu es compadeixi de tots els qui pateixen, especialment per aquells que se senten com abandonats de Déu (en realitat Déu està més a prop nostre que mai).
- Propòsit: Demanaré a Déu que sàpiga acceptar les “creus” que Ell vulgui donar-me, sabent que Ell és qui me les proporcionar... i per al meu bé.
- Intenció: Que aquesta pandèmia ajudi a que la humanitat s’apropi més a Déu, que ens estima sempre i del tot.
- Propòsit: Demanaré ara a Jesús que m’ajudi a entendre el valor redemptor de la creu (de la seva i de la meva)
- Intenció: Perquè tota la humanitat s’adoni de com Déu l’estima, fins a donar la vida per tots.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)