diumenge, 10 de maig del 2020
1.- Oir Missa entera tots els diumenges i festes de precepte
Oir Missa entera tots els diumenges i festes de precepte
AMICS I AMIGUES. BON DIA. Comencem avui a parlar dels 5 preceptes
generals de l’Església. És a dir, de cinc aspectes que l’Església considera
indispensables perquè el cristià visqui amb plenitud la seva vida cristiana i
la seva pertinença a l’Església de Jesús.
El primer s’enuncia així: Oir Missa entera tots els diumenges i les festes de precepte. Germans
i germanes. La Missa o la celebració de l’Eucaristia és imprescindible en la
vida del cristià, en la vida de l’Església. És el manament de Jesús: “Feu això,
que és el meu memorial”. És l’aire que respira el cristià. És el pa de la Vida.
És l’aliment imprescindible. És la força. És la llum que il·lumina el camí.
És... el TOT. És... JESÚS.
A uns cristians que es reunien d’amagat –perquè
estava prohibit per l’Estat- per celebrar l’Eucaristia, els descobriren i els
digueren: “Per què ho feu, si us ho hem prohibit?”. La resposta: “És que...
sense la Missa no podem viure”, I els mataren.
I això des del principi de l’Església. Abans
que existissin temples, ho feien a les cases particulars. En terrenys de
missió, on hi ha pocs sacerdots, els fidels fan llargues caminades per
participar en l’Eucaristia.
No és una pena que se’ns hagi de “manar” l’assistència a la Missa un cop
a la setmana? Som nosaltres que hauríem de “demanar” la possibilitat d’assistir-hi.
I per què el diumenge? El poble d’Israel tenia
com a dia festiu el dissabte. Ja des de l’inici de l’Església, es va considerar
millor d’establir como a dia festiu el diumenge. És el dia en què Jesús va
ressuscitar. És el dia en què l’Esperit Sant davallà sobre els apòstols.
Juntament amb els diumenges, l’Església considera vital en la vida del cristià
la Missa d’algunes festes molt senyalades “festes de guardar”. A tall
d’exemple. La Festa de Cap d’Any, la festa de Reis, l’Assumpció de Maria, la
Immaculada, Tots Sants, Nadal.
Quan en el precepte es diu: “Oir missa entera”, es refereix a les
dues parts essencials; és a dir, la celebració de la Paraula, i la celebració
de l’Eucaristia. És tot tan important! No ens podem perdre res. Des d’arribar
uns minuts abans per concentrar-se, l’atenció a les lectures, l’homilia del
celebrant i la participació en el misteri eucarístic –consagració, comunió, acció
de gràcies-. Tot és vital. També el trobar-se amb els germans de la parròquia,
amb els qui formem l’Església de Jesús.
Amics i amigues. No es pot dir tot en uns
minuts. La Missa és l’actualització
sacramental de tot el misteri de Jesús: passió, mort i resurrecció. Sense Missa
no hi ha Església. Sense Missa no hi ha “cristià”. Una última paraula. Sabem
que en aquests moments no us és possible la participació presencial de
l’Eucaristia. Uniu-vos-hi al menys intencionalment.
Estem contemplant l’altar major de l’Església
del Carme. Com a preparat per a l’Eucaristia. L’altar és el centre de
l’Església. Representa Crist. Per això el mossèn, en començar i acabar la
Missa, el besa amb reverència.
Sant Joan d'Àvila
Sant Joan d'Àvila va nèixer el 6 de gener de 1200 a Almodóvar del Campo (Ciudad Real) en el si d'una família profundament cristiana. Els seus pares van educar-lo en el sacrifici i l'amor als pobres. Estimava molt a Jesús i la Mare de Déu i dedicava molta estona a la pregària.
Estudià Lleis, però decidí consagrar la seva vida a Crist i a l’evangelització. Ja ordenat sacerdot cantà la seva primera Missa davant de la tomba dels seus pares. Repartí els seus béns entre els pobres i es dedicà plenament a la predicació per atreure les persones a Crist, a l’oració i la formació de sacerdots. Va ser amic i conseller de grans sants. Va morir a Montilla el 10 de maig de 1569 amb gran fama de santedat. És el patró del clergat espanyol i doctor de l'Església.
dissabte, 9 de maig del 2020
Rosari virtual - dissabte, misteris de goig
Primer misteri de goig: l’Anunciació de l’àngel a Maria.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Maria ha dit sempre SÍ. La fidelitat de Maria. Jo vull dir sempre SÍ al que Déu em demani.
- Intenció: Perquè tots els cristians estiguem disposats a fer el que Déu ens demani a cada moment.
- Propòsit: Maria compren la necessitat de la seva cosina i s’hi llança. La caritat de Maria. Avui intentaré fer tot seguit allò que pot fer un servei als qui tinc a la vora.
- Intenció: Preguem perquè la caritat dels cristians sigui sempre el seu distintiu. (“Mireu com s’estimen”)
- Propòsit: Contemplem la tendresa de Maria. L’autèntica caritat és “tendra”. Així tractaré avui a tots els de casa.
- Intenció: Preguem amb confiança perquè la relació entre les persones, a tot nivell, sigui de bondat entre tots.
- Propòsit: Maria ofereix Jesús i s’ofereix ella mateixa a Déu. Faré a Déu, avui, un acte d’oferiment per allò que Ell vulgui de mi.
- Intenció: Perquè tota la humanitat vagi comprenent que Déu és qui més ens estima tots.
- Propòsit: Maria ho accepta tot: el dolor... i l’alegria (la pèrdua i la trobada de Jesús). Avui, en un moment de pregària, repassaré les coses que em dolen i les que m’alegren. Tot ho oferiré a Déu, el Pare.
- Intenció: Preguem perquè la humanitat sàpiga treure profit de les dificultats que Déu li envia, i sàpiga agrair tots els beneficis que ens vénen de Déu.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Introducció als Preceptes de l'Església
Els Preceptes de l'Església
- Oir Missa entera tots els diumenges i festes de precepte
- Confessar els pecats mortals, al menys una vegada a l'any, i en perill de mort i si s'ha de combregar
- Combregar al menys per Pasqua de Resurrecció
- Dejunar i abstenir-se de menjar carn quan ho mana la Santa Mare Església
Introducció als Preceptes de l’Església
AMICS I AMIGUES. BON DIA. Fa ja unes setmanes
van acabar d’explicar breument els 10 Manaments de la llei de Déu. Ho recordeu?
Dèiem que són les coses principals, ordres, que Déu ha donat perquè tot vagi bé
en la nostra relació amb Ell i en la convivència entre nosaltres. Els 10
manaments de la llei de Déu.
Doncs bé; tots sabem que Jesús, el Fill de Déu,
per salvar la humanitat del pecat que ens condemnava a estar sempre lluny de
Déu, es va fer home, va néixer de la Verge Maria, i després, als 33 anys, va
acceptar ser clavat a la creu i morir per nosaltres. Sabem també que, als tres
dies va ressuscitar tal com ho havia anunciat. Sabem que, als 40 dies, abans de
pujar al cel, va dir als seus apòstols que anessin per tot el món a predicar
l’Evangeli. I, com que els apòstols eren ignorants, de vegades covards, els va
prometre que des del cel, els enviaria l’Esperit Sant, que els faria forts,
valents. I així va ser, 10 dies després, el dia de la Pentecosta. L’Esperit
Sant va davallà sobre ells. I amb la seva força, aquells 12 homes senzills,
ignorants, porucs, van ser capaços d’anar per tot el món, predicant la doctrina
de Jesús. Tots ells, i la gent que anava convertint-se en deixebles de Jesús,
formaven l’Església de Jesús. Sant Pere, per voluntat de Jesús mateix, era el
cap. Els qui anaven succeint a sant Pere en el govern de l’Església, els anomenem
Papes. Avui, després de 2.000 anys, el Papa, el Sant Pare, tots el coneixem, es
diu el Papa Francesc.
Aquell petit grup de 12 apòstols i poquets
deixebles, avui som més de mil milions, que volem seguir Jesús i la seva
doctrina. Tots formem l’Església de Jesús.
L’Església, com tota família -família gran- es
regeix per unes normes, que fonamentalment són les normes de Jesús. A través
dels segles, per a que tota l’Església es desenvolupi correctament i cada un
dels membres faci el que li pertoca, s’han anat dictant orientacions concretes.
Totes juntes –això també passa en les nacions, formen un Codi, que, en el cas
de l’Església, se’n diu el Codi de Dret Canònic. Allí s’explica com s’han de
celebrar els set sagraments, quina és la missió dels Bisbes, dels sacerdots;
com han de funcionar les ordres religioses, quina és la missió dels laics; com
ha de ser les relacions dels uns amb els altres... un seguit de normes,
diverses segons l’estat de vida de cadascun dels cristians i de la missió que
cadascú té dintre de l’Església.
Però, com que tots formem una sola família i
tots volem ser fidels al que Déu vol de nosaltres, l’Església ens dóna uns
poquets preceptes -5 en total- senzills, però fonamentals, per a tots igual,
que en diem els CINC PRECEPTES DE LA SANTA MARE ESGLÉSIA. És el que, a partir de demà, explicarem
breument, com hem volgut fer sempre.
BON DIA
Estem contemplant l’interior de l’església del
Carme, vista des del fons, Les esglésies o temples, per grans que siguin, les
escrivim amb lletra petita. Però amb lletra gran, majúscula, escrivim quan
parlem de l’Església de Jesús, que formem tots els cristians.
divendres, 8 de maig del 2020
Rosari virtual - divendres, misteris de dolor
Primer misteri: Agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní
Amics i amigues. La mort de Jesús a la creu (mort voluntària) ha estat la nostra salvació. Mai donarem prou gràcies a Déu. Acceptant les nostres dificultats… estem també nosaltres redimint el nostre món.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
- Propòsit: Davant dels sofriments de Jesús que Ell accepta per salvar-nos, intentaré avui no queixar-me de res.
- Intenció: Perquè tots els cristians sapiguem acceptar la voluntat del Pare, que és sempre el millor per a tots.
- Propòsit: Jesús patia, però perdonava. Demanaré a Jesús que m’ajudi a perdonar sempre a qui em faci algun mal.
- Intenció: Perquè les relacions entre les persones no siguin d’enfrontament, de violència, sinó de bondat i respecte.
- Propòsit: Jesús pateix, però no es queixa. Acceptaré avui qualsevol dificultat, sense queixar-me.
- Intenció: Perquè en el món hi hagi més solidaritat amb els qui pateixen per qualsevol causa.
- Propòsit: Avui repassaré una mica les dificultats que em solen venir, i li diré a Jesús que les accepto de tot cor.
- Intenció: Preguem per tots els pateixen i han de portar creus molt pesades en la seva vida. Que Déu els ajudi.
- Propòsit: Avui donaré gràcies a Jesús, perquè amb la seva creu ha redimit el món i ens ha salvat.
- Intenció: Perquè el nostre món arribi a comprendre que Jesús l’ha estimat del tot i ha donat la vida per ell.
Amics i amigues. La mort de Jesús a la creu (mort voluntària) ha estat la nostra salvació. Mai donarem prou gràcies a Déu. Acceptant les nostres dificultats… estem també nosaltres redimint el nostre món.
Durant el dia, podeu anar repassant els propòsits que heu fet en cada misteri.
Conclusió a les OBRES DE MISERICÒRDIA
Conclusió
a les OBRES DE MISERICÒRDIA
Ahir vam acabar el llistat de les obres de
misericòrdia. En començar, ja fa uns dies, recordàvem aquelles paraules de
Jesús: ““Veniu, beneïts del meu Pare,
perquè quan jo tenia fam, quan estava malalt o a la presó, quan no tenia
vestit, en vàreu ajudar”. I a la pregunta: Quan us vam veure necessitat i
us vam ajudar? Jesús dirà: “Sempre que
ajudàreu a un d’aquests petits... m’ho féreu a mi”.
Podem acabar dient que hem estat parlant del més essencial en la vida d’un cristià.
És estimar. Estimar Déu amb tot el cor... i estimar els germans. Precisament
estimar el germans és la manera de demostrar que estimem Déu de tot cor. És el
més important que se’ns demana en la nostra vida.
Sant
Joan de la Creu deia que “al final de la vida, se nos
examinarà del amor”. Aquesta serà la matèria de l’examen.
De vegades hem citat un verset d’un gran poeta espanyol. Deia:
“Toma,
hermano, sin medida,
lo
que quieras para ti;
que,
al final de esta vida,
sólo
tendré lo que di.”
Això suposa, no uns canvis ocasionals en
moments de la vida, sinó tota una orientació diferent de la nostra vida, un
canvi radical que podríem descriure així:
No viure per a
si mateix, sinó viure per fer feliços els altres.
No fer el que
em dóna la gana, sinó allò que convé.
No està pendent
del que m’agrada, sinó del que l’altre necessita.
Jesús
deia: “Jo faig sempre el que agrada al
meu Pare”. I tots sabem que el Pare volia que morís en creu per la nostra
salvació. I allà va Jesús amb decisió. La gran OBRA DE MISERICÒRDIA és la
donació total de Jesús a la humanitat.
Gràcies a Déu, hi ha hagut en la història, i
també en el nostre temps, moltes persones, que han fet, i fan, de la
misericòrdia la raó de la seva vida, que han viscut i viuen “fent el bé”,
consolant, acollint, ensenyant, perdonant, pregant, estimant... Han tingut en
compte les paraules de Jesús; han identificat Jesús en el malalt, el despullat,
el presoner, el trist... “quan ho fèieu a
un d’aquests, a mi m’ho fèieu”.
Amics i amigues, no ens cansem de fer el bé...
sempre... a tothom. Tenim un exemple, Jesús. Quan Sant Pere va voler resumir la
vida i les paraules de Jesús, ho va expressar així: “Va passar per tot arreu fent el bé” Tan de bo que es pogués
escriure, com epitafi en la nostra tomba: “Va
passar fent el bé”. Acabem amb el manament de Jesús: “Estimeu-vos els uns als altres, tal com Jo us he estimat” .
BON DIA
Hem estat contemplant el que em diem “el
sacrifici d’Isaac”, en el llibre del Gènesi. Déu no demanava a Abraham que
immolés el seu fill. Només li demanava obediència. Estem a la capella del Santíssim,
És mosaic,
obra de
Santiago Padrós, any 1965.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)